Què és un aliment ecològic?

Per reconèixer un aliment ecològic només cal recordar que aquests s’identifiquen mitjançant els termes ecològic, eco, biològic, bio i orgànic, reservats en exclusiva als aliments obtinguts aplicant aquest sistema de producció.

La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció d’aliments d’elevada qualitat obtinguts mitjançant les tècniques més respectuoses amb el medi ambient. Aquest mètode de producció no utilitza substàncies químiques de síntesi, com pesticides o fertilitzants, i per descomptat, que no es tracta de productes transgènics o modificats genèticament.

Qui regula que sigui ecològic?

La producció agroalimentària ecològica està regulada per una normativa de la Unió Europea (Reglament (CE) 834/2007), que estableix les exigències en el camp de la producció vegetal i animal, l’elaboració i comercialització de productes alimentaris, així com el sistema d’inspecció, la certificació i l’etiquetatge. El resultat és que els aliments ecològics estan sotmesos a uns controls molt estrictes, realitzats per entitats de certificació autoritzades i degudament acreditades.

Cada estat membre de la Unió Europea exerceix d’autoritat competent del control de la producció i l’etiquetatge ecològic, o bé, com en el cas de l’Estat espanyol, la competència és exercida per les comunitats autònomes. Aquestes autoritats nacionals, a més, també tenen la possibilitat de delegar una part o bé tot el control de la producció i l’etiquetatge a autoritats de control públiques o a organismes privats. És per això que a Europa hi pot haver disparitat de segells i de logos que acompanyen un producte ecològic en funció de qui n’ha fet el control. Malgrat tot, el segell europeu –o “eurofulla”– és un element comú, ja que és l’obligatori.

A Catalunya, la inspecció i certificació dels aliments ecològics les realitza el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

És ecològic de veritat?

Quan en un producte hi posa que és bio, vol dir que és ecològic? La resposta és que la majoria sí. Abans hi havia molts productes que hi posava que eren bio però no eren ecològics. Era una manera de confondre el consumidor i la indústria s’aprofitava d’això. Però des de fa tres anys està prohibit: la legislació europea va dir que no es podia fer servir el concepte bio si no era ecològic.

No obstant això, hi ha altres denominacions en el mercat que poden portar confusions al consumidor i que no estan emparades o regulades per la legislació vigent i que per tant es poden utilitzar lliurement en qualsevol producte.

Cal que com a consumidors estiguem atents a aquest tipus de denominatius no regulats, no perquè aquests termes tinguin connotacions negatives implícites, sinó per identificar correctament el producte i sobretot no atribuir-li propietats de les que no disposa.

Algun exemple d’aquests denominatius que no certifiquen que siguin ecològics seria els termes natural, artesà, 100% vegetal, comerç just o no testat en animals (en el cas de cosmètica).

Mirar sempre l’etiqueta per no caure en falsos bio

Sigui quin sigui el producte que decidiu comprar el més important és que en qualsevol cas sapigueu identificar els denominatius que trobareu en l’etiquetatge o envàs i a partir d’aquí coneixereu directament les característiques que posseeixen i les que no posseeixen aquests productes.

D’etiquetes de certificació ecològica n’hi ha diverses al nostre mercat. A vegades, però, aquests segells conviuen a les etiquetes dels productes amb altres certificacions no oficials, no protegides que es regeixen per normes privades i que indiquen altres mètodes de producció, que en cap cas poden avalar que siguin ecològics, com en el dels productes cosmètics. En aquests ens haurem de fixar que s’especifiqui el terme lliure de parabens.