Les plantes més perilloses del planeta
Les plantes més perilloses del planeta
T'expliquem quines són les plantes més mortíferes del món i quins efectes tenen
En l'era de la medicina moderna és molt complicat morir pel contacte amb una planta tòxica. Una ràpida actuació farà que probablement tot quedi en un ensurt. Però és curiós comprovar com algunes de les plantes considerades més perilloses són utilitzades com a elements decoratius en jardins domèstics, pels seus colors cridaners.
Així que per què no donar un cop d'ull a la llista? Pot ser que tinguis plantat en el teu parterre una petita dosi de mort i no ho hagis sabut fins ara.
Cicuta (Cicuta matulata)
Aquesta planta nativa d'Europa i el Nord d'Àfrica (encara que s'ha propagat per bona part del globus, fins al punt de ser considerada espècie invasora a diversos estats d'EUA), creix en zones humides i fresques, com poden ser les vores dels rius i tolls.
A l'Antiga Grècia la seva ingesta era un mètode d'execució habitual, sent el filòsof Sòcrates el personatge més cèlebre a sofrir-lo, sent condemnat a beure una copa de cicuta.
La cicutoxina és un dels components tòxics que alberga aquesta planta (encara que també conté altres neurotoxines). Causa la mort per paràlisi del sistema nerviós central, previ pas per nàusees, convulsions i dolor abdominal.
Arbre de la mort (Hippomane mancinella)
És conegut com l'arbre més perillós del món. Creix en llocs càlids i humits de tot el continent americà, sobretot a Centreamèrica i el Carib.
La saba blanca que recorre aquest arbre conté forbol. Així, es converteix en una planta tan verinosa que simplement inhalar el seu fum provoca irritació en ulls i gola, i tos. Fins i tot protegir-se de la pluja sota aquest arbre pot ser perillós: encara que estigui diluïda, la saba produeix erupcions en la pell.
Però el que és veritablement perillós és menjar-ne el seu fruit, una peça rodona i verda d'olor molt atractiu, que pot recordar una poma. Menjar-lo pot ser letal, ja que els forts vòmits i diarrea que provoca pot fer que una persona mori per deshidratació.
Serpentaria blanca (Ageratina altissima)
Comuna a l'est de l'Amèrica del Nord, aquesta planta ha causat la mort a humans de manera indirecta. És l'anomenada "malaltia de la llet": en florir a l'estiu, el bestiar la menja, la qual cosa infecta la seva carn i llet de tremetol. Una persona que prengués aquests aliments començaria a notar halitosis, pèrdua de gana, apatia, feblesa, rigidesa muscular, vòmits, malestar abdominal i restrenyiment. En dosis molt altes, tot això pot complicar-se fins acabar de manera fatal.
Figuera del diable o ricí (Ricinus communis)
El ricí és arxiconegut per ser el mètode d'enverinament en moltes sèries. L'última d'elles, 'Breaking Bad'. És una planta originària d'Àfrica però que a dia d'avui s'ha estès per gran part de la Terra, ja que per l'aspecte viu de les seves grans fulles és molt usada per decorar jardins.
La substància tòxica que conté és la ricina. Es troba en la pols blanca que sol recobrir la planta i en les seves llavors. Ingerir dosis altes de ricina -cinc llavors de ricí per a un adult, només una en el cas d'un nen- provoca la mort, ja que interfereix en el metabolisme de les cèl·lules. Es comença a sentir enrampades abdominals i nàusees, i se segueix amb vòmits, fins començar a convulsionar. A continuació apareixen les hemorràgies internes, la insuficiència renal i, finalment, la fallada dels òrgans i la conseqüent defunció.
Belladona (Atropa belladonna)
Aquest arbust procedent d'Europa, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia s'utilitza des de l'època de les piràmides egípcies com a narcòtic. I és que els seus fruits afecten el sistema nerviós, arribant a paralitzar els músculs si s'administren dosis altes, com el cor i els gots sanguinis, la qual cosa causa la mort. La ingesta d'entre 10 i 20 fruits pot ser suficient per arrabassar-li la vida a una persona.
Acònit comú (Aconitum napellus)
L'acònit, planta que compta amb diferents noms vulgars com luparia, caputxó de monjo, fava de llop, rapè del diable, és una planta herbàcia perenne, que es pot trobar a les muntanyes europees, de boniques flors de color porpra. No us deixeu enganyar: és molt verinosa.
La substància que conté és l'aconitina. Un mil·ligram d'aquesta és suficient per matar un adult. Si toques l'acònit, els primers símptomes d'intoxicació seran el formigueig i els membres adormits. Consumir-lo causa cremades a la boca, vòmits i diarrees. També causa irregularitats cardíaques: ralenteix el cor i pot acabar matant.
Tribus caçadores antigues empastifaven les puntes de les seves fletxes amb acònit per enverinar a les seves preses. De fet, explica la llegenda que una manada de llops va aparèixer morta després d'ingerir aquesta planta per error, i des d'aleshores se l'anomena també "matallops".
Regalèssia americana (Abrus precatorius)
La regalèssia americana és un tipus d'enfiladissa procedent de les regions de la Indoxina, encara que s'ha estès a altres regions càlides i humides, com algunes àrees de Sud-amèrica.
En l'antiguitat, aquesta planta s'utilitzava com a abortiu o per purgar. Conté abrina, una substància 75 vegades més tòxica que la ricina. És tan verinosa que no és necessari més de tres micrograms d'abrina per matar una persona.
L'abrina es troba a l'interior de les boniques llavors de la regalèssia americana, vermelles i brillants. Són molt utilitzades en ornaments i bijuteria. La pell és molt resistent, però si es trenca, el contacte amb la pols de dins pot causar al·lucinacions, vòmits i el progressiu empitjorament de la víctima fins produir-se la mort. Per això, la compra-venda de polseres i altres adorns fets amb fruits de regalèssia americana està regulada en molts països i fins i tot prohibida.
Brugmansia (Brugmansia arbòria)
La brugmansia, trompeta d'àngel o floripondi és una planta de belles flors amb forma de campana, molt coneguda al nord de l'Amèrica del Sud. Aquesta flor, que habitualment és utilitzada per decorar, conté escopolamina, també coneguda com burundanga.
La burundanga és famosa per la seva potència analgèsica, que fa que la persona que l'ha presa perdi la voluntat i actuï com un autòmat, sovint sense recordar després què és el que ha fet.
Baladre (Nerium oleander)
El baladre, llorer de flor o trinitària és considerada la planta més verinosa del món perquè el seu verí està compost de diferents toxines que ataquen directament el cor; la més poderosa d'elles, l'oleandrina. És un arbust oriünd de les regions mediterrànies, fins i tot pot trobar-se a Espanya.
De fet, una anècdota relaciona l'estat espanyol amb el letal baladre. I és que el 1808, en el transcurs de la Guerra del Francès, una tropa de Napoleó va fer una parada en el seu camí per menjar. Van rostir carn clavant aquesta en estaques de baladre. La carn es va contaminar i vuit homes van morir intoxicats.
font: Diari de Girona
Cerca per TEMA al Catàleg Aladí:
|
| | "Plantas que curan, plantas que matan" / Dr. Rengade | "Guía de las plantas silvestres comestibles y tóxicas" / François Couplan y Eva Styner
| "Plantas tóxicas y venenosas" / Textos de Eduardo Viñuales; fotografias de Joseba del Villar |
- Planta tóxica la Viquipèdia
- Plantes verinoses. Programa "El Medi Ambient" de TV3 [VIDEO]
Vés al prestatge d'Espais Naturals ►
Data d'actualització: 25/04/2015
