CaboSanRoque
Música
Freak Out! / CaboSanRoque
Sota el nom d'un vell transatlàntic desballestat, CaboSanRoque reneix l'any 2001 amb
A cavall entre grup de rock, artistes plàstics i performers, CaboSanRoque fa explotar las categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que esdevenen únics, encastats en collages sonors. En catorze anys d'existència han generat una població heteròclita de màquines musicals que viatgen d'una escena a l'altra i han col·laborat amb grans noms de l'escena musical (popular i experimental) i de les arts escèniques i plàstiques.
Des de l'any 2005, la feina de CaboSanRoque s'ha centrat en les capacitats expressives musicals i escèniques d'instruments mecànics automàtics i la seva combinació amb intèrprets humans.
Aquesta voluntat d'experimentació i construcció de màquines musicals ha portat a CaboSanRoque o moure's en tres àmbits diferents de les arts escèniques, les instal·lacions sonores i el circuit purament musical.
PROJECTES RECENTS:
"Memorias de Tortuga" CaboSanRoque realitza la banda sonora del "Sainete ibérico en un acto" curtmetratge de Frederic Amat sobre un text teatral de Juan Goytisolo amb Albert Pla i Joan Baixas de protagonistes.
"Los árboles aullaron" La Fonoteca Nacional de México en un projecte de Residencia de creación y experimentación sonora 2012 y amb la col·laboració del festival ViveLatino van encarregar a CaboSanRoque una instal·lació sonora mecànica automàtica a partir d'objectes comuns trobats a Mèxic i les composicions per a aquesta instal·lació. Va estar oberta al públic des del 20 de Setembre de 2012 fins al Febrer de 2013 a la Fonoteca Nacional de México (Ciudad de México). Al març de 2013 es va fer la presentació al públic massiu en el festival ViveLatino de 2013 amb escenari propi i actuacions durant els 3 dies que durà el festival. Durant l'agost de 2013 CaboSanRoque va fer l'adaptació del concert per a orquestra mecànica i piano anomenat Maquinofòbiapianolera i el va presentar a Mèxic amb Carles Santos.
Los árboles aullaron
Al novembre de 2011 CaboSanRoque, va presentar un nou espectacle "Bestiari" a la Fira Mediterrània de Manresa. Aquest espectacle va guanyar el primer premi de la convocatòria Cultura Popular, sobre Innovació i Cultura Popular finançat per la Fundació Casademont.
Dins de l'àmbit de les arts escèniques han estrenat 5 espectacles:
El run-run del nyigo-nyigo (2012, coproducció de Le Lieu Unique (Nantes, França) i el
Festival Grec).
Concert que es va presentar al Festival Grec de. Aquest concert comptava amb la participació de Carles Santos, Pascal Comelade, Pierre Bastien i Joan Saura, tots ells compositors i intèrprets de les seves pròpies obres.
Vídeo "El run-run del nyigo-nyigo"
Bestiari (2011, coproduït per la Fira Mediterrània de Manresa; premi Innovación y Cultura Popular)
Bestiari neix de la frustració de CaboSanRoque per l'aplaçament continu d'un somni que fa anys que cueja: un concert amb orquestra d'animals reals: gossos, gats, lloros i monos gemegant i tocant piano com Thelonius Monk o Cecil Taylar.
Cansats de desesperar, CaboSanRoque decideix construir la seva pròpia orquestra d'animals mecànics amb aptituds musicals, que sorgeixen de la recuperació i assemblatge d'objectes quotidians com màquines d'escriure, motors d'impressores o planxes.
Uns animals mecànics amb vida pròpia, capaços d'articular un discurs musical i un diàleg ambigu entre el concepte de màquina i la violència animal transmesa a través dels textos dels bestiaris medievals.
Bestiari és doncs, la interpretació escènica lliure que CaboSanRoque ha fet a partir de textos de bestiaris de diferents èpoques i cultures, utilitzant el concepte d'ocultació/revelació propi del cristianisme primitiu.
Bestiari
Maquinofòbiapianolera (2011, coproduït per el Festival Internacional de la Porta Ferrada i el Mercat de Música Viva de Vic)
Durant la Setmana Santa de 2010, Carles Santos i CaboSanRoque coincideixen a la processó del Silenci a Múrcia, i aquí és, enmig del silenci, on es comença a maquinar Maquinofòbia pianolera.
Maquinofòbia pianolera és un concert per a piano i orquestra mecànica compost i interpretat per Carles Santos i CaboSanRoque.
L'entramat musical propi d'un concert per a piano i orquestra es desenvolupa aquí a través del joc de flirteig i confrontació entre l'home i la màquina, el pianista i l'orquestra mecànica, la força rítmica natural que brolla d'en Carles Santos i la velocitat i precisió d'una orquestra mecànica informatitzada; però també a partir del diàleg i la contraposició de dues màquines (una de tan antiga com el piano i un multi-instrument mecànic de creació recent i controlat per ordinador) amb característiques tímbriques molt diferents (l'Orquestra Mecànica de la França Xica té secció de vents, percussió i corda així com d'altres seccions que no es troben en una orquestra simfònica convencional com són la secció d'aigua i fluids o bé la secció de mecanismes).
El sistema de composició també ha fet entrar en joc aquestes dinàmiques que van del diàleg a la confrontació entre Carles Santos i CaboSanRoque: Carles Santos ha anat construint l'estructura general del concert al voltant del piano i després CaboSanRoque ha compost totes les parts de l'orquestra mecànica, de manera que el resultat és la superposició de dos mons compositius que vénen de llocs ben diferents i que han jugat a trobar-se i entendre's: El món de la música contemporània que beu de tota la tradició clàssica i el món de l'experimentació que ve del rock and roll.
El 2011 CaboSanRoque celebra els seus 10 anys d'existència i en Carles Santos celebra els 50 anys de la seva primera composició per a piano, és doncs l'excusa perfecte per trobar-se i celebrar-ho conjuntament amb Maquinofòbia Pianolera.
Vídeo "Maquinofòbiapianolera"
Torn de nit (2009, coproduït per el Festival Internacional Temporada Alta i el Centro Párraga)
El funcionament irracional de la línia de producció transformarà el món repetitiu, funcional i asèptic de la fàbrica en diferents espais que són metàfora del subconscient de l'operari. Serà la pròpia màquina amb els seus moviments mecànics que ens portarà fins aquests espais de fugida mental que assetgen a l'operari que passa hores i hores repetint els mateixos moviments davant d'una fila de galetes.
Vídeo "Torn de nit":
Música a Màquina (2007, coproduït per Festival NEO) Concert per autòmats i orquestra dirigit per una rentadora.
Després d´haver estrenat el seu espectacle La Caixeta aquest darrer juliol de 2006 dins del Festival Grec, CaboSanRoque ens presenta ara un concert on cinc dels seus personatges comparteixen escenari amb una rentadora polifònica a cadena de bicicleta.
Tot i els esforços titànics fets per CaboSanRoque ha estat impossible aconseguir una rentadora capaç de dirigir el concert. Portaran però, la rentadora de la família Caba, que després de tants anys els feia mes renou que bugada. Aquesta vella rentadora té la particularitat d´interpretar les peces de roba que renta: en funció del teixit, del color, de les gotes de suor i la brutícia de la roba en surt una música o una altra. Tot un seguit de paràmetres que la rentadora interpreta i transforma en moviment d´engranatges, cilindres i martells de piano que actuen sobre diferents instruments. Així doncs, vindran amb la roba bruta i a veure què passa.
Vídeo "Música a Màquina"
La Caixeta (2006, coproduït per el Festival Internacional de Barcelona GREC). Bandes sonores insignificants per pel·lícules domèstiques.
CaboSanRoque ubica quatre dels seus personatges en una gegantina caixa de música. Una caixa plena de pel•lícules i objectes trobats pels carrers de Barcelona, objectes que es combinen entre ells fins que es converteixen en instruments i autòmats musicals. El resultat és la banda sonora de diferents pel·lícules amateurs dels anys setanta, un joc de música i imatges, de músics i autòmats, d'atzar i intencionalitat, de divergències i sincronisme...
Vídeo "La Caixeta"
El círculo de tiza Caucasiano
Després dels seus dos espectacles de creació propia, el 2007 CaboSanRoque rep l'encàrreg per part del Teatre Nacional de Catalunya (sergi Belbel) i de l'Oriol Broggi per fer l'adaptació musical de l'obra de Bertold Brech amb música original de Paul Dessau, així com de portar la direcció musical de l'obra i l'execució en directe durant els mesos de gener, febrer i març de 2008. Foren més de 4 mesos de creació i construcció d'instruments específics per l'obra així com 3 mesos de funcions diàries.
Discografia:
 | 12Rounds, Chesapik 2014. "12 rounds es un diálogo a tres bandas entre los teclados de Laia, la guitarra de Roger y un mecanismo bautizado Tres Tristos Trons que ejerce como base rítmica, y en el que se pueden escuchar motores, latas, peines, muelles, cajas de banjo y un sinfín de piezas ensambladas de forma tan especial para el oído como para la vista. Aunque más que diálogo se puede llamar combate, porque aquí se reparten hostias. Y de las buenas.http://www.Chesapik.com. 98/2014 |
 | Maquinofòbiapianolera, K-Industria 2012. "Si el programador del auditorio multiusos de tu ciudad o el técnico del centro cultural más próximo se digna a contratar este espectáculo, no dejes de ir a verlo. Redescubrirás el inesperado placer de pasar cuarenta y cinco minutos boquiabierto, contemplando una máquina deslumbrantemente inútil. Una lata que late." N.C., Rockdelux (06/03/2012) |
 | Ball de pistons. Autoeditat, 2010. "Aquel combo numeroso que hizo las delicias de propios y extraños, grandes y chicos, con sus dulces musicalidades, sus sencillas melodías y unos instrumentos bastante inverosímiles, ha alcanzado una sofisticación que coincide con su cima como banda. La música que despliegan en este disco es de una contundente fuerza rítmica, sobre la que van edificando diferentes capas sonoras a modo de atmósferas. Los crescendos que se van construyendo son de rara perfección armónica en estado de gracia y perfectamente entendibles para cualquier oído cualquier oído." E. L., La Vanguardia (18/06/2010) |
 | Música a Màquina. Autoeditat CaboSanRoque 2007 "El tercer álbum del grupo es, de largo, el más logrado y asombroso en su búsqueda del surrealismo sonoro mediterráneo. A veces tan cercanos a Nino Rota como a Tom Waits más grotesco. El resultado no es solo estrafalario, sino también minimalista. Y delicioso." Fernando Neira. EP3, Marzo 2008 |
 | França Xica. G3G Records 2005 "El segundo álbum de esta fanfarria todo-terreno en el que plasman su iconoclasta visión del folk, deformando la música popular hasta dejarla irreconocible y dibujando su propia banda sonora. CaboSanRoque reformula las teorías más caducas del mestizaje para elaborar piezas de artesanía musical" ; D.M. Rock Delux. Enero 2006. |
 | CaboSanRoque. G3G Records 2003 "Su debut combina descaro, imaginación, sentido del humor y, lo que es mejor, excelentes canciones construidas con peculiares instrumentos. Sonoridad lunática, convirtiendo lo tradicional en rutilante surrealismo." R.S. La Vanguardia. Noviembre 2003. |
 | Membrillo EP. CaboSanRoque vs Luciano Bruchstuecke 2003 Bruchstuecke. 2003. Bruchstuecke 13th. 12. "Electronic music pan-latinismo movement continues to develop on the 13th realise from Switzerland's Bruchstuecke by the Swiss-Chilean musician Lucien N Luciano. On the A-side, CaboSanRoque offers two lilting tracks, "Calypso 08" and "Coplas del agua", employing mostly homemade instruments, and using also dry percussion, xylophones, ukulele and accordion. On the other side the calypso 08 Luciano remix, with clattering cymbals and woodblocks that sound like a flea circus samba, stretched out over 13 minutes." Wire. 2004 |
Més informació:
