Marquès de Sade
Novel·la
Avui fa...
Torna al prestatge ►
Efemèrides anteriors ►
El marquès de Sade
Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de Marquès de Sade, (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre de 1814) va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre. També se li atribueixen Les 120 jornades de Sodoma, La filosofia al tocador, La nova Justine i Juliette. En les seves obres són característics els antiherois, protagonistes de violacions llibertines i de dissertacions en les quals, mitjançant sofismes, justifiquen cínicament els seus actes.
Va ser empresonat per l'absolutisme, per l'assemblea revolucionària i pel règim napoleònic, i va passar trenta anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. També va figurar en les llistes de la guillotina.
Va protagonitzar diversos incidents que es van convertir en grans escàndols. En vida, i després de mort, l'han perseguit nombroses llegendes.
Quan va morir era conegut com l'autor de la «infame» novel·la Justine. Novel·la per la qual va passar els darrers anys de la seva vida tancat al manicomi de Charenton i que va ser prohibida, però que va circular de manera clandestina durant tot el segle XIX i la primera meitat del segle XX, i que va influir en diferents novel·listes i poetes, com ara Flaubert, que en privat l'anomenava «el gran Sade», Dostoievski, Apollinaire, que va rescatar la seva obra de l'«infern» de la Biblioteca Nacional de París, o Rimbaud. Breton i els surrealistes el van proclamar «el Diví Marquès». Encara avui la seva obra desperta els més grans elogis i les més grans repulses. Georges Bataille, entre d'altres, va qualificar la seva obra d'«apologia del crim».
Sade va nèixer al si d'una antiga família aristocràtica. Era fill del comte Jean-Bastiste François Joseph de Sade i de la seva esposa, Marie-Eléonore de Maillé de Carman, dama de companyia de la princesa de Condé. Es va educar a Provença, a l'abadia de Saint Léger d'Ebruil sota la tutela del seu oncle, l'abat de Sade, erudit i llibertí, biògraf de Petrarca i corresponsal de Voltaire, que més tard seria arrestat en un bordell.
El 1750 va tornar a París, on va estudiar a l'Institut Louis-le-Grand, regentat per jesuïtes i dedicat especialment als fills d'aristòcrates. Va fer carrera militar i va participar en la Guerra dels Set Anys, durant la qual assolí el grau de capità.
Al març del 1763 i s'instal·là en el castell familiar, a Lacoste (Vaucluse) on la seva família va pactar el seu matrimoni, el 17 de maig del 1763, amb Renée-Pélagie de Montreuil, filla d'un ric magistrat amb poderoses relacions a la cort. El matrimoni tindria dos fills, Louis-Marie i Donatien-Claude-Armand, i una filla, Madeleine-Laure.
En els anys següents, Sade va protagonitzar una vida de llibertinatge, amb repetits abusos a prostitutes joves i empleats d'ambdós sexes en el seu castell a Lacoste, Vaucluse, de vegades amb l'ajuda de la seva esposa.
Al 1791, després de passar alguns anys reclòs a diverses institucions penitenciàries i manicomis, va conèixer a Marie-Constance Quesnet, exactriu i mare d'un fill de sis anys, que havia estat abandonada pel seu espòs; Constance i Sade serien junts durant la resta de la seva vida.
Després de la Revolució Francesa es va fer anomenar "ciutadà Sade", i va arribar a exercir diversos càrrecs públics malgrat el seu origen aristocràtic.Va escriure diversos pamflets polítics. Membre d'un tribunal, quan la família de la seva antiga esposa es va presentar davant d'ell, els va dispensar un tracte favorable, tot i que havien estat els responsables de tots els anys que havia passat a la presó. Fins i tot va ser electe per a la Convenció Nacional, on va representar l'extrema esquerra.
El 1800, Napoleó Bonaparte ordenà la detenció de l'autor de Justine i Juliette. Sade fou arrestat a l'oficina del seu editor i empresonat sense judici, primer a la presó de Sainte-Pélagie i després, acusat d'intentar corrompre els seus joves companys de cel·la, en el fort de Bicêtre. A instàncies de la seva família va ser declarat dement el 1803 i traslladat al manicomi de Charenton; la seva exesposa i fills es van encarregar de pagar les despeses de manutenció.
Sade va començar una aventura amb Madeleine Leclerc, una empleada de tretze anys de Charenton. La relació va durar quatre anys, fins a la mort de Sade el 2 de desembre del 1814.
Bibliografia destacada:
Las 120 jornadas de Sodoma
Los crímenes del amor
La filosofía en el tocador
Juliette o Las prosperidades del vicio
Justine o, Los infortunios de la virtud
La marquesa de Gange
Viaje a Nápoles
La nueva Justine o Las desgracias de la virtud
Recursos
Webs interessants:
- L'autor a les Biblioteques
- L'autor a la Viquipèdia
- Biografia del Marquès de Sade (en anglès)
- Article sobre la seva obra
- Audiollibre ("El esposo complaciente")
- Film "Justine" en línia (en anglès)
- Assaig de Simone de Beauvoir sobre el Marquès de Sade
- El Marquès de Sade al cinema (article de Cultura Colectiva)
També et pot interessar:
- Guia de lectura "50 llibres que et faran oblidar Grey"
- Recomanacions a l'apartat "Els Bibliotecaris recomanen"
- Llistamania
- Recorreguts literaris
Webs interessants:
