Pep Brocal (1967) és un il·lustrador i comicaire nascut a Terrassa i que ha treballat a publicacions tan diverses com Top Comics, El Manglar  o la revista infantil Cavall Fort. També ha realitzat tires còmiques  per als diaris  La Vanguardia i El País, entre d’altres.

Cosmonauta és una novel·la gràfica de ciència ficció, gènere del qual Pep Brocal es confessa seguidor, però en realitat és l’embolcall d’una reflexió al voltant de temes de caràcter més filosòfic, com la solitud de l’ésser humà, la religió i el futur de la espècie humana, amb l’encert de fer-ho en profunditat però sempre amb la distància que dona l’humor, eina indispensable davant del vertigen metafísic.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Un oficinista somiatruites i un robot dedicat a les tasques de la llar. Dos individus a punt de viure la jornada més delirant de les seves respectives existències. Almenys això indica l'aparició en escena d'un foraster que porta un estrany maletí. Una valisa en l'interior es materialitzen desitjos i malsons. En un futur regit per les corporacions i supeditat al sistema burocràtic, encara hi ha lloc per l'inesperat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Entre el decidit Pepe Carvalho d’en Manuel Vázquez Montalban i el malenconiós Germán Areta (El Crack) d’en Jose Luís Garci, trobem al nostre malgirbat Manuel Montano patrullant les caloroses nits d’estiu a lloms de la seva vespino verda. Detectiu teòric amb barba de tres dies es amic dels vicis i les causes perdudes, i llueix sempre barret de feltre i gavardina grisa amb molt d’orgull.

Aquest personatge entranyable va ser prepublicat a les pàgines de la revista Cairo a finals dels anys vuitanta per acabar ser editat en àlbum i tenir diferents reedicions al llarg del temps. Però el seu naixement no va ser a les pàgines de paper sinó a les ones de Radio 3 dins el serial radiofònic Tris Tras Tres el 1981 de la mà del guionista i realitzador Fernando Luna.

La part gràfica recau en el mestre Miguelanxo Prado, que desprès d’una època força influenciada per la ciència ficció, inaugura una de mol més terrenal i social on el drama, la soledat, i l’enyor son força presents i que culminarà al cap de poc anys amb el reconegut Trazo de tiza.

Realisme quotidià de carrers degradats, dur i tendre alhora.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Marcello Quintanilha ens sorprèn de nou amb aquesta novel·la gràfica, després de la premiada i admirada Tungsteno. El títol descriu la contradicció vital que viu la seva protagonista. Rosángela és “afortunada”, te una bona feina, família i status social. Però hi ha alguna cosa que no funciona i serà el somriure de la seva cosina, bastant menys afortunada, la que farà saltar l’alarma i remourà els  fonaments de la seva vida plena d'aparences.

Per viure una altra vida haurà de passar per un procés d’autodestrucció amb molt mal final. Algun crític ha volgut comparar aquest relat amb les pel·lícules de Michael Haneke, un petit esdeveniment pot significar un canvi catastròfic en la vida.

A Talco de vidre repeteix el blanc i negre de Tungsteno,  jugant amb diferents trames i sobretot destacant les expressions de la protagonista i de la seva evolució vital.

Quintanilha té la capacitat de transmetre el malestar i angoixa en forma de thriller psicològic fins el final del llibre.

Més informació:

Un dels còmics preferits de Marcello Quintanilha:

• Los misterios de Pâhry, inclòs a Las Murallas de Samaris de Schuiten-Peeters

Música que apareix en aquest còmic:

• Pendulum / Creedence Clearwater Revival

• La Cinta blanca / una película de Michael Hanekes

Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

La història narra l’origen d’Isla Paraíso o també anomenada Themyscira, una illa secreta habitada per mitològiques dones guerreres conegudes com les Amazones. Aquestes viuen en pau refugiades a l’illa però sota l’amenaça del déu de la guerra Ares. La princesa amazona Diana abandonarà la seva llar per sortir a “la terra dels homes” després de l’arribada a l’illa del coronel Steve Trevor en plena Segona Guerra Mundial. Així, descobrirem l’origen de Wonder Woman i les seves primeres actuacions heroiques del personatge en el nostre món.    

L’any 1987 el dibuixant novaiorquès George Pérez fou l’encarregat d’actualitzar el personatge de Wonder Woman després de “Crisis en Tierras infinites”. Pérez reinventà a la famosa heroïna en una nova etapa acompanyat dels guionistes Greg Potter i Len Wein, reordenant el que funcionava del personatge i aportant una visió particular sobre l’entorn mitològic de les amazones d’una manera eficaç i convicent. L’editorial ECC, l’actual propietària de la llicencia de DC a Espanya, ha publicat el primer volum que recopila els números de l’1 al 14 de la sèrie original. Un clàssic atemporal de lectura imprescindible per a qualsevol fan del còmic de superherois.

Per a més informació:

• Wonder Woman a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Premi Eisner 2016 a la millor novel·la gràfica durant la fira Comic-Con de San Diego. 

George acompanya a Samantha en el seu any sabàtic que passaran a la ciutat mexicana de Oaxaca. Samantha vol aprofitar-ho per escriure el llibre que tan havia volgut fer, però mai havia tingut temps i el retrobament amb un passat. Per George serà enfrontar-se a un món que se li escapa i se li presenta hostil.

La relació de la parella anirà transitant entre noves coneixences, la cultura mexicana (amb tota la seva càrrega històrica) i la vaga de mestres del 2006 que va acabar amb una violenta repressió. La història esdevé al mateix temps un camí de coneixença d'una parella dels Estats Units al seu oblidat i,sovint, menystingut veí. De la mateixa manera que la papallona monarca connecta ambdós territoris, Kuper ho fa a través de la història i del dibuix. L'estètica de Ruinas ens trasllada als colors i els símbols culturals presents i passat de Mèxic.

Pàgina de l'autor

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

Dins el manga japonès hi ha tot un subgènere sobre gastronomia anomenat gurume (gourmet) o ryori (cocina), on Oishinbo és el més venut i editat de tots amb més de 100 milions d’exemplars. Des de 1983, porta ja 111 toms. És coneguda l’afició pel bon menjar dels japonesos i aquesta és una bona mostra. L’edició espanyola selecciona els millors capítols en 7 volums temàtics, com ara “Sake”, “Ramen y gyoza”, “Verduras”, “Arroz”,... per donar a conèixer millor, la cultura culinaria japonesa.

El diari Touzai Shinbun, dirigit per un gourmet, vol commemorar el centenari de la publicació i tria dos dels seus periodistes, Shiro Yamaoka i Yuko Kurita, per confeccionar el “menú definitiu” . Es tracta d’un menú que reculli en equilibri els menjars més deliciosos del món, sobretot de la cuina japonesa. Hauran d’enfrontar-se a l’equip d’un diari competidor que busca elaborar un “menú suprem” i al ferotge president del Club dels Gourmets, Yuzan Kaibara.

Altres títols de manga gastronómic són El Gourmet solitario, Toriko, ¡¡Amasando!! Ja-pan, ... i altres llibrets de cuina japonesa il·lustrats com ara Gourmand Gohan. Aquestes són autentiques novel·les il·lustrades, molt populars, normalment serialitzades, on les trames totes giren entorn el procés de cerca, preparació i presentació de diferents varietats gastronòmiques, fins el punt de convertir-se en elaborats receptaris però on també hi destil·len grans dosis d’humor.

Ideal per arribar a l’orgasme culinari en qualsevol lloc i en qualsevol moment: al tren, a la perruqueria, a la platja,... Mmm...

Recomanat per Núria Doya. Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

Andrés Rábago García, més conegut com "El Roto", ha editat en vàries ocasions l’antologia dels treballs que publica diàriament al diari "El País". Consirós, punyent, crític... sens dubte, és un dels millors analistes socials del moment, capaç de reflectir amb una ironia i una lucidesa admirables la nostra situació actual, i que aconsegueix penetrar a les nostres consciències.

En el cas de "A cada uno lo suyo", l’autor ens presenta un recull de les seves vinyetes seleccionades i ordenades per tal de crear una estructura narrativa cohesionada. Malgrat la seva acidesa i l’humor càustic que mostra en tota la seva obra, acaba el recull oferint un bri d’esperança dictaminant que “si no podem canviar d’horitzó, canviem de perspectiva”. 

Cada pàgina que observem del llibre és una obertura a la nostra ment que ens ajuda a observar, més enllà, la realitat més perversa del nostre sistema. La lectura dels seus àlbums recopilatoris, per tant, no deixen indiferent a ningú. Cada lector en traurà les seves pròpies conclusions i reflexions que, de ben segur, ajudaran, ni que sigui per uns instants, sotmetre’ns a la mirada crítica de la realitat social que vivim. 

Més informació:

• Roto a les Biblioteques
• Biografia

Recomanat per Bib. Joan Triadú. Vic. 

Fa molt i molt temps, allà on s’amaga la memòria hi va haver una època en que els Beatles eren cinc, portaven tupè, xupes de cuir, botes, tocaven en prostíbuls, i es drogaven...bé, això últim també ho feien desprès.

Arne Bellstorf ens presenta aquí una bonica història d’amor entre la fotògrafa Astrid Kirchherr i Stuart Sutcliffe el primer baixista dels Beatles, perdó dels The Silver Beatles, quan van estar girant a Hamburg durant 1960.

Una relació sincera, compromesa, i tràgica, que va tenir de rerefons les beceroles del que seria la banda més gran i de més impacte social de la historia de la música, i sinó que li preguntin a Jesucrist, perdó a Lennon.

L’autora utilitza un melancòlic blanc i negre carregat de tendresa que recrea amb mestria usant diferents textures de tramats de manera meravellosa.

Si al 2011 et vas perdre aquesta lectura, ja vas tard. 

Més informació:

• Arne Bellstorf a les Biblioteques

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Els nàufrags d’aquest còmic són l’Alejandra i el Julio, dos joves que es coneixen al Madrid dels anys vuitanta i es retroben a la Barcelona dels noranta. Dos ciutats i dos temps que queden diferenciats pel color sèpia del temps a Madrid i el blau de la Barcelona de les Olimpíades. El pas del temps és creixement, aquesta evolució farà que tant un com l’altre prenguin camins diferents. Quan es retroben miren de reprendre la relació però, com diu l’Alejandra, tots dos són  “uns desconeguts amb un tros de passat en comú”.

En els records d’aquesta història hi caben moltes coses: llocs, família, amics, música..., per Laura Pérez, dibuixant de Náufragos,  hi han cançons que en la nostra adolescència deixen un pòsit i que quan ens fem grans ens serveix per recuperar aquells moments viscuts, sembla com diu ella que aquestes cançons ens entenguin. Pablo Monforte descriu uns ambients en els quals podem veure per una banda l’influencia de  Nada  de Carmen Laforet, per  la  seva capacitat en recrear els ambients de la ciutat de Barcelona, i per un altre de La Tregua de Mario Benedetti per la sensibilitat i la tendresa.

Aquesta obra va guanyar el Premi FNAC Salamandra Graphic en la seva darrera edició. Una bona manera de llegir aquest còmic és escoltar la música de Joy Division i The Sisters of Mercy que ambienta la dècada dels vuitanta, viscuda per els protagonistes  de Náufragos.

The Sisters of Mercy a les Biblioteques

Joy Division a les Biblioteques

Recomanat per Josep Benabarre  Biblioteca M. De Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Lola Vendetta és una noia jove, valenta i apoderada, que dia rere dia lluita per acabar amb el masclisme acompanyada de les seves millors armes, una Katana i cap pèl a la llengua.

Amb un llenguatge directe i provocador i un dibuix de línies clares amb una gama de colors en què els protagonistes són el blanc, el negre i el vermell, la Raquel Riba Rossy ens presenta un personatge que ha de sobreviure a relacions sentimentals que no porten enlloc i a les convencions socials. Fent el seu camí aprèn a estimar-se a si mateixa, a abraçar la seva sexualitat i a créixer, pàgina rere pàgina, com a dona.

A vegades violenta, a vegades sentimental, la Lola és un personatge que es fa estimar i que ens farà pensar, com bé diu ella mateixa «el feminisme no es pateix... el feminisme es gaudeix».

Podeu seguir les darreres novetats de la Lola al seu instagram, facebook i a la seva pàgina web.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Sergi Álvarez i Sagar Forniés repeteixen gènere després de la publicació de Bajo la piel (2005), tot i no ser-ne una continuació. Aquest àlbum és per sobre de tot un homenatge al gènere negre i policíac. Ambientat a Nova York (referent estètic del gènere negre dels anys 40 i 50) de lúgubres locals musicals, mig en penombra, fum i ronya arreu i de departaments foscos amb persianes mig baixades, il·luminats pels llums de neó que perfilen núvols de fum. Descripcions ja conegudes que són un referent estètic del gènere.

Un misteriós pintor, un pianista fracassat i el robatori d'un furgó són els elements a partir dels quals es construeix la trama en una història de baixos fons.

Sergi Álvarez combina en un dibuix negre de traç clàssic amb tècniques experimentals, construint una història a base de flashbacks.

Més enllà dels amants del còmic, Cuentas pendientes està especialment indicat per als amants del gènere negre tan del cinema com de la novel·la.

Alberto González Vázquez (1972), nascut a Lugo, és guionista i realitzador de pel·lícules d’animació. També ha treballat com a guionista de TV a diferents programes, com ara  “La hora chanante”,  “Muchachada nui” i “El Intermedio”.  L’any 2012 va publicar el còmic “Humor cristiano”.

“Todos los hijos de puta del mundo” (2016) és una recopilació de vinyetes aparegudes a les publicacions satíriques “El Mundo Today” i “Orgullo y Satisfacción”; un conjunt d’historietes de caire social sota un comú denominador: la visió crítica, àcida i irònica del món que ens envolta.

Una obra imprescindible, tant per a fanàtics de l’humor negre en general com  per als desencantats de la política recent en particular.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

En el món del manga comercial no hi ha pietat i la pressió que pateixen els autors per mantenir-se entre els més valorats (i més ben pagats) augmenta amb cada obra que es publica. Sobretot si es fa en revistes tant conegudes com la Shonen Jump. Per aquest motiu els autors intenten sempre trobar temes prou originals (amb tantes sèries publicades és complicat no repetir-se) però que es puguin incloure en una revista adreçada al gran públic. Això acostuma a provocar que els autors imaginin a vegades els guions més extravagants. Com per exemple aquest: un alienígena ha destruït la Lluna i amenaça amb carregar-se la Terra si no l’eliminen abans. Però aquest “alien” no s’amaga. Més aviat el contrari, serà el tutor de la pitjor classe d’un institut i, mentre estudien les assignatures més habituals, els alumnes també aprendran les arts més letals per poder ser ells qui eliminin al seu professor. Dit així, semblaria un guió de bogeria, però la veritat és que funciona molt bé, gràcies a la bona feina de Yusei Matsui, un mangaka que ja va demostrat la seva habilitat amb un altre manga arriscat i retorçat com Nogami Neuro, que permet que Assassination Classroom es converteixi en un bon manga de superació personal i amistat i no es perdi en combats sense fi. Un manga diferent per un públic una mica més adult que l’adolescent.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès.

El llibre “Crisi (d'ansietat)” recull les vinyetes que l'il·lustrador Juanjo Sáez va publicar diàriament al diari Ara durant dos anys i mig.
Aquest llibre no és el primer que ha publicat Juanjo Sáez, d'ell podem destacar còmics com: "Arte, conversaciones con mi madre", "Yo. Otro libro egocéntrico" o la sèrie de televisió convertida en llibre "Arròs covat"; a més del llibre per a infants "Dentro del sombrero".
"Crisi (d'ansietat)" ens transmet l'amargor de dues crisis, la primera com a societat, fent èmfasi en les pèrdues socials, polítiques i econòmiques. Exposant el sotmetiment dels obrers als poderosos i com aquests només pensen ens els beneficis sense tenir en compte les conseqüències que provoca la seva avarícia.

La segona crisi palesa al còmic és la que l'autor travessa en l'àmbit personal. Perdre l' àvia, la mare i el pare en dos anys l'enfonsa en una depressió i el manté captiu en aquesta visió fosca i decebedora de la realitat quotidiana.

Es tracta d'una visió molt personal tocada per l'actualitat del moment, tot i així a mesura que ens endinsem en el món del Juanjo Sáez i mirem les il·lustracions ens sentim cada cop més proper a tot aquest món ple de desgràcies injustes i solitud.
Un còmic per reflexionar, un còmic vital, un còmic que, en definitiva, ens transporta a la ment del seu artista en el moment precís en què el seu món es va ensorrar i la societat estava immersa en una crisi financera.

Tot això sota el paraigua d'un humor negre, satíric i burxador que ens fa reaccionar i ens fa veure que el món que es dibuixa és també el nostre món.

Més informació:

• Juanjo Sáez a les Biblioteques
• Entrevista amb l'autor

Recomanat per Daniel Lanuza. Bib. Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

Després de l’èxit de Rosalie Blum, Camille Jourdy tenia el repte de mantenir les expectatives dels seus seguidors, i per fer-ho ha tornat a allò que tant es va valorar en la seva primera obra: parlar de gent comuna, i parar especial atenció en els detalls.

La Juliette és com un fantasma, una dona que vaga sense rumb pel seu poble d’origen, i que ens ajuda a recopilar la situació actual de la seva família, uns pares grans i separats que han decidit viure la vida cadascú d’una manera ben diferent, una germana que necessita revitalitzar el seu matrimoni amb una aventura, i així un seguit de personatges que conformen un collage que ens demostra que cap família es igual.

El dibuix detallat i l’ús que fa del color, així com les il·lustracions de gran format que de tant en tant deixa anar l’autora converteixen a aquest còmic en una clàssic instantani, que us agradarà llegir una vegada i una altra.

Més informació de l'autora al seu blog.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Jiro Taniguchi i Ryuichiro Utsumi van unir els seus talents per a crear una obra mestra, “El olmo del Cáucaso”, una joia literària atemporal i internacional que arriba a tot tipus de lectors.

El recentment desaparegut Jiro Taniguchi ens va obsequiar amb obres tan conegudes com “Barri Llunyà” o “El Almanaque de mi padre”. Un autor que ha arribat als lectors per la delicadesa del seu detall i pel sentiment profund i càlid de les seves històries i personatges.

En “El olmo del Cáucaso” el novel·lista Ryuichiro Utsumi s’encarrega del guió, histories quotidianes i íntimes que deixen al lector abstret fins al final del relat. Les vides narrades per Utsumi esdevenen quasi una faula i el dibuix de Taniguchi és com sempre exquisit, on la gestualitat i els primers plans permeten arribar a veure els sentiments més profunds de cada personatge.

Els protagonistes de les històries que ens presenten són humans, i per tant, són gelosos, egoistes i poden cometre errors però també s’adonen que s’equivoquen i intenten expiar les seves culpes, perdonen i es reconcilien.

Són històries dramàtiques. T’endinses en vides que arriben a l’ànima i que et fan brotar una petita llàgrima, sempre amb un missatge, una gran lliçó de la vida per aprendre. 

Per a més informació:

• Jiro Taniguchi a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Distopia és, segons la definició: ” Un lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.” L’alienació social i tecnològica  de V de Vendetta o de la sèrie de TV Black Mirror, reapareix a Golem, primer còmic de l’artista gràfic Lorenzo Ceccotti (Roma, 1978), conegut  com LRNZ.

Steno és un nen  que no es pren la pastilla per no somiar i cada matí quan obre els ulls té la sensació que el món on viu està a punt de desmuntar-se. Les corporacions governen en un món on  la població no ha de preocupar-se de  res, només de consumir. Però de repent la seva vida canvia, Steno Critone és segrestat per un grup armat Shorai, aviat aprendrà que els seus somnis no eren tan irreals i que hi ha possibilitat de viure en llibertat.

Ceccotti és un apassionat dels videojocs i de l’art japonès i això queda clar en aquest còmic. Aquest autor reconeix la influencia de diversos autors: Osamo Tezuka, Takamichi, per la seva estètica, però també de Moebius, Frank Miller o Liberatore.

No us deixeu enganyar, aquest no és un còmic més d’acció i lluita, Golem amaga molt de crítica al consumisme salvatge que vivim avui en dia.

Més informació:

Lloc oficial de LNRZ

Black Mirror al catàleg

V de Vendetta de Alan Moore al catàleg           

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca M. De Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Nova York, 1970. La ciutat pateix una sèrie de crims amb un modus operandi similar: dones assaltades, violades i assassinades; Paul és un excel·lent artista gràfic: dibuixant i tatuador. Col·labora amb la policia per ajudar-los amb els retrats robot dels criminals. Per atzar, acaba implicant-se amb els crims.

Moscú, 1947. Stalin inicia una caça de bruixes al país i envia al gulag a milers de ciutadans soviètics sospitosos de desafectes al règim. Una d’aquestes famílies és la del Pavel. El Pavel pateix la crueltat d’un sistema penitenciari, en mans dels corruptes i de les bandes organitzades, que embruteix i que transforma els innocents en criminals. La seva salvació és el talent per dibuixar i tatuar però les coses no sempre surten com un vol …

El còmic ens mostra la duresa del arxipèlag gulag soviètic i el descens als inferns d’un nen que deixa de ser-ho molt aviat a causa de la violenta i difícil vida al camp de concentració siberià. Es transforma en un criminal fins que és alliberat i inicia una nova vida a Amèrica. Ja adult i ciutadà americà, Pavel que ja és Paul, es retroba amb un passat que semblava superat. 

L’il·lustrador François Boucq va començar a dibuixar als magazines Le Point, Playboy i L’Expansion. Posteriorment s’inicia en el còmic i publica, entre d’altres, Bouncer, Janitor, Jerónimo Puchero i Cara de Luna.

Jerome Charyn és guionista i autor de novela, assaig i relat. Ha publicat amb Boucq altres còmics a més de Little Tulip:  Boca del diablo y La mujer del mago.

Més informació:

• François Boucq a les Biblioteques
• Jerome Charyn a les biblioteques 

Recomanat per Joan Giménez. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Joan Cornellà (1981) és un humorista gràfic nascut a Barcelona i ha treballat a publicacions tan diverses com La Cultura del Duodeno, El Periódico, Le Monde, TMEO, el diari Ara i The New York Times. 

L’any 2009 va guanyar el Premi Josep Coll de còmic, en la categoria de menors de 30 anys, amb l’obra Abulio, que va publicar l’any 2010 l’editorial Glenat. 

Sot  és una col·lecció de histories curtes, totes tenen una extensió d’una pàgina,  6 vinyetes i no tenen diàleg. L’estil d’aquestes històries és grotesc, surrealista i,  fins i tot, violent, però el que realment ens proposa l’autor es fer una reflexió i una crítica de la societat actual. Es per això que diuen que Joan Cornellà és el Banksy del còmic. 

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Nou còmic autobiogràfic del guionista Antonio Altarriba amb el dibuix de Kim.
Després del “El arte de volar” (on s’explicava la història del pare d’Altarriba), amb “El ala rota” és el torn de la mare, Petra. Si en el primer volum la Petra quedava en un segon pla i amb connotacions negatives;  en aquest segon Altarriba la dignifica, tot descobrint la seva història a partir d’una anècdota: el fill no s’assabenta que la seva mare no pot moure un braç fins poc abans que ella es mori.

A partir d’aquest fet, l’autor investigarà la història de la Petra. Descobrirà el perquè de la lesió en el braç, la vida de silenci i submissió envers els altres i, fins i tot, una conspiració per enderrocar Franco, on la Petra és un testimoni mut dels esdeveniments.
Un dels millors còmics dels últims anys, on es dóna veu a moltes dones que van patir el franquisme en silenci.

Més informació:

• Antonio Altarriba a les Biblioteques
• Vídeo promocional en RTVE
• Pàgina web 

Recomanat per Bib. Canyadó i Casagemes - Joan Argenté. Badalona. 

El 2003 Ediciones Balboa publica una de les primeres obres de l’autor de Càceres Fermín Solís: Los días más largos, en la que l’autor comença a donar espurnes de la seva qualitat com a relator de la quotidianitat d’una generació que te als vuitanta una caixa de pandora plena meravelles.

Es al 2005 quan Astiberri publica El año que vimos nevar, una prolongació encara més rodona de l’anterior, protagonitzada també per Martín Mostaza. Fermín, força influenciat per l’obra de Michel Rabagliati i per un munt d’il·lustradors provinents del camp infantil, es recrea en la seva infància amb un meravellós dibuix en blanc i negre que ja es marca de la casa.

L’autor fou reconegut com a autor revelació el saló del còmic de Barcelona el 2004, i el 2011 publica a La Cúpula, Mi organismo en obras, el que de facto es el relat de l’adolescència de Martín, i per suposat, del propi autor.

Per si encara no es evident, estem parlant d’una època de tigreton, verano azul, Vuelta ciclista, i Bruguera.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Un còmic de tints autobiogràfics que connecta perfectament amb el lector juvenil, tant per temàtica com per estil gràfic. Una proposta esbojarrada sobre l’adolescència i els seus drames.

Acompanyem la Raina durant els seus darrers anys a l’escola primària i el seu pas per l’institut. Un moment vital on tot es magnifica i en el qual les hormones revolucionades hi tenen un paper clau. Amistat, primers amors, família, estudis, acne, forats a les orelles i brackets són els temes que ocupen la ment i la vida de la Raina, però si afegim un greu problema dental produït per una patacada monumental, la cosa es complica! 

¡Sonríe! ens parla de l’aventura de créixer i de la necessitat d’alimentar l’autoestima per evolucionar amb confiança i plenitud. La narració se serveix de l’humor i de les il·lustracions fresques i dinàmiques per explicar la història sense embuts, tal com raja.

Premi Eisner a Millor Publicació Juvenil 2011.

Més informació:

Primer capítol

Booktrailer

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Yermo edicions ha editat a Espanya el primer volum d’una obra de fantasia heroica i medieval basada en els personatges dels elfs. Aquesta obra d’origen francès està dividida en dos capítols. El primer, “El cristal de los elfos azules” és un treball conjunt entre Jean-Luc Istin com a guionista, conegut també per obres com Los Druidas o Las Crónicas de Excalibur, i el dibuixant Kyko Duarte, amb obres com World War Wolves; mentre que el segon, “El honor de los elfos silvanos” se n’encarreguen Nicolas Jarry, autor d’El Trono de arcilla i Giss, en col·laboració com a dibuixant de Gianluca Maconi, autor també d’obres com El Caso Pasolini.

En aquest primer volum de la saga començarem a conèixer les qualitats dels elfs, uns éssers similars als humans però que fan ús de la màgia i resulten de vegades inaccessibles; creant empatia i admiració per les seves capacitats fantàstiques. Els elfs es relacionaran amb els humans, donant protagonisme a la relació entre les dues races, i incorporant una tercera per incloure-hi un element bèl·lic, els orcs. 

“El cristal de los elfos azules” s’inicia amb la investigació d’una massacre d’un poble d’elfs blaus on l’elfa Lanawyn i l’humà Turin intentaran descobrir el o els responsables d’aquests assassinats i coneixerem el poder del cristall blau. “El honor de los elfos silvanos” ens permetrà conèixer els elfs silvans per mitjà de la humana Lali, filla del rei d’Eysine, que els hi demanarà ajuda per combatre l’atac dels orcs a la ciutat.

Un còmic que agradarà tant als fans de fantasia heroica com als que vulguin conèixer i introduir-se en aquest món mitològic. Relats plens d’imaginació i intel·ligència, on les vinyetes transportaran al lector al món dels elfs. Han arribat els elfs a les biblioteques!

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts

Glenn Gould (1932-1982), geni de la música clàssica, va fascinar el món pel seu talent inaudit, la modernitat de les seves interpretacions i la seva estranya manera de tocar el piano, encorbat i taral·lejant amb els ulls tancats. Sandrine Revel recrea en vinyetes la vida del pianista canadenc, tractant de comprendre a la persona darrere del personatge, d'apropar-se a la vida interior d'un geni solitari, fràgil i turmentat, que va afirmar en algun moment: "creia fermament que tothom compartia la meva passió pel cel ennuvolat. Em va sorprendre molt adonar-me que algunes persones preferien el sol".

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Emmy sempre ha sospitat que el bosc que envolta la seva casa està habitat per fantasmes i monstres, els innombrables éssers d'Harrow County. Però en complir els seus divuit anys de vida descobrirà que aquests éssers són molt reals i que tenen una connexió especial amb ella i el seu passat. 

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Qui ha dit que un Heavy no pot ser romàntic?

He de reconèixer que mai he estat Heavy, però que sempre n'he estat rodejat, i ha estat una gran sort, gent magnífica amb una energia sideral i amb la que pots comptar sempre.

Miguel B. Nuñez també va ser Heavy i aquí ens descriu uns quants episodis que destil·len honestedat, passió, amor, de la mateixa manera que llueixen grenyes, texans ajustats, taxes i pegats, i consumeixen litrones, canuts, i decibels, això si, amb la pertinent consciència de classe.

Els vuitanta són un lloc perillós pels afectats per la nostàlgia, sovint s'hi cau amb tanta benevolència que com més temps s'hi passa més costa sortir-hi. La memòria destria sols en positiu i s'ha convertit una agradable zona de confort pels que hi vam passar.

L'autor aprofita per fer-nos un repàs i una necessària reivindicació del gènere mitjançant uns adolescents que també son representatius d'altres moviments o subcultures contraposades als estàndards de les formules de consum.

Ozzy, Slayer, Venom, Iron Maidne, Twister Sister, Metallica, Judas Priest, Leño, Barón Rojo...i tants d'altes...no cal dir res més.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Casualmente és una obra profunda i reflexiva que demostra les possibilitats narratives del còmic per tractar les emocions, els pensaments i el costat més íntim de l'individu. Fumio Obata ens capbussa en un univers particular de tints autobiogràfics, a cavall entre el món oriental i occidental.

Yumiko és una jove japonesa resident a Londres que ha convertit aquesta terra estranya en la seva llar, en el seu lloc al món. Però, la mort sobtada del seu pare la farà tornar al Japó, un viatge que serà més revelador del que la mateixa Yumiko podia esperar. Aquest retorn als orígens esdevindrà un viatge d'autodescobriment, una experiència vital que remourà els sentiments de la protagonista. Casualmente reflexiona sobre les arrels, el dol, la pèrdua, i la recerca del sentit de la vida amb una sensibilitat corprenedora.

Amb un dibuix de línia fina i suau, una gamma cromàtica reduïda, i un interessant treball en aquarel·la, l'autor aconsegueix un resultat delicat i elegant. En una entrevista, Fumio Obata es defineix com un contacontes pictòric, i Casualmente una història pictòrica, fugint de les etiquetes de còmic, novel·la gràfica o manga a l'europea.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Naoki Urasawa i Osamu Tezuka junts?

El mestre Osamu Tezuka, el déu del manga, va crear l'any 1952 l'exitós manga "Astroboy". La data del naixement fictici del  robot Astroboy fou el 7 d'abril de 2003. Per commemorar aquesta efemèride l'editorial Shōgakukan i el famós mangaka Naoki Urasawa van decidir crear una obra basada en "Astroboy", que s'anomenaria "Pluto".

Naoki Urawa és un reconegut mangaka amb grans obres com Yawara!, Master Keaton, 20th Century Boys i Monster. La seva obra es caracteritza per la seva narrativa, les trames de suspens i l'expressivitat de cada un dels seus personatges.

Urasawa realitzà una versió pròpia de la història d'"Astroboy" protagonitzada per Gesicht, un detectiu robot alemany de l'Europol que ha de resoldre un cas d'assassinats d'humans i de robots. En canvi, l'Astroboy passa a ser un personatge secundari. L'escenari és un futur on humans i robots conviuen però el passat de la guerra marca a molts dels personatges.

"Un cerebro que se equivoca es un cerebro perfecto. Y cuando eso surja, habrá nacido... el mejor robot sobre la faz de la Tierra." (Dr. Tenma)

L'estil de Naoki Urasawa és més realista i sense els elements animats propis de Tezuka. Tanmateix, l'essència dels personatges es conserva tan físicament com psicològicament, però adaptant-lo als nous temps.

Gràcies a la col·laboració del fill d'Osamu, Macoto Tezuka, es va assegurar el respecte cap al treball del seu pare.

Planeta DeAgostini ens ofereix en castellà aquesta fantàstica obra dividida en 8 volums. 

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

María Hernández Martí (Las Palmas, 1970) actualment, com diu ella, es dedica a mantenir-se viva i a escriure. La María va voler dedicar aquest còmic al fet d'haver patit un càncer de mama.

Lupe , la protagonista, no és l'heroïna de CancerVixen , és una persona normal a la que li han diagnosticat un càncer de mama. Els 27 minirelats que composen aquest còmic són l'abecedari del dia a dia d'algú que ha de  passar per aquest tràngol. L'autora en cap moment vol dramatitzar o donar exemple de res. La Lupe descriu les anècdotes que generen aquesta realitat: comentaris, consells dels "entesos" , la falta de cabell i es clar, també les sessions de quimioteràpia.

El dibuixant Javi de Castro, Sandia para cenar , arrodoneix aquest abecedari amb solucions molt imaginatives que descriuen perfectament el dia a dia de la Lupe. A la lletra "O" haurem d'anar girant el llibre per llegir la descripció d'un dia de quimioteràpia .

Aquest és un fantàstic còmic que serveix per normalitzar la vida dels que han patit, pateixen o patiran un càncer.

Que no que no me muero: Y si me muero no es el fin del mundo, a les Biblioteques

Reportatge de TV3 sobre el càncer de mama

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Los ignorantes
Étienne Davodeau

Étienne Davodeau proposa un intercanvi amb el seu amic viticultor Richard Leroy. Durant un any Davodeau l'ajudarà a la vinya i la bodega per a aprendre'n el funcionament i, a canvi, podrà utilitzar el material que n'obtingui per a l'elaboració d'un còmic i compartirà els seus coneixements sobre la matèria amb el seu amic.

A través de les pàgines no es pot percebre l'olor del raïm o del vi o de la tinta dels còmics, però sí la passió que els protagonistes hi posen a la seva activitat. Admiren el misteri d'allò que més coneixen. És una discussió continua entre dos ignorants que no deixaran mai de ser-ho. Són dels que no se sacien mai amb allò que més els omple.

El resultat és un àlbum fabulós. Dos apassionats de les seves respectives disciplines esprement-se mútuament.

És un excel·lent material d'iniciació a les dues disciplines. On les preguntes i comentaris de l'aprenent desvetllen els coneixements del mestre i el posen davant de les seves pròpies contradiccions.

A diferència de Rural, en aquest àlbum l'autor no es manté com a observador, sinó que intervé com a protagonista.

Pàgina de l'autor.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Els palmesans Gabi Beltrán (1966) i Bartomeu Seguí (1962) van publicar l'any 2011 la novel·la gràfica Històries del barri , una història inspirada en la adolescència d'en Gabi Beltran

En Gabriel, l'alter ego de Gabi Beltran, és l' encara adolescent protagonista d'aquesta història ambientada a la Palma dels anys 80, viu la berganteria als carrers amb els seus amics; descobreix les drogues, el sexe, la delinqüència .... i també la literatura i el dibuix com a vies de fugida d una situació que l' asfixia: la certesa que les diferències socials són una barrera infranquejable.

Aquest  primer volum d' Històries del barri  va ser l obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic 2010 i Premio de la Crítica al Mejor Cómic 2012.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Si el lector es fixa a la portada podrà veure una noia en actitud provocativa lluint una samarreta que diu "La ciencia es el nuevo rock and roll" i aquest és el punt de partida d'aquesta versió moderna dels mítics 4 Fantàstics de la Marvel. En un món, l'actual, on els grans gurús tecnològics (Gates, Jobs, Zuckenberg) són considerats membres de l'Star System i els avenços científics apareixen contínuament als diaris no era difícil d'imaginar que algun guionista espavilat pogués fer servir aquesta era dorada de la ciència per modernitzar l'habitual gènere de superherois. En aquest cas tindríem a Eric Stephenson (tot i que s'ha de dir que Warren Ellis va ser el precursor d'aquest tipus d'història a obres com Global Frequency) acompanyat del dibuixant Nate Bellegarde, que ens porten la història de quatre científics que gràcies a les seves invencions intenten fer evolucionar el món fins a una mena d'utopia. Però ja sabem que tots els moviments socials acaben per estancar-se i degenerar. I la ciència, convertida en un producte de consum de les masses, també.  Aquest còmic ens aporta aquesta reflexió i molt més, gràcies al detallista treball del guionista que omple el còmic de documents de suport per acabar de dotar a Nowhere Men d'un transfons social i actual que el converteix en una interessant reflexió sobre la perversió de la ciència i els límits que no hauria de travessar.

Recomanat per Hector Calvet. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

Rose i Windy són dues amigues les famílies de les quals han estiuejat a Awago Beach des de que tenen ús de memòria. Per a Rose, Windy és la germana petita que mai va tenir. Les separen gairebé dos anys d'edat. Durant el temps que no s'han vist han crescut  i ja no estan interessades en les coses que les feien gaudir les vacances anteriors. Aquest estiu és especialment difícil per a Rose, els seus pares no travessen el seu millor moment, i totes dues buscant distreure's dels problemes familiars trobant-ne de nous.

Aquel verano és una d'aquelles històries que et transporta a un estat de felicitat on el temps sembla anar més a poc a poc, el món es fa més simple, ple de possibilitats, i a la vegada, una història molt emocional on dues nenes, millors amigues d'estiu durant anys, s'enfronten a la pèrdua de la innocència, la incòmoda transició de la infantesa a l'adolescència. Un anàlisi sincer i interessant de com les amistat i les relacions familiars poden canviar al llarg d'una temporada.

Mariko i Jillian Tamaki són cosines, canadenques i d'ascendència japonesa. Juntes publicaren Skim al 2008 el qual va obtenir un Ignatz a la millor novel·la gràfica independent de l'any. 

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Una novel·la gràfica molt especial que ens embolcalla i ens capbussa en un univers gelat ple de màgia. Esquitxada de mitologia, fantasia, amor i religió, ens obre la porta a un món primigeni, que descobrim a través de la singladura d'un Narrador de la Terra del Nord. Un aventurer que realitza un viatge iniciàtic que el porta per terres llunyanes i mars inexplorats. Una odissea èpica per la bel·licosa Britanitarka, la gran ciutat de Migdal Bavel, i finalment, la immensitat gelada del Pol Sud.

Una profusa col·lecció de personatges (humans, déus, xamans, monstres, sirenes...) configuren un món de ficció únic i irrepetible. La Enciclopedia de la Tierra Temprana conté moltes i bones històries que, encadenades de manera magistral, recuperen la tradició i l'art d'explicar un conte que ens faci somniar. 

La il·lustració reforça la naturalesa ancestral i simbòlica dels relats. El treball a tinta i la subtilesa de l'aquarel·la, a través de delicades veladures, són d'una qualitat excel·lent. Per acabar-ho de vestir, l'autora fa ús d'una tipografia menuda i arrodonida, volgudament natural, gairebé infantil, que evoca un manuscrit artesanal. 

Booktrailer

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

Us imagineu una història on els X-Men i Los Vengadores compartissin un mateix escenari, on els personatges de les dues sèries de Marvel s'unissin? No és cap somni, és una realitat!

Brian Michael Bendis aprofita el final de la història de "Los Vengadores desunidos" per iniciar una trama basada en el personatge de la Bruja Escarlata. El caos intern que viu aquesta superheroïna afectarà a superherois i a mutants, creant el nucli argumental d'aquest crossover sota el nom de "Dinastía de M". Per fi podrem veure junts al Capitan America, Lovezno, Spiderman, Magneto, Iron Man, Emma Frost i molts altres per un motiu comú... despertar d'un gran somni, on els desitjos s'han fet realitat.

Brendis és actualment el guionista més importants de l'Univers Marvel i el més venut, portant a l'estrellat les històries de Los Vengadores. L'il·lustrador francès Olivier Coipel ha treballat per DC i Marvel, i tot i que aquesta fou una de les seves primeres grans publicacions s'hi observa una extraordinària qualitat visual, treballant de la mà amb l'entintador Tim Townsend i el colorista Frank D'Armata. Tots junts aconsegueixen que el lector empatitzi amb el patiment de Wanda Maximoff i s'endinsi en els sentiments i la personalitat de cada un dels personatges, que en són molts. Una delícia que cap fan del còmic americà es pot perdre. 

Per a més informació:

• Univers Marvel a les biblioteques
• Marvel
• Bruja Escarlata

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Manex, un jove basc, es troba l'octubre de 1965 a Nova York per a participar a un cercavila amb els seus gegants negres. La negativa de les autoritats a deixar-los desfilar destapa les seves ànsies per rebel·lar-se. A partir d'aquí, Manex es converteix en els protagonista de d'un periple que el porta per tots els racons iconogràfics de la rebel·lió de la segona meitat dels anys 60 (excepte el maig francès): la revolta per l'assassinat de Malcolm X, el Panteres Negres, el Rythm and blues, l'heroïna, la Revolució Cubana, el Che, el LSD, la Revolució Argeliana, etc.

En el rerefons, hi ha una història de coneixement personal amb unes dosis de misteri en un món que estava en canvi i del qual ja no en queda res o, si més no, res de bo.

Són de destacar els dibuixos de Jorge Alderete. S'hi pot fer un pòster, una samarreta o un mural amb la majoria de les vinyetes.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat

Tamiguchi ens porta al Japó de l'era Taisho (1912-1926), a través de la vida de Tomoji Uchida.

Tomoji i el seu marit, Fumiaki Ito, van ser referents del budisme d'aquells anys. Tots dos van construir un temple budista on l'autor i la seva dona van sovint.

El relat, basat en el guió de Miwako Ogihara, va des del naixement de la protagonista fins el seu casament. Taniguchi descriu un Japó rural, on la felicitat es troba en el que és quotidià. Els habitants de Yatsugatake han de buscar l'equilibri entre la natura i l'esforç per sortir endavant.

Tomoji és la heroïna que, amb l'exemple de la seva avia, supera tot tipus d'adversitats, la mort del seu pare i la seva germana, le fugida de la seva mare.

Al final del llibre hi ha una entrevista amb Taniguchi que ens serveix per arrodonir la història.

Tomoji a les biblioteques

Cultura japonesa

Reportatge sobre la civilització japonesa

Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo

El còmic europeu més tradicional, aquell que es publica en àlbums de forma pràcticament anual, té una presència bastant habitual en les nostres llibreries però és cert que el seu èxit és bastant modest al costat dels grans imperis americà i japonès. Això provoca que, a vegades, per assegurar el tret s'hagin de publicar en integrals com aquest que recullen diferents àlbums en un sol volum. A nivell de gènere la ciència-ficció té una presència força important seguint la tradició de grans autors del gènere com Moebius o Mézières i aquest també és el cas de Dayak una obra escrita i dibuixada per Adamov (conegut sobretot pels dibuixos d'obres com La emperatriz Roja o El viento de los dioses) que ens ofereix la lluita de dos germans en una Àfrica futurista on les corporaciones, com no, tenen molt a dir en contraposició a la tradició i les llegendes. Si el dibuix d'Adamov no fos suficient, aquest exòtic guió de ciència-ficció que trenca les habituals fronteres del gènere fan que sigui una obra a recuperar.  

Recomanat per Hector Calvet. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

Alguns de vosaltres potser recordeu el magnífic Cuerda de presas (Astiberri 2005) dels encara més magnífics Jorge García i Fidel Martínez.

Doncs el llistó va continuar molt alt en la seva següent obra: Hacerse nadie (Ariadna 2007), una d'aquelles joies que brillen més i més amb els anys i que es fan estimar al rellegir-les,  una meravella que va passar injustament desapercebuda ensorrada entre el mar de títols que, afortunadament, podem trobar a les prestatgeries. I no sabem perquè, però així va ser.

Els autors ens presenten vuit històries de gènere negre, tintades d'una contundent violència poètica. Els dibuixos de Fidel Martínez també son extraordinaris, un plaer expressionista en blanc i negre digne dels millors mestres, em recorda força a A. Breccia i a José Muñoz. Un desafiament superat amb nota.

Encara em torno a preguntar, com una obra com aquesta ha passat tant de puntetes?

Us aviso, quedareu com a reis quan la recomaneu.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Yoshitoki Oima presenta una història corprenedora sobre la discapacitat i el bullying en l'adolescència. Una reflexió intensa i reveladora sobre un tema tan seriós i de plena actualitat com és l'assetjament escolar.

Shôko Nishimiya, una noia sorda, arriba a una nova escola. La seva adaptació es converteix en un autèntic martiri, i el principal responsable és Shôya Ishida, un jove disposat a fer-li la vida impossible. L'autor explora els límits de la llibertat personal d'una situació que esdevé insostenible, i exposa la necessitat d'empatia per acceptar als altres tal com són. Els personatges estan molt ben construïts, ja que demostren la seva capacitat per créixer i evolucionar amb una gran riquesa de matisos.   

Aquesta sèrie tancada en 7 volums, publicada entre febrer de 2015 i febrer de 2016, és el primer treball en solitari de Yoshitoki Oima (1989). A Silent Voice  ha estat un èxit de vendes al Japó i compta amb una adaptació animada en producció. Guardonada amb el premi a Millor Shonen en el XXI Saló del Manga de Barcelona 2015.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

No és que el Dad sigui el pare perfecte… és que és MOLT imperfecte! Ell i les seves quatre filles, des de la petita Bebeatriz fins a l'adolescent Pandora, passant per l'Ondina i la Roxanne, són els protagonistes de les historietes d'aquest còmic sobre una família molt peculiar: un pare i quatre nenes-noies, filles de quatre mares diferents!

Un pare a l'atur, que no està en gaire bona forma, que quasi sempre cuina pasta perquè la resta de plats no es poden menjar, que no sap muntar els mobles de l'Ikea (perdó, volem dir de l'Ookea), ni ajudar l'Ondina a fer els deures de mates… Un autèntic desastre de pare, però sempre vist amb humor i tendresa.

I elles? La Pandora que és la més gran només pensa a estudiar i en aquesta primera entrega d'històries de Dad coneixerem també la seva mare. Potser sabrem més de les altres filles i les seves mares en els següents volums de Dad? El segon volum ben aviat arribarà a moltes biblioteques, estigueu atents!

Recomanat per Sílvia Fernàndez fernàndez. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

En Keiji Nakazawa tenia sis anys quan la bomba d'Hiroshima va esclatar. Tota la seva família va morir en el moment de l'explosió, excepte la seva mare. Part del seu dolor el va apaivagar admirant l'obra d'Osamu Tezuka, i inspirat per ell va decidir convertir-se en dibuixant de còmic. Arrel de la mort de la seva mare, Nakazawa va començar a publicar històries sobre Hiroshima, fins que va arribar el moment de publicar la seva obra cabdal "Pies Descalzos", una història amb bastants punts biogràfics sobre tot allò que va passar a la seva família i veïns.

En Gen, l'alter ego d'en Nakazawa al còmic, es un nen de sis anys que haurà de patir la incidència que la bomba atòmica té sobre ell i la seva família: veure com la gent al seu voltant mor, com la infància queda enrere per a ajudar a sobreviure a aquells que es va trobant pel camí, patir el rebuig d'aquells que no s'han vist afectats per la bomba, la gana,...

"Pies descalzos" es una obra complexa que ens permet entendre una mica millor el que vol dir sobreviure a una de les catàstrofes més greus que ha provocat l'home, i les conseqüències que va comportar per a la societat japonesa.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Cyril Pedrosa,  amb Los Equinoccios, ens regala un preciós relat sobre els sentiments humans. En aquest cas, l'autor va filant la part gràfica amb la literària. Camille, una noia que fa fotografies de cada personatge , reflexiona sobre el que hi ha  darrere de cada un d'ells.   Tots se senten sols, tenen  frustracions i  el somni de  trobar el seu lloc al món. Hi ha un fil que uneix totes aquestes persones, la construcció d'un aeroport, que crea un conflicte social ple de contradiccions.

L'obra es divideix en quatre parts, les quatre estacions, i evoluciona cromàticament, dels colors freds de l'hivern fins l'explosió  primaveral i estiuenca. Cyril Pedrosa demostra una capacitat creativa i experimental que fa que llegir aquest còmic es converteixi en un plaer, dels que deixen pòsit.

Pedrosa va guanyar l'any 2012 amb  Portugal, el  Premi a Millor Obra Estrangera al Saló del Còmic de Barcelona. Un cop més ha demostrat la seva qualitat i ens dona l'oportunitat de gaudir del seu art.

Cyril Pedrosa a les Biblioteques

Cyril Pedrosa a Instagram

Procés creatiu del còmic Portugal

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Mort Cinder és un còmic de llegenda. Una obra fascinant i complexa, disfressada d'història de terror de ciència-ficció en la que un viatger en el temps, un home que ha mort mil vegades, vol trobar un moment de repòs i, perquè no, un amic.

En els anys 60 del passat segle, Argentina va ser bressol d'un grapat d'obres de referència, madurant un medi popular com és el còmic cap a obres que, sense perdre potència editorial, esdevenien més personals, més transcendents i més experimentals.

A través de Mort Cinder, com a guionista, Héctor Germán Oesterheld va pretendre mostrar l'ambivalència de l'home: la seva grandesa però també les seves misèries, integrant-ho tot plegat. Així, els seus personatges traspuen les pàgines i acabem veient que, ells, som nosaltres.

Com a dibuixant, Alberto Breccia supera el medi. Les seves pàgines són inconformistes amb sí mateixes, arribant a un expressionisme gràfic que no estalvia, en confluència amb el guió d'Oesterheld, en mostrar l'home tal com és; no tant, la situació que l'envolta sinó el seu interior, la seva ànima.

Aquest és el fi mateix de l'obra: mostrar-nos tal com som. Mort Cinder som nosaltres: un estrany que, en realitat, són molts. Una tàbula rasa que no pot morir del tot. Un heroi que ni ho és ni ho vol ser. Una memòria.

Mort Cinder és, doncs, una obra cabdal del còmic. Una història d'històries.

Més informació:

• Héctor Germán Oesterheld a les Biblioteques
• Héctor Germán Oesterheld a la Viquipèdia
• Alberto Breccia a les Biblioteques
• Alberto Breccia a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

L' il·lustrador Àlex Roca i el guionista de televisió Andrés Palomino han creat conjuntament  ¿Dónde está el guionista?, una obra humorística, que ens parla del món del guió i la producció televisiva, un tema gairebé absent en el món del còmic.

Aquesta divertida tira còmica, que primerament va ser webcòmic i posteriorment publicada en paper per Dibbuks, està inspirada en fets reals i protagonitzada per una parella de guionistes al servei d'un humorista mediàtic, despòtic i incompetent... Sabeu de quin personatge televisiu parlen els autors?

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

"Co-mix" és un repàs general a la carrera d'aquest llegendari dibuixant que mostra per primera vegada la gran varietat de la seva producció després de mig segle d'experimentació sense treva. Començant pels primers còmics autopublicats de Spiegelman, i amb la magnífica reproducció d'il·lustracions que van veure la llum tant en publicacions fosques com en altres famoses, "Co-mix" ofereix la visita guiada d'un artista que no només ha reinventat contínuament els còmics, sinó que també ha deixat la seva empremta en el disseny de llibres i revistes, en els cromos de xiclets, a la litografia, en la dansa moderna i, recentment, en una vidriera.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A finals dels anys 70, mentre la policia fracassa en resoldre el cas de l'assassí en sèrie anomenat l'Esbudellador de Yorkshire, Una patirà un seguit d'actes que la faran sentir-se indefensa, sola i culpable.  'Una entre moltes' explora la violència de gènere, la vergonya i la responsabilitat social, amb un succés nacional com a teló de fons i des de la perspectiva d'una experiència personal traumàtica. Una es pregunta què significa educar en una societat en què l'agressió masclista no és qüestionada, i denuncia una cultura mundial que exigeix que les víctimes de la violència paguin el seu preu.

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals