Luis Goytisolo
80 anys del naixement de Luis Goytisolo
Escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín Goytisolo i Gay i del novel·lista Juan Goytisolo i Gay.
ESBÓS BIOGRÀFIC
En una entrevista reconeix que escriu per vocació genètica. De petit va rebre la influència de la seva tia Consuelo Gay, poeta, i del seu padrí Luis que el va iniciar en la lectura de Salgari, Stevenson, Conrad, Twain, Kipling... Més tard es va sentir molt atret pels novel·listes nord-americans de la generació perduda John Dos Passos, William Faulkner, Ernest Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Així mateix va estar influenciat pels seus germans, José Agustín, poeta, i Juan que destaca en narrativa.
Els tres Goytisolo pertanyen a la generació del 1950, anomenada "fills de la guerra" de la que també formen part Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Juan Benet, Carlos Barral, Ana Maria Matute i Juan Marsé. Una generació molt crítica amb el règim franquista a través de la literatura.
Luis Goytisolo va més enllà d'utilitzar la literatura com arma de combat. De jove va entrar a formar part del partir comunista, cosa que li va suposar anar a la presó, on va començar a escriure el que després serà la seva obra mestra. A l'entrevista afirma que de seguida es va deixar córrer la militància i també haver estat influenciat per la lectura d'El cero y el infinito (1941) d'Arthur Koestler.
L'OBRA
Realisme social
A les primeres novel·les construeix relats on utilitza el llenguatge com si parlés d'allò que veu. Segueix aquest estil La afueras (1959) formada per sis relats autònoms que ofereixen una visió de la vida quotidiana a Barcelona, la d'aquells que van fer la guerra, per aquesta obra va rebre el Premio Biblioteca Breve. La segona novel·la La mismas palabras (1963) és del mateix estil que l'anterior, l'únic canvi és generacional, parla dels fills dels que van fer la guerra. Els personatges són afavorits en comparació amb els de la primera novel·la, però no per això viuen amb més il·lusions.
Literatura d'avantguarda
Es distancia del realisme per experimentar noves formes d'escriptura. Un exemple és la seva obra excelsa Antagonía, una tetralogia formada per: Recuento (publicada a Mèxic l'any 1973 a causa de la censura a Espanya); Los verdes de mayo hasta el mar (1976); La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del conocimiento (1981).
Recuento conté una severa crítica de l'estètica realista que l'autor va utilitzar en les primeres novel·les. L'argument parla d'un narrador, l'autor del llibre, que accedeix a un grau superior de coneixement i fa el recompte de la seva vida: joventut, maduresa.... El protagonista és Raúl Ferrer Gaminde i Moret que explica les seves experiències a un autor que transcriu. Surt el tema de la decadència de la burgesia i cap al final hi ha la detenció i confinament de Raúl. Està ambientada a Barcelona i els seus llocs públics.
Els següents volums de la tetralogia segueixen el mateix estil. És el que s'ha anomenat metanovel.la perquè, alhora que s'explica la història, es parla dels pensaments de l'escriptor, dels seus problemes narratius per captar la realitat. També utilitza moltes metàfores, algunes per fer referència a obres de Veláquez.
Història relatada
A partir de 1980 Luis Goytisolo comença a deixar de banda l'experimentalisme per crear novel·les més narratives. En aquesta última època les seves obres, en general, són eclèctiques. Tan aviat desenvolupen una idea que va plantejar a Antagonía com juga amb la pluralitat de veus, salta del present al passat, barreja escenaris quotidians amb forans i practica la narració pura i, alhora, la reflexió assagística.
D'aquesta època són: Fábulas (1988); Estatua con palomas (1992); Placer licuante (1997); Escalera hacia el cielo (1999); Diario 360º (2000); Cosas que pasan (2009); El lago en las pupilas (2012).
Des de l'any 1994 és membre de la Real Academia Española.
Per què cal llegeixis Luis Goytisolo avui...
Els seus llibres mostren les formes de vida i corrents filosòfics d'Espanya, primer del franquisme i després de tots els canvis polítics haguts fins arribar al moment present. El fet d'incloure les seves reflexions dins de la ficció ens ajuda a conèixer una realitat molt complexa i a saber què en pensa un intel·lectual.
| "Antagonia" | "Estatua con palomas" | "Diario 360º" | "Cosas que pasan" |
| "El lago en las pupilas" |  "La afueras" |  "La mismas palabras" |  "Fábulas" |
Més obres de Luis Goytisolo a les biblioteques ►
- L'autor a la Viquipèdia
- Entrevista a Luis Goytisolo. Projecto Grado Cero AEJ.
- Vídeo de Luis Goytisolo
- Pròleg d'Antagonía d'Ignació Echevarria
Torna al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
Data d'actualització: 17/03/2015
