Pel teu amor
Pel teu amor
Quina és la cançó més versionada i enregistrada del teatre musical català? La resposta és la peça musical "Cançó d'en Blai" amb música de Josep Ribas i Gabriel sobre lletra de Miquel Poal-Aregall.
"Cançó d'en Blai"-coneguda popularment com a Rosó- és la tercera peça del sainet líric "Pel teu amor" estrenat el 21 de desembre de 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona. L'obra escènica de dos actes, el segon dividit en dos quadres, la van protagonitzar la cantant soprano lírica Josefina Bugatto fent el paper de Rosó i el tenor Emili Vendrell Ibars interpretant Blai.
"Rosó" és un hipocorístic, un apel·latiu afectuós que es forma per escurçament del nom català Roser. Aquest nom també identifica una bella cançó d'amor concebuda per ser interpretada escènicament que emana un lirisme desbordant de dolor i s'ha convertit en una expressió afectuosa i d'amor sofisticat, la més bella, centrada en una emoció: la necessitat d'una altra persona.
Tot i que després de passar per la cartellera teatral va passar desapercebuda, posteriorment la cançó es va popularitzar gràcies a Emili Vendrell -protagonista i intèrpret de la peça al Teatre Tívoli- la va incorporar al seu repertori. El tenor Josep Carreras, en època més recent, l'ha passejada pel món i li ha donat projecció internacional.
D'ençà de la seva estrena "Cançó d'en Blai" ha estat una de les cançons emblemàtiques de la música popular catalana que ha aconseguit tocar les emocions de les persones i convertir-se en una autèntica expressió i referent popular.
Pel teu amor – 100 anys de Rosó [Teatremusical.cat]
La història de "Rosó", la cançó més bella [Betevé.cat]
Maria Gironès i Sala interpreta "Rosó" (Enregistrament realitzat el maig de 2014) [Càntut.cat]
Josep Ribas i Gabriel (1882-1934)
Compositor de teatre líric i director d'orquestra. Va compondre cançons, obres escèniques i peces ballables de caràcter lleuger. Fou director d’orquestra a teatres, cinemes i locals de ball, a més d’exercir com a professor de música. És autor de les obres escèniques: “Pel teu amor” (1922), “Fígaro”, “El gall de Ripoll” (1924), “Primavera” o “La Tuna de Alcalá” (1926).
Miquel Poal i Aregall (1892-1935)
Periodista, novel·lista, poeta i dramaturg. Redactor i director del “Diari de Sabadell”, i col·laborador en altres publicacions com “La Veu de Catalunya”, “Un enemic del poble”, “Catalunya teatral”, “Feminal”, etc. També destacà per la publicació de diverses obres d’orientació feminista. Com a autor teatral assolí una certa popularitat amb les obres “L’amor vigila” (1919), “Pel teu amor” (1922), “Casa’t mamà” (1933) i “La taverna dels valents” (1934).
A les biblioteques trobaràs:
Disponible el text complet digitalitzat del sainet líric al portal Trencadís
Vés al prestatge:
Cançó d'en Blai [Partitura]
Lletra: Miquel Poal-Aregall
Música: Josep Ribas
Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar
ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora et cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria;
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
fossin ells la meva guia.
Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara.
Perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla a n'el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tant bé,
Roser la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.
Jaume Aragall
Roger Berruezo i Marc Sambola
Josep Carreras
Dyango
Eduard Giménez
Alfredo Kraus
Moncho
Obeses
Gaietà Renom
Marina Rossell
Marina Rossell i Santiago Auserón (Juan Perro)
Conxita Supervia
Emili Vendrell i Coutier
Rolando Villazón
