Enric Granados

Aquest 2016 es compleixen cent anys de la tràgica mort  d'un dels catalans més universals, el pianista i compositor Enric Granados. Va morir en el naufragi de la nau Sussex al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya durant  la Primera Guerra Mundial, el 24 de març de l'any 1916, quan tornava d'estrenar l'òpera Goyescas al Metropolitan de Nova York.

Per celebrar l'efemèride la Generalitat ha declarat el 2016 l'Any Granados. Per la celebració s'han buscat les complicitats del Liceu, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Esmuc, el Palau de la Música Catalana-Orfeó, el Museu de la Música de Barcelona, la Fundació Pau Casals, el Conservatori de Cervera, el Festival Pasqua de Cervera, l'Orquestra Julià Carbonell, L'Intèrpret, l'Orfeó Lleidatà i l'Acadèmia Marshall, entre d'altres. Un any Granados que s'allargarà fins el 2017 quan es compliran 150 anys del seu naixement.

Al llarg de tot el 2016 es realitzaran actes  a Lleida, Barcelona, París i Nova York, les ciutats que van ser determinants en la biografia del compositor.

Granados és un dels grans músics del darrer Romanticisme. La seva fama internacional li va arribar per la seva obra Goyescas i per l'òpera amb el mateix nom que va escriure i que es va estrenar al Metropolitan Theatre de Nova York.

Va crear un estil expressiu i d'un neoromanticisme especial influenciat per Shuman, Chopin, Shubert i Wagner. Se'l va arribar a anomenar el "Grieg espanyol" o el "Chopin espanyol".

Granados fou un virtuós del piano i el seu procés compositiu es basava molt en la improvisació. La pintura va ser un gran inspirador de la seva obra musical, els colors i temàtiques de Goya van deixar en Granados una empremta que es reflecteix també en la seva música plena de colors i matisos que el faran únic.

La revista 440Clàssica ha dedicat la major part del seu número 29 a Enric Granados. Aquest número especial inclou a més el DVD que la productora Òrbita va realitzar fa uns anys sobre la vida i l'obra d'Enric Granados. El documental fa una presentació del personatge i de l'artista, del músic que innova, del compositor que troba, curiosament, en la pintura, la gran font d'inspiració. Per a Granados, les tecles del piano van ser com la paleta per als pintors.

No podem deixar de fer referència a la gran pianista que va fer més per difondre l'obra de pianística de Granados arreu del món, Alicia de Larrocha de la Calle, (Barcelona, 23 de mayo de 1923 - Barcelona, 25 de setembre de 2009) Hereva de la tradició pedagògica que Granados va deixar a l'Acadèmia que va fundar ell mateix a Barcelona el 1901 per a la formació i el perfeccionament de pianistes amb el propòsit de transmetre la tècnica, especialment en pulsació i en l'ús del pedal, que li permetien aconseguir la sonoritat i estil que el caracteritzaven. Alicia de Larrocha és tota una autoritat en la interpretació de les obres de Granados.

Després de la tràgica i sobtada mort de Granados, es van fer concerts a les sales més prestigioses d'arreu del món per expressar l'últim adéu a Granados amb l'assistència dels grans compositors i personalitats de la seva època.

Una figura que hem de reivindicar i redescobrir. Aprofitem l'efemèride doncs, per escoltar la seva música que trobareu a la Xarxa de Biblioteques.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 11/01/2017 Data de modificació: 11/01/2017