A casa nostra quedar per fer el vermut constitueix un costum molt arrelat, i amb la vinguda del bon temps aquest fet es fa encara més evident.
 
El vermut, d'origen alemany, va arribar a Catalunya a través de França i Itàlia. Als inicis s'utilitzava en l'àmbit domèstic com a medicina o digestiu, però a partir del segle XVIII va començar a popularitzar-se com a beguda d'aperitiu pel seu baix cost. 
 
Després de viure la seva època daurada durant les dècades dels 60 i 70, el consum d'aquesta beguda havia començat a anar a la baixa. Tanmateix, aquests darrers anys s'ha revalorat fins a esdevenir una autèntica tendència seguint l'estela d'altres begudes i licors d'origen popular: aiguardents, ratafies, aromes, licors d'herbes... amb la conseqüent proliferació de locals, productors, i kits de "fes-ho tu mateix". 
 
El vermut s'elabora a partir d'una base de vi neutre amb un toc d'absenta que es barreja amb una combinació d'espècies. Segons el tipus de mescla obtindrem un vermut blanc (més sec) o negre (amb caramel, que li dóna dolçor i una tonalitat més fosca).
 
Però anem per feina, el què compta no és tant el vermut en sí sinó tot el ritual que es munta al seu voltant. El què ens agrada de fer el vermut és trobar-nos, compartir, celebrar o evadir-nos una estona. Només hi ha tres elements indispensables per posar-ho en pràctica: una beguda fresca (no necessàriament un vermut!), aperitius salats, i bona companyia.