Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

Kenizé Mourad: 75 anys del seu naixement  

Kenizé Mourad

Kenizé Mourad va néixer a Paris el 1939. Filla d'una princesa turca (Hanin Sai Selma Rauf) i d'un rajà indi, Amir al-Kotwara, de Badalpur (Pakistan), a qui no va conèixer fins als vint-i-dos anys, va créixer en un orfenat i més tard va ser educada en escoles europees.

Descendent de Murad V, l'últim sultà de Turquia, no va conèixer la seva identitat fins a la adolescència: A la fi de l'imperi otomà , el març de 1924, la família de la seva mare va exiliar-se al Líban i als 25 anys la seva mare va casar-se amb un príncep hindú que no coneixia.

La seva mare va abandonar la Índia embarassada, es va traslladar a la capital francesa el 1939  i va morir  l'any 1941 en un hotel de Paris. Amb un any i mig se'n va fer càrrec  l'eunuc de la seva mare mentre la capital estava ocupada pels alemanys.  Zeynel, el fidel eunuc va lliurar la nena a l'ambaixador de Suïssa a França i fins als cinc anys va viure amb un família suïssa, es va educar en un col·legi de monges franceses que la van donar en adopció a dues famílies.

Va estudiar psicologia a la Sorbona. Fins als 22 anys no va conèixer el seu pare i aleshores va viatjar a la Índia on va viure durant sis mesos, després va tornar a Paris i va treballar d'hostessa a Air France fins que va dedicar-se al periodisme.

Durant dotze anys va ser corresponsal a l'Orient Mitjà per al prestigiós diari Le Nouvel Observateur. El 1980 va abandonar el periodisme per dedicar-se a escriure la història de la seva mare. Actualment viu a Paris.

El seu debut en la novel·la fou amb De part de la princesa morta (1987), centrada en la història de la seva família i que va esdevenir un best-seller internacional.

En aquesta novel·la reconstrueix pas a pas la fi del imperi otomà i les costums i la vida d'un Istambul  dividit en diverses religions que fins l'arribada dels anglesos, grecs i italians havien viscut tranquil·lament. També ens descobreix els costums i la manera de fer de les classes altes.

També és autora d'El Jardí de Badalpur (1998), centrada en la commovedora recerca del seu pare i les seves arrels i del recull periodístic Le perfum de notre terre (2003), dedicat al conflicte sobre el drama del poble palestí.

Bibliografia destacada:


A la ciutat d'or i argent 
 

De part de la princesa morta
 

Un jardí a Badalpur
 

 El Perfume de nuestra tierra
 
  Recursos

 Webs interessants:

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►