"Versos que el viento arrastra" (Karmelo C. Iribarren, 2010). Eliacer Cansino escrivia a la Revista Babar que un poeta ha de posseir una mirada capaç de retenir l'instant que vol immortalitzar, amb una visió inèdita. I, al dir això, ho feia pensant amb Karmelo C. Iribarren i aquest fantàstic poemari que volem redescobrir.

L'autor descriu la realitat quotidiana, però oferint una mirada original que fa que aquesta rutina esdevingui estimulant. Versos senzills però carregats de delicadesa i qüestionament davant l'impacte que ens produeix veure les coses per primera vegada o, si més no, veure-les de manera diferent. Poemes reflexius i carregats d'ironia.

Cansino ho definia així: "Los poemas de este libro son pequeñas brújulas que indican nortes ignorados, lugares privilegiados de un mundo paralelo que existe bajo las brumas de la rutina, y sobre el que transitamos sin darnos cuenta. Alertarnos de ello, de esa presencia singular, es lo que se ha propuesto Iribarren".

El poemari va acompanyat de les senzilles però molt suggestives i enigmàtiques il·lustracions de Cristina Müller que enriqueixen el significat del poema tot atorgant-li noves dimensions per a la reflexió. Un llibre exquisit, accessible al lector jove, però alhora dotat de gran qualitat i evocació. 

Més informació:

• Karmelo C. Iribarren a les Biblioteques
• Karmelo C. Iribarren a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona.