La Comuna
Us volem presentar una pel·lícula del director danès Thomas Vinterberg: La Comuna. Aquesta pel·lícula va competir en el 66è Festival Internacional de Cinema de Berlín (2016) i la protagonista femenina, Trine Dyrholm, va obtenir l’Os de Plata a la millor actriu. Es tracta d’una pel·lícula que explora temes familiars i emocionals però en un àmbit domèstic poc convencional: una comuna i ambientada a mitjans dels anys 70. El mateix Thomas Vinterberg va viure en una comuna dels set als dinau anys, així que la seva experiència hi aporta un punt de vista molt personal. En una entrevista, el director reconeix que la pel·lícula s’inspira en les seves experiències personals: "Sí, jo vaig viure en una comuna des dels 7 fins als 19 anys. La major part de el temps, em semblava una manera genial de viure. El recordo com una època daurada de la meva vida: magnètica, vivaç, caòtica i dolorosa, però molt estimulant. Crec que m'ha definit com a ésser humà i com a artista i col·laborador. De petit, vaig haver d'aprendre a manejar el comportament humà, ja que vaig descobrir molt aviat que la gent es compon de dos elements: el que volen mostrar a el món, però també el que volen amagar a el món. Després d'un parell de setmanes vivint en comunitat, entres en contacte amb els dos elements".
La història comença quan l’Erik, un professor d’arquitectura, hereta una gran casa del seu pare. Al principi la vol vendre, però a la seva dona Anna, una popular presentadora de televisió, li agradaria provar alguna cosa nova i, amb la seva filla de 14 anys Freja, conviden a vàries persones a unir-se a ells i viure a la casa. Entre tots estableixen les regles de la casa, segons les quals tot es decideix en una votació en les reunions del matí. Però quan l’Erik s'enamora d’una seva estudiant, Emma, una versió més jove i guapa de la seva dona, es presenta la disjuntiva de viure ells també a la comuna. L’Anna hi està d’acord, però no sembla que ho acabi de pair ... I és aquí on comença el conflicte en la convivència.
Segons el director, “he intentat pintar un quadre de la vida, incloent les tragèdies, i volia fer-ho des de la perspectiva d'un grup, en comptes de com a individu. La vida està feta de moltes coses: alegria, companyonia, sexe, amor, però també la pèrdua de tot. Volia capturar tants aspectes de la vida com fos possible, i veure com la comuna reaccionava davant d'ells”.
Fet i fet, encara que estigui ambientada en un país nòrdic, que hi havia llibertat sexual i una ment molt més oberta amb la permissivitat de les relacions, els gelos i el sentiment de possessió després d’una llarga relació que es trenca són a tot arreu. I amb una filla al mig, oblidada pels pares, que en el seu egoisme ja tenen prou complicacions intentant acceptar la nova situació derivada de la separació.
Hi trobem moments d’humor, però la història no et deixa indiferent i el director aconsegueix retratar els conflictes humans i els drames que se’n deriven d’una manera ben propera i original.
Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.
