FICOMIC i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) organitzen l’exposició El Víbora. Comix contracultural, un homenatge a la desapareguda revista, testimoni dels inicis de la democràcia i de l’eclosió del moviment underground. Amb prop de 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documentació complementària la mostra celebra els 40 anys de l’aparició del primer número de la revista, l’any 1979. L’exposició, situada a la sala Temporals 2 del MNAC, està comisariada per l’Antoni Guiral amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, conservador del Museu Nacional. El Víbora. Comix contracultural estarà oberta al públic del 20 de juny al 29 de setembre de 2019.

 
El director del MNAC, Pepe Serra, ha afirmat que "el Museu fa anys que ha introduït la cultura popular al recinte i, com a part d'aquesta cultura, ha exposat anteriorment originals de Las Meninas de Santiago García i Javier Olivares, Corto Maltés de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero o Ego sum lux comic de l'Escola Joso". Meritxell Puig, directora de FICOMIC, ha ressaltat la bona sintonia que hi ha hagut des del primer moment amb el Museu. Una col·laboració que permetrà produir noves exposicions en un futur molt proper.
 
Antoni Guiral ha explicat que l'exposició vol ser un homenatge a una publicació que forma part del nostre patrimoni, de la nostra història. Una revista en la qual destacava, per sobre de tot, els seus autors". Una afirmació que compartia l’Àlex Mitrani, remarcant que El Víbora estava realitzada per un gran nombre d'autors, d'indiscutible qualitat, cadascun amb un estil personal propi i destacat.
 
El Víbora. Comix contracultural permet descobrir la vàlua artística dels autors que hi van publicar els seus treballs, com ara, entre molts d’altres, Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceesepe, Max, Calonge, Jaime Martín i Pàmies. La revista El Víbora (1979-2004), editada per Ediciones La Cúpula, va encarnar a la perfecció el sincretisme cultural que es va viure a Barcelona durant els inicis de la democràcia. Les seves pàgines van acollir una gran part dels autors que havien iniciat la cultura underground als anys setanta, un fenomen cultural i artístic especialment vinculat a la ciutat. A través de revistes, documents, dibuixos originals de còmics i d’altres obres, l’exposició introdueix el comix underground en el context internacional i barceloní, en el qual va néixer la revista. S’exposen prop de 100 de les seves portades impreses, unes 30 publicacions i 38 obres originals, com ara els dibuixos de Max i Isa Feu per a l’històric número especial sobre el cop d’Estat de 1981 o l’original de Nazario per a la coberta del número 1 de la revista.
 

#ElVíbora