Stevie Ray Vaughan
Stephen "Stevie" Ray Vaughan
Vaughan va ser el catalitzador d'un "revival" massiu del blues durant la dècada dels 80, amb un to distintiu de guitarra i una sèrie de singles que van arribar molt amunt a les llistes del rock. Això va ser en detriment de la seva imatge de guitarrista pur de blues i el seu èxit va fer mal a la seva autenticitat sobretot amb el seu públic purista. Però els anys posteriors a la seva mort, la seva música s'ha convertit en la pedra angular que representa la música de Texas i el Blues modern.
Stephen "Stevie" Ray Vaughan va néixer el 3 d'Octubre de 1954. Es va criar en el veïnat Oak Cliff en Dallas, Texas. Els seus pares eren fanàtics i melòmans de la música en diversos gèneres. Usualment portaven al petit Stevie Ray i al seu fill major, Jimmie, a concerts de Fats Domino, Jimmy Reed i Bob Wills. Inicialment Stevie volia tocar la bateria, però als vuit anys li van regalar la seva primer guitarra.
El 1963 va comprar el seu primer disc, "Wham" de Lonnie Mack. El va escoltar tantes vegades que el seu pare el va acabar trencant. Durant la seva adolescència desenvolupa el seu so basant-se en els estils musicals d'Albert King, Otis Rush, Jimi Hendrix i Freddie King. L'any de 1969 entra a l'escena blues d'Austin Texas formant així la seva primera banda "The Blackbirds" amb la qual es va guanyar un lloc tocant en un club anomenat "Hills Country Club". Alguna cosa el va motivar a seguir la seva carrera com a músic i això fa que abandoni els estudis en secundària.
Cap a l'any 1974 Stevie Ray aconsegueix un dels seus més preuats tresors; una danyada i rústica Fender Stratocaster que li posaria el nom de "Number One" que aconsegueix comprant baratíssima, en una botiga d'empenyorament arran de l'antiguitat i la lletja aparença, però Stevie usa el seu talent i genialitat per modificar aquella guitarra, canviant-li les pastilles i el pont, col·locant-li un de guitarra esquerrana perquè el tremolo estigués damunt de les cordes.
A mida que millora la seva tècnica, Stevie decideix col·laborar amb altres bandes com "The Nightcrawlers","Triple Threat Revue" i "Paul Ray & The Cobras" (banda amb la qual va guanyar el premi de millor banda de l'any a Austin).
El setembre de 1977 Stevie coneix al baixista Tommy Shannon i al bateria Chris Layton amb els quals 
A finals de 1982 David Bowie contacta amb Stevie Ray per a una contribució al seu nou disc del mateix any anomenat "Let's Dance". Stevie Ray contribueix amb la guitarra rítmica i un solo bastant bàsic però molt "Bluesy"; agraït pel treball, David Bowie el convida a ser part dels seus músics durant la gira del 1983. No obstant això, Stevie rebutja l'oferta a causa de la producció i elaboració del seu primer disc en estudi juntament amb "Double-Trouble" anomenat "Texas Flood".
El 1983 surt el seu primer àlbum, "Texas Flood" amb fusió de Blues, Rock i Country. "Texas Flood" és sens dubte el disc més reeixit de la carrera, amb grans temes com per exemple "Rude Mood", "Testify", "Love Struck Baby", "Texas Flood" i "Pride and Joy" considerat per a molts la millor cançó realitzada per SRV en la qual es denota el seu segell i so característic. En aquest LP, SRV s'obre camí a ocupar un dels llocs dels millors cantants, guitarristes i interprets de blues. Les repercussions no es fan esperar, i és triat per la revista "Guitar Player" "Millor Nou Talent", "Millor Àlbum de Guitarra" i "Millor Guitarrista de –Electric- de Blues", guanyant 3 premis en un any.
"Lenny" és una guitarra regalada per la seva esposa Lenora "Lenny" Vaughan la qual va ser batejada així en el seu honor.
Quan Stieve va fer 26 anys, la seva esposa no sabia què regalar-li. Un dia, mentre passejava va veure una peculiar guitarra en una botiga que valia 350$. Sense pensar-s'ho Lenny va comprar el que seria un altre dels tresors mes grans de Stevie Ray Vaughan. És una guitarra Fender Stratocaster del 69' amb màstil en "Palorrosa" (Rosewood) i acabat "Sunburst" en 3 colors que a causa del pas del temps va quedar en marró natural. Era pràcticament una relíquia, però li fallava alguna cosa: els potenciòmetres estaven en mal estat i hi havia una part podrida i humida. Finalment es canvien els potenciòmetres d'una Fender Stratocaster Vintage que li va obsequiar el seu cunyat Jimmie.
Tenint la guitarra gairebé llesta, contacta amb un dels amics més propers de Stevie, ni més ni menys que el guitarrista i vocalista de ZZ Top, Billy Gibbons, qui molt amablement li va regalar i va instal·lar un nou masteler d'auró el qual Stevie no estava acostumat però que en el futur li va donar molts fruits. Finalment el dia que Lenny li va donar aquesta guitarra al seu espòs, es va sorprendre gratament ja que mai abans ningú li havia donat un obsequi tan especial...
En aquest àlbum hi inclou el Voodoo child del gran Hendrix
Aquest àlbum arriba al número 31 de les llistes Billboard. Per finalitzar el llançament d'aquest disc, la banda realitzen una presentació a l'auditori de Manhattan "Carnegie Hall". Aquest mateix any Stevie rep el premi a millor "showman" de l'any i a millor instrumentista en el "National Blues Awards" a Memphis Tennessee.
El setembre de 1985 surt al mercat un nou àlbum, "Soul to Soul" tenint com a primícia la participació del 
Aquest mateix any Stevie Ray Vaughan i el seu grup es van encaminar a una gira per tot Texas donant pas al quart àlbum -en viu- "Live Alive". Tot anava ben fins que el setembre del 86 el pare dels germans Vaughan; "Big Jim" Vaughan mor a causa del seu avançat estat de parkinson.
Stevie Ray entra en depressió profunda fent-se addicte a les substàncies psicodepresives i especialment a l'alcohol. La cúspide de la seva addicció ocorre en Ludwigshafen, Alemanya, on es col·lapsa totalment en l'habitació de l'hotel, ocasionant que el grup no pugui presentar-se a la resta de la seva gira per Europa. Immediatament és internat en una clínica de rehabilitació a Londres gràcies a la ràpida acció dels seus companys i del seu germà Jimmie.
L'any 1988 Stevie realitza una presentació amb Stevie Wonder en un especial de MTV anomenat en el qual sobresortia la interpretació de la cançó "Superstition". El gener del 89' Stevie Ray & Double Trouble llancen al mercat "In Step" el cinquè àlbum del grup, el qual guanya un Grammy per "Millor Enregistrament de blues contemporani" convertint-se en disc d'or als 3 mesos del seu llançament.
El juny de 1990 Stevie Ray realitza un àlbum al costat del seu germà Jimmie anomenat "Family Style" vist pels germans Vaughan com un disc de "unió fraternal".
Per completar la gira de l'àlbum "In Step" Stevie Ray & Double Trouble van fer dos xous més en el teatre musical d'Alpine Valley a Winsconsin, en aquest tour anava acompanyat d'Eric Clapton, Buddy Guy, Robert Cray i el seu germà Jimmie. L'última cançó que cantaria va ser "Sweet Home Chicago". Fou el 27 d'agost de 1990
Per viatjar a la seva següent destinació, el mànager de la gira va reservar quatre helicòpters per evitar la congestió aèria. S'especula que els helicòpters no estaven certificats sota les lleis de vol. Va ser llavors quan Stevie Ray sense pensar-ho va pujar a un d'aquests helicòpters juntament amb tres músics d'Eric Clapton i el pilot... El pilot no estava familiaritzat en la zona on volava i es va estavellar contra una muntanya, morint tots instantàniament. El 31 d'agost SRV va ser enterrat a la població on va néixer, Oak Cliff, Dallas, lloc on va néixer.
El 1991 es publica "The Sky Is Crying" el primer àlbum pòstum de Stevie Ray Vaughan on en el qual es compilen els seus millors èxits i té com a extra, una caçó escrita amb el seu germà Jimmie, que mai va sortir en cap altre àlbum titulada "Six Strings Down".
A partir de 1992 Fender llança al mercat la guitarra model "Stevie Ray Vaughan Stratocaster" inspirada en la "number one", i a partir del 2004, i a partir del 2004 llancen la rèplica d'aquesta.
El 2007 van llançar la replica de "Lenny", una peça que fins i tot sent observada detingudament és gairebé impossible distingir que és una replica.
Informació extreta del portal: http://www.guitarristas.info
"Blues at sunrise" | "Albert King with Vaughan in session" | "Soul to soul" | "Texas flood" |
|
Més obres de Stephen "Stevie" Ray Vaughan a les biblioteques ►
Torna al prestatge ►
Torna a les efemèrides ►
Data d'actualització: 02/10/2015
