Niccolò Paganini
Freak Out! / Nicolò Paganini: "El primer RockStar de la història"
A l'inici del segle XIX hi havia un artista que es deia que era adorador de Satanàs i que havia fet un 
Niccolò Paganini va néixer el 27 d'octubre de 1782 a Gènova, on va començar a tocar la mandolina a l'edat de cinc anys sota la instrucció del seu pare. No seria fins a 1789 quan començaria els seus estudis de violí, donant el seu primer concert en públic als nou, i als tretze faria la seva primera gira per Llombardia, l'any 1795. Els seu pare el feia practicar des del matí fins a la nit, i quan la concentració del jove vacil·lava, el seu pare el privava de la seva ració de menjar. Amb setze anys ja era conegut però no va digerir bé l'èxit i es va convertir en un jugador que contínuament s'emborratxava. Es diu que una dama desconeguda el va salvar d'aquella perjudicial vida per portar-lo a la seva vila on va aprendre a tocar la guitarra. Va desaparèixer vora 5 anys.
La seva tècnica era tal (a part que tenia oída absoluta i desenvolupà tècniques tan noves com el parar la durada de les notes –staccato-, pessigar les cordes–pizzicato- amb la mà esquerra, o l'ús estès d'harmònics), que unida a la seva expressió i a la interpretació que duia a terme en directe, explicaven les males llengües que havia venut la seva ànima al diable per tocar d'aquesta manera, i el seu virtuosisme, li portava a elevar la improvisació als més alts nivells coneguts fins al moment. Les contorsions que feia quan tocava, el cabell arrissat i llarg i la seva alçada hi van contribuir.
Paganini sofria una malaltia de la qual no se'n sabia, la síndrome de Marfan. Era una rara malaltia genètica, malgrat proporcionar-li les seves famoses mans d'aranya (mesuraven més de 45 cm i eren molt àgils). Per això aquest pacte diabòlic i la mida de les mans, rumor amb el que ell és delia i del qual probablement en va ser l'iniciador.
El seu mestratge va arribar al nivell que en moltes ocasions interpretava obres de violí fent diverses veus amb l'instrument o, amb una sola corda, arribant a espantar alhora que sorprenia al fòrum. Els seus concerts eren un veritable espectacle. La improvisació, alguna cosa poc freqüent en l'època, era el seu segell. En algunes ocasions, es diu que ell mateix trencava les cordes del seu violí amb un bisturí o similar que estava amagat en la seva màniga. Ningú li podia treure més notes que ell al violí en un sol minut. Durant les interpretacions, movia els ulls de manera que l'iris s'ocultava i només se'n veia la part blanca. Tocava amb tanta intensitat que les dames desmaiaven i els cavallers rompien a plorar de l'emoció.
Com a col·leccionista de violins de l'època, va arribar a posseir cinc Stradivarius, dos Amati i un Guarnerius, del que deien que era el seu favorit.
La seva mort arribaria a Niça el 27 de maig de 1840 de mà d'un càncer de laringe ocasionat entre altres coses pel tractament que va rebre amb mercuri per a la seva sífilis. Unes setmanes abans de la seva mort, Paganini va rebutjar rebre el sagrament de la unció de malalts. La mort va cridar a la seva porta més ràpid de l'esperat i al capellà no li va donar temps a administrar el sagrament. Aquesta condició unida a la seva fama d'amic del maligne va fer que l'Església rebutgés el seu enterrament. Ha mort el diable , ha mort el diable va ser el que la gent deia després de la seva mort….
El seu cos vagà d'un costat a un altre d'Europa embalsamat en un contenidor d'oli durant més de dos anys. Anys després i més de 5 enterraments fallits, finalment va ser enterrat per mediació Papal a la ciutat de Parma.
Encara que la llegenda, el misteri i la història s'han barrejat en la figura de Niccolò Paganini, la gran obra del compositor Italià segueix sent i serà absolutament prodigiosa.
Amb aquesta recomanació et volem mostrar més el personatge que no pas el disc en sí. I és que aquest Caprices Op. 1 No. 24 no el va aconseguir tocar ningú fins passat molts segles… Salvatore Accardo està considerat com un dels millors intèrprets que hi ha hagut.
Si la vostra biblioteca està tancada i no us podeu esperar, cliqueu aquí. Seieu, per que si no ho feu, us farà mal el cul quan caigueu!!!!
Obres de Niccolò Paganini a les biblioteques ►
