Música

Elvis es referia a ell com "el més gran", Otis Redding el descrivia com "el meu inspirador", i el mateix James Brown el considerava el seu ídol.
"El rock va començar amb mi i la gent d'avui dia no ho sap", això diu en Richard Waine Penniman, més conegut com a Little Richard (Macon, 1932) i també com "the Georgia Peach" (el préssec de Georgia), cantant, compositor i pianista nord-americà que va aconseguir trencar amb les estructures musicals establertes i va esmicolar tots els tabús racials, sexuals i també estilístics de l'època.
La seva aparició als escenaris dels anys cinquanta va revolucionar per complet el panorama musical. La seva imatge era insòlita, la seva veu molt poderosa i el seu piano extremadament salvatge, i seva vida privada no era menys complexa. Pels amants de la música i el Rock'nRoll, resulta molt recomanable la lectura de la seva biografia autoritzada, obra de Charles White i ara publicada en castellà, un llibre que ajuda a conèixer, a banda de la història de la música de l'època, les múltiples excentricitats de la personalitat de Penniman sense embuts, així com les seves "pecaminoses" preferències sexuals, com es referia a les mateixes, les seves diverses adiccions i el seu exacerbat  fervor religiós.



Little Richard, al que van fer fora de casa amb només tretze anys, va començar a cantar al carrer i a diversos tuguris fins que la força brutal de l'actuació improvitzada d'una cançó obscena anomenada "Tutti Frutti", va impressionar a Specialty Records. La cançó va ser un èxit a tot el món (òbviament van obligar-lo a canviar la lletra) i la seva més que coneguda tornada (Auambabaluba-Balambambú), es convertiria per sempre en un paradigma del Rock'n Roll. 

A partir d'aquí, diners, fama, opulència i una espiral de drogues, desenfrenament sexual i una moltes vegades incomprensible fe religiosa que va fer que es retirés del món musical en diverses ocasions, la primera d'elles a causa d'un accident aeri (1957) que el va portar a convertir-se en ministre pentecostal. 

  

"Elvis pot ser el Rei of Rock'Roll, però jo sóc la Reina".   

La seva tornada als escenaris el 1962 va ser espectacular: gira per Europa amb teloners com els Beatles i Rolling Stones, però acompanyada d'un comportament que la seva església no podia tolerar. I així, la "Reina" del Rock'n Roll,  després d'un ara sí ara no, diferents tragèdies personals, perilloses ciclotímies i excessos infinits, s'ha convertit en un dels genis més histriònics i irrepetibles de la història del rock, tot i considerar aquesta música com a quelcom diabòlic: 

 

 

"El Rock'n Roll és malvat, perquè fa que prenguis drogues, i les drogues et converteixen en homosexual". Aquesta frase surt a la biografia explosiva que va escriure Charles White.