Adeline Virginia Stephen nascuda el 25 de gener de 1882, al si d'una família benestant de Londres, és considerada una de les més destacades figures del modernisme literari del s. XX. La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.

La seva infància i la primera joventut  van estar marcades per dos factors decisius que determinarien tota la seva vida i l'obra literària. El primer va ser el fet de no poder rebre estudis universitaris, ja que segons la mentalitat victoriana, malgastar diners en l'educació superior d'una dona era impensable, així el dret de les dones a estudiar en igualtat de condicions que els homes va esdevenir un dels pilars dels seus escrits feministes, els màxims exponents dels quals són Una cambra pròpia (1929) i Tres guinees (1938).

El segon factor que la va marcar de manera decisiva va ser el de les morts de la mare, la germanastra i el pare quan encara era molt jove. Aquestes pèrdues no només li van provocar les primeres crisis nervioses, sinó que també van dotar les seves novel·les de la presència constant de la mort planant damunt dels seus personatges.

Virginia i els seus germans, quan es va morir el pare, es van instal·lar al barri londinenc de Bloomsbury, d'on agafaria el nom el cercle de tertúlia dels dijous que va promoure el seu germà Thoby amb els seus companys de Cambridge. El grup va reunir poetes, crítics, economistes, artistes i filòsofs que arribarien a formar el clan més influent i prestigiós de l'època.

Allà hi va conèixer Leonard Woolf amb qui es casà l'agost de 1812 i amb qui el 1917 va fundar la Hogarth Press. Aquesta editorial familiar, a més de promoure la literatura d'avantguarda i les traduccions a l'anglès de les obres més innovadores d'Europa, va permetre a Virginia publicar els seus llibres amb total llibertat.

A part de Leonard Woolf, dues persones més van esdevenir cabdals en la seva vida: la seva germana pintora Vanessa Bell i l'escriptora Vita Sackville-West a qui dedicà l'obra Orlando (1928).

De la seva obra destaquem Mrs. Dalloway  que representa l'entrada de Woolf a la seva maduresa artística i personal. En aquesta novel·la l'autora parla dels temes que més la van preocupar al llarg de la vida: la cultura patriarcal, la pèrdua d'identitat de la dona casada, la solitud, l'enyorança de la joventut perduda, la malaltia mental, els traumes de la guerra, la manca de vida sexual i el suïcidi com a fugida de l'absurditat d'aquest món.

A partir d'aquest moment, l'obra de Woolf es tornà cada vegada més poètica, més visionària, d'una clarividència sorprenent. A Al far (1927), considerada per la pròpia autora com el millor llibre que va escriure mai, Virginia evoca la història de la seva família, servint-se de la tècnica impressionista per retratar els personatges familiars de manera magistral. És una obra d'una lucidesa extraordinària sobre el significat de la vida, la fugacitat del temps i la complexitat de les relacions humanes.

Virginia Woolf va escriure al llarg de la seva vida 27 quaderns de diaris, dels quals Leonard en va fer una selecció, Diario de una escritora, que ens permet conèixer molt bé l'univers literari de Virginia Woolf, les seves opinions sobre escriptors, els seus sentiments, la llavor de les seves obres, els seus dubtes...

Virginia Woolf patí al llarg de la seva vida d'episodis de depressió, l'últim acabà amb la seva vida, suïcidant-se al riu Ouse el 28 de març de 1941.