Cinema

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►

Marilyn Monroe


El 5 d'Agost del 1962 moria a Los Angeles l'actriu Marilyn Monroe per sobredosi de somnífers i el cinema perdia un dels símbols sexuals de tots els temps. Actriu, cantant i model, només va actuar en una trentena de pel·lícules, però va deixar petjada en l'imaginari col·lectiu de diverses generacions. Els homes veien en ella la típica rossa ingènua i lasciva, i aquest seria el paper que li depararia el cinema durant bona part de la seva carrera, però com es va descobrir després de la seva mort també les dones l'admiraven, per veure en ella una nena petita desvalguda i atrapada en un cos adult.

I és que la vida de Marilyn sempre va ser una lluita per ser considerada més que un cos, i que el talent que ella sabia que tenia prevalgués per sobre de la seva imatge. Amb una infància difícil, víctima d'abusos sexuals de molt joveneta i encasellada per un star system que venia productes i per gustos molt concrets, la seva fragilitat emocional va acabar per destruir la persona i el mite.

Sigui com sigui, Marilyn ens ha deixat escenes memorables, cançons interpretades amb una sensualitat difícil d'imitar i fotografies que són icones d'una època.

Com a actriu va treballar amb una colla d'excel·lents directors, entre d'altres John Houston, Joseph Mankiewitz, John Sturges, Howard Hawks, Fritz Lang, Otto Preminger, Billy Wilder, Laurence Olivier o George Cukor, i companya de repartiment amb Sterling Hayden, Bette Davies, Joseph Cotten, Jane Russell, Laurence Olivier, Tony Curtis, Jack Lemon, Yves Montand, Clark Gable i Montgomery Clift. Però més enllà de noms coneguts, el que quedarà fixat a la retina seran unes quantes escenes que, de tant conegudes, han esdevingut símbol del cinema de tots els temps.
 


 

Com a cantant va destacar en escenes musicals de diversos films, però la dona que només es posava per dormir dues gotes de Chanel Nº 5 ens ha deixat la interpretació menys innocent d'un aniversari feliç:
 


Marilyn és un símbol sexual perquè a una bellesa exuberant unia la fragilitat de la persona que només desitja ser estimada per tothom. Unes dècades després de la seva mort, el mite perdura.
 

 

 
Enllaços al catàleg Aladí
 També et pot interessar:

Enllaços externs:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►