Dirigida per John Cameron Mitchell l’any 2001, aquesta pel·lícula ens explica la història d’una dona transgènere anomenada Hedwig Robinson. Cantant d’una banda de rock, a través d’escenes retrospectives, salts enrere i cançons recorrem i coneixem la història de la seva vida: la infantesa del nen Hansel amb la seva mare a l’Alemanya oriental comunista, la seva operació de canvi de sexe al costat oest del Mur de Berlín, el seu casament amb un soldat americà o la traïció d’en Tommy Gnosis, un amant que abans d'abandonar-la, li roba les cançons per triomfar com a estrella del rock. La banda sonora i la música és a càrrec d’Stephen Trask

"Hedwig and the Angry Inch" és l’adaptació del cèlebre musical rock de l‘OffBroadway estrenat l’any 1998. Dos anys més tard, el musical es va representar al West End londinenc i posteriorment s’ha representat arreu del món.

Més informació:

• LGTBI a escena

Recomanat pel Prestatge d'Arts escèniques

Espanya, 1961. Franquisme, repressió, misèria… i Ava Gadner!

L’Ana Mari, verge, soltera i reprimida, és obligada pel Règim a treballar com a serventa de l’Ava Gadner amb la finalitat d'espiar-la. Per a fer més creïble el seu pla, el Manolo, atractiu barrut, es farà passar pel marit de l’Ana Mari i serà el xofer de l'actriu. Una jove i perduda serventa els ajudarà en les tasques domèstiques.
En una Espanya on la dona no ocupava el seu lloc i el sexe era tabú, Arde Madrid ens mostra el clar contrast entre una alliberada Ava Gadner i la repressió sexual del moment. Un còctel on l'opulència i els excessos de l'actriu es mostren davant els ulls d'uns humils servents que sobreviuen entre el desconeixement i la submissió propis d’un present retrògrad.

Després de Carmina o revienta, Carmina y amén i Kiki, el amor se hace, aquest madur Paco León ens regala una obra que us deixarà amb inevitables ganes de tornar-la a veure i de reprendre el vostre amor pels xurros!

Més informació:

• Paco León a les Biblioteques
• Paco León a la Viquipèdia
• "Arde Madrid" a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Can Sumarro. L'Hospitalet de Llobregat. 

Lila Cassen era la cantant espanyola amb més èxit dels noranta fins que va desaparèixer misteriosament d'un dia per a un altre. Deu anys després Lila prepara la seva triomfal tornada als escenaris, però poc abans de l'esperada data, perd la memòria en un accident. Violeta viu dominada per la seva conflictiva filla Marta. Cada nit escapa de la seva realitat fent l'única cosa que la fa feliç, imitar a Lila Cassen en el karaoke on treballa. Un dia Violeta rep una fascinant proposta: ensenyar a Lila Cassen a tornar a ser Lila Cassen.

L’actriu Eva Llorach va ser guardonada pel seu paper de Violeta  amb el premi Goya a la millor actriu revelació, el premi Forqué i el  premi Feroz a la millor actriu.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

A mitjan segle XX, es va produir un fenomen únic. Un desmanegat suec, a punt de complir quaranta anys, va començar un període de producció cinematogràfica sense precedents. Entre 1957 i 1963, va filmar alguns dels més grans clàssics de la història del cinema, va produir diverses creacions teatrals per a les taules i la ràdio, i va dirigir sis pel·lícules per a televisió. En el món del cinema, Ingmar Bergman és un personatge únic i inimitable.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al Beirut actual, una discussió entre veïns sobre un incident trivial pren unes dimensions desproporcionades, portant a Tony (Adel Karam), un libanès cristià, i a Yasser (Kamel El Basha), un refugiat palestí, a dirimir l'assumpte en els tribunals. Aquest conflicte es convertirà en un assumpte d’estat que reobrirà velles ferides de la societat libanesa. El circ mediàtic que envolta el cas acabarà forçant als veïns enfrontats a reconsiderar les seves vides i prejudicis.

El insulto (L’insulte, 2017), la darrera pel·lícula del director libanès, Ziad Doueiri (West Beirut, 1998; Lila dice, 2004; El atentado, 2012) és un excel·lent retrat de les complexes relacions sociopolítiques a l’Orient Mitjà. Nominada al Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (2018) i guanyadora del Premi del Públic a la Seminci de Valladolid (2017).

• Més informació:

Ziad Doueiri a les Biblioteques

Ziad Doueiri a IMDB

 

 

Recomanat per Glòria Massana. Biblioteca El Molí de Molins de Rei. 

Una companyia francesa de dansa es reuneixen durant tres dies per a fer una assaig intensiu en un antic alberg aïllat en plena tempesta hivernal. Aquesta podria ser la posada en escena d'una pel·lícula de terror, però no. Després dels durs assajos, preparant la gira als Estats Units, fan una festa per a descarregar la tensió. La directora (interpretada per l'actriu Sofia Boutella) prepara una sangria. Entre música, dansa, converses i algun que altre conflicte interpersonal, la festa es desenvolupa plàcidament fins que comencen a notar els efectes del LSD que algú a barrejat amb la sangria.

Aquest és l'ultim llargmetratge del director argentí Gaspar Noé que ha fet carrera a França, inscrit dins el grup «Nou Extremisme Francès». Noé submergeix a l'espectador en l'ambient que vol. La pel·lícula primer és com un animat musical amb dansa contemporània. Amablement la situació va canviant i, llavors, ja és massa tard: l'espectador està atrapat per la història, immòbil, sense poder respirar ni retirar la mirada de la pantalla. 

 

Més informació:

• Gaspar Noé a les Biblioteques
• Gaspar Noé a la Viquipèdia
• IMDb

Recomanat per David García. Bib. Central. Cornellà de Llobregat.

Un home i una dona que treballen junts en un escorxador descobreixen per casualitat que comparteixen els mateixos somnis cada nit. Mária (Alexandra Borbély) i Endre (Morcsányi Géza) són dues persones introvertides i solitàries que decideixen compartir aquesta estranya coincidència, a la vegada, que aniran enderrocant les seves pròpies barreres interiors. Una història emocionant, entre la realitat i els somnis, que emociona per la seva delicadesa i sensibilitat sense caure en sentimentalisme i amb algunes escenes duríssimes.

Una bellíssima història d’amor de la directora hongaresa, Ildikó Enyedi, que va guanyar l’Ó d’Or  com a Millor Pel·lícula al Festival de Berlín 2017. També va ser nominada als Oscar com a millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (2017).​

La crítica n’ha dit:

“La realitzadora hongaresa Ildikó Enyedi signa amb En cuerpo y alma un delicat drama tan particular com captivador.” (Francesc Miró, Butxaca)

 “Una de les pel·lícules romàntiques més originals de la temporada.” (Eulàlia Iglesias, Play)

 

 

Recomanat per Bib. Joan Oliva. Vilanova i la Geltrú. 

Minisèrie d’HBO basada en Sharp objects, la primera novel·la de Gillian Flynn, una autora nord-americana coneguda sobretot pel bestseller Gone girl, adaptat al cinema amb èxit per David Fincher (Perdida). En aquest cas qui dirigeix és Jean-Marc Vallée, que ja va destacar pel seu treball anterior, Big little lies, una altra sèrie de qualitat de la mateixa productora.
 
L’acció d’aquest thriller psicològic transcorre a Wind Gap, un poblet de l’antic estat esclavista de Missouri, on després de molt temps retorna per escriure un article sobre dues nenes assassinades la periodista Camille Preaker, interpretada per Amy Adams (Animales nocturnos, La llegada). Els fantasmes del passat no triguen a reaparèixer quan estableix contacte amb la seva família, de qui va escapar en un intent de preservar la cordura.

Destaca l’atmosfera asfixiant i malsana que es va teixint mica a mica gràcies a un guió on els silencis diuen gairebé més que les paraules i un muntatge caracteritzat per la introducció contínua de petits flashbacks que fonen passat i present. En l’apartat interpretatiu sobresurt, apart de la turmentada protagonista, la veterana Patricia Clarkson (The party) com la mare sibil·lina i decadent que sota una aparença de fragilitat ho controla tot. 

Secrets, mentides i traumes ens van atrapant a mesura que passen els capítols i les ferides es van obrint més i més, fins arribar a les revelacions finals, sorprenents i aterradores, que no deixaran indiferent ningú. Una petita joia de la televisió que no podeu deixar passar.

Més informació:

• Jean-Marc Vallée a les Biblioteques
• Jean-Marc Vallée a la Viquipèdia
• Heridas abiertas a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Bohemian Rhapsody és una celebració de Queen, de la seva música i del seu extraordinari cantant Freddie Mercury, que va desafiar estereotips i va fer miques tradicions per a convertir-se en un dels showmans més volguts del món. Bohemian Rhapsody plasma el meteòric ascens a l'Olimp de la música de la banda a través de les seves icòniques cançons i el seu revolucionari so, la seva crisi quan l'estil de vida de Mercury va estar fora de control, i la seva triomfal reunió abans del Live Aid, en la qual Mercury, mentre patia una malaltia que amenaçava la seva vida, lidera a la banda en un dels concerts de rock més grans de la història. Veurem com es va cimentar el llegat d'una banda que sempre es va assemblar més a una família, i que continua inspirant a propis i estranys, somiadors i amants de la música fins als nostres dies.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Myriam i Antoine s’han divorciat. La jutge decideix repartir la custòdia del fill petit entre el dos cònjuges tot i el rebuig manifest del nen envers el seu pare. Aquest és el tret de sortida de Custodia compartida, film a cavall entre el drama i el thriller guardonat com a Millor Pel·lícula a la darrera edició dels premis Cèsar de l’Acadèmia de Cinema Francès, entre altres reconeixements destacats a nivell internacional.   

Amb un guió concís que deixa avançar la trama de manera fluida i inexorable, una posada en escena desproveïda d’artificis i unes interpretacions contingudes i versemblants, descobrim una situació familiar per més presagiada no menys asfixiant i terrorífica. La tensió es va apoderant de l’espectador paulatinament fins arribar a un clímax corprenedor que us deixarà enganxats al seient més enllà del final. 

 

Més informació:

• Xavier Legrand a les Biblioteques
• Xavier Legrand a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

"Els gossos creuen que les persones són deus, els gats, simplement són més intel·ligents”.

Amb aquesta afirmació ja ens podem fer a la idea què el que veurem serà un clar homenatge als gats, en concret als gats d’Istanbul. Kedi, que en turc vol dir “gat”, és un documental que mostra amb amor, delicadesa i respecte la vida de set gats que viuen i ronden pels carrers de la ciutat turca. 

Darrere d’aquest fascinant documental que ha fet la volta al món, hi ha la Ceyda Torun, una directora estatunidenca que coneix les peculiaritats de l’enigmàtica ciutat d’Istanbul perquè hi va passar bona part de la seva infància. És cap allà l’any 2013 que decideix  tornar a la seva ciutat de naixement per començar l’aventura de filmar, durant uns mesos, la vida de set felins i de la gent que els envolta. 

Veure Kedi encisa tant als seguidors dels gats com els que no ho són. La llum, la fotografia de les imatges, la cura amb la que la directora i la resta de l’equip va captar les escenes dels diferents gats, fa que es converteixi en un documental de culte sobre el món dels gats. Kedi no només és el reflex de la vida dels gats d’Istanbul, també és el reflex de la vida de les persones que els cuiden, els alimenten, els protegeixen i els estimen.

Recomanat pel Bibliobús El Castellot

Minisèrie de TV de 6 episodis basada en la novel·la homònima d’ Ignacio Martínez de Pisón. Justo Gil, un jove ple d’ambicions, arriba a la pròspera i prometedora Barcelona dels anys 60, sense diners, però decidit a convertir-se en un home d'èxit. La ciutat, en ple viratge cap a la modernitat, sembla sens dubte el lloc ideal per a això: un oasi de llibertat, possibilitats i futur.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Berlín, 1929. La capital alemanya se situa com la gran metròpolis de l'expressió i la llibertat. La ciutat més moderna i viva d'Europa és un formiguer de gent de tota condició política i classe social: als seus carrers es barregen comunistes, anarquistes, nazis, màfies i immigrants russos, i en cada racó proliferen artistes, bohemis, prostitutes, homosexuals, músics, ballarines de cabaret i transvestits. Però després del seu aparent clima de llibertat i canvi, Berlín és una silenciosa olla de pressió a punt d'esclatar.

La sèrie està basada en les novel·les de l’ escriptor i periodista Volker Kutscher.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ambientada a la Corea dels anys trenta del segle XX, durant la colonització japonesa; una jove carterista (Sookee) és contractada per un fals comte com a serventa d’una hereva japonesa (Hideko), que viu en una gran mansió resclosida pel seu oncle (Kouzuki), però en secret està involucrada en un complot per defraudar-la. La història, narrada amb l’estil i l’exquisidesa habitual del cineasta, es centra en la relació, plena d’erotisme i crueltat, que s’estableix entre l’estafador i les dues dones, atretes entre si.

Aquesta magnífica pel·lícula del director de cinema sud-coreà Chan-Wook Park (Old Boy, 2003; Soy un cyborg, 2006; Thirst, 2009; Stoker, 2013) és un enlluernador drama sobre el profund amor i la connexió entre dues dones joves a la Corea ocupada pel Japó, inspirat en la novel.la Falsa identitat (Fingersmith, 2002), de l’escriptora Sarah Waters.

Va ser nominada a la Palma d’Or a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa del Festival de Cannes (2016) i guanyadora del Premi BAFTA a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (2017) i del Premi del Públic al Festival de Sitges (2016).

 

 

Més informació:

• Banda Sonora Original 
• Chan-Wook Park a les Biblioteques

• Chan-Wook Park a IMDB

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei. 

Leonor (Anna Castillo) vol marxar de casa però no sap com dir-ho a la seva mare. Estrella (Lola Dueñas) no vol que marxi però tampoc sap com mantenir-la al seu costat. Mare i filla hauran d’emprendre un viatge personal per iniciar una nova etapa a les seves vides. Un commovedor retrat intimista de la relació entre una mare i la seva filla, que compta amb unes brillants interpretacions de les actrius Lola Dueñas i Anna Castillo.

Excel·lent debut de la guionista i directora sevillana, Celia Rico Clavellino, que ha rebut nombroses nominacions i ha guanyat el Premi Asecan a la Millor Pel·lícula, atorgat per l'Associació d'Escriptors i Escriptores de Cinema d'Andalusia (2019), els Premis Gaudí a Millor Guió, Millor Actriu, Millor Actriu secundària i Premi del Públic (2019), i el Premi de la Juventud i Menció Especial del Jurat Premi Kutxabank-New Directors del 66è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (2018).

 

 

Més informació:

• Pàgina web de l'autora 
• Entrevista a la directora

• Celia Rico Clavellino a IMDB

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei. 

Big Little Lies tracta d’un grup de tres dones i les seves debilitats. Parla de temes tant sagnants com la violència domèstica, l’assetjament escolar, l’adulteri, la violació, la soledat, etc. Dones que s’afronten a la pressió d’un model patriarcal i masclista, i a la renúncia o no d’abandonar les seves professions per dedicar-se a la família. Ambientada en un grup de persones de classe acomodada. Són  professionals liberals, amb un bon estatus econòmic, però aquest fet  no els allibera de que els hi passin coses, i que pel fet de ser rics no són menys mesquins, egoistes i paranoics o bones o males persones que qualsevol altra. La novel·la amb el mateix títol, de l’autora Moriarty, Liane, és millor encara. Relata amb humor les tafaneries i la hipocresia en un ambient on els diners no són cap problema.

Aquesta sèrie ha guanyat diversos premis, entre ells 5 Emmys i 4 Globus d’or, les protagonistes són molt bones entre elles la Nicole Kidman, Reese Witherspoon i Shailene Woodley.

Han fet una segona part i estan plantejant-se de fer-ne una tercera. Segons Nicole Kidman, hi ha idees per una nova entrega.

Més informació:

• Big little lies a Filmaffinity
• Reese Weatherspoon al catàleg Aladí
• Nicole Kidman als Sospitosos habituals del Presatge de Cinema

Recomanat per Filo Solé. Bib. Central. Terrassa.

"Tomboy" és una pel·lícula de l’any 2011 dirigida por Céline Sciamma amb els actors Zoé Héran, Malonn Lévana i Jeanne Disson. 

Després d’instal·lar-se amb la seva família en un barri dels afores de París, Laure, una nena de deu anys, aprofita el seu aspecte per fer-se passar per un noi. En el seu paper de "Michael", es veurà immersa en situacions compromeses. 

Aquesta pel·lícula tracta d’una forma molt encertada el tema de la identitat sexual. Avui està bastant acceptat el fet que els nens i nenes realitzin el trànsit de nena a nen o de nen a nena i aquesta va ser una de les primeres pel·lícules que va ajudar a la normalització d’aquest fet en la societat occidental. 

 

 

Més informació:

• Céline Sciamma a les Biblioteques
• Céline Sciamma a la Viquipèdia
• Tema: Identitat sexual a les Biblioteques
• Tema: Transsexualitat a les Biblioteques
• Fitxa IMDb
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Mercè Rivas. Bib. Can Llaurador. Teià.

“Warren, what did you do?”-va exclamar el presentador de la gal·la dels Oscars 2017, Jimmy Kimmel, quan es va llegir erròniament el nom de la millor pel·lícula de l’any. Un moment que es recordarà sempre a l’escenari del Dolby Theatre, quan els productors de La, La, land feien  pujar els de Moonlight per recollir l’estatueta com a millor pel·lícula de l’any.  

Anècdotes apart, La La Land va ser una de les grans pel·lícules del 2016, i en ella podem reconèixer l’essència del Hollywood més clàssic, un cinema que apel·la a les emocions i que busca la complicitat de l’espectador.  L’argument és senzill: la Mia, (Emma Stone) és una aspirant a actriu que viu a Los Angeles per a acomplir el seu somni i es guanya la vida com a cambrera mentre es presenta a innumerables proves de càsting. Sebastian (Ryan Gosling) és un pianista que viu de les actuacions que li van sortint i el seu somni és regentar el seu propi club de jazz. Les seves vides es creuaran i també les seves aspiracions. És compatible l’amor amb aconseguir els somnis? El director Danielle Chazelle escriu i dirigeix aquesta comèdia musical romàntica on la ciutat de Los Angeles esdevé una protagonista més des del començament  de la pel·lícula,  des del monumental embús inicial passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat com l’observatori Griffith, el moll d’Hermosa Beach o els estudis cinematogràfics. 

Recolzada en una magnífica banda sonora, La, La, Land, no va guanyar l’Oscar com a millor pel·lícula,  però és un dels millors musicals dels darrers anys i té tots els ingredients per passar a la història i perdurar a les retines dels espectadors com una pel·lícula que combina  a la perfecció elements de classicisme i referències cinematogràfiques amb elements del seu temps, que han aconseguit connectar amb  la generació més actual.

   

Més informació:

• Damien Chazelle a les Biblioteques
• Damien Chazelles a la Viquipèdia
• La La Land a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• La La Land [enregistrament sonor] : original motion picture soundtrack 
• Damien Chazelle, el cinéfilo que conquistó Hollywood

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Per alguns crítics és considerada com una de les millors pel·lícules de la història i una de les més importants de la carrera del director britànic Alfred Hitchcock. El seu guió està basat en la novel·la "D'entre els morts" de Pierre Boileau i Thomas Narcejac. La pel·lícula guardonada amb dos premis Oscars: a la millor direcció artística i al millor so. Cal destacar també la banda sonora del compositor Bernard Herrmann.

James Stewart, interpreta un detectiu retirat , que pateix vertigen i un fort trauma després de l'accident d'un company durant una persecució. Li encarreguen investigar una dona, interpretada per Kim Novak, amb la que s'obsessiona, tenint ella un doble paper de femme fatale i de dona misteriosa i aparences que no són el que semblen, amb una trama intel•ligent amb un desenllaç sorprenent.

És un magnífic relat de misteri i suspens psicològic, amb una atmosfera per moments asfixiant on tracta temes com l'obsessió, el desig i els ideals i una gran interpretació dels dos protagonistes. Un clàssic que no deixa mai indiferent.
   

Més informació:

• James Stewart a les Biblioteques
• James Stewart a la Viquipèdia
• Vértigo a la Viquipèdia
• 60 años de "Vértigo": guía para entender la mejor película de la história

Recomanat per Sandra Serrano. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern. 

The Crown és una sèrie de televisió anglesa i estatunidenca que narra la vida de la reina Isabel II del Regne Unit. Creada i escrita per Peter Morgan i basada en l’exitosa obra de teatre "The Audience". Fou produïda per Left Bank Pictures i Sony Pictures Television i estrenada a Netflix a finals del 2016. 

Després de l’èxit de la sèrie anglesa Downton Abbey i de l’emissió de la primera temporada de Victoria, el servei de vídeo en streaming Neftlix prengué el relleu per portar-nos una altra sèrie aristocràtica.
 
La història s’inicia l’any 1947, on la jove princesa Isabel es casa amb Felip d’Edimburg. Desgraciadament, el seu pare, el rei Jordi VI, mor només cinc anys després. Isabel ascendeix al tro i ha de dirigir la monarquia més famosa del món, però encara té molt per aprendre d’aquesta nova ocupació alhora que aprèn a ser esposa i mare. La primera temporada compta amb 10 capítols, on veurem a Isabel II afrontar grans reptes intentant buscar l’equilibri entre la seva vida privada i la seva vida pública. L’imperi britànic viu un període de decadència i Isabel II s’ha d’obrir pas en un món d’intrigues polítiques i drames familiars, lidiant amb una de les grans figures de la història política anglesa, el primer ministre Sir Winston Churchill. Comença una nova era. 

L’actriu anglesa Claire Foy és l’encarregada d’encarnar a la monarca durant els seus anys de joventut, acompanyada de Matt Smith en el paper del seu marit Felip. Altres personalitats que apareixen són John Lithgow en el paper de Winston Churchill, Jared Harris com el rei Jordi VI, Victoria Hamilton com la Reina Mare o Vanessa Kirby que destacarà per la seva interpretació de la carismàtica i rebel princesa Margarita.

Peter Morgan fou el guionista de la pel·lícula The Queen, amb la qual obtingué diversos premis i nominacions. En aquesta ocasió i amb un pressupost de quasi 100 milions de lliures, ens presenta una sèrie biogràfica exquisida on es cuida el més mínim detall i que ja ha guanyat 2 Globus d’or i ha obtingut 46 premis i 105 nominacions amb les dues temporades emeses. 
 
No us perdeu la primera temporada d’aquesta sèrie sobre la casa reial britànica, sobre la vida d’Isabel II i la cap d'estat més longeva del món. Gaudireu d’uns guions dinàmics interpretats magistralment i nombroses localitzacions que faran les delícies de l’espectador. Una oportunitat per endinsar-se en un dels moments històrics que modelaran la segona mitat del segle XX.  
 

 

Més informació:

• Claire Fox a les Biblioteques
• Matt Smith a les Biblioteques
• "The Crown" a les biblioteques
• Pàgina web 

Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts.

"Campeones" té tots els components per riure, emocionar, plorar, fer pensar, ... et fa passar per tots els estats anímics en els seus 100 minuts de durada.
Com preparar un partit de bàsquet i un partit final, recull tots els tòpics i idees preconcebudes que hi puguin haver i els desmunta un per un fent les coses senzilles i encarant l’espectador amb els seus propis prejudicis.
La trama de “Campeones” posa en evidència una situació que viuen les persones amb discapacitats intel·lectuals cada dia, les reserves de la gent que desconeix com són aquestes persones en realitat.  Traspua humanitat, dignitat i generositat dels seus personatges, molts d’ells actors no professionals, dels quals ja voldria gaudir molta de la població mal anomenada “normal” i posa en evidència la “discapacitat social” de la nostra societat.
La història, com un entrenador professional de bàsquet passa a entrenar a un grup de persones amb discapacitat intel·lectual és senzilla, divertida, no busca grans reflexions i les aconsegueix, exposa els sentiments sense sentimentalismes i ens fa riure sense en riure.

Una pel·lícula molt recomanada per veure amb adolescents i joves, per assentar unes bones bases de convivència i de responsabilitat vers la resta de la societat.

Sens dubte una pel·lícula que no et pots perdre.

   

Més informació:

• Javier Fesser a les Biblioteques
• Javier Fesser a la Viquipèdia
• "Campeones" a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

Aquesta pel·lícula, estrenada el gener de 2017 i nominada als Oscar a millor guió adaptat, millor actriu de repartiment i millor pel·lícula, es basa en el llibre homònim escrit per Margot Lee Shetterly. Suposa la consagració com a director de Theodore Melfi, qui fins al moment només havia dirigit la pel·lícula 'Saint Vincent' i havia destacat com a productor de dos films més. 

Les tres actrius protagonistes fan un gran paper per ajudar a donar forma a aquesta història en la que transpiren el racisme i la desigualtat però també en ocasions l’èpica i l’humor, destacant-ne sobre tot Octavia Spencer (nominada a l’Oscar a millor actriu de repartiment), a qui acompanyen Taraji P. Henson i Janelle Monáe. Dins del repartiment masculí, hi destaca un Kevin Costner en el paper del director d’investigacions espacials de la NASA i Glen Powell, qui interpreta a l’astronauta John Glenn, considerat un mite nacional als Estats Units.

El director, Theodore Melfi,  ens explica la història d’unes dones afroamericanes que la dècada dels 60 es van enfrontar als prejudicis de gènere i raça, demostrant que la seva lluita era tant o més important que la carrera aeroespacial que americans i soviètics estaven disputant-se en plena guerra freda.

Són tres dones amb ments prodigioses: la Dorothy Vaughan (interpretada per Octavia Spencer), Katherine Johnson (interpretada per Taraji P. Henson) i Mary Jackson (interpretada per la cantant de pop Janelle Monáe), contra tot i contra tots, fins i tot havent de superar humiliacions i pressions per part dels seus companys i superiors a la Nasa, que van ser autèntics “ordinadors humans” en aquella NASA dels anys 60, fent els càlculs per a poder portar amb èxit a John Glenn i els seus companys astronautes a l’espai, només amb les eines d’una llibreta, una pissarra i uns superordinadors que calia programar amb targetes perforades (i que gairebé ningú sabia com fer-ho), i alhora havien de ser unes heroiques mares i esposes, a més de lluitar contra la discriminació racial brutal que patien els negres en els Estats Units, que els impedia estudiar en les mateixes universitats que els blancs, seure al transport públic al mateix lloc que els blancs o, fins i tot, fer servir els mateixos lavabos que les seves companyes de feina blanques.

Una pel·lícula que, tot i durar una mica més de dues hores, es veu amb intensitat i fascinació i en cap moment fa decaure l’interés de l’espectador, fet al que també ajuda una banda sonora amb molt bones cançons, algunes interpretades per la mateixa Janelle Monáe, i una esplèndida fotografia. 

   

Més informació:

• Theodore Melfi a les Biblioteques
• Theodore Melfi a la Viquipèdia
• Fitxa IMDb 

Recomanat per Joan Lluís Giménez. Bib. Can Sant Joan. Montcada i Reixac.

Neïla Salah és una jove de l'extraradi parisenc que somia amb ser advocada. S'ha matriculat en la facultat de Dret més important de París, però el primer dia de classe té un enfrontament amb Pierre Mazard, un professor una mica conflictiu. Per a redimir-se, el professor proposa a Neïla ajudar-la a preparar una important prova a nivell nacional d’argumentació. Encara que cínic i exigent, Pierre seria l'ajuda ideal que Neïla està necessitant però per a això hauran de començar els dos per superar alguns prejudicis.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Lucky  ha sobreviscut més que els seus contemporanis, té 90 anys i es troba al tram final de la seva vida, on es veurà impulsat a un viatge d’autodescobriment on l’objectiu final és la il·luminació.

Esplèndid assaig sobre la vellesa on es combinen dosi d’humor i intensitat dramàtica, amb una superba interpretació de Harry Dean Stanton.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Abans d’enfrontar-se als pares de la xicota, de ser el model de la mirada d’acer blau, el guarda d’un especial museu d’història natural o enganxar-se la cremallera dels pantalons davant Cameron Diaz, Ben Stiller va dirigir Reality Bites (bocados de realidad) una comèdia romàntica protagonitzada per la musa del cinema nord-americà dels anys ’90: Winona Ryder, que amb aquesta pel·lícula va convertir el seu pentinat en una icona de moda.

Reality Bites comença a la festa de graduació universitària de quatre amics a Houston: la Lelaina (Ryder), Vickie (Janeane Garofalo), Sammy (Steve Zahn) i en Troy (Ethan Hawke), que va deixar els estudis. A tots els espera un futur incert i s’han de veure les cares amb els problemes i preocupacions que suposa fer-se gran, el clàssic: feina, pis, parella...

La Lelaina, una brillant estudiant que fa el discurs de graduació, es dóna de morros amb la realitat, la dificultat de trobar una feina digna de les seves expectatives i les complicades relacions amb el seu amic Troy, un ‘loser’ en tota regla que està bojament enamorat d’ella, o en Michael, un executiu de TV amb qui, en el fons, té poc a veure.

Tot i que és considerat un film de culte per la Generació X, el cert és que la banda sonora va triomfar més que la mateixa pel·lícula. La recopilació de ‘hits’ de grups com Crowded House o U2, barrejades amb bandes de tall més ‘indie’ com Dinosaur Jr o The Posies i adobada amb clàssics com ‘My Sharona’ de The Knack o ‘Baby, I Love your way’ de Peter Framton, va vendre un milió de còpies.

 

 

27/03/2019

Potser ja havíem comentat alguna vegada que és fàcil fer una pel·lícula d'intriga amb un final sorprenent. Si a l'espectador li furtem els detalls essencials de la trama per descobrir-los a l'últim moment, el que aconseguim és una gran sorpresa final, com no pot ser d'una altra manera. Aquí rau la diferència entre Agatha Christie i Hitchcock, per exemple: la primera és la reina del detall inesperat que permet al detectiu descobrir la veritat i que nosaltres, pobres lectors, no hem sabut mai; el segon és el rei de dir-nos de seguida qui és l'assassí, per tal que amb aquesta informació patim com mai precisament perquè sabem que ho és, i els protagonistes, no. D'aquest coneixement, Hitchcock l'anomenava "suspense".

Encara més, sostenia que si el director d'una pel·lícula policíaca (o de judicis en aquest cas) ho fiava tot al final sorpresiu, el que aconseguiria seria molta estona d'avorriment i només una explosió final. El repte seria, llavors, aconseguir mantenir l'atenció de l'espectador fins al final. Agatha Christie ho aconseguia fent avançar la trama a poc a poc, amb diàlegs ben lligats i amb el carisma dels seus detectius, especialment Hercule Poirot.

Quan Billy Wilder es va proposar fer un Hitchcock millor que Hitchcock (en paraules seves), adaptant una obra teatral d'Agatha Christie de la que gairebé no va variar ni una coma, segur que va pensar que necessitaria un protagonista carismàtic. Algú que portés el pes de la trama, a qui ajudar amb diàlegs enginyosos, mordaç però tendre, brillant i despistat... llavors els astres es van alinear, li va donar el paper a Charles Laughton, i va aconseguir la seva enèsima obra mestra.

I no els que els altres protagonistes no estiguin a l'alçada. Tyrone Power, que encarna un vividor sospitós d'assassinar una vella rica per heredar els seus diners, i la seva dona alemanya interpretada per Marlene Dietrich estan més que correctes. Però és que Laughton, l'advocat defensor del protagonista, que acaba de patir un infart i els metges li han dit que no es dediqui a defensar casos difícils, que ha de lluitar amb la seva infermera per la medicació (Elsa Lancaster, la seva dona a la vida real) amb una successió de diàlegs hilarants, que ha de demostrar que el seu client és innocent malgrat l'allau de proves en contra, està incommensurable.

Potser per això, i per la direcció impecable del mestre Wilder, la pel·lícula aguanta tant bé el pas del temps i s'ha convertit en un clàssic de visió obligada.

Laughton interrogant Dietrich:

Per a saber-ne més:

• Billy Wilder parla de Marlene Dietrich
• Testimoni de càrrec al Teatre del Raval
• La única pel·lícula dirigida per Charles Laughton: La noche del cazador

 

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

El senegalès Ousmane Sembene era ja octogenari quan va dirigir aquesta pel·lícula, després d’una vida que l’havia portat com a emigrant obrer a França, novel·lista i estudiant de cinema a la antiga Unió Soviètica. Ens trobem, doncs, davant de la mirada de la maduresa cap a un tema encara controvertit al seu país, i de la presa de consciència per tal de definir-se com a defensor d’una postura més justa per les dones.

La pel·lícula explica la història de Collé Ardo, una dona que va patir l’ablació quan era petita, que no va deixar que li practiquessin a la seva pròpia filla,  i que es troba en la tessitura de donar refugi a quatre nenes que volen fugir d’aquest mateix ritual. La tradició es veurà contraposada a la paraula sagrada moolaadé, és a dir, el dret d’asil ancestral a la persona que fuig.

Rodada amb actrius no professionals, la pel·lícula és deutora d’una manera de fer cinema a la que estem poc acostumats. Hi prenen tanta importància els colors com els silencis, la falta de moviments com la contenció de les persones, i els petits gestos que expliquen molt més que llargues línies de diàlegs. En suma, una petita obra mestra que val la pena conèixer.

Més informació:

• Ousmane Sembène a les Biblioteques
• Moolaadé a la Viquipèdia
• 'Moolaadé', un alegato africano contra la ablación

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents. Sant Pere de Riudebitlles.

Jonnhy Saxby treballa sense descans a la granja familiar en una llunyana illa al nord d'Anglaterra. L'alcohol i el sexe casual són l'únic que el distreuen d'una vida de soledat i frustració. Tot cambia quan un atractiu immigrant rumanès arriba a la granja buscant una feina temporal i els sentiments de Jonnhy comencen a trontollar. Preciosa pel·lícula que tracta els tabús entorn el món de la homosexualitat amb unes interpretacions magnífiques per part dels actors i una ambientació extraordinària.
 

Francis Lee és escriptor i director. Nascut a la granja de la seva família a Soyland, West Yorkshire. Després de secundària a Ryburn Valley High School a Sowerby Bridge i Wakefield District College, va estudiar al Rose Bruford College of Speach and Drama. Abans de fer pel·lícules, Francesc va treballar molt en teatre, cinema i televisió com a actor.

 

Més informació:

• Francis Lee a les Biblioteques
• Francis Lee a IMDb
• Entrevista

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

Any 1891. Un any després de la mort de Vincent van Gogh, el carter Roulin li demana al seu fill Armand que lliuri personalment l'última carta de Van Gogh al seu germà, Theo, després que els seus intents previs d'enviar-la-hi haguessin fallat. Malgrat no haver apreciat a Van Gogh i recordar l'incident quan el mort es va mutilar la seva orella i la hi va donar a una prostituta, Armand accepta a contracor a causa de l'afecte del seu pare pel pintor...

Primer llargmetratge compost per pintures animades, "Loving Vincent" és un film homenatge a Van Gogh en el qual cada fotograma és un quadre pintat sobre oli, tal com el mateix Vincent l'hagués pintat. Els seus 80 minuts de durada estan composts per 56.800 fotogrames que han estat pintats, un a un, per una gran quantitat d'excel·lents pintors al llarg de diversos anys, tots inspirant-se en l'estil i art magistral de Van Gogh.

 

Malena Alterio (Núria) i Javier Gutiérrez (Jesús), són la parella de losers que  protagonitzen aquesta incòmoda sitcom creada per Álvaro Fernández-Armero i Juan Cavestany.

Patètica, vergonyosa. Podràs suportar-la?  

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El sacrificio de un ciervo sagrado és la última pel·lícula de Yorgos Lanthimos, director de cinema grec. Ja ens havia sorprès, sobretot en les seves dues últimes pel·lícules: "Canino i Langosta".

És una pel·lícula que ha rebut molts premis, entre d'ells destaca el millor guió (ex-aequo) al Festival de Cannes 2017.
Steven, interpretat per Collin Farrell és un eminent cirurgià casat amb l’Anna, una respectada oftalmòloga, interpretada per Nicole Kidman. Viuen aparentment feliços amb els seus dos fills. Quan Steven coneix a Martin, un noi de setze anys orfe de pare, a qui decideix protegir, els esdeveniments fan un gir inesperat i sinistre.

De rerefons de la història el director utilitza el mite grec d'Agamenón i el desenvolupa a la seva manera. 
La interpretació és molt bona. Estem davant de dos grans actors, el Colllin Farrell i la Nicole Kidman i un magistral i inquietant jove actor, el Barry Keoghan. 

Ens trobem davant d’una pel·lícula que es podria considerar sobretot en algunes fases del film de terror contemporani.
   

Més informació:

• Yorgos Lanthimos a les Biblioteques
• Yorgos Lanthimos a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Recomanada al blog de les biblioteques de Terrassa (biTer) 

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Downton Abbey és una serie dramàtica repartida en 52 episodis escrits pel guionista Julian Fellowes, que va tenir molt èxit quan es va emetre a la de TV anglesa entre el 2010 i el 2015.
 
El castell de Highclere va ser el lloc triat per gravar els interiors i els exteriors de la sèrie ambientada a l’Anglaterra rural a principis del segle XX. La resta d’escenaris es reparteixen entre Londres, el petit poble que hi ha prop de la mansió, i a d’altres indrets on el més important no és el lloc sinó el fet de viatjar i el motiu del viatge (visites socials, transaccions comercials, trobades amoroses, amagar embarassos, etc.). El més important són les anades i vingudes trufades de cerimonial. El tren és el mitjà de transport més utilitzat, però també es desplacen a cavall, amb bicicleta, en cotxes de cavalls i més endavant amb cotxes a motor últim model. 

Tot està documentat i revisat fins a l’últim detall. Els mobles, els estris, el vestuari i altres aspectes que desprenen un barroquisme ostentós. Però el que crida més l’atenció és el parament milimetrat de la taula amb vaixelles de fina porcellana que acullen menges elaborades i destrament servides en safates de plata, copes de cristall tallat a mà plenes de champany o vins de solera de fabricació pròpia. Però el més important són les intenses converses entre la família, els parents llunyants o els amics. Tot es parla i es decideix al voltant d’una taula ben parada i guarnida de flors o prenen l’omnipresent te de les cinc.

La diferència amb altres sèries d’aquest estil rau en l’estol de personatges ben perfilats on tothom,  amos i servents, malgrat la diferència d’estatus social i econòmic, s’enfronten a les seves vides marcades per la Primera Guerra Mundial que ho canviarà tot. Les tradicions, el què diran, les discrepàncies polítiques i els prejudicis socials marquen l’obra però finalment, les diferències es va llimant mica en mica  perquè els uneix la fidelitat al protagonista de la pel·lícula: la casa i l’extensió de terrenys (Downton Abbey) que s’ha de reinventar per poder-se mantenir. Els vestits, els pentinats, els cotxes i els costums canvien però qui ho fa realment és, sobretot, la mentalitat dels protagonistes.

La penetració psicològica, les lluites internes o les externes i la capacitat d’adaptació dels personatges, són les 4 potes d’una  taula que és testimoni de converses sobre temes tant vitals per ells com són: la família, l’amor, les herències, la defensa de la pàtria, l’honor o el feminisme.  
La transformació social i econòmica està servida. Bon profit!

   

Més informació:

• Julian Fellowes a les Biblioteques
• Julian Fellowes a la Viquipèdia

Recomanat per Mariàngels Alfonso. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Myriam i Antoine, amb un fill en comú, es troben en procés de divorci i mentre ella l'acusa de violent i manipulador, ell es defensa amb arguments que acaben per convèncer a la jutgessa que sentencia una custòdia compartida.

Des d'aquest moment, la tensió no deixa de créixer i el fill serà la principal víctima d'una situació que arribarà a un final molt dramàtic.

És una pel·lícula molt incòmoda que no et deixarà indiferent i que pot crear molt desassossec per la manera tan crua i directa de mostrar la violència de gènere i els maltractaments psicològics i físics als espectadors. Els 10 últims minuts són per no respirar ni moure't del sofà...

   

Més informació:

• Xavier Legrand a les Biblioteques
• Xavier Legrand a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Carmen Ortega. Bib. Can Sumarro. L'hospitalet de Llobregat. 

"El Terror" és el nom d’un dels dos vaixells de la marina britànica que emprengueren la travessa del Pas del Nord-Oest l’any 1845. L’expedició, capitanejada pel malaguanyat John Franklin, concebuda per explorar un dels últims racons del món, va quedar atrapada en l’immens mar blanc amb funestes conseqüències. És per això que és coneguda com l’Expedició perduda de John Franklin.

Dan Simmons reviu aquesta història, afegint al relat un component fantàstic en forma d’una bèstia de l’avern. La seva capacitat de destrucció i anihilament acaba de mica en mica amb la vida dels tripulants. La por que genera, el misteri que l’envolta, contribueix a la pèrdua de confiança en les normes més bàsiques, com és la pràctica del canibalisme.

Una dècada després de la seva publicació, la novel·la ha estat reeditada i adaptada a la televisió.

Més informació:

• Dan Simmons a les Biblioteques
• Llibres d’exploracions a les biblioteques XBM 
• Dan Simmons a la Viquipèdia
• L’exploració perduda de Franklin a la Viquipèdia
• Sèrie "El Terror"

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Drama ambientat en 1940, quan Winston Churchill (Gary Oldman) es converteix en primer ministre britànic en un moment crucial de la Segona Guerra Mundial, ja que els nazis avancen imparables conquistant pràcticament la totalitat del continent europeu i amenaçant amb una invasió a Anglaterra. Churchill haurà d’explorar la possibilitat d'un tractat de pau amb Alemanya, o ser fidel als seus ideals i lluitar per l'alliberament d'Europa.

 

Premi Oscar i Premi Bafta per a Gary Oldman com a millor actor.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Mildred Hayes lloga tres tanques publicitàries per denunciar que la policia no s’investiga la violació i l’assassinat de la seva filla.

Neowestern pel que Frances MacDormand va guanyar l’Oscar a la millor actriu pel seu paper de Mildred Hayes, inspirat en el John Wayne de “Centaures del desert”.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sempre veure una pel·lícula de Woody Allen és un gran plaer. Cada any en fa una nova filmació. Tant sigui a New  York, Londres, Paris i  Barcelona, que tant de bo hi torni. Els seus diàlegs són impressionants però també la música que el mateix Allen escull ens emmarca en un univers únic on les seves metàfores són representades per imatges i sons.

La música de les seus films és variada. Escull sobretot jazz, amb Billie Holiday, Duke Ellington i Artie Shaw entre molts altres. També podem trobar Fred Astaire, Louis Armstrong, Carmen Miranda, Gene Kelly fins a Enrico Caruso (el gran Caruso). Evidentment un repertori clàssic però amb uns sons moderns que artistes actuals els podrien fer servir de samplers en les seves cançons de discoteca.

Crec que un film és imatge i música i que l’elecció de la banda sonora per part del mateix director és un bon símptoma que ens invita a gaudir més del film i descobrir una melodia més que formi part de la nostra banda sonora.

 

Més informació:

• Música de pel·lícules a les Biblioteques
• Woody Allen a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Pomar. Badalona.

Amb una exitosa carrera al seu país natal, Nova Zelanda, Taika Waititi és un dels directors més prometedors del panorama cinematogràfic actual. Internacionalment, la seva pel·lícula més taquillera és "Thor: Ragnarok", però aquí us volem parlar d’un altre dels seus títols, una comèdia d’aventures que al nostre país ni tant sols es va estrenar als cinemes, però que és una petita joia per a tots els públics.

"A la caza de los ñumanos" ens parla de Ricky Baker, un problemàtic noi de ciutat de dotze anys que no aconsegueix encaixar en cap casa d’acollida. Quan uns grangers l’adopten, en Ricky es veu obligat a anar a viure al camp i a conviure amb la tieta Bella i l’esquerp tiet Hec, amb qui no sembla tenir res en comú. Però un accident farà que hagi d’emprendre una fugida sense retorn per tot el país amb l’Hec, amb qui haurà d’aprendre a sobreviure en mig de la natura.

La cinta és una comèdia esbojarrada i trepidant amb divertidíssims diàlegs que, a la vegada, és sorprenentment entranyable i emotiva. Destaca per la seva mirada sense complexos i oberta a la diferència, amb l’encert d’aconseguir tractar temes seriosos amb sentit de l’humor. 
Els dos actors protagonistes, el jove Julian Dennison com Ricky, i el veterà Sam Neill com tiet Hec, fan un treball magnífic que ens permet fer creïble l’evolució dels seus personatges.   
A més, la pel·lícula compta amb el valor afegit de mostrar-nos la bellesa dels impressionants paisatges naturals de Nova Zelanda.

Més informació:

• Taika Waititi a les Biblioteques
• Taika Waititi a la Viquipèdia
• IMDb 

Recomanat per Marta Eiriz. Bib. Llefià - Xavier Soto. Badalona.

"The Lincoln Lawyer"  (“El inocente”) és una pel·lícula dirigida per Brad Furman, va ser nominada al premi Saturn Awars 2011 a la millor pel·lícula d’acció i aventures. Es tracta d’una adaptació de la novel·la de Michael Connelly, una història de gènere negre i policíac, plena de girs inesperats i de molts moments d’intriga i suspens. El protagonista, “Mick” Haller (Matthew McConaughey, ja consagrat i guanyador d’un Oscar i del Globus d’Or al millor actor de drama al 2014, per la pel·lícula Dallas Buyers Club) és un advocat criminalista, astut i carismàtic de la ciutat de “Els Àngels”, que té un curiós despatx: un Sedan Lincoln Town Car. Acostuma a defensar a multitud de criminals de barris marginals i de fer diversos tripijocs entre ells. I de sobte, apareix un jove adinerat, Louis Roulet (Ryan Philippe) que li demana que sigui el seu advocat defensor pel crim que li volen adjudicar, l’intent d’assassinat d’una prostituta. La investigació avança convertint-se en una història: rocambolesca, incerta i plena d’incògnites que no et deixarà pas indiferent.

   

Més informació:

• Brad Furman a les Biblioteques
• Brad Furman a la Viquipèdia
• IMDb
• Fitxa de la pel·lícula

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià del Besòs. 

Els creadors de "The wire" i "Treme", David Simon, George Pelecanos i Richard Price presenten aquesta sèrie d’HBO, un drama que es desenvolupa a Times Square durant els anys setanta, quan freqüentaven la zona prostitutes, pinxos, drogoaddictes i tota mena de personatges dels baixos fons, en contrast al lloc reciclat per turistes en el qual l’han convertit en l’actualitat.

L’argument gira al voltant del naixement de la indústria del porno a Nova York, un negoci que partint d’una marginalitat total va arribar amb el temps a generar milions de dòlars. Tanmateix, és molt més. Com podreu endevinar pels seus autors, la sèrie presenta un entramat d’històries personals superintenses, carregades de drama i autenticitat, una posada en escena i guió fenomenals, i grans personatges a l’estil The wire (hi apareixen diversos actors de la sèrie).

Primera temporada de "The Deuce", vuit episodis per capbussar-se a la història recent de Nova York i descobrir tota la brutícia que s’amaga darrera les llums de neó. Això sí, sense oblidar-se de les paraules del Curtis Mayfield als títols de crèdit: (Don’t worry) If There’s a Hell Bellow, We’re All Going to Go, o sigui: No us preocupeu, si hi ha un infern a sota, tots nosaltres hi anirem. La segona temporada s’estrena al setembre.

Més informació:

• David Simon a les Biblioteques
• David Simon a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

¿Seremos capaces de gobernarnos a nosotros mismos?
Amb aquesta pregunta es pot resumir l’objectiu d’aquest documental de Guillermo García López, amb el que insta a l’espectador a qüestionar-se com és el món on vivim i com hi interactuem. Es tracta de la primera obra de llarga durada del madrileny i, per començar, no està gens malament ja que va guanyar el Premi Goya 2017 al millor documental i força elogis de la crítica.

Es tracta d’un relat en que hi prenen força, en igual mesura, les imatges i les paraules, que ens mostren la realitat de la globalització a través de diferents històries: uns executius japonesos, uns emigrants a l’espera de saltar la tanca de Melilla, diferents famílies desnonades de Madrid...
Les històries s’enllacen entre sí, seguint la veu de José Mujica, qui fou president de la República de l’Uruguai, que augmenta, si cal, el missatge que ja per sí mateixes ens donen les imatges, propiciant la reflexió de l’espectador.

El documental ens mostra una societat global que, tal i com està constituïda actualment, deixa fora de sentit, comú per a molts, els comportaments i actituds davant els reptes que es van plantejant, indiferentment del lloc del planeta o dels actors que s’hi veuen implicats.

Probablement, a aquells que ja tenen una visió crítica del sistema, aquest documental, tan sols els constatarà perspectives que ja tenen, però ho farà a través d’imatges impactants, lluny d’estridències. Els altres hi descobriran realitats d’un món globalitzat, plantejant-se el sentit d’allò que fem, el significat de la pobresa o les raons de les migracions. El sentit real de la democràcia o de l’autogovern de la gent davant d’un món governat, aparentment pel sense sentit.
Més informació:

• Guillermo García López a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Sant Roc. Badalona. 

Aquesta pel·lícula transcorre a Ebbing, Misuri (EEUU) i Mildred Hayes es la protagonista . Es tracta d'una dona enfadada i entristida que considera, que la policia no ha fet suficient per resoldre el cas d'assassinat de la seva filla. La única via que troba per reivindicar justicia es la contractar tres grans valles publicitàries a les afores del poble, on evidencia aquesta incompetencia policial. S'obre així una guerra entre la policia, la resta d'habitants d'Ebbing i Mildred Hayes.

Un film dramàtic, amb un text dur però, amb certs punts còmics que enganxa des de el principi.

 

 

Més informació:

• Martin MacDonagh a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Verge de Montserrat. El Bruc.  

En un petit poble de la Índia rural, a l’estat de Gujarat, quatre dones s’atreveixen a desafiar als homes i a les tradicions ancestrals que esclavitzen les seves vides. Unides per l’amistat i el desig de llibertat s’enfronten a les seves pors i dimonis interiors, a la resta de la societat i somnien amb aconseguir l’amor en un món millor.

Una pel·lícula tendra i poderosa sobre la necessitat de somniar i lluitar per la llibertat, però sobretot sobre el poder de l’amistat, la solidaritat i la unió de les dones per combatre les injustícies de la societat. Una conte moral contemporani amb una excel·lent fotografia i unes inoblidables interpretacions.

Algunes crítiques:

• «Una aventura feminista donde el drama se mezcla con Bollywood.» Le Monde
• «Una muestra de vitalidad y originalidad.» Journal du Dimanche

Per saber-ne més:

• Dones a l’Índia a les biblioteques
• Dones directores al Prestatge de cinema
• "La estación de las mujeres" en línia a eBibliocat

Recomanat per Glòria Massana Figueras, Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei

La pel·ícula Sufragistes, situada a l'Anglaterra de poc abans de la primera guerra mundial, tracta sobre el moviment de dones a favor del sufragi femení, en un context de discriminació de les dones, sense drets laborals, ni sobre els fills, sense accés a l'educació, sovint víctimes de violacions. La protagonista, la Maud Watts, és una treballadora d'una bugaderia que es va interessant pel moviment,, i animada per una companya de feina, acaba involucrant-s'hi. Aquesta decisió li provoca la pèrdua de la feina i de la família. 

Amb una molt bona ambientació i amb molt bons actors*, la pel·lícula ens explica com dones de diferents classes socials lluiten pel dret a vot i per la dignitat de les dones. Malgrat la persecució de la policia, les injustícies les empenyen a seguir lluitant.

   

Més informació:

• Sarah Gavron a les Biblioteques
• Sarah Gavron a la Viquipèdia
• "Sufragistas" a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. Torras i Bages. Vilafranca del Penedès.

Moonlight va ser la gran sorpresa dels Oscar 2017 quan, contra tot pronòstic i competint amb la gran favorita La La Land, es va emportar el guardó a la millor pel·lícula. Per l’anecdotari mitòman queda la surrealista situació que es va viure dalt de l’escenari quan Warren Beatty i Faye Dunaway van anunciar per error que el guanyador havia estat el film de Damien Chazelle i minuts després el productor de La La Land va rectificar, assegurant que el veritable triomfador  era Moonlight.

La pel·lícula es basa en l’obra de Tarell Alvin McCraney In Moonlight Black Boys Look Blue i el guió està escrit pel propi Jenkins. La història, de to autobiogràfic, ens explica amb senzillesa i lirisme la infància d’un nen afroamericà tímid i solitari que no té pare i que ha de cuidar d’una mare addicta al crack en un barri conflictiu de Miami durant els anys vuitanta. Chiron, que així es diu el nen, es creuarà amb un traficant amb escrúpols anomenat Juan que li oferirà el més semblant a l’afecte d’un pare. Al llarg dels anys serem testimonis del seu viatge iniciàtic a la cerca de la pròpia identitat i de les dificultats que ha de superar dintre d’un entorn que li és hostil. 

Amb gran bellesa estètica i un repartiment on s’ajunten cares conegudes amb nous rostres del panorama cinematogràfic, aquesta pel·lícula tracta temes tan sensibles com l’homosexualitat, la violència, la discriminació i el perdó.

Més informació:

• Moonlight a les Biblioteques
• Moonlight a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Mataró. 

Quatre parelles d’amics, que es coneixen de tota la vida, es reuneixen a sopar a la casa d'un d'ells. Es proposa un joc que posarà sobre la taula els seus pitjors secrets: llegir en veu alta els missatges, i atendre públicament les trucades, que rebin en els seus mòbils durant el sopar. Remake d’Àlex de la Iglesia del reeixit film italià "Perfetti sconosciuti" (2016), de Paolo Genovese.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Javier Gutiérrez és el protagonista d’aquesta pel·lícula que està obsessionat per escriure un novel·la, mica en mica farà de la seva realitat més propera la seva font d’inspiració, implicant al seus veïns en situacions que anirà provocant per tal de trobar material literari.

María León, Antonio de la Torre, Adelfa Calvo i els  actors mexicans Adriana Paz i Tenoch Huerta completen el repartiment d’aquesta original, perversa i intel·ligent pel·lícula amb banda sonora a càrrec de Jose Luis Perales, basada en la novel·la “El móvil” de Javier Cercas.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Història de vampirs coneguda amb el nom del Misterio de Salem’s Lot, molt popular a causa de l’adaptació per a la televisió i el cinema. És la segona novel·la d’Stephen King, després de Carrie. Està ambientada en el vampir de Bram Stoker i en les històries per a no dormir, les creepy stories nord-americanes.

La història és la següent, durant el retorn d’un jove escriptor al seu poble natal, Jerusalem’s Lot, comencen a succeir coses ben estranyes. Nens que desapareixen, gossos esquarterats i accidents mortals sota l’ombra de la casa encantada que domina el poble. Una casa que posa la pell de gallina a causa de les històries que s’expliquen, i que resulta ser la casa del vampir.

Més informació:

• Stephen King a les Biblioteques
• Stephen King a la Viquipèdia
• Salem's Lot a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Als inhòspits erms de l’àrtic, una óssa polar pareix una cria que neix morta. Al mateix temps, una dona dóna a llum a un nadó fort i sa. L'óssa polar embargada per la tristesa que sent, està disposada a morir i es deixa caure sobre el gel. El seu company, decideix robar el nadó humà, que es cria entre els ossos.

Inspirat en un conte tradicional inuit, El niño que quería ser un oso és una d’aquelles pel·lícules d’animació inoblidables, una autèntica joia que combina la simplicitat asiàtica del dibuix  amb el disseny per ordinador més avantguardista.

El director danès, Jannik Hastrup, tot un referent de l’animació europea,  va guanyar amb aquesta pel·lícula, que ja era el seu vuitè llargmetratge,  el premi a millor pel·lícula al Festival internacional de Berlín del 2003.

Una història de vida, mort, amor i supervivència amb un missatge profund sobre que significa realment l’ecologisme molt i molt recomanable per a tota la família.

Recomanada pel Prestatge de Cinema.

Tres dones joves palestino-israelís, Leila (Mouna Hawa), Nour (Shaden Kanboura) i Salma (Sana Jammalieh), viuen juntes en un apartament de Tel Aviv. Aquestes s’enfrontaran a les contradiccions i els conflictes entre la vida moderna en una gran ciutat i el pes de la tradició. La pel·lícula parla de temes tabú en la societat àrab com les drogues, l’alcohol, el lesbianisme, els drets de les dones i la societat patriarcal.

Un relat real i commovedor sobre tres dones, atrapades entre dos mons, que lluiten per aconseguir la llibertat de viure, estimar i treballar. Aquest film s’inscriu en l’anomenat "nou cinema palestí" que es centra més en la vida quotidiana de la societat.

Bar Bahar: Entre dos mundos (Bar Bahar, 2016) és la pel·lícula debut de la directora palestino-israelí, nascuda a Budapest,  Maysaloun Hamoud. Va ser premiada al Festival Internacional de Cine de Toronto i al Festival de San Sebastián.

• Algunes crítiques:

«Hamoud ofrece un contundente y vibrantemente esclarecedor retrato de la nueva generación de mujeres árabes (...).» Cinemanía

«El fin de los estereotipos de las mujeres palestinas.» The Hollywood Reporter

«Un debut directoral inspirador (...) Equilibrando las relaciones tragicómicas con observaciones sociopolíticas agudas.» The Guardian

 

• Més informació:

Dones a Palestina a les biblioteques

Recomanat per Glòria Massana de la Bibioteca Pau Vila de Molins de Rei