Cinema

Recorreguts cinematogràfics

 

Cinema mut
 

Les dues guanyadores dels Òscars 2012, l'aclaparadora "The Artist", homenatge de Michel Hazanavicius a l'època daurada del cinema americà dels anys 20, i el reconeixement a Georges Méliès que Martin Scorsese exposa a "La invención de Hugo"  han tornat a posar d'actualitat el cinema mut. Hollywood ha mirat amb nostàlgia el passat (potser per no enfrontar-se encara al present) si és que alguna vegada havia deixat de fer-ho.

 

 

 

Perquè no és la primera vegada que el cinema mut és protagonista a les pantalles. El difícil pas al sonor ja s'havia utilitzat com a excusa per a un musical (Cantando bajo la lluvia), Stanley Donen, 1951, o la decadència dels grans actors que no s'hi van saber adaptar per a un drama ( El crepúsculo de los Dioses), Billy Wilder, 1950, o fins i tot la construcció dels gegantins decorats per a un retrat de la immigració italiana (Good morning Babilonia), Paolo i Vittorio Taviani, 1986. En qualsevol cas, si el cinema dels inicis perdura i es recorda és perquè en aquella època es van fixar les bases del cine tal i com el coneixem.

 

 

 

Cinema mut fa pensar en comèdia i en els noms propis que la van convertir en art: Harold Lloyd, Buster Keaton o Charles Chaplin. Però si bé és cert que l'absència de diàlegs afavoria l'histrionisme dels actors i les sobreactuacions, i d'això se'n beneficiava el gènere còmic, no és menys cert que durant aquesta època es van filmar una bona colla d'obres mestres dramàtiques, i es van posar els fonaments de la manera d'entendre el cinema contemporani.

Els directors es van dotar de tots els recursos al seu abast per tal d'explicar les històries. Allà on les paraules no arribaven es va utilitzar la fotografia per tal de ressaltar estats d'ànim. En aquesta època neixen les experiències visuals més innovadores i s'entén que el joc de clars-obscurs o les ombres ajuden a definir els personatges i les situacions.

 

A falta de converses es va utilitzar el muntatge de manera creativa; els creadors exploren els recursos de fragmentar la història, d'anar endavant i endarrera en el temps o de simultanejar dues accions separades, de canviar les posicions de la càmera creant el pla i el contraplà o fins i tot de seguir els personatges a mesura que es desplacen. Tots aquests recursos comencen a jugar un paper molt important per ajudar en la comprensió de la història per part dels espectadors.

I per ser del tot acurats, no podem deixar d'esmentar que el que coneixem com a cinema mut no ho era en absolut: la música, gairebé sempre interpretada en directe, ja fos per un pianista a les sales més petites o per una gran orquestra a les més grans, donava el punt final necessari per transmetre les emocions.

És per tots aquests motius que podem considerar l'època del cinema mut com una de les més fecundes a nivell creatiu. A nivell de tast, aquí us deixem unes quantes propostes per aprofundir en el cinema d'aquella època:

 Filmografia destacada

 

Torna al prestatge  ►
Recorreguts anteriors  ►