Aldous Huxley neix el 26 de juliol de 1894, a Godalming (Regne Unit), a prop de Londres. Mor a Los Angeles (EUA), el 22 de novembre de 1963.

Membre d'una coneguda família d'intel·lectuals dels quals destaquen el seu avi patern, que va ser el cèlebre biòleg britànic Thomas Henry Huxley, i el seu pare, Leonard Huxley, també biòleg. La seva mare, Julia Arnold, va ser una de les primeres dones que va estudiar a Oxford i era néta del poeta Mattew Arnold i germana de la novel·lista Mrs. Humphrey Ward, la qual va exercir de protectora d'Aldous quando als catorze anys, es va produir la mort de la seva mare degut a un tumor.

Huxley va estudiar literatura anglesa al Balliol College d'Oxford. Conegut per les seves novel·les i el seu gran ventall d'assajos, va publicar també relats curts, poesia, llibres de viatge i històries per a pel·lícules i guions. Mitjançant les seves novel·les i assajos, va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals. Es va interessar, així mateix, pels temes espirituals, com la parapsicologia, la filosofiamística i les drogues, sobre les quals va escriure diversos llibres. Al final de la seva vida, Huxley era considerat com un líder del pensament modern.

El matrimoni de Leonard Huxley i Julia Arnold va tenir quatre fills: Julian (1887), Trevenan (1889), Aldous (1894) y Margaret (1899). El seu germà, Sir Julian S. Huxley, eminent biòleg, que es convertiria en un destacat divulgador científic.

Aquesta herència familiar pesarà en su producción intelectual e inspirará alguns dels seus personatges.

Aldous Huxley es va educar en la més prestigiosa de les escolas britàniques, Eton, a prop de Winsor (1908-1913). Als 16 anys pateix un atac violent de queratitis punctata, una greu malatia als ulls que produeix opacitat a les còrnies i que el manté pràcticament cec durant 18 meses. Amb admirable força de voluntat, aprèn a llegir i a tocar el piano amb el sistema Braille. Recupera la vista, però per un ull amb prou feines és capaç de percebre la llum i per l'altre té una visió limitada. Anys més tard, coneixerà les teories sobre la reeducació visual del doctor W.H. Bates i les posarà en pràctica, la qual cosa el porta a millorar notablement la seva capacitat visual en poc temps. Fruit d'aquesta experiència escriu al 1942 l'Art de veure (The Art of Seeing), on explica com es va recuperar de la seva ceguesa gairebé completa.

Al 1912, el seu pare es casa amb Rosalind Bruce, de qui tindrà dos fills, un d'ells serà futuro Premio Nobel de Medicina, Andrew Huxley.

Degut a la seva visió deficient, abandona la idea d'estudiar medicina i es gradua en literatura anglesa al Balliol College d'Oxford (1913-1915). Al 1914, el seu germà Trevenan pateix una greu depressió nerviosa i se suïcida.

Quan compleix 22 anys publica el seu primer llibre, The Burning Wheel (1916), una col·lecció de poemes, al qual seguirien tres volums més de poesia: Jonah (1917), The Defeat of Youth (1918) i Leda (1920).

Al 1919 contrau matrimoni amb Marie Nys, una dona belga refugiada a Inglaterra durant la Gran Guerra, i s'estableixen al barri de Hampstead, a Londres. Un any més tard naixeria el seu únic fill, Matthew. 

Al 1920 publica la seva primera obra en prosa, Limbo (Limbo), un llibre de contes. En els 7 anys següents publicarà 4 col·leccions de contes: La envoltura humana (Mortal Coils: five stories, 1922), Mi tío Spencer (Little Mexican, 1924), Dos o tres gracias (Two or Three gracer: four stories, 1926) i Fogonazos (Brief Candles, 1927).

El matrimoni es trasllada a Itàlia al 1921, establint inicialment la seva residència a Florència i amb posterioritat a Forte dei Marmi, al nord de Pissa, on Huxley escriu la seva primera novel·la, Los escándalos de Crome (Chrome Yellow, 1921), que li va servir una sòlida reputació com a escriptor.

A partir d'aquesta data, i durant el període d'entreguerres, participa activament a la vida literària anglesa, convertint-se en un gran mal de cap de la burgesia britànica i els seus costums, per la qual cosa el van anomenar "enfant terrible" de les lletres angleses.

Huxley va ser un viatger empedreït. Després de l'èxit de Los escándalos de Crome i el seu segon volum de contes, La envoltura humana, el matrimoni adquireix un Citroën, que conduït per Marie els portarà per moltes carreteres europees, algunes d'aquestes vivències quedaràn retratades a A lo largo del camino (Along the road: notes and essays of a tourist, 1925).

Al 1923, publica la seva segona novel·la, Danza de Sátiros (Antic Hay, 1923), una obra divertida, amè el sentit de l'humor propi dels escriptors anglesos de l'època i una de les més iròniques de l'autor. A aquesta novel·la, seguirà la publicació de "Arte, amor y todo lo demás" (Those Barren Leaves, 1925).

Al 1925 fan una breu escapada a Tunísia, per emprendre un viatge al voltant del món. Embarquen cap a la Índia, on el matrimoni passa quatre mesos visitant el país, continuant cap a Singapur, Birmània, Malàisia, Filipinas, Xina, Japó i finalment Estats Units. Les impressions d'aquest viatge quedarien recollides al llibre Jesting Pilate: An Intellectual Holiday publicat un any més tard.

Al seu retorn, a l'estiu de 1926, el matrimoni s'estableix a Cortina (Italia), on Aldous inicia una nova novel·la, Contrapunt (Point Counter Point, 1928), una mostra de virtuosisme tècnic, complexitat i riquesa de personatges. Aquesta novel·la va ser un dels seus més grans èxits.

A l'octubre de 1928, traslladen la seva residència a França, inicialment a Suresnes, a pocs quilòmetres de París on estarien durant un any i mig interromputs per alguns viatges a Anglaterra, Itàlia i Espanya.

Al 1931 inicia una col·laboració al Chicago Herald, fent un article setmanal. Aquest any publica un llibre de poemes The Cicadas i una col·lecció d'assajos sobre temes molt diversos, Música en la Noche (Music at the Night, 1931).

Al 1932, escriu en quatre mesos, l'obra que el faria més famós: Un Món Feliç (Brave New World, 1932), visió futurista i pessimista del món, on mostra una societat regida pel condicionament psicològic com a part d'un sistema immutable de castes.

A l'any següent, el matrimoni s'embarca al Britannic que el porta a Amèrica Central. Visiten el Carib, Guatemala, Hondures y Mèxic. Les impressions d'aquest viatge quedaran escrites a un llibre: Más allá del Golfo de México (Beyond the Mexique Bay, 1934).

Quan tornen a França, Huxley reprèn l'escriptura d'una novel·la sobre la qual portava treballant tres anys, Ciego en Gaza (Eyeless in Gaza, 1936). Aquesta novel·la, personal i íntima, tracta el conflicte entre allò intel·lectual i allò sexual, i la seva resolució a través del misticisme. Amb aquesta obra conclou una etapa en la qual predomina l'escepticisme, iniciant un interès creixent pel misticisme, interès que l'acompanyaria fins a la mort.

També al 1936 publica un recull d'assajos The Olive Tree (1936) i des d'aleshores, augmentaria considerablement la producció d'assajos, mitjà d'expressió amb el qual se sentia més còmode. En ells aborda un munt de temes: art, música, literatura, història, psicologia, pedagogia, política, ciència, etc.

Al 1937, els Huxley abandonen la seva residència a França i marxen cap els Estats Units, d'on ja no tornaran. A la seva arribada realitzen un viatge en cotxe per varis estats americans, per acabar a Nuevo México on passen l'estiu i on Huxley conclou El Fin y los Medios (Ends and Means, 1937), àgils assajos que descriuen les seves creences pacifistes.

Al setembre marxen cap a Califòrnia i s'estableixen a Los Angeles. A Hollywood fan amistat amb actors com Charlie Chaplin i Greta Garbo i directors de cinema como Cukor y Korda. En els seus primers anys a Estats Units, escriu guions per a la indústria cinematogràfica. El món de Hollywood quedarà retratat en la seva següent novel·la, Viejo muere el Cisne (After many a summer dies the swam, 1939).

Al 1942, els Huxley abandonen Los Angeles y es retiren a viure a Llano, petita localitat californiana situada al costat del desert de Mojave. Huxley estimava el desert pel seu poder simbòlic. Les seves lectures i meditacions al desert el porten a escriure, El Tiempo debe detenerse (Time must have a stop, 1944), inspirada al Llibre Tibetà dels Morts o Bardol Thödol; i una antología comentada de textos místicos de tots els temps, La Filosofía Perenne (The Perennial Philosophy, 1945).

Al gener de 1952, operen a Marie d'un càncer maligne de mama, primera manifestació de la malatia que la devoraria en el transcurs dels tres anys següents.

En 1953, Aldous llegeix un article sobre l'ús de la mescalina en el tractament de l' esquizofrènia i portat pel seu interès coneix un dels seus autors, el Dr. Humphry Osmond, amb qui estableix una important amistat. A la primavera de 1953, sota la supervisió del Dr. Osmond y de de la seva dona, decideix experimentar per si mateix aquesta droga, ingerint cuatre decigrams de mescalina. Huxley descriu aquesta primera experiència amb les drogues en un breu volum, The Doors of Perception (Les Portes de la Percepció, 1954)

Entre els anys 1953 i 1963, va experimentar una dotzena de vegades amb substàncies psicodèliques (mescalina, LSD y psilocibina) portat per un interès intel·lectual. Al 1956 publica un segon llibre sobre aquestes drogues, Cel i infern (Heaven and Hell).

El 12 de Febrer de 1955, després de 35 anys de matrimoni, mor la seva dona acompanyada fins al darrer moment per ell.

Al 1956, contrau matrimoni amb la violinista i psicoterapeuta italiana Laura Archera, una dona vital i dinàmica que serà un poderós estímul per a les activitats que emprèn durant el darrer període de la seva vida. Poc després de casar-se, es traslladen a una casa de Hollywood.

Aquests anys publica dues noves col·leccions d'assajos, Adonis i l'Alfabet (Adonis and the Alphabet, 1956) y Nova visita a un Món Feliç (Brave New World Revisited, 1958)

El 22 de Novembre de 1963, el mateix dia de l'assassinat del president John F. Kennedy, mor de càncer als seixanta nou anys d'edat, perdent el món una intel·ligència excepcional .

Aldous Huxley tenia un saber enciclopèdic fruit d'una gran curiositat intel·lectual. Era un home d'ingeni incisiu i ment oberta, que a més d'interessar-se profundament pel misticisme, també ho va fer pel món quotidià i les seves exigències: la pau, la ciència, la conservació dels recursos naturals, etc.