(Sony, 2017) és el segon disc d’una trilogia: Pegasus (Sony, 2015) i Elektra (Sony, 2018). Si Pegasus era un cavall volador que planejava sobre una illa de Mallorca imaginària, idealitzada i fascinant, Atlantis introdueix personatges des ubicats en el seu paisatge natal, i Elektra està escrit "en primera persona" i parla del jo en general i de la relació que tenim les persones amb nosaltres mateixes", tal com afirma el mateix Joan Miquel.

Els 3 discos els hem de veure com un de sol, com si fossin 3 llibres correlatius perquè tots els temes que els formen van ser escrits en una mateixa època. Ve a ser com un mateix àlbum en 3 parts.

No sabria dir-vos quin dels 12 temes d’Atlantis m’agrada més, però escolliré el quart "Atlantis", per la seva frescor descrivint la ciutat submergida imaginària de l’Atlàntida i per la seva posada en escena histriònica i original. Vegeu-ho al vídeo:

Què podem dir de nou de l’artista Joan Miquel Oliver? Un mallorquí, ex-cantant d’Antònia Font, que fa una música difícil de definir: electrònica, indie, pop o experimental... no ho sabem exactament però que tothom coneix per la seva sonoritat de caire estrambòtic.

Doncs aquest cop ens dóna a conèixer el pintor Albert Pinya, també mallorquí, que ha dibuixat expressament les caràtules dels 3 discos.

Més informació:

• Joan Miquel Oliver a les Biblioteques
• Joan Miquel Oliver a la Viquipèdia

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.