El paper educador de pares i de mares sempre s'ha intentat veure des d'un punt de vista idíl·lic. Al cap i a la fi no hi ha res més important que educar als fills perquè en un futur es converteixin en bons ciutadans que aportin el millor de sí mateixos a la societat. Però no és un camí fàcil, posar límits mai ho és, i els nens com a éssers "primaris" sempre intenten a)sortir-se amb la seva i b)treure el màxim profit de cada situació. Són els adults els que, amb una visió més global, han d'intentar que els nens adquireixin uns valors més estables que no satisfer les necessitats més immediates. Per aquest motiu hem de reconèixer que els pares, a vegades, poden tenir un costat fosc sobretot quan un pare (en aquest cas) ha d'assumir que ja ha deixat de ser propietari del seu propi temps i ha de dedicar-lo a educar a diferents personetes que, en algun moment, el superaran gràcies a la seva joventut. Aquest és el punt de partida de Guía del mal padre, obra en diferents volums, que ens arriba de la mà de Guy Delisle, autor de meravelles autobiogràfiques (però molt divertides) com Pyongyang o Crónicas de Jerusalén. Si Delisle va ser capaç, gràcies a les seves virtuts d'observador, d'extreure suc de les febleses de les societats on vivia, que no ha de fer amb una experiència tant apassionant com l'educació dels seus fills. 

• Bloc oficial de Guy Delisle
• Guy Delisle al catàleg Aladí

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

El dibuixant Miles Hyman i el guionista Matz ja havien treballat junts per fer la versió en còmic de l'obra de Jim Thompson, Savage Night.  En aquesta ocasió col·laboraran amb el director de cinema David Fincher (Seven, The Game, Fight Club, Zodiac, El curiós cas de Benjamin Button...) que no va poder portar a terme el projecte de fer una altra versió cinematogràfica d'aquesta novel•la, per fer aquesta adaptació en còmic (amb l'aprovació de l'autor) de l'obra de James Ellroy, The Black Dahlia.
El mateix guionista, Matz, reconeix al pròleg que és arriscat fer una adaptació d'aquesta novel•la, arriscat i perillós, diu:

"Parce que c'est Le Dahlia, parce que c'est Ellroy. Mais il y a l'écriture d'Ellroy. Le style d'Ellroy. Son efficacité, sa force, sa dureté, sa poésie, ses allitérations, sa méchanceté, ses fulgurances."

I per si no teníem prou motius amb els lingüístics i literaris, a més, l'ambientació, el color de les il·lustracions de Hyman ens porten directament a una veritable recreació de Los Angeles dels anys 40.

Més informació:

• Més obres de Alexis Matz a les biblioteques (traduïdes)
• Còmics que pots trobar en francès a les biblioteques (escollir l'opciò "francès" a l'apartat de llengua)
   

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat 
 

Pintura i còmic són dues disciplines artístiques íntimament lligades. L'anomenat novè art s'inspira i homenatja les obres mestres dels grans pintors en vinyetes i il·lustracions de portades. La manera d'aconseguir-ho és molt variat. De vegades, el dibuixant de còmic reprodueix l'obra pictòrica de la manera més fidedigna possible. En altres, imita la composició de les figures d'un determinat quadre, substituint pels personatges protagonistes del còmic. Finalment, també hi ha cites estilístiques en què la imatge de còmic posseeix una relació molt feble amb una pintura concreta, però que imita a la perfecció la tècnica pictòrica i l'ús de la llum i del color d'un determinat llenç, establint així la connexió entre les dues obres.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Després de l'interessantíssim i elogiat Castilla Drive, Anthony Pastor ens trasllada de nou a la ciutat de Trituro amb la segona part de les aventures de la detectiu Sally Salinger. 

Els problemes sembla que no acaben de terminar per la Sally: al temps que tracta de refer la seva vida sentimental amb l'Osvaldo, els seus fills adolescents l'acusen de no passar prou temps amb ells, mentre comencen a fer perilloses amistats i a descobrir uns misteriosos caramels energètics que creen addicció. A més a més, el que semblava una investigació rutinària per un cas d'infidelitat, es convertirà en un cas amb unes repercussions molt més profundes on serà clau la presència a la ciutat de l'enigmàtica i atractiva Gabriela.

A Caramelos atómicos les diverses trames es succeeixen i es van entrellaçant a un ritme encara més trepidant que a la seva primera part, portant-nos cap a un sorprenent final. 

Si Castilla Drive va guanyar el premi a la millor obra de gènere negre al Festival d'Angoulême 2013, la seva continuació és la confirmació definitiva de que ens trobem davant d'un autor excel·lent. Un polar en majúscules del qual esperem amb entusiasme noves entregues.

Recomanat per Valeriano López. Biblioteca. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Una manera molt suada de referir-se a un títol de ciència-ficció és dir que ens parla d'un futur "massa proper" o fins i tot "inquietantment proper", és una forma suada però també molt encertada. Les històries sobre el futur ens agraden i ens fan por de vegades a parts iguals, en moltes coses hem progressat però tot té el seu revers no tan bo, i aquesta és la part que ens fa por, perquè som capaços de coses bones, però si parlem de coses dolentes, ens movem amb una seguretat propera al 100%.

Aquí tenim un futur que no ens agrada però que no sembla que puguem evitar, un ambient fosc i opressiu, com el principi de la pel·lícula Blade Runner, però aquí també hi ha una realitat virtual molt potent, molt bèstia i molt total. Si heu vist la pel·lícula Existenz de David Cronenberg us fareu una idea del que vull dir. Una realitat virtual que com els videojocs actuals, necessita provadors, o "testers" si preferiu els anglicismes. Si a això hi sumem els enormes interessos que hi ha al darrere d'aquesta realitat virtual tenim un còctel explosiu, perquè a més a més aquestes immersions en el joc no són completament innòcues i els provadors poden acabar amb un trastorn similar a la neurosi de guerra, a no saber adaptar el cervell a les diferents situacions a les quals s'enfronten, o dit de manera més planera: ser incapaços de diferenciar realitat i ficció, perquè la ficció la vivim al cervell, directament.

Els provadors se submergeixen en unes piscines, connectats per totes bandes, i juguen els jocs de dilluns a divendres, una mena de coma que els permet viure una realitat virtual a anys llum del que coneixem ara, o potser no tan lluny. Però els personatges comencen a comportar-se de manera estranya, i a més a més un company de Ronan (el protagonista), fa tres setmanes que està coma, sense que hi hagi manera de fer-lo tornar, sense que pugui fer logout.

Es prepara una vaga a l'empresa, just abans en Ronan entra al tanc i quan fa logouthan passat 15 anys, té una vida que no recorda, o no han passat? Ha fet realmentlogout?

Sergi Puertas és autor d'un grapat de llibres, aquest és el seu primer còmic, i Pier Brito és un descobriment, tot i tenir molta obra publicada en altres països.

Més informació:

• Sergi Puertas a les Biblioteques
• Entrevista a "rtve"
• Pàgina web de l'autor
• Blog de Pier Brito

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Més de 75 anys d'història, una completa crònica des de la dècada de 1930 fins avui, des que Superman va vestir la seva capa per primera vegada fins als últims i més emocionants moments de la història de DC COMICS.
Còmics, personatges i arcs argumentals es presenten juntament amb informació de fons i successos del món real per oferir al lector un panorama únic de l'univers DC.
Aquesta espectacular crònica visual ha estat escrita per experts en DC COMICS i conté dibuixos originals de Jim Lee, Adam Hugues, Alex Ross i molts altres artistes que han aportat el seu segell propi a les últimes increïbles portades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Marco Galli (Montichiari, Itàlia 1971) és un autor  poc conegut al nostre país, de fet, aquest còmic és el primer que es publica de Galli a Espanya. L'Editorial Diabolo es l'encarregada de la seva presentació, una de les editorials més nominades en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona.

L'inspector Mortenson ha d'investigar la mort-suïcidi de l'estrella de la televisió, Pol Rivera. Aquest cas amaga molt més del que sembla, Morteson serà víctima de les conspiracions entre la policia i la corporació Zapa, en la que treballen personatges dignes dels pitjors malsons. La desfilada de personatges estranys sembla més la parada dels monstres, el més normal és l'inspector que s'enamora de la secretaria prostituta, Miss Pri.

Per llegir aquest còmic has d'acceptar les seves regles, que semblen sortides d'una pel·lícula de David Lynch, molts crítics han vist referències cinematogràfiques no només de Lynch,...Cronenberg, germans Coen, a més l'estructura del còmic sembla un storyboard d'un film. Per qui vulgui comparar, podeu veure  l'enllaç a Youtube del somni de Cooper a la mítica sèrie de televisió Twin Peaks.

Aquesta hipnotitzant obra està dibuixada de manera desinhibida.  Galli crea una atmosfera molt especial gràcies a la barreja de textures, on podem veure imatges fotogràfiques barrejades  amb els personatges.

Aquest és un còmic dels que no deixa indiferent a qui ho llegeix.

Oceania Boulevard a les biblioteques

blog de Marco Galli

Somni de Cooper a Twin Peaks
 

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

• Peer Meter a les Biblioteques
• Gerda Raidt a les Biblioteques
• Pàgina web oficial de Peer Meter
• Pàgina web oficial de Gerda Raidt

Una dona travessa una filera de cotxes aturats en un embús. Hi ha un elefant estès a la carretera. Té pressa. Ha d'anar a l'hospital on està ingressat el seu marit que ha petit un accident de trànsit. Abandona el cotxe i es dirigeix a peu a través del bosc per arribar a l'hospital. A partir d'aquí es desencadena una trama onírica enllaçada pels pensaments dels personatges.
Frederik Peeters no és un autor convencional. És un autor que obliga al lector a estar atent als simbolismes , les trames, els detalls, els gestos i les mirades. La lectura de Paquidermo, de la mateixa manera que d'altres dels seus còmics, no és fàcil. L'autor teixeix una teranyina que atrapa, marca i fascina al lector. Les zones fosques de la "realitat" tenen una dimensió paral•lela on totes elles prenen sentit i coherència.  Allò conscient i allò inconscient es mostren com dues cares de la mateixa moneda. Pas rere pas, tot va prenent sentit, però la peça final del trencaclosques sembla que la té amagada l'autor.
Aquest còmic està publicat en format àlbum que és més gran que el format de novel•la gràfica i permet encabir-hi dibuixos i vinyetes més grans. La mesura de la pàgina permet a Frederik Peeters lluir el seu domini del dibuix i mostrar més esplendorosament l'estètica retro de postguerra en tots els seus detalls.

Web de l'autor

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Nicolas Wild (1977) és un il·lustrador francès de llibres infantils i dibuixant de còmic que ha treballat amb multitud d'ONG's i viatjat arreu del món

L'any 2005 va ser contractat per una agència de comunicacions de Kabul (Afganistan) amb l'encàrrec d'elaborar una sèrie d'il·lustracions de la constitució afgana. Durant l'estada en aquest país, i per explicar la seva experiència , va néixer Kabul disco, un còmic d' estil periodístic que tampoc renuncia a l'humor, una obra que recorda les de dibuixants com Joe Sacco i Guy Delisle.

Kabul disco va ser publicat en 2 volums amb títols independents: "Cómo no fui secuestrado en Afganistán"  i  "De cómo no me enganché al opio en Afganistán",  editats els anys 2008 i 2009 respectivament per l'editorial catalana Rasquera.

Recomanat per Pau Fernández. Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet

L'humor gràfic és un d'aquells tipus de còmic que acostuma a passar desapercebut pel gruix de lectors de còmics (aquells acostumats a trepitjar convencions  i llibreries especialitzades periòdicament i que consulten i participen en diferents mitjans electrònics), però això no treu que sigui un dels pilars de la indústria apareixent cada dia a diferents diaris i revistes del país. La seva característica principal, i el seu gran valor, és que són còmics d'actualitat, molt relacionats amb el món social i polític del moment i amb un pes històric, per aquest motiu, important. Catalunya sempre ha estat terra de grans autors d'humor gràfic però actualment comptem amb alguns dels millors de la història. Un d'aquests és Manel Fontdevila, més conegut pel seu treball a la revista El Jueves. Ara la seva carrera segueix per camins més "virtuals" però segueix deixant-nos joies cada vegada que agafa el llapis. Tampoc està malament recuperar de tant en tant la seva obra passada que, tot i tenir aquest punt d'actualitat que dèiem abans, es manté tan fresca com el primer dia. Aquest és el cas del llibre que us recomanem ¡La crisis está siendo un éxito! Que recopila les tires publicades entre els anys 2008 i 2011 al desaparegut, en paper, diari Público. En aquest volum podreu gaudir i patir de la visió de Fontdevila de la darrera crisi econòmica. Una crisi que alguns diuen que ja ha passat però que si llegiu aquest còmic, potser veureu que això no està tant clar. 

Més informació:

• Manel Fontdevila al catàleg de biblioteques
• Secció de Manel Fontdevila a la pàgina web de Eldiario.es
• Orgullo y satisfacción

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès.

El 1999 Image pubilcava una sèrie limitada de sis números amb el títol de Torso, sobre el desquartizador de Cleveland, el primer assassí en sèrie de la historia moderna dels EEUU.

Planteta ho publicaria en un sol volum recopilatori el 2003.

La tasca de guionitzar els fets, recordem que es un còmic basat en fets real, recauria en un jove Brian Michael Bendis que d'una manera magistral farà us dels seus particulars diàlegs creant amb l'ajuda de del dibuixant Marc Andreyko, unes atmosferes excel·lents.

Els fet relatats es situen lògicament a Cleveland, quant un Elliot Ness ja famós, s'hi trasllada amb dos detectius per donar caça a aquest macabre assassí que sols deixa el tronc dels cossos per evitar que es puguin reconèixer.

Aquests fets son relatats en un sorprenent blanc i negre, recolzat sovint en fotografies de l'època.

Pels amants del negre tirant a fosc.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Kimota! En pronunciar una paraula màgica, una llegenda molt de temps oblidada viu de nou. El periodista Michael Moran sempre va saber que estava destinat a la grandesa. Ara, una sèrie d'esdeveniments inesperats el porta a reclamar el seu destí com Miracleman. El còmic que va encapçalar una revolució literària comença aquí, amb "El somni de volar". Després de prop de dues dècades desaparegut, Miracleman descobreix els seus veritables orígens i la seva connexió amb l'anomenat Projecte Zarathustra, mentre el seu alter ego, Michael Moran, ha de conciliar la seva vida com un simple humà amb l'existència d'un déu.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

És un d'aquells còmics d'aparent lletra petita. De gargots fets a llapis, que arriben fins a les entranyes i et deixen una marca de carbonet al cor. Aisha Franz (Fürth, 1984), parla de tres dels meus temes favorits: encreuament de camins, primeres experiències i extraterrestres. Tot aromatitzat amb nostàlgica fragància d'anys vuitanta. A més ens ofereix tres històries femenines d'allò més vibrants, d'aquelles que a mesura que vas llegint, comences a reconèixer a la teva família, als teus amics i, fins i tot, a tu mateixa. Com els asos d'una baralla gastada pel temps, Planeta Terra té alguna cosa d'eterna.

"En algun lloc del planeta blau, tres dones viuen sota un mateix sostre. La mare, separada, s'ocupa de les tasques de la llar, mentre es lamenta per algunes decisions passades que avui percep com a portes a la frustració. La filla gran ja no és una nena, està començant a tenir relacions amb nois, i ha decidit preocupar-se només de si mateixa; potser s'estigui enfortint. La germana petita, de tot just deu anys, manté ocult a la seva habitació a un alienígena de qui espera explicacions, alguna resposta; potser un llibre d'instruccions per moure's en aquest món estrany. En què consistirà ser dona?".

La comunicació és un altre dels temes que destaquen en aquesta història on conflueixen tres etapes de la vida: nena, adolescent i dona. Tres moments vitals que mereixen una revisió sense judicis de valor. Es tracta de contemplar el fet de fluir de la vida a certa distància, com si fóssim extraterrestres, visitant les falses il·lusions, els miratges dels enamoraments, els errors a l'hora d'escollir parella, i el fantasma d'aquell destí que va poder ser, però no va ser i, de fet, mai no serà.

En definitiva, més enllà del preciosisme visual, o l'enginy d'un guió on les peces encaixen com la maquinària d'un rellotge, Aisha Franz ens porta al llenguatge propi del còmic per explicar històries. I ho fa a la perfecció. Sense cap mena de dubte, aconsegueix connectar amb una cosa molt íntima i autèntica que et deixa amb una sensació de… "Aquí m'has tocat".

Font: Bibarnabloc.cat

Més informació:

• Aisha Franz a les biblioteques
• Pàgina web de l'autora
• Vídeo Aisha Franz "Alien"
• Planeta Tierra. Bibarnabloc

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Tant si sou lectors habituals de tires còmiques com si no, el títol que presentem a continuació us farà treure més d'una bona riallada. Zits, terme anglès que fa referència literal als grans característics que solen aparèixer durant els anys de l'adolescència, és fruit del tàndem format pel guionista Jerry Scott i el dibuixant Jim Borgman (Pulitzer a millor dibuixant de tires còmiques el 1991). Les seves vinyetes, carregades d'ironia, narren en clau d'humor el dia a dia d'un jove de 15 anys anomenat Jeremy Duncan.

El dibuix de Borgman, de traç senzill, recorda per moments a les vinyentes del gran Calvin & Hobbes. Malgrat aquesta aparent senzillesa, sap plasmar a la perfecció cadascuna de les situacions quotidianes sorgides dels guions d'en Jerry Scott, fent-nos recordar les nostres pròpies experiències juvenils. I és precisament el fet de veure'ns tan ben retratats on hi ha tot el mèrit dels autors: ens serà molt i molt difícil no dibuixar un somriure.

En Jeremy es veu "obligat" a conviure amb els seus pares i el munt de tasques domèstiques que s'encaparren a encomanar-li, mentre batalla amb els estudis, aprèn a conduir o tracta d'entendre la seva xicota Sara. En el temps que li queda lliure, es dedicarà a saquejar la despensa, a tocar la guitarra tot somniant convertir-se en una estrella del rock i fent plans per viatjar pel món en una vella furgoneta amb el seu inseparable amic Hèctor.

A més de la sèrie regular, que a hores d'ara va pel 15è volum, estan disponibles dos volums recopilatoris especials dedicats als pares d'en Jeremy.

Així que ja sabeu, si voleu passar una estona ben divertida segur que Zits us farà treure més d'un bon somriure.

Més informació:

• Zitscomics
• Informació sobre els autors

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Arrel de l'èxit del webcòmic Let's Pacheco, les germanes Laura i Carmen Pacheco decideixen publicar l'any 2011 aquest còmic, on els  protagonistes són elles i els seus pares. La història  és precisament  "una setmana en família", la setmana de retrobament per celebrar el Nadal. La Laura Pacheco va fer un recull d'anècdotes i frases del seu pare que han generat moltes de les situacions absurdes i divertides d'aquest còmic, on destaca la bata vermella del senyor Pacheco. El pare va ser el protagonista d'un altre còmic, Senyor Pacheco: agente secreto (2013, Caramba) és un còmic de la Laura Pacheco, amb una història molt divertida, el president dels Estats Units envia el senyor Pacheco en missió secreta a Corea del Nord per evitar la tercera guerra mundial.

Les germanes Pacheco són admiradores  de Kate Beaton, Hark! A vagrant (2013, Sins entido) i de Randall Munroe que també tenen els seus webcòmic. Us recomanem  la visita al web de les Pacheco, segur que passeu una bona estona amb les històries de la seva família i de les converses entre objectes qüotidians, com una tovallola de bany que s'acomiada d'un pot de crema hidratant abans de caure al terra. Benvinguts al món Pacheco.

Let's Pacheco: una semana en família a les biblioteques

Webcòmic de les germanes Pacheco

Web de Kate Beaton (en anglès)

Recomanat per Josep Benabarre. Manuel de Pedrolo. San Pere de Ribes

A La societat de l'espectacle Guy Debord es planteja que en les societats avançades l'experimentació directa de la vida, s'ha transformat en l'experimentació de la vida a través d'una representació. I aquesta representació genera la il•lusió que garanteix el treball i el consum cec de les masses.
Aquesta és la base de la que es desprenen les vinyetes de Miguel Brevia. A Dinero no hi ha res més enllà de l'espectacle. Tot és susceptible d'ésser convertit en espectacle i l'espectacle es converteix en el mitjà de relació entre els individus en una societat on la credibilitat dels mitjans de comunicació de masses és inqüestionable.
En aquest àlbum que és una recopilació de la  revista Dinero, l'autor fa una aposta pel text, reduint la imatge, molts cops, a una sola vinyeta.
Amb una estètica publicitària dels anys 50 i 60, Brieva ens presenta gent que la sabem feliç, perquè somriu en tranquil•litzadores escenes familiars. Però aquest és mitjà per a una crítica àcida i despietada, el mitjà per a un retrat d'una societat desnaturalitzada. On totes les necessitats venen satisfetes per mercat i on, sobretot, les necessitats venen creades pel mercat. Res queda al marge de la societat de consum. Tot està integrat en el sistema.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat
 

Sangre de barrio és un dels primers i més reconeguts treballs de Jaime Martin, publicat entre 1989 i 2005.  Una primera part va sortir directament com a novel·la gràfica i per la que l'autor va rebre el Premi a l' Autor Revelació en la 8a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (1990).

Després van aparèixer dues parts més, publicades per capítols a la revista El Víbora i amb posteriors recopilacions editades en volums independents;  finalment,  l'any 2012, l'editorial Norma treurà aquest volum integral.

Sangre de barrio  és una història amb un cert contingut de critica social ambientada a l'Hospitalet de la dècada dels 80, on en Vicen, un noi acabat d'arribar a la ciutat, passarà ,gairebé sense adonar-se'n, de les gamberrades d' adolescents  a la delinqüència a l'edat adulta.

Considerada una obra clau dels '80 i el fidel testimoni d'una època.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Se'ls digui manga, bandes dessinées, fumetti, còmics o historietes, els còmics són una part essencial del desig humà d'explicar històries amb imatges. Aquesta innovadora recopilació és la primera que integra la història del còmic a Europa, Àsia i Amèrica, en una relació completa narrada des d'una perspectiva global. S'inicia el 1968, un moment clau del còmic, ja que és quan va passar de ser una empresa impulsada pel seu potencial comercial a convertir-se en un mitjà d'autoexpressió respectat no només com a forma d'entreteniment sinó com a art.
En aquest llibre es traça l'evolució dels còmics durant més de quatre dècades i en els cinc continents, fins a l'aparició de l'escena global digital, la qual domina en l'actualitat i sembla ser el futur del mitjà. L'ampli abast d'aquesta obra abasta una gran varietat d'artistes, estils i moviments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Set meravelloses històries publicades en revistes durant els anys vuitanta, i reunides en aquesta edició en format àlbum per Glenat fa uns deu anys.

El barceloní Alfonso Font, un dels autors més grans que ha donat el nostre país, mai es prou reivindicat com es mereixeria. Molt publicat durant dècades passades actualment treballa per la factoria italiana Bonelli.

Cadascuna d'aquestes històries revessega de mala llet, cinisme, i humor negre. El tempo es magistral, i la capacitat narrativa i fabuladora de l'Alfonso ens manté capficats durant tots els relats, molt d'ells d'una gran cruesa i amb ànims de denuncia.

Relats de la vida mateixa, petits i grans, però tots explicats amb una gran personalitat.

Una porta oberta a la resta de la seva obra, molt present en els nostres fons.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Al llarg dels anys Batman s'ha convertit en un d'aquells personatges que qualsevol autor de còmic vol fer en algun moment de la seva carrera. Les seves característiques com a personatge permeten que tothom pugui donar el seu punt de vista d'aquest superheroi sense poders que camina sempre sobre una fina línia que separa la justícia de la bogeria. El seu atractiu univers amb una ciutat com Gotham i una galeria d'enemics molt atractiva, permet mil i una aproximacions. Així hem tingut diferents versions en mans d'autors com Frank Miller, Alan Moore, Paul Pope, Grant Morrison... algunes més properes als orígens del personatge i d'altres menys. Però també és cert que, de tant en tant, els lectors també volen tornar a reviure còmics clàssics de Batman, amb Robin acompanyant-lo, és clar. Amb aquest objectiu en ment, recuperar les millors aventures de Batman de sabor clàssic, recomanem aquest volum que recopila les històries dibuixades per un gran Alan Davis (i guionitzades per un Mike W. Barr molt correcte) on trobem a Batman enfrontat al Joker, l'Espantaocells o el Mad Hatter i fent servir les seves sempre impressionants habilitats de detectiu. 

Més informació:

• Pàgina oficial d'Alan Davis.
• Alan Davis a la Wikipedia

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

La Cúpula va publicar a finals dels noranta aquest recull d'històries curtes sota el títol de "Ellas sólo piensan en eso"  on l'autor feia gala del seu sentit d'humor àcid, afilat  i descarnat, però sempre consistent i sòlid al voltant de la guerra de sexes.

Estimat per la crítica i poc conegut pel gran públic d'aquí (que no a fora), fou assassinat a trets a la seva feina (el passat 7 de Gener), casualitats de la vida,  igual que el seu pare: ell a la seu de Charlie Hebdó i son pare a la seva oficina.

El 1998 va rebre el premi d'humor internacional Gat Perich.

Militant i lluitador d'esquerres mai es va alienar amb el poder i sempre va respirar un esperit crític sense contemplacions. Per ell l'humor i la caricatura eren una arma molt poderosa, tant que al final li van acabar costant la vida.

En unes memòries demanava ser incinerat i desprès ser tirat al water de casa seva, així li podria veure el cul a la seva dona tots els dies...geni i figura, descansi en pau.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Sansamba és un còmic escrit per la Isabel Franc i dibuixat  per la Susanna Martín,  creadores de Alícia en un món real. Aquestes autores es basen  en les experiències viscudes per la Isabel, la positiva i irònica Alicia dels seus llibres. En aquesta ocasió, ens apropen a la dura realitat dels emigrants que venen de l'Àfrica subsahariana  buscant una vida millor. L'Alicia coneix en Baala, un emigrant d'un poblet del Senegal que "no apareix ni en el Google Maps". Veurem com viu algú d'aquí  la realitat del nouvingut  que intenta obrir-se camí en una societat molt diferent. La protagonista ajudarà el seu amic, li donarà feina, l'acompanyarà a fer-se els papers i fins i tot viatjarà a l'Àfrica per conèixer on viu en Baala. El relat de la seva visita al Senegal és tota una lliçó de com ha de ser un viatge, com diu l'Alicia: "Viatjar no és veure moltes coses, és sentir-les".  La relació d'amistat que es crea entre els dos personatges ens farà  reflexionar sobre com es poden trencar les fronteres culturals i emocionals entre dos mons tan diferents.

En el llibre trobareu un QR que enllaça amb l'ONG creada per la Isabel Franc, Latitudzero, per poder fer-nos solidaris amb el poble de Sansamba, que és on va néixer en Baala.    

Més informació:

• Isabel Franc a les Biblioteques
• Vídeo
• Entrevista
• Bloc

Recomanat per Josep Benabarre.  Bib. Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

El Detectiu Conan és una manga creat pel mangakaGoshoAoyama. S'inicià l'any 1994 i ja supera els 80 volums i els 700 episodis d'animació. A Espanya ha estat publicat i retransmès en català i castellà.

ShinichiKudo és un jove detectiu de 17 anys que no deixa cap cas sense resoldre... "només hi ha una veritat!". Seguint els passos del seu ídol, el personatge de ficció i detectiu SherlockHolmes, utilitza la seva intel·ligència i agudesa per  investigar i resoldre qualsevol cas.

En una excursió al parc d'atraccions, s'acomiada de la seva amiga Ran Mouri, i presencia un intercanvi sospitós entre uns homes vestits de negre. És descobert i li administren un verí que el converteix físicament en un nen de 7 anys però amb la ment intacta. Per amagar la seva identitat es farà anomenar Conan Edogawa (basant-se en els nomes dels escriptors Arthur Conan Doyle i RampoEdogawa) i anirà a viure amb la Ran i el seu pare, el detectiu KogoroMouri.

Al llarg de la història en Conan resoldrà casos impossibles, amb l'ajuda dels invents del professor Agasa, com si els resolgués el propi Kogoro; sempre intentant aconseguir informació sobre els homes de negre.

En Shinichi es vol convertir en el SherlockHolmes del segle XX, i les semblances entre aquests dos personatges es fan visibles, des de l'enginy i raonament per resoldre els casos com la seva reiterada col·laboració amb la policia. 

L'autor, en GoshoAoyama, ens ofereix un seguit de picades d'ullet a la novel·la detectivesca. El nom dels personatges, per exemple, ens recorden autors i/o detectius de ficció: Conan Edogawa (Conan Doyle i RampoEdogawa), ShinichiKudo (shinichi fa referència al significat "única veritat" i KudoShunsaku), Ran Mouri (representació japonesa del nom de Maurice Leblanc), KogoroMouri (KogoroAkechi, creat per Edogawa).

Aconseguirà en Shinichi recuperar el seu cos?

No us perdeu les històries d'aquest petit gran detectiu!

Descarrega't a eBiblio les seves aventures

Més aventures a eBiblio

Per a més informació:

• El detectiu Conan a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Magasin Géneral és obra d'un dels grans del còmic europeu, Régis Loisel (La Búsqueda del Pájaro del Tiempo, Peter Pan) en col·laboració amb Jean-Lois Tripp.

Els seus autors van decidir col·laborar i posar-se a crear conjuntament després de més de 30 anys de carrera per separat. Els seus estils són molt diferents però molt complementaris. A Régis li agrada escenificar històries amb un llapis ràpid i generós mentre que Tripp disfruta recreant ambients sensibles amb els seu traç lluminós. Així és com ha nascut un "autor virtual" per aquesta col·lecció de 9 llibres dels quals et presentem el primer titulat Marie.

Aquesta història es desenvolupa al Quebec als anys vint del segle passat, concretament a Notre-Dame-des-Lacs. Acaba de morir  Fèlix, l'amo de la botiga d'ultramarins del poble, el lloc on es fan les compres, les trucades telefòniques… el centre neuràlgic del poble. La seva dona Marie, que fins ara no tenia més rol que ser una bona esposa, queda al càrrec del negoci.
Marie experimenta un gir radical a la seva vida, s'ha d'afrontar als petits obstacles del dia a dia: aprendre a conduir per fer les compres per la botiga, etc.  La seva vida ja no serà la mateixa. Marie experimenta una obertura al món a través del fet tràgic que és la mort d'una persona estimada.

Magasin Général és un còmic costumista ple d'humor, de vegades negre, sovint tendre, però sempre lluminós i optimista sobre la vida, els reptes, sobre descobrir-se un mateix i aprendre a trobar el nostre lloc al món i a tirar endavant sempre.

L'argument està envoltat per un dibuix magnífic, amb una barreja de realisme i un toc de caricatura (res de personatges estilitzats o idealitzats), que mostra gran detall per l'ambientació i per l'acció en segon pla.

En conjunt és una lectura de les que deixa un bon regust de boca i el cor optimista. Una gran lectura pels amants del còmic europeu!

Un dels autors Jean-Louis Tripp presenta la col·lecció "Magasin Général" al Festival d'Angouleme 2013.
https://www.youtube.com/watch?v=LfzHG2hqf0M

Recomanat per: C de còmic. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Aquest és un univers construït a base d'humor negre i de detalls subtils on, definitivament, tenir bon cor és una mala jugada del destí.

A "Dándole vueltas" trobem relats on conviuen les misèries humanes al seu màxim esplendor, amb la mirada lúcida dels nens i dels gossos. Personatges desubicats en diferents èpoques de la història, evocació del passat com a evasió i éssers que habiten els marges de l'existència: perduts en illes, recorrent ciutats, rememorant guerres. Mirades que ens obren el cor i ens obliguen a abraçar-les sense reserves, com passa amb la del gos protagonista de "El país de la felicidad".

Tenim a les mans un còmic que funciona en dos sentits, donat que tant pot llegir-se com un viatge als inicis creatius de l'autor, o com un avançament de què, potser, ens reservi en un futur. Perquè des dels traços més durs en blanc i negre del principi, fins a les peces finals a color, trobem les llavors que anticipen les futures creacions de Frederik Peeters.

L'explicació de perquè les narracions no han estat retocades ens l'ofereix el mateix autor:

"Siguem francs. Hauria pogut retocar algunes històries que em semblen antiquades o fer una selecció més dràstica. Però em vaig recordar del meu avi, que sempre em deia que quan es fa alguna cosa, o es fa fins al final o millor no es fa. Per cert, com a exemple d'això, el meu avi va acabar suïcidant-se. Al que anàvem, és com la història de la cadira coixa. Es comença per serrar una mica un peu, després un altre poc d'un altre i al final, ens trobem amb el cul a terra. Així que va decidir deixar-vos la meva cadira tal com era, una mica abunyolada, és veritat, però amb les potes originals. Sempre farà feliç a algun que un altre antiquari escrupolós Sense oblidar que, tot i així, s'han restaurat alguns colors en quadricromia. Les bicromies originals ja no estaven tècnicament presentables."

Capgirem-lo, doncs, és en aquest recorregut on Frederik Peeters es revela com un autor que juga a tot, i amb tot, i fa gaudir de valent als seus lectors. En fi, un còmic per a ser llegit del dret i a l'inrevés, així com per descobrir un autèntic creador sense cap mena de limitacions.

Més informació: 

• Frederik Peeters a les Biblioteques
• Frederik Peeters al Tebeosfera

Recomanat per Bibarnabloc

Us imagineu que els vostres personatges favorits dels contes d'infància es veiessin expulsats del seu món de fantasia i obligats a conviure entre nosaltres? Les historietes de la sèrie Fábulas parteixen d'aquest supòsit per a narrar tot tipus de trames on els protagonistes són essers màgics mirant de passar desapercebuts a la Nova York actual.

El seu autor, Bill Willingham, aconsegueix portar la intriga un pas més enllà: no es conforma amb crear una història de gènere negre, sinó  que afegeix grans dosis d'humor, romanç i aventura èpica, tot barrejant fantasia i realitat. El dibuix de Mark Buckingham acompanya a la perfecció els complexos guions creant un original univers on les "faules", dirigides per la Blanca Neus amb el suport del Llop Ferotge, tracten de mantenir les distancies entre els seus i els "mundans".

Des de la seva aparició al 2002, la sèrie Fábulas ha anat acumulant premis Eisner any rere any i sembla ser que, amb la publicació del número 150, arribarà a la seva fi als Estats Units (recentment s'ha publicat el 139). Aquest primer volum de l'edició de luxe recull els deu primers números de la sèrie amb 2 arcs argumentals complets: Leyendas en el exilio i Rebelión en la granja.

Així que, si encara no ho heu fet, és un bon moment per a que comenceu a gaudir de les històries adultes dels vostres personatges d'infantessa, amb aquests recopilatoris que trobareu a la xarxa de biblioteques públiques.

Més informació:

• Pàgina de Bill Willingham
• Entrevista amb l'autor (en anglès)

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Ningú no posa en dubte que Lewis Carroll és un dels grans de la literatura mundial, ni que l'Alícia, aquella noieta perduda en terra de meravelles, s'ha convertit per dret propi en icona de la literatura universal, juntament amb el Gat de Cheshire, en Humty Dumpty o la Reina de Cors. Però, què sabem realment sobre les circumstàncies que van portar a un tímid catedràtic d'Oxford a deixar de banda la seva estricta educació victoriana i endinsar-se en un món de fantasia desbocada? I que ens pot dir això de la vida, de l'art i de nosaltres mateixos? L'anglès Bryan Talbot es proposa trobar respostes a totes aquestes incògnites en el còmic que avui ressenyem, Alícia a Sunderland.

La teoria més coneguda diu que Alícia en terra de meravelles té el seu origen en l'amistat de Lewis Carroll amb una nena, Alice Liddell, i que el conte va sorgir espontàniament durant una passejada en barca que van fer tots dos. Amb el temps, però, van sorgir noves teories que posaven en dubte els motius de l'escriptor i el missatge de l'obra. Era Carroll un pedòfil o simplement una persona  que preferia la  companyia d'infants? Hi va haver una Alícia real o més d'una? És l'obra un codi per desxifrar un tractat de matemàtiques encobert o potser una al·legoria política?

No us espanteu: no estem davant d'una obra feixuga, exigent sí, al·lucinant en moltes ocasions, però també tremendament entretinguda. Talbot coneix perfectament el seu ofici i aprofita al màxim les possibilitats que el mitjà del còmic li ofereix amb una gosadia i una ironia típicament britàniques. L'obra està plantejada com un espectacle d'il·lusionisme: té lloc en un teatre centenari, el Sunderland Empire, i hi ha un mestre de cerimònies (disfressat de Conill Blanc) que ens convida a deixar els prejudicis de banda i deixar-nos endur pel que ens mostrarà. Cada pàgina planteja un repte pel lector, amb constants canvis de personatges, localitzacions i punts de vista, en un joc permanent entre la Història i les històries, entre el que és real i el que no ho és. L'autor no es conforma només d'explorar les arrels dels mites literaris d'Alícia i Carroll, sinó que també mostra la seva vigència actual. Però la seva ambició va més enllà del simple homenatge, fins al punt de convertir Alícia a Sunderland en una oda a l'art de narrar històries.

En definitiva, Alice a Sunderland és en un còmic didàctic, postmodern i trencador, molt en consonància amb l'estil de Lewis Carroll. Un espectacle de primer ordre que, en acabar, fa aixecar del seient al lector i cridar "No n'hi ha prou!"

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Bryan Talbot a la Viquipèdia
• Pàgina web de Bryan Talbot

Recomanat per Bibarnabloc

Corria l'any 2003 quan Azake ediciones sorprenia amb la publicació d'aquest volum recopilatori de El Zorro de l'Alex Toth, el mestre del Blanc i negre que junt amb Jou Kubert foren dos dels dibuixants més copiats i admirats per legions de futurs autors de còmic, en el moment del seu aprenentatge.

Aquesta obra es un dels pocs casos en que l'autor de Nova York ha estat tant temps amb un mateix personatge. Aquest Zorro era propietat de la Disney que l'explotava en la gran i petita pantalla, la idea es que els mateixos guionistes de la sèrie de televisió, l'adaptessin als còmics alhora que Toth els dibuixava.

Aixó no va funcionar sobretot pel gran desconeixement que tenien els guionistes del mitjà, i Toth va acabar deixant la sèrie malgrat que la va dibuixar força temps, entre 1958 i 1960.

A pesar de tot, queden per la història uns còmics brillantment dibuixats (obviant les interferències) amb gran agilitat, dinamisme, i netedat, una obra única d'un autor excepcional.

Menció especial pels textos d'acompanyament de Bernet, Álvaro Pons, Josep Maria Beà, Alfonso Font, Rubén Pellejero, Rafa Fonteriz, Jaime Martín, i Jesús Yugo.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Cristian Cailleaux (París, 1967), és un expert il·lustrador de premsa i revistes i agent de publicitat, que gràcies a la seva feina va poder viatjar per Àfrica i organizar tallers de dibuix a les escoles. Cailleaux es va donar a conèixer per primera vegada al nostre país amb aquest cómic.

L'autor estructura la seva obra en actes, com si es tractés d'una obra de teatre, de fet tots els personatges están prenent part d'una comèdia on ningú és el que sembla. L'Albert, personatge principal, treballa al port però alhora representa altres papers: un trompetista en un bar de copes, un escriptor, o un duc. Però, " els vestits bonics no amaguen les ungles brutes", tard o d'hora  s'acaba sabent tot.

Aquesta "comèdia" es reforça amb un dibuix molt depurat que mira de treure l'essència del paper que s'està representant en cada moment. L'autor opina que en el fons tots som impostors que representem un paper , ell opina que la classe política està representant una comèdia. Segur que trobareu algún paral·lelisme amb l'actualitat que estem vivint avui en dia. 

Premi Fauve d'Or al millor àlbum al festival de còmic d'Angloulême 2011.

Aquest còmic explica la història d'amor de Lucia i Piero, dos adolescents italians. La relació amorosa de l'adolescència es desplega entre el record i la nostàlgia a través del temps i l'espai i tot allò que els succeeix quan coincideixen dos punts determinats d'aquestes coordenades. El còmic està estructurat com una correlació de fragments de la seva biografia que es desenvolupa per diferents parts del planeta. Talment com si fossin un conjunt de postals, explotant al màxim la riquesa narrativa del color per a transmetre els estats d'ànim dels protagonistes i traslladar-nos visualment l'atmosfera de la història.

És una història sobre els records. Sobre com ens sobrevenen en el moment menys esperat, inspirats per qualsevol detonant que se'ns creua per davant. Detonant que far emergir el relat que li dóna llargada, però també les sensacions que li donen profunditat. I Manuele Fior aconsegueix fer-nos partícips d'aquesta llargada i profunditat dels records de la Lucia i el Piero.

Web de l'autor.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat

Los cuentos de la Era de Cobra, de Enrique Fernández
Disponibilitat al catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/record=b1717032~S171*cat

Los Cuentos de la Era de Cobra és un còmic de dos volums, publicat per Norma Editorial, d'aventura amb un toc de fantasia. Ens explica la historia de l'Irvi, que sentint-se traït per la Sian, la seva bella enamorada, jura venjança del Cobra, un tirà dèspota i manipulador. Aventura, traïció, màgia, emoció… la matèria de la que estan fetes les llegendes.

A Los Cuentos de la Era de Cobra trobem el millor treball d'Enrique Fernández, una història que sorprèn per la seva originalitat… a l'estar narrada en un to clàssic de llegenda, de mite que captiva. Hi trobem una narració plena d'humor, drama, passió i aventura que ens porta a un món imaginari, a l'estil del de Les 1001 Nits, i que combina magníficament èpica, comèdia i reflexió, aconseguint que cap ingredient desentoni i creant un conjunt del tot coherent i narrativament aconseguit.

 Cal destacar també el captivador apartat gràfic, aquí l'autor utilitza un estil marcadament cartoon, que li confereix una gran expressivitat i crea pàgines de gran bellesa. En resum: tot un plaer de mirar i llegir.

Més informació:

Bloc de l'autor: http://enriquefernandez0.blogspot.com.es

Entrevista de l'autor: http://elpais.com/diario/2011/02/04/ultima/1296774002_850215.html

Entrevista amb l'autor (en anglès): http://www.leewiart.com/WebPages_A/staticpages/Default.aspx?id=17

L'obra va estar nominada a millor obra d'autor espanyol  publicada el 2013, dels premis del Saló Internacional del Cómic de Barcelona (15 a 18 de maig de 2014).

Del mateix autor recomanem: La Isla sin sonrisa, i Aurore.

Us deixem amb el booktrailer que va servir de promoció a França: https://www.youtube.com/watch?v=aXTGnKDxMlQ

Recomanat per: C de còmic. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Entre el relat històric, la crònica familiar i l'esmunyedís gènere de la autoficció, Jaime Martín ret comptes amb el passat de tota una generació d'espanyols que van haver d'acudir al Servei Militar Obligatori. A través del relat de les peripècies del seu propi pare, descobrim les desventures dels soldats espanyols destinats a la regió de Sidi-Ifni, Marroc; un lloc miserable castigat per una guerra que havia començat el 1957 contra l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí, però que va ser amagada a qualsevol preu pel règim franquista.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Belleville Story" és un thriller d'acció ambientat en les populars carrers del barri parisenc de Belleville. El seu protagonista, un aprenent de mafi ós acabat de sortir de la presó anomenat Freddy, rep un encàrrec que degenerarà en un problem a: o es carrega a un xinès que no coneix de res abans que es faci de dia o els sicaris del Sr Wang faran amb ell rotllets de primavera. Arnaud Malherbe i Vincent Perriot retraten la part més fosca i sinistra d'un dels barris més populars de París.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sense tancar els ulls als tresors que amaga la capital egípcia, la mirada de Pino Creanza es dirigeix primordialment als llocs que passen desapercebuts als precipitats turistes, des de les ostentoses urbanitzacions de luxe als barris marginals, ja sigui la Ciutat dels morts, on s'amunteguen els drapaires d' El Caire, o aquells altres en què habita la minoria copta. Però l'eix vertebrador d'aquest reportatge gràfic són les mobilitzacions populars que van culminar amb la caiguda de Mubàrak. Per ell desfilen els activistes i les dones que en aquells dies de gener i febrer de 2011 van prendre els carrers d'El Caire i van trencar el mur de silenci que els havia tenallat durant dècades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Diminuta Editorial llança "Edicions TBO ¿dígame?:  Memorias secretas de una secretaria". Una edició remasteritzada, amb pròleg de Paco Mir, nous textos, fotos, i il·lustracions inèdites per a l'ocasió. Un llibre totalment recomanable.

Rosa es dibuixa a si mateixa amb més mà de poeta i de dramaturga infantil -que és el que ha estat sempre que ha pogut- que de caricaturista, i en aquest dibuix el que li surt, ja dic, és un retrat secret de l'esperit del TBO mostrat a través dels seus dibuixants, de Benejam manant a la seva filla Roser de lliurar uns originals; de Coll dient que no podia deixar la feina de paleta perquè el llapis no li donava per viure; del guionista Bech, que un cop va sortir al diari perquè va posar en fugida a un assaltador que el va atacar navalla a la mà; o a través d'Alfonso, el comptable madrileny, que exclamava "Mosca!", i a través del director, Albert Vinya, que anava per metge, però que animat pel seu pare va abandonar la carrera per dedicar-se a fer aquestes coses de nois.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan estem aprenent una llengua nova, qualsevol suport ens pots ajudar: apps mòbils, webs, diaris, revistes, cd's, vídeos, llibres de no ficció o de ficció...I dintre d'aquest, ens podem trobar amb novel·les, teatre, poesia, narracions...i còmics. Els còmics tenen un valor afegit: textos molt il·lustrats que acostumen a fer servir un tipus de llenguatge molt visual. En referent al nivell de llenguatge ens podem trobar de tot: des de còmics on els seus personatges fan servir argot, a còmics o novel·les gràfiques amb unes històries molt ben construïdes i que, quant a dificultat, no tenen res d'envejar a qualsevol altre tipus de narrativa.
Les edicions bilingües són una molt bona opció per apropar-nos a un text quan ens estem iniciant a l'estudi d'una llengua. Acostumen a ser textos a la llengua original  i amb una altra que dominem.

Les editorials Grijalbo-Dargaud i Hodder-Dargaud van realitzar una edició bilingüe català-anglès de la col·lecció d'Astèrix de Goscinny i Uderzo. Cap de les dues és la llengua original del text, però ens pot permetre  apropar-nos fàcilment a qualsevol de les dues si dominem l'altra.

Simplement, dupliquen les imatges, amb planes contrastades en els dos idiomes. El volum recomanat és Astèrix i Cleopatra: "...such a pretty nose".

Enllaç a  aquesta col·lecció bilingüe: Una Aventura d'Astèrix (Grijalbo/Dargaud) 

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. la Bòbila de L'Hospitalet de Llob.

El còmic europeu ha fet de la història un dels seus temes preferits (tot i que el manga històric també és de considerable qualitat). Al cap i a la fi, és normal que una societat tant "antiga" com l'europea recorri a la història de forma contínua: és una forma d'entendre la situació actual a través de les vivències passades pels nostres avantpassats.
Per tant, periòdicament van arribant a les nostres atapeïdes llibreries de còmics exemples de gènere històric. És veritat que a França, per posar un exemple, es publica molt i que no tot ens arribarà. Però , per un cop, podem dir que la mida reduïda del mercat de còmic europeu juga al nostre favor: el que arriba, sabem que val la pena. Aquest és el cas del còmic que recomanem avui: Murena,escrita per un guionista tant solvent com Jean Defaux i dibuixada amb un estil clàssic però de qualitat pel tristament desaparegut Philippe Delaby. En el fons, els autors aporten la seva personalitat sòbria per explicar  de la forma més realista possible la tràgica història de l'emperador Neró des de la seva ascensió al poder fins les seves dificultats al front d'un imperi tant convuls com el romà (amb l'aparició d'una nova religió inclosa).
Estructura en cicles de quatre volums el primer el formen els títols: El púrpura y el oro, Arena y sangre, La mejor de las madres, Los que van a morir. 

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès.

Era l'any 1989 quant un setmanari fiancés va encarregar al fantàstic duet argentí la concepció d'una obra sobre Billie Holiday, la més gran cantant de jazz que ha donat mai la música. Finalment l'obra fou publicada directament en àlbum per Casterman degut a diferències amb els autors.

Les 62 pàgines son una síntesis perfecta de les abundants virtuts de José Muñoz i Carlos Sampayo: una narració profunda, gens superficial, que atorga personalitat i dramatisme a tots els personatges de la mateixa manera que el decorat o escenari on es succeeix l'acció pren protagonisme com un personatge viu, tot el que apareix es orgànic, te sentit i forma part de la cadena. El dibuix en blanc i negre es fastuós i senzill alhora, per la gran complexitat que requereix treballar les taques negres i contraposar els espais en blanc sense tramats ni degradats, en canvi el resultat final es d'una gran síntesis conceptual. Brillant.

La biografia de la Holiday ja es prou coneguda però aquí adquireix una nova dimensió i ningú millor que el propi Sampayo per definir-ho fent referència al seu guió: "...parla d'un cant d'amor y dolor que et consola...".

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Aquesta setmana us volem recomanar El Caminante, del japonès Jiro Taniguchi. Aquest autor ha guanyat diversos premis pels seus treball,  l'any 2004 va guanyar el premi a la millor obra del Saló del Còmic de Barcelona per Barri llunyà.

Taniguchi va publicar El Caminante per primera vegada a Espanya l'any 2003, a la revista El Vibora. Ens trobem amb una obra gairebé sense text, sense argument i sense cap informació sobre el seu protagonista.  El que importa és el fet de caminar, deixar-se endur per l'atzar i sorprendre's per les petites coses que es va trobant aquest caminant. Un ocell, la pluja, un cargol trobat al jardí de casa, pujar a un arbre... són coses simples que van succeint de manera inesperada.

Taniguchi dibuixa detalladament la natura i tot el que observa el protagonista. L'autor prescindeix del color, l'interessa més apropar-nos altres sentits, els sons de les gotes de pluja o dels ocells, el tacte del cos sobre un camp de flors de cirerer o de les mans sobre l'escorça d'un arbre.

Potser no és època de flors, ens apropem a la tardor...Us proposem provar de jeure sobre un camp cobert de fulles seques i desconnectar  de les presses.

Recomanat per Josep Benabarre.  Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

• El Caminante a les Biblioteques
• Jiro Taniguchi a les Biblioteques
• El Vibora a la Viquipèdia

La jove productora de televisió, Mica Segal, es dirigeix cap a Varsòvia amb la seva àvia paterna amb el propòsit de recuperar una propietat familiar. Sota un pretext, en principi tan senzill, s'amaguen raons ocultes. La història es va fent pàgina rere pàgina més complexa amb l'aparició de personatges nous que posen en qüestió els vells relats familiars; l'emergència de familiars àvids de diners; i la pervivència de prejudicis entre jueus i polonesos. Tot plegat, sense perdre de vista el context històric del genocidi i la recuperació memòria històrica jueva a Polònia.
L'autora israelí, Rutu Modan, es va donar a coneixer amb Metralla (2006) i han passat cinc anys des de l'úlitma obra Jamilti i otras històrias de Israel (2008), però ha sigut amb La propiedad on ha desplegat tot el seu talent com a guionista i dibuixant. Rutu Modan aconsegueix quadrar un guió amb una estructura complexa a través de la simplificació gràfica que només el còmic i el cinema poden aconseguir mitjançant la simultaneïtat de text i imatge. A més d'una fantàstica transmissió de la psicologia dels personatges i les emocions de les escenes. Amb un dibuix de traç clar atrapa als personatges a mig gest, parpadejant o mirant cap a una altra banda. Sense esperar que estiguin ben posats per a la foto. Ens transmet, així, una vitalitat i frescor que entra pels ulls, fent de la lectura d'aquest àlbum un delícia

Bloc de l'autora

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Recomanar per enèsima vegada un còmic d'Alan Moore (el millor guionista de tots els temps possiblement) pot semblar una mica ridícul. Però per un costat si les seves obres són tant bones no queda una altra opció que recomanar-les i, per un altre, hem de considerar que el món del còmic està conformat per diferents generacions de lectors. Així que ara tocaria a una nova onada de devoradors de còmics descobrir per primer cop (quin luxe aquest) obres com Watchmen o V de Vendetta. I també, com no, aquest magnífic de terror existencialista (si algú ho podia aconseguir era Alan Moore!). No és que els seus creadors, els carismàtics Len Wein i Bernie Wrightson, no ho fessin bé (els seus còmics també són molt recomanables) però sí que és veritat que la versió de Moore va aconseguir revitalitzar el personatge mitjançant la creació de tota una mitologia al seu voltant i el típic aprofundiment psicològic dels personatges que aporta la ploma de Moore. Acompanyat a més dels personals dibuixos de John Totleben van crear una atmosfera inquietant que molt pocs autors dels que han vingut després han aconseguit crear. Només heu de fer una prova: llegir el capítol titulat Una llicó d'anatomia. A partir d'aquí sereu un més dels milers de lectors captivats per aquesta Cosa del Pantà. I si seguiu una mica més podeu veure la primera aparició del mag anglès més carismàtic: John Constantine.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès.

Fa temps (als noranta) encara no es sabia el que era la novel·la gràfica i un grapat d'autors intentaven fer-se grans amb aquests còmics de caire semibiogràfic o realista. A l'era de la generació X i de Los Planetas, un títol va liderar aquest tímid moviment i va demostrar que els gustos havien canviat, que els temps havien canviat, i que aquest tipus d'històries si que tenien cabuda (per si algú mai ho havia dubtat) en el nostre mercat.

L'autor el va fer circular en el clàssic format fanzine de fotocopies, i fou editat posteriorment per Subterfuge ediciones, que en va haver de fer varies reedicions. El 2007 es reeditat un cop més per Astiberri en els seu 10è aniversari de la publicació original.

Per aquest títol guanyà el premi al autor revelació en el saló del còmic de Barcelona de 1999.

Parlem de dos històries curtes d'amor i desamor de caire intimista, carregades d'honestedat i sensibilitat.

Sergio va continuar fent històries excel·lents sota la capçalera de Malas Tierras (Astiberri), i els que el seguim el trobem a faltar molt, segur que la seva gran obra encara estar per venir!

Podeu saber més de Sergio Córdoba a la seva pàgina web http://www.sergiocordoba.com/

 Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Aquesta setmana us volem recomanar Scarlet, un còmic creat pel tàndem Bendis-Maleev. Aquests autors ja varen treballar plegats a Daredevil, que va significar la consagració d'Alex Maleev. Scarlet ha nascut  del segell Icon Comics. Aquesta marca permet als autors tenir el control en el procés creatiu i de màrqueting i això dóna un caire més compromès i experimental a tot el que fan.

Scarlet no és la típica heroïna amb poders. És una persona normal que per una sèrie de tràgiques circumstàncies es converteix en la veu de protesta contra la corrupció de la seva ciutat, Portland. Scarlet trenca totes les regles i parla amb nosaltres, diu el que pensa en tot moment sigui o no políticament correcte i sobretot el que  vol és que prenguem partit en la seva revolució.Bendis ha dit que no és un còmic polític, tot i que de vegades trobem molts paral·lelismes amb el moment històric que estem vivint a la nostra societat. Maleev dibuixa la història de manera realista, quasi fotogràfica, d'aquesta manera ens apropa més al que viu  la seva protagonista.

Segur que la lectura d'aquest còmic no us decebrà, a més al final d'aquest volum podreu veure esbossos originals de Maleev, propostes de portades d'altres autors i  mostres del guió.

Més informació:

Icon Comics

Alex Maleev

Brian Michael Bendis

Recomanat per Josep Benabarre. Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Aquesta és la història de Benjamin Tartouche, un jove professional a qui un incendi a casa seva el condueix cap a una espiral de desgràcies que acabarà en un atropellament. Després de la seva mort apareix al purgatori on se li assigna una missió, a fi de refer-se del dolor que ha generat durant la seva vida.

No és ben bé una història de bons i dolents, però si de la bondat i la maldat. Una història d'un món injust on la desgràcia i la manca d'escrúpols es barregen en parts iguals per a mantenir els desfavorits en la seva posició, víctimes perfectes de poderosos amorals. Una història en una societat on la gent està abandonada a la seva bona sort, on ningú ajuda ningú.

En un impecable estil realista, Chabouté es recolza en la llum (claror/foscor), les tonalitats de colors freds i de blancs i negres per submergir-nos en un món que viu en una tardor permanent. No existeix ni l'esperança de l'hivern on tard o d'hora vindrà la primavera. 

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat