Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana, estudia Dret a la Universitat de Barcelona. El 1916 ingressa al Instituto Diplomático y Consular a Madrid però deixa els estudis per dedicar-se de ple a la literatura poc abans d’acabar.

El 1914 publica un primer llibre de poemes i, quatre anys després, estrena la primera peça teatral a més d’entrar en el periodisme professional gràcies a           Ortega y Gasset.

Sagarra és autor d’una obra extensa i variada amb un estil ric, acolorit i precís on barreja plantejaments temàtics i tècnics del Modernisme amb altres de populars i noucentistes.

Entre 1920 i 1936 esdevingué un autèntic mite popular doncs recollí algunes de les aspiracions dels “feliços vint” que tendia al cosmopolitanisme i on la societat catalana cercava les formes més genuïnes d’emoció i realització política.

Sagarra conrea el poema intimista, la cançó, la balada de tipus goethià, el cant i la sàtira polítiques i el poema narratiu, més pròxim a la novel·la que no pas a l’èpica. En el camp del teatre va crear en una varietat de gèneres (revistes musical, comèdies, farses i sainets de costums i tragèdies). Va crear un model de poema dramàtic que recollia una bona part dels ingredients del drama o de la comèdia de costums i de la cançó popular catalana. També col·laborava amb assiduïtat a la premsa. Una de les novel·les, “Vida privada”, constitueix una crònica de la decadència de l’aristocràcia barcelonina.

El 1936, es casa amb Mercè Devesa i, durant els anys de la guerra civil i la guerra mundial, resideix a diversos llocs de l’estranger.

Quan retorna  a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina. Al 1946 comença de nou la seva activitat teatral i, més tard, la periodística. Al principi intenta renovar el seu repertori de models, escrivint drames d’inspiració existencialista obtenint poc ressò. Després, torna a un dels models més típics de la època anterior, el poema dramàtic, estrenant algunes de les seves obres més famoses, a més del drama burgès d’intensió religiosa i l’adaptació d’obres de Molière i Gogol. Als anys cinquanta publica unes extenses Memòries.

Per raons més econòmiques i literàries que ideològiques, es distància poc a poc dels grups catalans de la resistència. Va ser conseller de la Sociedad General de Autores de España i el govern espanyol li va concedí la Gran Creu d’Alfons X el Savi.

Va ser membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Guia de lectura de Josep Maria de Sagarra (ISSUU)