Sembla que tothom coneix Mark Knopfler. Però no. Sembla que tothom coneix Paul McCartney. I tampoc. Tampoc, i sí. Sabem qui són aquests artistes que fa dècades van ser estrelles, però els hem deixat de sentir. Per què? No sé, la fatiga, la necessitat d'absorvir coses noves, els nostres canvis d'estètica. En tot cas, val la pena apropar-se a aquests artistes de llarg recorregut. O és que la gent no té res a dir a partir dels 60. 

Knopfler, segons Bob Dylan, és la millor cosa que li ha passat a la guitarra als últims 40 anys. Estem temptats de dir que sí. Cap guitarrista té menys notes inerts, menys notes infructuoses o de pas. Tot a la seva música importa. Res està per generar un efecte. Ningú ha estat tan perfeccionista amb una sola nota. 

Ens trobem Knopfler amb una vida prolífica després de Dire Straits, amb molta més discografia al seu nom que a nom de la banda per la qual tothom el recordarà. Però la seva sensibilitat ha continuat creixent, cada vegada més continguda, més tímida. Un camí cap a dintre. Només cal sentir "Monteleone" (un cançó admirativa a un Luthier) per saber que estem a una llar sensible. El conjunt és tradicional, plàcid, orfebre. La seva veu explicarà històries de camions, d'artesans, de persones soles al mig del món, i nosaltres ens sentirem menys sols al mig del món. 

Més informació:

• Mark Knopfler a les Biblioteques
• Mark Knopfler a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.