Stefan Zweig

Es compleixen 75 anys de la mort d’Stefan Zweig, (Viena, 1881 - Petrópolis -Brasil-, 1942),  intel·lectual compromès, periodista, dramaturg, escriptor de novel·les, assaigs i biografies. Tal dia com avui, Zweig, exiliat al Brasil, convençut - per com es desenvolupaven els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial – de l’immediat triomf del nazisme, decidia posar punt i final a la seva vida juntament amb la seva esposa Charlotte Elisabeth Altmann.

 

A la nota que va deixar, publicada a Internet per la Biblioteca Nacional d’Israel l’any 2012, deia:             

“crec que és millor finalitzar en un bon moment i de peu una vida en la qual la tasca intel·lectual va significar el plaer més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra”.

I desitjava als seus amics que:  “visquin per veure l’alba després d’aquesta llarga nit”.

Fill d’una rica família jueva, va estudiar filosofia a la Universitat de Viena. L’any 1913 es va establir a Salzburg.

Amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial va ser declarat no apte pel combat i va ser destinat a l’Oficina de Guerra de l’exèrcit austríac fins que, mogut pel seu pensament antibel·licista, va exiliar-se a Zúrich. L’any 1917 va publicar Jeremías, una obra de teatre pacifista inspirada en la Bíblia, que va poder ser representada el mateix any a Zúrich gràcies a la neutralitat del país durant la Gran Guerra. També seria representada vint-i-dos anys més tard, el 1939 a Nova York.

L’any 1918 va tornar a Àustria i al cap de dos anys es va casar amb Friderike Maria Burger von Winternitz.

Es va relacionar amb grans noms de la cultura com Hermann Hesse, Eugen Relgis, Pierre-Jean Jouve, Thomas Mann o Max Reinhardt. També va ser amic de Máximo Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, Arturo Toscanini i Joseph Roth. Va treballar com a periodista i va escriure articles de reflexió sobre la realitat europea i de denúncia dels nacionalismes i del caràcter turbulent i bèl·lic de la política d’aquell moment.

Amb l’arribada de Hitler al poder l’any 1933 van començar les dificultats per publicar a Alemanya. Després de ser acusat de “no ari”, Richard Strauss es va negar a esborrar el seu nom del cartell on apareixia com a autor del llibret que havia escrit per la seva obra, La dona silenciosa. Hitler no va assistir a l’estrena a Dresde i després de tres representacions l’obra va ser prohibida.

L’any 1936 els seus llibres van ser definitivament prohibits pel règim nazi. Després del divorci amb la seva primera esposa, l’any 1939 es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar a París i Londres. Posteriorment iniciaria un cicle de conferències que el portaria pels Estats Units i Sud-Amèrica.

Finalment, l’any 1941 es va exiliar a Brasil, on va escriure un assaig sobre el país, La terra del futur. A Petròpolis, el 22 de febrer, ell i la seva esposa, després d’acomiadar-se dels amics, van decidir suïcidar-se.

Gran viatger, tenia un pensament obert i tolerant. Com a novel·lista, va desenvolupar un refinat estil, amb una gran capacitat narrativa i amb un delicat tractament de la psicologia dels seus personatges.

L’any 1927 va publicar "Moments estel·lars de la humanitat", un dels seus llibres més coneguts.

L’any 1944 es va publicar pòstumament la seva autobiografia, "El món d’ahir", on reflexiona sobre la cultura europea.

Entre les seves novel·les destaquen els títols: Novel·la d’escacs, Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, Carta d’una desconeguda, Nit fantastica, Secret candent, Els ulls del germà etern, Mendel el de los libros, Confusión de sentimientos, Viaje el pasado, etc.

I entre les seves biografies cal anomenar: Fouché. Retrat d’un home polític, Montaigne, María Antonieta i Maria Estuardo, La lucha contra el demonio: Hölderlin, Kleist y Nietzsche, Tres Maestros: Balzac, Dickens, Dostoievski, entre d’altres.

  A les biblioteques trobaràs:

 

Recomanacions

Carta d'una desconeguda
És un llibre que sembla una obra escrita per una dona. Francament, ens ha sobtat el talent narratiu i el treball psicològic del seu autor i hem acabat pensant, que l'escriptor, persona instruïda i relacionada amb intel·lectuals de l'època, per exemple el neuròleg austríac Sigmund Freud, ha fet una extraordinària feina passant al paper els seus coneixements amb una gran sensibilitat narrativa.

 

Els ulls del germà etern
Aquest llibre és la història d'en Virata, un noble i fidel servidor que fa de la cerca de la justícia i la pau la missió, l'objectiu de la seva vida. Virata lluita per fer el bé, lluita per no ferir. Una història que parla de l'impacte que tenen totes les nostres accions o no accions, per petites o grans que siguin sobre la vida dels altres independentment de la nostra bona intenció.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 22/02/2017 Data de modificació: 11/07/2017