Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

 

Claus per conèixer Espriu
 

Salvador Espriu és un autor difícil. Els seus escrits no són fàcils de comprendre i és una llàstima que es faci difusió de frases de la seva obra, sense contextualitzar-les, perquè costa d'entendre-les. En aquesta notícia expliquem algunes peculiaritats per millorar la seva comprensió.

En general, Espriu fa un tipus d'escriptura oberta que permet al lector aportar la seva imaginació per interpretat les situacions que relata. A les seves narracions hi trobem diferents estereotips: grotesc, absurd, elegíac i satiritzat. Entenia la literatura com un art per dir la veritat deshumanitzada, utilitzant el recurs de la metàfora. I feia servir un vocabulari acurat, revisant les seves obres, fins i tot, molts anys després d'haver estat publicades.

Entrant en detalls, trobem diferències entre l'obra escrita abans de la Guerra Civil espanyola, la realitzada entre 1940 i 1960 i la posterior, sobretot, dels últims anys de la seva vida. Espriu va dir moltes vegades que l'any 1938, ell morí. Aquest pensament, pot tenir dues interpretacions; manifestar la seva tristesa perquè fou l'any de la mort del seu amic, el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel; i que després de la Guerra la cultura catalana passà a ser inexistent, de fet, el poeta no va tornar a la Universitat.

Una obra d'Espriu d'abans de la Guerra Civil és Ariadna al laberint grotesc (1935). (aquí pots consultar la ressenya)

Molts anys després escriurà l'obra de teatre Primera història d'Ester (editada l'1948 i estrenada el 1957), (aquí pots consultar la ressenya) on metamorfosejat en Salom, es presenta com un titella, manipulat per la circumstàncies històriques i, alhora, com a titellaire, quan dóna vida a personatges diferents. 

L'obra, realitzada en un moment de molt pessimisme, ve a representar el testament d'una llengua en perill d'extinció, l'autor fa una exhibició lingüística presentant paraules que posteriorment s'incorporaran al Diccionari Alcover-Moll: goroler, sorollar, caboriejar, xirinxina, broc, malsonyós...

   

 

Com a curiositat, expliquem una anècdota. A Primera història d'Esther es mofa de l'adjectiu "apoteótico" introduït per Luis Galinsoga, director de La Vanguardia, per fer referència a un acte del Caudillo Francisco Franco. Per a escarni dels intel·lectuals, la paraula fou acceptada pel Diccionari de la Real Academia Española com a sinònim d'apoteósico.
 

Apoteòtic!
Aquest mot exòtic
em torna neuròtic,
prostàtic, cianòtic,
elefantiàtic,
penibètic, tític,
i àdhuc apoplètic,
i arterioscleròtic.

Com és possible que el censor no advertís el caràcter clarament subversiu? A Espriu transparent (pàg. 274)

Finalment, Espriu s'ocuparà molt de reflexionar sobre la saviesa i la intel·ligència i la conjunció de les dues coses. Rosa Delor, experta estudiosa d'Espriu, valora les seves últimes obres com un "testament cabalístic" ordenat al voltant de la Sefirà i la "Daath". D'aquesta època destaquem Les roques i el mar blau (1980-1985). (aquí pots consultar la ressenya).



Bibliografia destacada
 

Narrativa


"Laia, unes esvanides ombres del nostre mar"


"Ariadna al laberint  grotesc"

"El doctor Rip"

"Les roques, i el mar, el blau"



Poesia 


"El caminant i el mur"


"Cementiri de Sinera"

"Les cançons d'Ariadna"

"Final del laberint"



Teatre


"Una altra Fedra, si us plau"


"Primera història d'Esther"

"Ronda de mort a Sinera"

"Antígona"

 

Relació amb altres escriptors
 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Nascut el 1913 a Palma, Mallorca. A la universitat fou deixeble de Carles Riba i company de Salvador Espriu, ambdós entaularen una amistat que finalitzà amb la mort de Rosselló l'any 1938. El seu llibre de poemes Imitació del foc (1938) està dedicat a Salvador Espriu.

TURQUIA
Una llunyana veu em crida
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.

Fragment d' poema en record d'un creuer per la Mediterrània, en què participaren l'estiu de l'any 33 estudiants i professors de la Universitat de Barcelona. Espriu, també hi era.


Marià Villangómez Llobet

Nascut el 1913 a Eivissa. La seva obra és majoritàriament poètica. Entre les seves proses publicà L'any en estampes (1956), allà, a la narració "El port" cita un fragment de Cementiri de Sinera.

"olors de mar vetllada
per clars estius"


Llorenç Villalonga i Pons

Nascut el 1897 a Palma, Mallorca. Autor, entre moltes altres obres, de la novel·la Mort de Dama (1931) costumista i, alhora, esperpèntica que influenciarà Espriu. A "El país moribund" últim conte d'Ariadna al laberint grotesc, Espriu fa esment d'Aina Cohen, un dels personatges de la narració Mort de Dama.

 "Els alemanys varen organitzar fa poc un concurs colossal. El tema a desenrotllar era: "Bases africanes de cretinisme en els homes i en els pobles." "Nosaltres n'hem resultat guanyadors.""Campions, nosaltres? L'agradable, l'única nova!", va dir excitada, Aina Cohen, la poetessa exímia."

 

Recursos

 Webs interessants:

"Especial Salvador Espriu"

  • Especial a la Biblioteca Virtual amb motiu de l'Any Espriu.

 

"Any Espriu"

  • Pàgina oficial de l'Any Espriu.
     

"Vídeo-1"

  • Per commemorar els 25 anys de la mort de Salvador Espriu, Ràdio Arenys va retre un petit homenatge al poeta fent un repàs a la seva obra tot passejant pels indrets que van acabar convertint Arenys de Mar en el mite de Sinera. De la mà de Ramon Verdaguer i acompanyats per la veu de Miquel Vila.



 

"Vídeo-2"

  • Entrevista realitzada al programa "A fondo" de RTVE (1976)
     

"Alzamora novel·la l'amistat entre Espriu i Rosselló-Pòrcel"

  • L'autor reivindica el centenari dels dos escriptors a 'Dos amics de vint anys', que "celebra l'alegria de viure" i parla de "l'enyor que sobrevé quan tot s'acaba".
     

"Vídeo-3"

  • Salvador Espriu al programa Identitats de TV3
     

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►