Marianela, jove òrfena i de pobres atributs físics, serveix de guia de Pablo, jove cec de còmoda posició social i bon port, de qui s'enamora. Pau, que només coneixia el món a través de les descripcions que d'ell feia Nela i de les abundants lectures que li fa el seu pare, aviat jura a Nela seu amor. Sota la promesa d'una vida junts, Nela es lliura a la construcció de la més càndida fantasia de viure al seu costat. Un clàssic de Benito Pérez Galdós adaptat al còmic.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Stonefield és un refugi d'escriptors al poble fictici de Ewedown, als afores de Londres. Els propietaris són Beth i el seu marit, Nicholas Hardiman, un escriptor de best-sellers especialitzat en novel·la policíaca. Beth dirigeix el refugi, gestiona totes les necessitats dels autors i fa de secretària del seu marit. La història gira al voltant del retorn de Tamara Drewe al poble on es va criar, la qual després de molts anys s'ha convertit en una atractiva i seductora periodista de la premsa sensacionalista, que després de la mort de sa mare, té la intenció de renovar la casa familiar i posar-la a la venda. La seva reaparició acabarà amb el recés de pau dels escriptors i inspiració per les seves obres i crearà un gran enrenou entre els habitats de la petita població. Tamara no triga en veure's perseguida per tres homes del seu passat, Andy Cobb, el seu "ex" que ha estat contractat per ella per arreglar la casa, Ben Sergeant, el bateria d'una exitosa banda de indie rock, i el mateix Nicholas, crònicament infidel a la seva dona i que vol aprofitar la oportunitat amb la noia del poble que estava enamorada d'ell a l'adolescència.

Posy Simmonds, tal com va fer amb Gemma Bovery, combina la prosa i el còmic a la perfecció, retrata magníficament els personatges i cadascuna de les situacions amb què es veuen entrellaçats  i fa una excel·lent representació satírica de la classe mitjana anglesa.

Tamara Drewe inicialment va ser una tira còmica de sèrie setmanal de 110 capítols a la secció d'opinió del diari The Guardian. La tira es basa en una adaptació moderna de la novel·la del segle XIX de Thomas Hardy Lluny del brogit del món. Al 2010 la història va ser adaptada al cinema de la mà del director Stephen Frears.

Tràiler de la pel·lícula:
 

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Terror al prestatge virtual de còmics! Han arribat Los Muertos vivientes, la sèrie de Robert Kirkman sobre els temibles zombis, cadàvers animats desproveïts de sentiments i emocions, a qui només impulsa una ànsia incontenible per devorar carn humana.

Per desgràcia seva, no és gaire la que els ha quedat a l'abast després de l'apocalipsi, punt on aquesta història comença. Només la d'un grapat de supervivents, conduits per l'inefable agent de policia Rick Grimes, que es veuran avesats a patir una existència dura i cruel únicament per tal de conservar les vides.

De fet, és aquest el tema principal tant del còmic, com de la coneguda sèrie de televisió (The Walking dead), que s'ha originat a partir d'ell: la manera com persones normals i corrents encaren el final del món tal i com el coneixem, i els canvis que experimenten els seus caràcters i les relacions que s'hi estableixen.

A aquest factor psicològic, amb què tothom es pot identificar, cal sumar per entendre l'èxit i la longevitat de la sèrie, la impecable factura tècnica i artística que l'acompanya: un dibuix sobri, en blanc, negre i grisos (excepte les portades), que va començar Tony Moore i que va continuar Charlie Adlard, dos artistes solvents amb experiència sobrada.

Teniu en compte que ja n'hi ha més de cent núm., editats de Los Muertos vivientes, o sigui que qui s'enganxi a la sèrie té força feina per endavant. Per una primera presa de contacte, us recomanem el v. 1, titulat Días pasados (Days gone bye), editat en castellà per Planeta DeAgostini, que inclou els sis primers núm. Pels que vulguin anar "avançant", també poden ser recomanables les edicions integrals, de la mateixa editorial, que inclouen vint-i-quatre núm. cadascuna (són totxos d'unes sis centes pàgines i n'hi ha tres de moment).

Comparar el còmic amb la sèrie de televisió o a l'inrevés és inevitable i no deixa de ser un tema espinós. Val a dir que  els que esperin una reproducció sortiran escaldats, això està més que clar. Hi ha un fil conductor comú indubtable, però la veritat és que cadascuna va per lliure: personatges que apareixen en una ni tan sols surten en l'altra, les relacions entre ells varien,  els que han de morir no es moren i els que s'han de salvar no se salven, etc. En opinió de qui subscriu no cal esquinçar-se les vestidures: les diferències suposen un factor més d'interès i ho fan més divertit quan més xocants resulten.

Més Informació:

The Walking dead (comic series)

Zona negativa

Recomanat per Francesc Pujol. B. Can Casacuberta Badalona

Superman és una icona. No només del món del còmic sinó de tota la cultura pop. És veritat que la seva popularitat no és tan unànime com fa uns anys, sobretot gràcies als còmics publicats en les darreres dècades que no han sabut aprofitar el potencial del personatge. També s'ha de reconèixer que les darrers pel·lícules estrenades no han fet gaire per recuperar el favor del gran públic. Però el personatge té al seu favor que, tothom (bé, més o menys) pot explicar la història de Superman. I tothom (bé, més o menys) sabrà identificar alguns dels elements de les seves històries: el Daily Planet, Lex Luthor, Lois Lane, la kriptonita…

El que no sap "tothom" (i ja ens entenem) és que la història editorial de Superman no ha estat tan estable com podríem pensar en un principi. I és que, de tant en tant, l'editorial DC Comics "reinicia" els seus personatges per fer-los més accessibles a nous públics (la competència, Marvel Comics, també ho fa de tant en tant, però no en un grau tan extrem com ho fa DC). I el volum que us presentem aquí és el fruit d'un d'aquests reinicis. Però no és un reinici qualsevol. Als anys vuitanta John Byrne, era un dels creadors més respectats. Era, si ho podem dir així, l'artista més ben pagat i més seguit pels lectors. I quan John Byrne va agafar les regnes d'un personatge com Superman… Bé, ja podeu suposar que va ser tot un esdeveniment. I la veritat és que no va defraudar. Potser actualment és difícil valorar l'impacte que va tenir aquesta obra en el seu moment. Però encara perdura com una de les millors aproximacions al personatge, sent fidel al microcosmos de Superman (menys Superboy i Kripto, això sí!) i a l'hora aportant aquest punt de modernitat que a vegades li falta al personatge.
 

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Sam va canviant  de mon a mida que s'adorm. Els dos mons son reals, en un es troba davant una catàstrofe que sacseja Seatle, i en l'altre en una rutinària i grisa jornada laboral on no passa res de res. Haurà de descobrir quin dels dos es el seu, si es que n'hi ha algun que ho sigui. El que serà de gran ajut es que el que aprèn en un mon, ho recorda a l'altre.

A mig camí entre El dia de la marmota (Harold Ramis)  i Origen (Christopher Nolan) però sense ser cap de les dos. Un títol plenament original, amb les dosis justes d'intriga, suspens, i fins i tot amor.

Matt Kindt es un autor que de ben segur disfruta sorprenent als lectors, defuig dels encorsetaments amb una originalitat sorprenent i singular, i si algú no ho creu que es llegeixi: Super Spy o La historia secreta del hombre gigante, ambdues publicades per Norma Editorial.

Jo per si de cas, abans d'anar a dormir, aprendria a fer un pont als cotxes.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

"Aquest relat és una ficció. Qualsevol coincidència dels fets narrats amb els de les vostres vides o les dels vostres coneguts és degut al pur atzar (que és un bromista)" E. D.

Lulú és una dona de més de quaranta anys que duu una vida monòtona que no li agrada gens i que un dia de cop i volta el seu destí es capgira, sense premeditar-ho abandona la seva família i comença a caminar sense rumb fix... va trobant persones desconegudes i descobreix que pot sortir-se'n sola, lluny de la seva realitat i de l'avorriment. La història està molt ben escrita, en dos plans (el pla de la pròpia Lulú i el dels seus amics, mentre la recorden) i ploren la pèrdua d'un ésser apreciat.

És una història de solitud i de vellesa però també d'amistat i d'esperança, amb un traç viu i amb uns personatges ben definits, amb moments de tristesa i misteri.

Etienne Davodeau és un prestigiós escriptor i dibuixant de còmics francès que té una bona colla d'obres al catàleg. Les seves històries són realistes amb un punt d'ironia que les fa molt properes. Apart d'aquesta excel·lent història de la Lulú, destaquem "Los Ignorantes", publicat ara fa un any a Ediciones La Cúpula.

La directora Solveig Anspach està preparant una adaptació cinematogràfica i Karin Viard serà l'heroïna, la Lulú. 


Més informació:
 

Pàgina web oficial de d'Etienne DAVODEAU



Trailer de l'adaptació cinematogràfica
 

Recomanat per Glòria Bricollé. Bib. Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia. 

El final de la Civil War va portar bastants conseqüències a l'Univers Marvel. Per posar-vos en antecedents, l'esdeveniment que la va provocar va ser un desastre en el que van morir més de 600 persones a la ciutat de Stamford (Connecticut). El infortuni l'inicià Nitro quan mantenia una batussa amb la superheroïna Namorita i el seu poder va generar una explosió que destruiria tota la ciutat. Aquest fet generà un gran ressentiment públic contra els superherois. A partir de llavors, el Govern dels Estats Units promulgà la "Llei del Registre de Superhumans" que obligava a tots i totes els que posseïen superpoders a desvelar la seva identitat secreta i a treballar per les autoritats. Iron Man, entre altres superherois, va decidir fer costat al Govern, mentre altres com el Capitán América, s'oposaren degut a que consideraven que era un atac directe al seus drets civils.

Com a conseqüència de la Civil War superhumana, els Thunderbolts havien estat finalment aprovats com un programa de reinserció d'antics criminals finançats per Tony Stark (Iron Man). Designats com a defensors oficials de l'estat i dedicats a localitzar superhumans que no acataven el registre, el grup estaria sota la direcció de Norman Osborn (El Duende Verde), curiosament caracteritzat amb la cara de Tomie Lee Jones, i el conformarien els ex superdolents Pájaro Cantor, Piedra Lunar, Veneno, Bullseye, el Hombre Radiactivo, el Espadachín i Penitencia. Assassins sense escrúpols, manipuladors, psicòpates varis i algun que altre totalment fora de control que si servien a la causa, de forma obedient, rebrien el indult.

El còmic que ens ocupa és un volum integral, que recopila la etapa completa del guionista Warren Ellis i el dibuixant Mike Deodato Jr. al capdavant dels Thunderbolts.
L'estada d'Ellis a la sèrie, conegut principalment per la seva feina amb obres com Transmetropolitan o Planetary, va suposar un canvi de rumb radical al plantejament de les històries protagonitzades pels malvats "redimits" de l'Univers Marvel. Ellis desafia els lectors amb una història de reflexió, que ofereix un flux constant d'acció i violència. Ens mostra el costat més fosc i desagradable d'aquests personatges secundaris, vistos com les noves celebritats d'Amèrica; acceptats com herois per la opinió pública, qui resta disposada a creure's el que el govern i els mitjans de comunicació els hi vengui. L'excel·lent treball en el dibuix de Mike Deodato Jr., considerat per a molts una de les seves millors obres, només és una suma de la ombrívola història d'Ellis.


Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona
 

Les coses no van bé a la localitat de triturar. Sally Salinger, esposa de detectiu, té dos fills i un marit fugit a qui sap on. Ara està al capdavant del negoci i la seva especialitat és investigar adulteris i fraus a asseguradores, però l'estrany cas d'Osvaldo Brown, també anomenat el Supervivent, ha començat a treure el son. Osvaldo Brown no té família i és un home comú. Es dedica a tasques de neteja i escriu poemes passats de moda. No té problemes, però fa un temps va rebre un tret a l'orella. Ara el seu major temor és que algú vingui a rematar aquella feina.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Història d'un adolescent que un bon dia descobreix els seus súperpoders. Andy, un xaval de disset anys, descobreix que des que va començar a fumar, posseeix una força increïble. Assessorat pel seu bon amic Louie i armat amb una pistola que desintegra a tot aquell que dispara, Andy tractarà d'esdevenir un autèntic superheroi. Tanmateix, aviat descobrirà que la realitat és molt diferent al que ens expliquen en els còmics.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jean-Pierre Levaray és l'autor de la novel·la que serveix de base a "Puta fábrica", adaptada pel dibuixant Efix en format de còmic. Levaray la va escriure l'any 2002, inspirant-se en la seva etapa com a obrer. Amb l'edició del llibre va fer-se ràpidament famós a França.

El protagonista de "Puta Fàbrica" és un treballador veterà d'una fàbrica de productes químics. Hi va arribar de jove pensant que seria una feina passatgera i que de seguida progressaria, però al final la realitat va ser ben diferent.

El còmic descriu l'estat d'alienació i frustració de l'obrer en un sistema completament rutinari i sovint perillós. Aquest estat porta als treballadors a organitzar-se en tot un seguit de moviments reivindicatius per millorar les seves condicions de treball.

"Puta fábrica" és en definitiva un còmic de denúncia social, que fixa la seva crítica contra la màquina demolidora de la industrialització i la seva atmosfera opressiva.

Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
 

La Patrulla-X va néixer l'any 63 de la mà dels impagables Stan Lee i Jack Kirby sobre una idea tan suggerent com la dels mutants, posseïdors d'uns gens anòmals que els atorgaven poders increïbles i fabulosos que es manifestaven a edat precoç. Tot i ser un tema d'interès pels adolescents, que podien identificar-se amb uns éssers marcats per la diferència, la sèrie no va tenir prou èxit, i finalment va desaparèixer l'any 70.

Tanmateix, uns anys després la Marvel va reprendre la sèrie decidida a enlairar-la com es mereixia. Per assolir aquest objectiu es va fitxar a Len Wein, com a guionista, i sobretot al dibuixant Dave Cockrum. Entre tots dos van renovar la franquícia de manera espectacular, amb la irrupció de diversos personatges nous o poc desenvolupats fins a la data que, al ser dotats de biografies, personalitats i looks més interessants i atractius, van disparar la popularitat de la sèrie. La posterior entrada en la part artística de l'excepcional guionista Chris Claremont i el grandíssim dibuixant John Byrne no va fer més que reforçar i conferir continuïtat a la col·lecció, fins a convertir-la en el referent indiscutible que representa avui dia dins el món dels superherois.

La imposible Patrulla-X: segunda génesis és el primer tom d'una col·lecció de Panini Comics que pretén recopilar tot el material relatiu a aquesta segona etapa del grup, iniciada el 1975. En concret inclou els primers quatre anys, més alguns continguts addicionals tals com articles, esbossos o portades. Un "totxo" a tot color de 600 p. que té la gràcia de reunir en un sol volum molt material que fins a la data es trobava dispers, difícil de localitzar o, fins i tot en algun cas, no publicat a l'estat espanyol.

Què més dir? Doncs que gaudiu una bona estona amb el feroç Lobezno i les seves urpes d'adamantium, del noble i blindat Coloso, del circumspecte i perpètuament enamorat Cíclope, de la sensual i poderosa Tormenta, de l'entranyable teleportador Rondador Nocturno, de la meravellosa Jean Grey i del seu alter ego, la temible Fènix, del professor Charles Xavier, de Banshee, de la Bèstia, d'Ave de Trueno, de Magneto, de Lilandra i els Guardians de la Galàxia, i de tants i tants altres personatges, principals o secundaris, herois o malvats, que van fer vibrar amb les seves aventures a tota una generació d'amants dels còmics, que sempre guardarem un raconet en els nostres cors reservat per a tots ells.

Més informació sobre la col·lecció:

Panini Comics

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Ara que el món del còmic americà sembla una muntanya russa on les col·leccions canvien de numeració i equip creatiu per moments i les línies argumentals intenten ser cada vegada més espectaculars (fins al punt d'esgotar el sentit de la meravella dels lectors) sembla mentida que fa anys (un bon grapat) una història com la que es narra en aquest volum fos un esdeveniment tant important que de seguida es convertís en una de les aventures més recordades pels fans de The Avengers. És veritat que, en aquella època, l'estructura de les històries era força diferent: la majoria d'autors intentaven crear un univers propi per a cada col·lecció, desenvolupant subtrames i personatges que permetien involucrar als lectors d'una forma molt directa. No és d'estranyar llavors que quan tota aquesta feina desembocava en una gran aventura com "La Guerra Kree-Skrull" els fans la seguissin amb passió.

Però és que l'aventura té tots els elements necessaris per triomfar: tenim en guerra a les dues races alienígenes més famoses de l'Univers Marvel i en mig al grup més poderós de superherois, The Avengers (acompanyats d'un altre personatge de culte: el Capità Marvel). I a més els autors eren de primera fila, amb un guionista tant reconegut com Roy Thomas i uns dibuixants tant espectaculars com Neal Adams o els germans Buscema (John i Sal).

Vaja, que era difícil no fer un gran còmic amb aquest ingredients. I el lector, sens dubte, no pot equivocar-se. Sempre que s'aproximi amb la mentalitat necessària de les obres clàssiques, això sí.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès

A l'autor d'aquest còmic culinari, li agraden les cafeteres italianes, els molinets d'alls, les salseres de coure, els cargols farcits del "bistrot de la Tornelle" de Arbois, els ous calentets acabats de sortir del culet de les gallines, menjar cireres directament de l'arbre, (i a qui no?), els tomàquets cor de bou cultivats a l'hort, el café Yirgacheffe de Etiòpia (i sempre sense sucre!), la pasta Martelli, els escamarlans venecians del mercat de Rialto, el "strudel" de pomes del "Ruszwurm de Budapest i la sopa de "Chez Xu" de Lausana. I aquest només ha estat un tast, per a anar fent boca...

Guillaume Long és un jove autor que triomfa a França amb, A boire et à manger, un blog de còmic sobre consells de cuina, al prestigiós Le Monde. Gràcies a aquest ha aconseguit unir les seves dues passions: el còmic i la gastronomia. El seu èxit ha estat tal que porta editats dos còmics i està treballant en un tercer.

A comer y a beber, el primer editat a l'estat espanyol, és un recull del treball que ha fet l'autor a l'edició digital del diari francès. Entre les diferents historietes podem trobar notes, anècdotes, receptes de fins a 3 nivells de dificultat, experiments, trucs, cròniques de menjars a restaurants que agraden a l'autor, inventaris d'estris de cuina de més a menys útils, diaris de viatges a Budapest i Venècia... En definitiva, recomanacions i consells sobre els plaers de la taula. Explicat amb ironia, i a vegades impertinència,  en definitiva, amb sentit de l'humor i amb molt bon gust.

Un llibre que tant poden gaudir els amants del còmic com els amants de la bona cuina. L'autor utilitza un dibuix molt detallista, de línia clara i estil desenfadat, amb colors molt brillants que fan venir la gana. I les ganes de riure!  No us deixarà indiferents i us portarà a una experiència molt apetitosa.

Bon profit!

Facebook de Guillaume Long

Twitter de Guillaume Long

Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Víctor Mora (Barcelona, 1931) és un dels guionistes més importants del nostre país, conegut sobre tot per la sèrie del "Capitán Trueno" dins el món del còmic. És també autor d'una extensa i reconeguda obra literària.

Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta l'autor va escriure un seguit d'històries curtes amb motiu dels 50 anys de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes són les que en el 2008 va recuperar l'editorial Glénat, sota el títol de "Tormenta sobre España".

Víctor Mora explica en aquests breus relats la tragèdia quotidiana dels espanyols que van patir la guerra i les heroïcitats anònimes dels soldats. Cada història està il·lustrada per algun dels millors dibuixants del moment: com Annie Goetzinger, Víctor de la Fuente, Tha, entre d'altres, que donen una diversitat enriquidora al conjunt.

Més informació:

Fundació de Víctor Mora


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
 

Parlar de Seton (Ernest Thompson Seton) es parlar d'humanisme, de zoologia, i de naturalisme. Al llunyà farwest on tot estava encara per conquerir, la natura s'oposa incorruptible a l'home blanc. Si bé, aquest ja havia conquerit les terres al indis indígenes, ara calia conquerir també als animals i sotmetre l'entorn. Aquest, llueix vertebrat en boscos i turons, en vegetació frondosa contraposada a àrides esplanades, on l'amo i senyor es el llop.

Punt de partida de les memòries d'aquest personatge real, l'obra del qual va inspirar la mítica sèrie de dibuixos El bosque de tallac (coneguda popularment com les aventures de Jackie i Nuca).

Els habituals de Taniguchi ja coneixen la seva claredat diàfana alhora de dibuixar contextos amb pocs excessos, amb les línees justes, i si bé es podria parlar que parteix d'una mena de línea clara japonesa, els acabats son més propis d'altres còmics de més acció. De fet tant la descripció basada en la observació con l'acció més visceral tenen cabuda en aquest excel·lent títol.

Imaizumi adapta fenomenalment l'esperit del vell Oest, i en particular els textos del propi Seton, fent-los perfectament digeribles per a totes les edats.

Un plaer de lectura, com no podia ser d'altra manera.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà
 

Desconectados és la darrera obra de Calo, pseudònim del guionista i dibuixant castellonenc Juan Carlos San Román (1972). Consta de dues historietes a color independents entre sí: la primera, que dóna títol al volum, més llarga i completa, tracta sobre una noia russa que a la recerca del nòvio que s'ha fet per internet viatja a l'estat espanyol només per acabar treballant en webcams i xats pornogràfics. La segona historieta s'estructura en capítols curts més o menys consecutius i explica amb un to més còmic les desventures d'un jove a qui ha abandonat la seva núvia. Es tracta d'una nova versió d'un relat publicat anteriorment a la revista-fanzine Idiota y diminuto que ara l'autor ha completat i colorejat.

L'estil del dibuix és net, clar i amable, en la línia francesa de Chaland. Destaca la sensibilitat amb què retrata les noies, que sovint esdevenen protagonistes i que per cert sap dibuixar molt sexys. A banda d'això, el que veurem a Desconectados són personatges reals immersos en situacions quotidianes no exemptes de certa sordidesa, però que gràcies a la naturalitat i l'humor amb què l'autor les presenta, s'aconsegueixen fer properes i simpàtiques.

Un còmic com feia temps que no ens queia a les mans, per passar una bona estona i reflexionar una mica sobre el complex món de les relacions humanes.

Més informació:

Bloc de l'autor

Guia del cómic

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Ja fa uns anys el terror provinent del més llunyà orient (és a dir, del Japó) és va posar de moda i segur que molts de vosaltres recordareu pel·lícules com The Ring (1 i 2) o Dark water que van revolucionar el món del gènere de terror aportant una visió pròpia prou diferent de l'occidental.

El manga tampoc es va escapar d'aquesta moda i, tot i que no en la mateixa mesura, vam veure com a les prestatgeries apareixien alguns títols d'autors tant provocadors com Suehiro Maruo, Hideshi Hino o aquest Junji Ito que va veure publicat el manga Uzumaki on narra la història d'un petit poble japonès que poc a poc veu com els seus habitants comencen a obsessionar-se amb les espirals. Aquesta obsessió arribarà a afectar fins i tot el físic dels habitants del poble que cauen, mai més ben dit, en una espiral d'horror malaltís i surrealista. En mig del malson algunes persones intentaran esbrinar d'on surt aquesta influència.

Amb aquesta obra curta Junji Ito es va donar a conèixer entre el públic occidental que es va rendir al seu dibuix hipnòtic i a la seva retorçada aproximació a l'horror. Compte no us enxampin les espirals!  

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Vosaltres sabeu què és un gronxador, oi? I una màquina d'aire condicionat? I per què serveixen els timbres de les cases?? Sí, és clar, vosaltres sí, però encara que sembli mentida, la Yotsuba no. Les seves veïnes diuen que és una nena "rara" perquè per ella tot és una sorpresa i diu les coses tal com li venen al cap (com que la Fuuka dibuixa malament o que el seu pare es passeja sempre en calçotets per casa).

Fins ara han sortit onze volums d'aquest manga, i en tots ells trobareu les aventures de cada dia d'aquesta nena de cabells verds que segur que us robarà el cor. Les seves entremaliadures porten de cap els adults, però... són tan divertides!

Recomanat per Sílvia Fernández Fernández de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat. 

Pyongyang és una novel·la gràfica que barreja elements de la historieta costumista, el relat de viatge i l'autobiografia. Relata l'estància de Guy Delisle a Pyongyang, on treballà dos mesos com a supervisor d'una sèrie d'animació francesa en el SEK Studio de Pyongyang.

Pyongyang mostra, a través d'anècdotes i situacions reals amb una mica de sentit de l'humor que serveix de contrapunt davant l'horror de la dictadura, el xoc cultural amb la societat nordcoreana sota el règim polític de Kim Jong-il, un dels més hermètics del món. Durant la seva estada a la capital, a l'autor l'acompanyen un guia i un traductor que estan obligats a controlar els seus moviments.

A més de narrar la seva experiència a la feina encomanada, l'autor descriu les visites a llocs emblemàtics de la ciutat, punts de referència oficials dedicats a l'estat i als seus gloriosos dirigents.

Els evocadors dibuixos a llapis de Delisle són molt adequats per representar un món sense color, crepuscle, on l'Estat ho és tot. L'autor compara Corea del Nord amb el món de la novel·la 1984 de George Orwell i narra la història des del punt de vista d'un viatger, que durant un breu període de temps va viure en una de les societats més tancades del món.

El director cinematogràfic Gore Verbinski serà l'encarregat de portar a la gran pantalla la novel·la gràfica de l'autor canadenc.

Guy Delisle serà un dels convidats de la 31è Saló Internacional del Còmic de Barcelona que es celebrarà de l'11 al 14 d'abril a la Fira de Barcelona. Biblioteques de Barcelona, el Grup de Còmic del COBDC i la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona organitzen una trobada de clubs de lectura de còmic de les biblioteques catalanes amb Guy Delisle dijous, 11 d'abril a les 19h al Saló del Còmic.

Més informació:

Web oficial de l'autor

Web oficial Pyongyang

Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona
 

Hervé Barulea (1947), conegut com a Baru, és un consagrat dibuixant de còmics francès que sent una especial predilecció pels temes de caire social, condicionat sens dubte per haver nascut en una família de classe obrera. Admirador de l'humorista gràfic Reiser, va començar a publicar els seus dibuixos als anys setanta. L'any 2010 el gran premi del saló d'Angoulême reconeix el valor de la seva trajectòria artística.

El còmic "¡A todo volumen, Bruno!" ens parla en part del tema de la immigració, dins una trepidant trama d'intriga. Un antic lladre, ara retirat, rep la proposta de reunir un grup d'homes per robar un furgó ple de diners. Lladre per vocació, crida als seus veterans amics per donar un cop que resulta no ser tan rodó com havien planejat. Mentre, un adolescent africà i traçut futbolista arriba a França sense papers i es veu involucrat sense voler en l'afer del robatori.

El llibre ha estat catalogat com a novel·la negra social. Destaca l'expressivitat del dibuix i la sensibilitat de la narració.
 

Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

En el 2001 la jove Inrevés ediciones, de la mà de Max i Pere Joan publicaven la que aleshores era la gran obra de Julie Doucet, el seu diari de Nova York. Coetània del moviment grunge de Seatle i amb una actitud més aviat punk, l'autora ens explica amb tota sinceritat i amb una gran gosadia les seves primeres experiències a la ciutat dels gratacels, alhora que tracta de fer-se dibuixant de còmics.

L'autora llueix un dibuix del tot gratificantment caòtic i naïf, on no hi ha espais en blanc i les vinyetes estan plenes d'un munt de petits detalls, aixó reflecteix perfectament la seva personalitat i els seus abundants problemes vivencials.

D'un gran esperit crític e inusual capacitat per transcriure sensacions amb dibuixos, signa aquí una gran obra que no en va fou nominada al saló del còmic de Barcelona del 2001 com a millor obra estrangera.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Nicodem, atordit per l'estupidesa del món i per la banalitat del gran circ en què s'ha convertit tot, es retira al desert qual modern anacoreta a la recerca de la tranquil·litat necessària per retrobar amb ell mateix. Però ni en el més remot racó del desert es podrà lliurar de les distraccions del món contemporani.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Joe Sacco (1960) ha caracteritzat la seva obra amb un estil que fusiona el periodisme i el còmic amb l'objectiu de denunciar la vulneració dels drets humans arreu del món. Són cròniques sobre el terreny que es basen en el seu propi testimoniatge (apareix ell mateix dibuixat), i que inclouen entrevistes a les víctimes, descripció de les condicions de vida que pateixen, i ressenyes dels fets històrics més significatius. Tot i que Sacco no es considera objectiu (però sí honest), té la paciència d'oferir tots els punts de vista d'un conflicte. El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis,com l'American Book Awards l'any 96.

 Reportajes (2012) es troba en aquesta línia. No és una novetat, perquè recull treballs de l'autor realitzats durant els últims catorze anys, però això mateix ens facilita una panoràmica de la seva carrera, que sorprèn per la diversitat geogràfica de les seves cròniques. L'obra alterna temes ja abordats en treballs publicats anteriorment, com el conflicte entre palestins i israelians o els crims de guerra comesos a la guerra de Bòsnia, amb capítols que exposen la situació desesperada de les dones txetxenes als camps de refugiats d'Ingushètia, la immigració africana a Malta, el paper de les tropes ianquis a Iraq, i les condicions d'extrema pobresa en què viuen els membres de la casta dels intocables a l'índia.

Potser amb un excés de text en alguns passatges, produït per l'esforç de síntesi a què obliga la historieta curta, Reportajes ofereix d'altra banda un dibuix que recorda per moments al millor còmic underground, a més d'un seguit de reportatges compromesos sobre calamitats oblidades que Sacco aborda des d'una òptica diferent.

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

El còmic es divideix en tres històries que transcorren en tres festes. La primera d'elles defineix molt bé el títol de l'obra quan en Gary convida als antics amics d'escola a un sopar al seu apartament i aquests accepten la invitació pensant que el popular Robbie hi serà. Quan se n'adonen que no vindrà, la festa comença a decaure i fa que tots sentin que estan en un lloc on no desitjaríen estar. 

Els personatges icònics acostumen a tenir un problema important: són un valuós patrimoni (econòmic) de les editorials i això fa que es limiti la llibertat dels autors que hi treballen a l'hora de desenvolupar-los. O al menys això és el que acostuma a passar dins de les col·leccions regulars de personatges com Spiderman, Superman o Batman. Però, per una altra banda, sempre existeix la necessitat dels lectors de llegir noves aventures dels seus herois favorits i, per una altra, hi ha un bon grapat d'autors desitjosos de treballar (encara que sigui en un projecte curt) amb uns personatges que també els van marcar quan eren lectors. Com es lliga això?

Doncs amb projectes com aquest, Batman año 100, que va produir la sempre interessant ment (i mà) de Paul Pope, un dels autors independents més interessants del panorama nord-americà. Algú que hagi llegit algunes de les seves obres com Heavy Liquid o 100% ja pot imaginar que la versió de Batman d'aquest autor serà, com a mínim, original: un Batman futurista es veu assetjat per les forces de l'ordre mentre intenta resoldre l'assassinat d'un agent federal. La sèrie va guanyar dos premis Eisner el 2007 com a "Millor sèrie limitada" i "Millor escriptor/artista".


Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Parsua Bashi  és una dissenyadora iraní que l'any 2009 va publicar a Espanya les seves experiències com a dona a l'Iran i a Europa, seguint en aquest sentit les passes de Marjane Satrapi i la seva "Persèpolis".

"Nylon Road" és un llarg diàleg entre l'autora ja madura i totes les dones que ha estat al llarg de la seva vida: l'adolescent filla d'una família acomodada que viu les privacions de la guerra Iran-Irak; la Parsua universitària, simpatitzant dels moviments d'esquerres; la Parsua que veu com tota la joventut d'Iran emigra a Europa per escapolir-se de la duresa de l'Ayatolá Jomeini, etc.

El llibre és a més un retrat de la realitat política de l'Iran i d'Occident: denuncia per una banda l'ús abusiu de la religió per part dels règims dictatorials; i per una altra realitza una subtil crítica als països capitalistes, quan fan ús dels dogmes del mercat i l'estètica.

Més informació: al web sobre l'autora.


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

Corria l'any 2006, quan l'editor Fulgéncio Pimentel ens va sorprendre a tots amb l'excel·lent edició d'aquest àlbum, que a més es la primera aparició de Paul al nostre país. Desprès vindria Paul en el campo, i el relleu d'Astiberri editant Paul se muda, Paul va de pesca, i la recent Paul en Quebec.

Michel Rabagliati ens presenta el seu jove alter ego per explicar-nos unes típiques històries iniciàtiques, en les que el protagonista se'n va a fer de monitor en uns campaments d'estiu. El secret es que el to amable i delicat de la narració, expressat amb una gran capacitat artística i una sensibilitat exquisida composen un fresc extraordinari on el lector es podrà perdre i empatitzar amb els personatges recordant vells temps, i sinó inventant-los.

El dibuix en blanc i negre, senzill i net serveix de marca inconfusible de la obra d'aquest autor canadencs que ha anat recollint tot tipus de premis per la seva obra. Un reconeixement just i merescut.

Ull! Si us agrada el primer, us els haureu de llegit tots. Paraula.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

Guy Delisle és un autor de còmics canadenc que ha aprofitat les seves circumstàncies personals, que l'han dut a viure temporalment en diversos països conflictius, per a especialitzar-se en una mena de novel·la gràfica diríem "document", on ens explica les peculiaritats i contradiccions d'aquests indrets a través de l'experiència pròpia.

Shenzhen (2001), Pyongyang (2003) i Crónicas birmanas (2007), tots ells publicats per Astiberri, són exponents recomanables d'aquestes singulars cròniques socials i autobiogràfiques, però potser és a Crónicas de Jerusalén (2011) on Delisle assoleix el seu millor nivell, com així ho va reconèixer el Saló Internacional del Còmic d'Angoulême al concedir-li l'any passat el Premi al Millor Àlbum.

En aquesta ocasió, l'autor posa el punt de mira sobre una realitat esfereïdora, com és la que es viu a Palestina en l'actualitat, a la qual el món sembla haver donat l'esquena. A través d'un seguit d'anècdotes curtes i directes de la vida quotidiana i com qui no vol la cosa, Delisle descriu exhaustivament l'estat policial israelià, els assentaments il·legals, la intolerància religiosa i l'opressió del poble palestí. El que més destaca però, és que aconsegueix fer-ho sense prendre en cap moment  partit o emetre una opinió política, tot i ser el protagonista de la història. Fins i tot el dibuix "enganya": un traç molt senzill que no obstant això posseeix en algunes vinyetes tota la intensitat del llenguatge del còmic. No us el perdeu!
 

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Miau és la recopilació de les tires còmiques de José Fonollosa i les seves entranyables mascotes, dues gatetes anomenades Rufa i Belfi.

Miau va néixer com un webcòmic sobre gats. Les vinyetes començaren a publicar-se per Internet al blog de l'autor, el qual ha fet d'aparador a la xarxa perquè la seva obra sigui coneguda i hagi fet el salt al paper. La obra ha aconseguit arribar a la 4ª edició.

El còmic narra les aventures i peripècies del dia a dia d'una parella i les seves gates. Les anècdotes i les situacions divertides en les que es troben aquests personatges fa que aquells que convivim i tenim devoció pels felins, o per altres tipus de mascotes, ens sentim ben identificats.

Si en voleu coneixer més malifetes podeu consultar el web de l'autor. Aquest també ha publicat Más Miau i Guia gatuna: normas para la convivencia con humanos.

Us ve de gust llegir més còmics on les mascotes són protagonistes?Los gatos són raros y más observaciones iGato saliendo de una bolsa y otras observaciones de Jeffrey Brown, la col·lecció Mutts de Patrick McDonnell, Krazy Kat de George Herriman, Garfield de Jim Davis, Simon's cat de Simon Tofield,

Marramiau!
 

Recomanat per Lluïsa Pardo . Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Molts dels superherois van veure la llum al llarg dels anys trenta i quaranta quan el món necessitava creure en herois per poder combatre una dura realitat plena de crisis econòmiques i guerres. Els personatges de la DC Comics no van ser una excepció i, a més, es van convertir en alguns dels personatges més populars del mitjà (Batman, Superman, Wonder Woman, Llanterna Verda,...).

Tot i els processos de renovació que han anat patint els personatges, l'editorial sempre s'ha mantingut orgullosa dels orígens dels personatges i, periòdicament, publiquen obres situades que exploten la història dels personatges. Aquest és el cas de DC : The New Frontier que va arribar de la mà de Darwyn Cooke, un autor amant d'aquesta època, amb un estil de dibuix que recorda el grafisme dels anys cinquanta-seixanta (com també es pot comprovar en la seva darrera obra: Parker). En els dos volums que componen aquesta obra podem veure com després de la II Guerra Mundial i el començament de la Guerra Freda, sembla que els superherois passen pel seu pitjor moment de popularitat. Tot i això, s'uniran per combatre una amenaça exterior i demostrar que el món encara pot ser un lloc ple de meravelles.

L'obra va ser mereixedora de diferents premis Eisner, Shuster i Harvey en diverses categories. Només el volum de premis rebuts ja indica la qualitat de l'obra.


Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

És una història sobre el tràfic d'esclaus africans, però a la vegada molt més que això. Aquest és el teló de fons d'una història de venjances i misèries, escrita per Fabien Nury i dibuixada per Brüno, que amaga darrera d'una il·lustració de tall senzill i fins i tot infantil, un relat d'intensa duresa.

Atar Gull, que va rebre diverses nominacions als premis del Festival de Angoulême de 2012, pren el nom del seu protagonista, príncep d'una tribu de Namaquas capturat i venut com esclau.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

L'autora ens descriu la relació amb la seva mare, una dona molt especial: lectora voraç, amant de la música, apassionada actriu amateur i dona infeliç a causa de l'homosexualitat del seu marit, una dona les aspiracions artístiques créixer coincidint amb la infància d'Alison.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Molts dels fans del Senyor Jean desconeixen l'existència d'aquesta petita joia editada per Bang ediciones el 2005. En un format més reduït i en un brillantíssim blanc i negre, Dupuy i Berberian llueixen la seva habitual lucidesa per descriure les inquietuds, els anhels, i les fantasies dels que ronden els quaranta.

Aquestes 9 histories es situen entre el tercer i el quart àlbums (editats per Norma Còmics) un moment clau, doncs es reconegut com el millor moment de la sèrie, en plena maduresa i en clara projecció.

Félix i el seu fill se'n van a viure al pis de Jean, les reflexions i les frustracions sobre el mon de les parelles estan servides...es la solteria un estat natural? Fins quan pot aguantar un home solter?

Tots som una mica senyor Jean!


Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

Andy Riley és un dibuixant britànic nascut el 1970. Ha fet animació i s'ha dedicat també a escriure guions televisius, entre el quals podem trobar les sèries "Spitting Image" (1984-1996),  "Trigger Happy TV" (2000-2002) o "Hyperdrive" (2006-2007). Com a dibuixant destaca la seva faceta d'humorista gràfic i ja són uns quants els llibres publicats: "Grandes mentiras para niños pequeños", "Cerdos egoístas" o "Hágalo usted mismo", entre d'altres.

"El libro de los conejitos suicidas" es va publicar originalment l'any 2003. En format de vinyetes independents o de breus tires apareixen a les seves pàgines uns tendres conillets amb instints d'automutilació o simplement amb voluntat suïcida. L'enginy d'Andy Riley arriba a explorar les més inversemblants variables de com suïcidar-se. El resultat és un llibre explosiu, hilarant i salvatge no apte per a lectors massa sensibles a la visió d'esmolats ganivets.

Més informació:

Al web oficial de Riley podreu veure una mostra del seu treball.


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

Sèrie B és un còmic que ret homenatge a les pel·lícules de ciència ficció i en especial a les de ciència ficció de sèrie B. El còmic aprofita aquest gènere per retratar amb una intenció crítica i amb molt sentit de l'humor alguns dels aspectes de la nostra societat actual. Set històries curtes que succeeixen en diferents llocs de la geografia catalana, amb personatges típics de la ciència ficció, com extraterrestres, robots, zombis i escarabats antropomòrfics i amb referències cinematogràfiques constants com per exemple a "Dimensión desconocida", "Terminator", "2001 Odisea en el espacio", "Jurasic Parc". El resultat de tot això són aquestes set divertidíssimes històries d'allò més surrealistes però narrades amb molta quotidianitat.

Deamo Bros són un tàndem de dibuixants, i també germans, format per Dani Deamo (Danide) i Raúl Deamo. Danide s'encarrega de la part del disseny, dibuixos i color i Raúl del guió. Des de petits ja dibuixaven historietes a les llibretes escolars i anys més tard van perfeccionar la seva tècnica estudiant a l'Escola Joso de Barcelona. Han publicat en diversos fanzines (Fósforo, Estostquearde), a la revista Amaníaco amb la sèrie "Mundo Absurdo" i al Jueves on publiquen Walter &Beep. El seu primer àlbum va ser Telekillers, asesinos a domicilio. També tenen projectes en solitari.

En definitiva un còmic per fer-te un fart de riure.

Més informació:

Web oficial dels germans Deamo, Raúl i Danide.


Entrevista als Deamo Bros a TV L'Hospitalet.

 

.

Tres amics que no es veuen des de fa anys decideixen començar un incert viatge a una destinació encara més incerta. Es veuran fortes personalitas i folclòrics secundaris.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Simon Muchat és un dibuixant de còmics en plena crisi. Després de l'èxit del seu primer llibre, pateix un bloqueig que li impedeix tornar a escriure. Aquest bloqueig ho està destruint tot: la feina, la vida personal, les seves il · lusions ... Fins que rep la invitació per assistir a un festival de còmics a Portugal, el país dels estius de la seva infància. Allà renaixeran-hi les ganes de viure i de crear. Els seus colors, les seves olors, el seu idioma, tot es conjura perquè Simon decideixi reprendre les regnes de la seva vida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

René Pétillon va néixer a França l'any 1945. És un important humorista gràfic i un compromés dibuixant de còmics polítics. A mitjans de la dècada dels setanta va crear el personatge de Jack Palmer, un detectiu una mica maldestre.

A "El Caso del velo" René Pétillon juga amb el gènere negre i la denúncia del radicalisme religiós. El cas que se li presenta a Jack Palmer consisteix en localitzar a una jove parisina, que suposadament s'ha convertit a la religió musulmana. Les seves indagacions el porten a entrevistar-se amb diferents personalitats de la colònia musulmana de París i a contrastar els diferents punts de vista que existeixen dins la mateixa sobre l'Islam.

La lectura és divertida i té el mèrit de presentar el fet del radicalisme religiós en clau d'humor. Per cert, la noia que havia desaparegut es trobava amagada a pocs metres de la seva mare, a casa d'una amiga.
 

"Hacer cómics" tracta sobre la manera de fer que els dibuixos es converteixin en una història capaç de comunicar un significat als lectors. La imatge d'un McCloud ara amb les temples blanques ens condueix a través d'una sèrie de clares i enginyoses explicacions (en forma de còmic) sobre disseny de personatges, narració, paraules i la seva manifestació física a la pàgina, llenguatge corporal i tot un seguit d'idees que els autors de còmic de resoldre, amb exemples extrets de la mateixa història del còmic.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Alan Moore és un autor ben conegut gràcies a la qualitat de les seves obres (aquí podríem citar Watchmen, V de Vendetta, La Cosa del Pantano). 

La seva època dorada és, sens dubte, els anys vuitanta on pràcticament tot el que sortia de la ploma d'aquest excèntric guionista anglès practicant de màgia era rebut amb expectatives molt altes i, normalment, amb una resposta molt positiva per part de la crítica. Però tots els autors tenen obres primerenques i Alan Moore no va ser cap excepció. Tot i això quan parlem d'un autor de la qualitat d'aquest ja podem imaginar que fins i tots les primeres obres destil·len un bon nivell de qualitat.

És el cas d'aquest Capitán Britania que us recomanem avui. Creat a la divisió anglesa de la Marvel americana el Capitán Britania és un d'aquests superherois "nacionals" que venen a defensar els valors de la nació de la que porten els colors (la Union Jack!). Els inicis del personatge no van ser gaire gloriosos però l'arribada d'Alan Moore, acompanyat als dibuixos d'un novell però també interessant Alan Davis, va dotar al personatge de la personalitat que necessitava així com de tot un univers propi molt influenciat per la ciència ficció anglesa que s'estava desenvolupant en revistes com 2000AD. Una interessant barreja de còmic americà amb la forma de fer anglesa que seria l'antecedent de la invasió britànica del còmic americà de la mà de Jamie Delano, Peter Milligan, Grant Morrison i molts d'altres.

No hi ha ni millor ni pitjor justícia que la que imparteix el destí.

Édouard haurà de complir l'encàrrec del seu cap precisament una nit força complicada. Tot anirà cap a pitjor: si una cosa pot empitjorar, ho farà.

Chabouté sintetitza en aquest títol el bo i millor del seu talent en una historia d'aquelles que t'atrapen des del començament. Amb el seu clàssic blanc i negre de grans taques i d'àires caricaturescos tant hi ha lloc per al drama com per l'humor, encara que un no sap mai ben bé com destriar-los.

L'autor d'obres tant magnífiques com Encender una hoguera (Norma), Algunos días de verano (La Factoria), Zoé (La Factoria), La Bestia (Kraken), o Purgatorio (Planeta), ens demostra que els petits actes diaris conformen un teixit on clarament tenen repercussió en relació en el sentit en que actuem: si ho fem amb bondat o amb maldat.

Així que recordeu, si escups al cel et cau a la cara.

És un manga creat per Katsuhiro Otomo i dibuixat per Takumi Nagayasu a inicis dels 90, després de l'aparició del celebrat treball d'Otomo Akira. La reedició de Norma es presenta en set volums, cadascun dels quals s'inicia amb vuit pàgines a tot color.

La historia transcorre en una Terra post-apocalíptica devastada per la guerra. Narra la historia d'una mare coratge que cerca la seva familia enmig del caos i la desolació mentre lluita per fer del món un lloc millor on poder tornar a viure.

La imatgeria del manga transpira a Otomo. El grafisme és notable, sobretot pel que fa els escenaris i els objectes mecànics que hi apareixen. Força il·lustracions grans, poques explicacions, molta acció, diàlegs breus: l'obra entra per la vista. El personatge principal és femení, cosa que s'agraeix, i la trama, que no és complexa, manté l'interés fins al final. En definitiva, un bon manga pels amants de la ciència-ficció i per descomptat, pels seguidors del gran Otomo.
 

Miriam Katin és una dibuixant hongaresa que ha viscut entre el seu país, la ciutat de Nova York i Israel. Ha conegut de prop l'Holocaust i va viure en un kibutz, experiències que queden reflectides a "Por nuestra cuenta".

Ambientat en el present i el passat, el còmic ens explica les peripècies d'una mare i la seva filla, Miriam, a finals de la Segona Guerra Mundial. Mare i filla marxen d'Hongria davant el perill de l'ocupació del país per part dels nazis. En la seva fugida són testimonis de les atrocitats del genocidi contra els jueus.

Tanmateix el dramatisme del llibre no es troba tant en aquestes atrocitats, com en la qüestió de Déu. El llibre comença amb aquestes paraules: "En el principio, las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y dijo Dios: hágase la luz". Però es tanca amb aquestes altres: "Y entonces un día, Dios reemplazó la luz con la oscuridad". I qui qüestiona la raó de Déu és precisament la petita Miriam.

Més informació:


Pàgina web oficial de Miriam Katin.

Explicar històries noves de personatges tan icònics i amb tanta història rera seu com Superman pot ser realment complicat. Hi ha el perill molt probable de repetir esquemes o visitar llocs ja vistos multitud de vegades. Així que, si es vol donar una nova visió de Superman (que és el personatge que ens ocupa), més val anar a buscar un guionista amb idees modernes i transgressores que pugui aportar una visió completament diferent d'un personatge amb més de setanta anys d'història. I en el món actual del còmic americà aquest guionista no podia ser un altre que l'escocès Grant Morrison. La jugada de DC, s'ha de dir, no va ser del tot original. A Morrison l'acompanya en aquesta aventura el dibuixant Frank Quitely: un duo ja conegut per altres obres com Flex Mentallo o per ser els artífexs de la renovació d'uns personatges tan populars com els X-Men. El resultat és una obra potent de gran qualitat tant en el guió com en el dibuix i que permet recuperar aquell sentit de la meravella que havia tingut Superman fa tants i tants anys.

L'any 2007, la novaiorquesa Sarah Glidden, autora i protagonista d'Una judía americana perdida en Israel, va viatjar a Israel per primera vegada aprofitant el programa Taglit o Dret de Naixement. Aquest programa ofereix als joves jueus d'entre 18 i 26 anys la possibilitat de viatjar a Israel de manera gratuïta i durant 10 dies amb objectiu d'enfortir el sentit de solidaritat i reforçar el lligams entre el poble jueu.

Sarah, amb 26 anys i amb l'edat màxima per participar en aquest projecte, no perd aquesta oportunitat. Acompanyada de la seva millor amiga, un mapa i una guia, descobrirà la dura i controvertida realitat del conflicte israelo-palestí. En aquest viatge, Sarah, parlarà amb soldats i activistes per la pau, coneixerà a persones que han perdut a membres de la seva família, escoltarà versions de com i perquè van arribar els jueus a Israel i viurà en primera persona quina és la situació actual. Aquesta experiència equilibrarà les seves opinions, donarà respostes a les seves inquietuds i li faran comprendre que les coses no són tan senzilles.

Aquesta obra, barreja de periodisme gràfic, autobiografia i quadern de viatges, és un bon recurs per apropar-nos a la gran complexitat del conflicte israelo-palestí. Amb un dibuix senzill i lluminós, l'autora aprofita les parades de la visita, per repassar la historia d'Israel i els detalls de la vida quotidiana del país.

Una judía americana perdida en Israel, ha guanyat el prestigiós Ignatz Award al millor nou talent i un Premi Maisie Kukoc.
 

El protagonista, Abel Chamorro, casat i amb dues filles bessones, treballa en una grisa oficina corregint plànols arquitectònics. Quan necessita evadir-se del tedi de la seva tasca es submergeix en les pàgines de novel·letes de l'Oest signades per Marcial Lafuente Estefania, o bé es deixa portar pels records de la seva infància, quan llegia les aventures del capità Nemo escrites per Jules Verne... L'autor, Luis Durán, segueix sent fidel als trets que han fet de la seva producció una de les més personals del nostre còmic contemporani: la importància de la memòria, la barreja de realitat i fantasia, la presència de l'atzar, el gust per visitar el món oníric de els somnis, la defensa a ultrança de la imaginació com a element de llibertat o el recórrer als records de la infància són tots ells aspectes que són presents aquí a un entramat d'històries que aviat conformen una sola, i que s'entrellacen gràcies a l'aparició d'un eixam d'abelles que funcionen com a leit motiv aglutinador.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Joe Sacco utilitza el còmic per elaborar els seus reportatges periodístics sobre el conflicte araboisraelià la immigració i la pobresa. Sacco ens ofereix testimonis de primera mà i utilitza el còmic per fer periodisme de veritat començant pel  judici d'un metge servi acusat de genocidi pel Tribunal Penal Internacional de la Haya, la vida a Palestina i el conflicte araboisraelià, les dures condicions que viuen les dones txetxenes refugiades a Ingúixia o bé la vida dels soldats americans a Irak i la seva experiència com a periodista integrat a les forces americanes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Charles Masson és un professional de la medicina i també autor de còmics francès, que va viatjar per motius professionals a la illa africana de Mayotte, de nacionalitat francesa. Per la publicació d'aquesta novel·la gràfica va perdre la seva feina com a metge a la colònia.

"Derecho de suelo" parla de moltes històries que es creuen per recrear la realitat de la illa. Històries de professionals francesos com l'autor que hi arriben per enriquir-se personalment. Històries d'altres professionals que marxen, perquè estan farts de la seva impotència davant la política exterior de Sarkozy a partir del 2005. Històries dels immigrants que arriben a les costes des de illes veïnes, i la dels locals de Mayotte que els rebutgen perquè pateixen pel seu estatus.

L'autor denuncia les polítiques conservadores i neoliberals d'Occident, i en concret la practicada per Sarkozy a Mayotte, perquè va trencar un equilibri més o menys sostenible fins al moment que permetia sobreviure als sense papers.
 

Podeu llegir aquí una entrevista feta a l'autor durant l'estiu del 2011 amb motiu del llibre.
 

Vet aquí una vegada que existia un personatge carismàtic gràcies al misteri que envoltava el seu passat i el seu caràcter reservat, taciturn i agressiu. Aquest personatge era Wolverine (Lobezno en la seva versió castellana) i als anys vuitanta i noranta qualsevol revelació sobre el seu origen o passat era viscut amb força expectació per parts dels lectors. Hi havia misteris per conèixer que eren tema habitual de les converses i especulacions dels fans, sent el més habitual com havia aconseguit el seu famós esquelet d'adamantium.

Doncs bé, aquesta obra venia a respondre aquesta pregunta revelant els detalls de l'experiment que convertiria a Wolverine en l'Arma-X del govern canadenc. Però la gràcia de l'obra venia, a més, per l'encarregat de portar-la a terme: l'artista anglès Barry Windsor-Smith que despertava passions pel seu dibuix detallat (prerafaelista diuen alguns) i que, en aquest volum, començava a desenvolupar les seves dots de guionista. El resultat no va defraudar a ningú i, tot i que el personatge ja no és el que era, val la pena recuperar una de les obres claus de la Marvel de l'època.
 

Ramón Rodríguez, líder de The New Raemon,  banda de l'escena musical indie nacional, es recolza en els pinzells de la dibuixant Cristina Bo per fer una mirada al passat: la seva família, els metges, el còmic, el cinema i la saga Star Wars, la música ..., a aquest passat que durant molts anys va tenir la particularitat d'estar determinat per les seves "absències", una mena de desmais epilèptics que van condicionar el seu dia a dia i la seva creixent relació amb la música, fins que va aconseguir superar . I ho fa amb humor i sense buscar la transcendència.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.