Amb els quarts de final definits, i amb el Mundial en boca de mig món, en aquest trosset petit del planeta s’ha esdevingut una notícia més transcendent que cap altra: la veu del futbol en català deixarà de radiar el Barça. Joaquim Maria Puyal deixarà d’acompanyar-nos els dies de partir després de 42 anys de fer-ho en català.

Puyal (Barcelona, 24 de març de 1949) va començar a fer de periodista l’any 1969, quan el Barça vivia una de les pitjors temporades de la seva història. Però des d’aleshores ha retransmès alguns dels millors moments de la història del club. Primer des de Ràdio Barcelona i després des de Catalunya Ràdio.

Memorable és el famós “Urruti t’estimoooooo” de l’any 1985, celebrant l’aturada del porter del Barça al llançament d’un penal que va donar la lliga a un equip que no guanyava cap títol des de feia 11 temporades.

Els culés tampoc podran oblidar mai el crit de “Pizzi Pizzi, sos Macanudo” el 12 de març de 1997, quan Barça i Atlético de Madrid es van enfrontar a quarts de final de la Copa del Rei. El que va succeir aquella nit va ser trepidant1 Després del 0 – 3 del descans el partit va acabar amb un 5 – 4 totalment èpic. Juan Antonio Pizzi (Santa fe, Argentina, 7 de juny de 1968) va fer el cinquè gol i l’afició, i Puyal, van embogir!

I hi hauria mils altres exemples on la veu de Puyal en concret, i la ràdio en general, acompanyaran la història del futbol en català. Les retransmissions no seran mai més el mateix; “La TdP” (la retransmissió d’en Puyal) formarà part d ela memòria col·lectiva dels oients, dels aficionats, dels seguidors que, un  dia, van sintonitzar el 102.8 per no abandonar-lo mai més.

Ves al prestatge d'esports