La mirada de l'escriptor Jaume Benavente

Autor de llarga trajectòria. Va publicar "El factor climàtic" l’any 1990 i des d’aleshores ha escrit un total de 17 llibres: novel·la, relats, llibres de viatges, narrativa juvenil i poesia.

Les seves obres mostren un gran interès pel paisatge com a matèria i com a personatge. També, potser perquè de petit va viure al Brasil, demostren cert regust pel món portuguès.

Jaume Benavente explica que li agraden les carreteres secundàries, els escacs, vagar com un flâneur, les ciutats de Porto, Amsterdam i Valparaíso, el paisatge de Normandia i les illes atlàntiques, la pintura, la llengua portuguesa, les pel·lícules antigues d’aventures, els relats de viatges i els llibres de W. G. Sebald, Juan Carlos Onetti i Patrick Modiano.

Quan li preguntem per la seva obra ens diu:
M’agradaria apropar la meva mirada d’autor de novel·les (també les de gènere negre)  i la meva mirada de narrador  de viatges, és el mateix.

De la seva obra, s’ha dit:
“La literatura de Jaume Benavente és un territori geogràfic per si mateix”, David Madueño, Quadern de les idees, les arts i les lletres.

 “Atípic escriptor, un veritable creador de atmosferes de regust reflexiu que ens fan veure que, al cap i a la fi, el relat del viatge és un relat d’un mateix”, Victor Sorenssen,  Mozaika.
“Jaume Benavente en la millor nòmina dels autors clàssics de voyages literaris”, J.M. Ribera Llopis, Retorn a les illes: narrativa catalana.

Presentem un recorregut literari que parteix de dues novel·les negres de Benavente.

Les dues són històries ambientades a Amsterdam, el tema és el crim i la protagonista, l’ inspectora Marja Batelaar, és una dona amant de la lectura i la pintura, tímida i solitària que té avantpassats jueus.

Benavente aprofita tots els recursos que li ofereix aquesta temàtica i aquest personatge i ens recomana aquestes lectures.

Diari d'Anna Frank. Ja hem dit que Marja Batelaar té orígens jueus, és laica, però també jueva. I a més, la visita a la casa d’Anna Frank, les seves parets buides adossades a una altra casa dibuixen una atmosfera d’opressió i ocultació molt adequada per una novel·la de crims.

Mrs. Dalloway de Virginia Wolf.  La mare de la inspectora Batelaar passa temporades a Londres.Virginia Woolf dibuixa en aquesta novel·la l’ambient de Londres en els anys següents a la Guerra Mundial. Una època de molts canvis on les classes benestants, a la qual pertany Mrs. Dalloway, podien triar viatjar i veure altres mons o repetir rutines al lloc de sempre.

La millor amiga de Marja Batelaar és Lousie, una dona nord-americana que pinta i que viu en un vaixell que està amarrat a un dels canals d’Amsterdam. Javier Calvo ens narra quatre històries que inclouen moltes altres, referències literàries, de cinema, de música. És l’amalgama creativa de Londres.

A "El quadern de Nicolaas Kleen" el que d’entrada sembla un crim aïllat, després es complica i acaba relacionat a una xarxa de persones de classe benestant. La crueltat d’alguns personatges de Camps de Londres és la que acostumen a tenir els implicats en el crim. La trama comença amb la preparació d’un crim, contràriament a la majoria de novel·les policíaques. És l’època del canvi de mil·lenni.

Marja Batelaar té un xicot al que veu poc perquè està sempre a altres països. "84 Charing Cross Road" és una història deliciosa d’una correspondència entre una escriptora i un llibreter. Comença als anys quaranta i dura més de vint anys.

A "El quadern de Nicolaas Kleen" Batelaar investiga l’assassinat d’una dona immigrant. Tot i que els seus caps pretenen tancar el cas ràpidament, ella segueix investigant. Londres és una ciutat molt especial i té diferents capes superposades de cultures diverses. "El buda del suburbi" ofereix una perspectiva singular d’aquest món complex.

Al llibre "Dibuix a les fosques" a més dels paisatges d’Amsterdam surten Londres, Catalunya Nord i l’illa de Pico.

Llorenç Planes era un polític i escriptor que vivia a la ratlla de la frontera entre França i Espanya. Tant ell com Bezsonoff es queixen del gran desconeixement que hi ha de la Catalunya Nord, on la catalanitat se sent d’una manera diferent com es viu a l’altre vessant  dels Pirineu.

El llibre de Llorenç Planes té un aire divulgatiu mentre que el de Bezsonoff és una aproximació més emocional i literària.

 

Pico és el lloc on la mare de Marja Batelaar està fent fotografies a la primera novel·la.  És una illa excepcional. Forma part de l’arxipèlag de les Açores, però la que més impressiona és Pico perquè és una gran escultura al mig del mar, tal com la descriu Brandão a "Las islas desconocidas". Imaginem una illa amb les dimensions de Menorca i amb una muntanya de gairebé dos mil quatre-cents metres al mig. La seva presència és abassegadora i domina el paisatge. Pico tindrà molt a veure amb la tercera novel·la de Marja Batelaar en la qual treballa l’autor actualment, juntament amb altres textos. 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 04/01/2017 Data de modificació: 26/01/2017