Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2015

Ficomic és l'empresa catalana encarregada d'organitzar dues de les convencions de còmics més importants de tot l'Estat: el Saló Internacional de Còmic de Barcelona i el Saló del Manga. El primer és la cita obligada de tots els fans del còmic gràcies a una important presència d'autors, editorials, botigues i altres empreses relacionades amb el món del còmic però també del cinema o la indústria dels videojocs. També s'ha de destacar el lliurament dels prestigiosos premis que es porta a terme cada edició. Per la seva banda el Saló del Manga, amb els seus concursos de cosplay (disfresses) o karaoke i les seves activitats de difusió de la cultura japonesa ha aconseguit desenvolupar un aspecte lúdic que entusiasma a bona part dels otakus (fans) catalans que el consideren el seu punt de trobada per excel·lència.

Nominats al 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona - 2015 -

cartellEls professionals del còmic han elegit en votació als nominats als premis del 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona en les categories de Millor Obra d'Autor Espanyol Publicada a Espanya el 2014Premi a l'Autor Revelació Espanyol 2014 (patrocinat per la Fundació Divina Pastora), Millor Fanzine Espanyol 2014 i Millor Obra d'Autor Estranger Publicada a Espanya el 2014.

S'escolliran els guanyadors en la segona ronda de les votacions, que sortiran dels nominats en cada categoria. El termini de les votacions va finalitzar el dimecres 1 d'abril. El Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, ​​en reconeixement a un autor espanyol viu amb una trajectòria professional d'almenys 25 anys, sortirà de la votació directa dels professionals, en no haver-hi nominacions.

Nominats a la millor obra d'autor espanyol publicada a Espanya el 2014
 

He visto ballenas"He visto ballenas" de Javier de Isusi (Astiberri Ediciones)
 

Javier de Isusi (Bilbao, 1972) estudià arquitectura. Un cop acabada la carrera inicia un viatge per gran part de Llatinoamèrica que li servirá d'inspiració per la seva tetralogía Los viajes de Juan Sin Tierra. Ha sigut guanyador de diversos premis en concursos de còmic.

He visto ballenas és un viatge narratiu, a doble tinta (gris i gorc) entre la vigília i el somni, el present i el passat.

Aquesta és la història d'Anton, Emmanuel i  Josu. Histories marcades per la violència política al País Basc. Però és, també, una història de com els prejudicis i la classificació de les persones les enclaustren en presons socials que els limiten la seva llibertat de moviment i elecció; de com les organitzacions restringeixen la llibertat individual.

Els protagonistes es veuen, en major o menor mesura, afectats per una crisi de les pròpies creences, quan aquestes venen imposades. Crisi que els durà a la recerca de camins individuals que ofeguen les organitzacions a les quals pertanyen.

L'autor opta per tractar-los com a persones, respectant la seva individualitat. Al marge de condemnar els personatges, en funció del seu posicionament en el conflicte, com passa en d'altres còmics sobre el conflicte polític al País Basc.


Històries del barri"Històries del barri. Camins" de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí (Astiberri Ediciones)

El 2010, Gabi Beltrán ( Palma de Mallorca, 1966) i Tomeu Seguí (Palma de Mallorca, 1962) van guanyar el Premi Ciutat de Palma de Còmic amb Històries del barri. L'any passat es va publicar la segona part d'aquell còmic, Històries del barri: camins. En la primera part el pare alcohòlic és una peça clau,  a Camins la mare que maltracta al protagonista pren el relleu. A cada episodi veiem com passa d'adolescent a adult, envoltat per les  drogues i la delinqüència del barri xino de Palma.

Com en el primer volum, les reflexions intimes d'en Gabi es van alternant entre els episodis, magníficament dibuixats per Seguí amb la col·laboració  de Beltrán. Es noten les ganes de fugir d'aquella realitat en tot moment , però com diuen : "Tu pots deixar el barri, però el barri no et deixa mai". En aquesta segona part l'adolescent troba algú que li mostra un camí de sortida, una amiga sueca que l'introdueix  en la literatura de Hemingway, Steiner, Huxley.. i del jazz.


Inercia"Inercia" de Antonio Hitos (Salamandra Graphic)

La paraula inèrcia és una síntesi perfecta del que ens trobarem a les pàgines d'aquest còmic, que ha valgut al seu jove autor, Antonio Hitos (Huelva, 1985) el reconeixement definitiu.

Estilísticament, veiem que l'autor fa ús de colors freds i de la repetició de motius arquitectònics per recrear l'ambient opressiu de la ciutat on viuen els dos protagonistes: en Jaime i en Juan.

Tots dos voldrien prendre les rendes i anar cap allà on realment els hi agradaria però les seves vides es troben estancades, dominades per aquesta inèrcia que han pres en un món on les oportunitats escassegen. A partir d'aquí, els personatges reflexionen i tracten de trencar amb aquesta apatia, tal i com es trenca el monopatí d'un d'ells, fet que esdevindrà el símbol d'aquesta ruptura, de l'inici del canvi.

Ens trobem davant d'un còmic ple de simbolismes, que parla de la vida, de com som capaços d'adaptar-nos a les circumstàncies i continuar endavant. Igual que els escarabats que comparteixen pis amb el Jaime són capaços d'adaptar-se a qualsevol situació per difícil que sigui, ell comença també la seva metamorfosi. La seva evolució. Passi el que passi, tot continua endavant, res no s'atura. Inèrcia.


La Mondaine"La Mondaine" de Zidrou i Jordi Lafebre (Norma Editorial)

Belga de naixement però fincat a Espanya des de fa temps, Benoît Drousie més conegut com a Zidrou, es va estrenar com a guionista a la revista Spirou des d'on es llançà a una carrera vertiginosa com a guionista de còmic adults, treballant amb un munt d'autors  i aconseguint una brillant reputació.

Jordi Lafebre es nascut a Barcelona, format a la Universitat de Barcelona dins Belles arts i a la JOSO ha fet tot tipus de treballs i encàrrecs tant en publicitat com en còmic fins que coneix a Zidrou, qui l'introdueix al mercat franc-belga, on poc a poc s'ha anat fent un nom.

Destaca per una increïble capacitat de donar vida i moviment al dibuix amb força sintetisme i molta expressivitat facial.

La Mondaine fou la brigada policial de París, que durant entreguerres tingué la missió de lluitar contra la prostitució i la luxúria en un entorn que funcionava tant pel desig com per la condemna, lluint una coneguda doble moral.


Las guerras silenciosas"Las guerras silenciosas" de Jaime Martín (Norma Editorial)

Jaime Martín (Barcelona, 1966) ens deixa un testimoni pòstum del seu pare, que va morir sense poder veure'l publicat en aquest magnífic còmic. Martín fa una crònica familiar gràcies al diari que va escriure el José Martín al Sidi Ifni, mentre feia el servei militar. Aquesta informació a més de les fotografies i de les trobades familiars, li serveixen a l'autor per fer un retrat de família i de l'Espanya dels anys seixanta, amb moltes més ombres que llums. Els joves marxaven obligats a fer "la mili" en condicions precàries, deixant enrere molts somnis i  les xicotes que havien d'esperar un any i mig sota el control dels futurs sogres.

Aquesta història és un homenatge a aquella joventut,  segrestada per una dictadura. Al final del llibre l'autor inclou fotografies i documents que donen un valor afegit a aquest còmic i que podria fer-se servir a les escoles com un document històric per explicar aquells anys foscos.


Las meninas"Las Meninas" de Santiago García i Javier Olivares (Astiberri Ediciones)

Santiago García (1968) és guionista, crític i traductor de còmic. Des de 1989 es dedica al món del còmic. Per la seva banda, Javier Olivares (1964) és il·lustrador amb una àmplia trajectòria, especialment treballa per a revistes i diaris i llibres infantils, ocasionalment és autor de còmics.

Aquest àlbum té el títol del conegut retrat de Velàzquez, però més que un còmic sobre un retrat és un retrat sobre el pintor que el va realitzar i l'època que va viure.

Còmic aparentment caòtic, ja que no segueix una línia argumental cronològica, sinó que està esquitxat per petites històries i anècdotes que recreen la vida i obra de Diego Velázquez. Mostra els motius pels quals "La meninas" es va convertir en una obra arxiconeguda, en una icona cultural. Buero Vallejo, Dalí, Picasso o Murillo, són alguns dels personatges que apareixen en el còmic i donen provada mostra de l'abast de la influència del quadre.

Però es també un anàlisi dels límits del control de l'autor sobre la seva producció. L'etern debat de l'art per l'art o l'art com a activitat econòmics, instrument de poder, objecte de consum o indicador de status social.

S'agraeix la nota final on els autors referencien les fonts d'on han tret la informació que han permès l'elaboració del còmic.


Oscuras manos"Las oscuras manos del olvido" de Hernández Cava i Bartolomé Seguí (Norma Editorial)

Aquest còmic suposa la tercera col·laboració entre el guionista Felipe Hernández Cava i el dibuixant Bartolomé Seguí i un cop més els resultats han estat magnífics. Partint de la seva coberta, amb la imatge metafòrica del metge que en l'Edat Mitjana lluitava contra la pesta, els autors simbolitzen la lluita contra altres "pestes" més actuals com el terrorisme.

La història resultant és un thriller del més pur gènere negre, on es veuran barrejats la màfia marsellesa, el terrorisme d'ETA i, per sobre de tot,  el dolor de les seves víctimes.

En Toinou ha sortit de presó després de complir condemna pels delictes comesos pel fill del seu cap mafiós. Ara, el seu objectiu és terminar l'encàrrec que un empresari basc assassinat per ETA li va fer 30 anys enrere: venjar la seva pròpia mort.

El protagonista comença llavors un llarg pelegrinatge al més pur estil road movie, que el portarà per diversos escenaris fins a esbrinar la misteriosa identitat que s'amaga sota el nom d'Itzala.

Aquest còmic, que pren el seu títol d'un vers de Quevedo, vol ser un homenatge dels autors a les sovint oblidades víctimes d'ETA que reclamen justícia.


Murderabilia"Murderabilia" de Álvaro Ortíz (Astiberri Ediciones)

L'autor aragonès format a la escuela Superior de Diseño de Aragón i a la Massana de Barcelona torna a ser nominat a millor obra nacional. L'anterior cop va ser gràcies a Cenizas, la seva obra culminant fins la data, elaborada gràcies a l'ajuda de les extintes beques de l'Alhóndiga Bilbao a la Maison des Auteurs de Angoulême.

Malmö Rodríguez no acaba de trobar el camí a la seva vida. Un parell de gats negres heretats del seu tiet, guarden un sorprenent secret.


Nosotros llegamos primero"Nosotros llegamos primero" de Furillo (Autsaider Cómics)

L'autor saragossà Ignacio Murillo, més conegut com a Furillo, te una consolidada trajectòria en revistes com El Jueves o TMEO. Els seus personatges veuen d'un entorn decadent, grotesc, i surrealista. Alimentats per elements d'una reconeixible caspa espanyola entronca amb una subcultura pop tant original com ridícula. Es podría resumir en un: Spain is diferent, però en CIFI!

 


Versus"Versus" de Luís Bustos (Entrecómics Cómics)

Després de cinc anys sense publicar, Luis Bustos (Madrid, 1973) torna amb Versus, adaptació del relat de Jack London  sobre el món de la  boxa Per un bistec. Aquest escriptor va ser corresponsal en el que es va anomenar el combat del segle, que va enfrontar el 1910 a Jack Johnson, negre de molt mala reputació, contra James Jeffries, favorit del públic blanc.

L'autor ens convida al ring a viure en directe un altre combat èpic entre Thomas King, boxejador que es troba al final de la seva carrera, i un jove i ambiciós Jesse Sandel. Bustos intercala flashbacks que ens ajuden a entendre com Thomas King ha arribat fins aquest moment, on l'únic que necessita son uns quants diners per alimentar la seva família. El blanc i negre del dibuix, així com els canvis de tipografies, trames, punts de vista... accentuen el dramatisme del darrer combat.

Molts crítics han comparat el seu dibuix amb el gran Will Eisner o amb el japonès Osamu Tezuka.  


Yo, Asesino"Yo, Asesino" de Antonio Altarriba i Keko (Norma Editorial)

Yo, Asesino ha rebut el Premi de la Crítica francesa 2015. Merescudíssim, és un treball fascinant, potent, sincer i sense filtres que no deixa indiferent.

Enrique Rodríguez és professor d'Història de l'art a la Universitat del País Basc. També és un assassí, mata per plaer, per l'art de matar, del que ell mateix es considera un virtuós.

No és aquesta una història policíaca convencional, no hi ha judici moral de l'assassí, ni justificació patològica, ni moralina final. Acompanyem al protagonista en els seus actes, planejats minuciosament, i en la seva vida diària.

El dibuix acompanya perfectament aquesta història afilada, crua i cruel, amb el seu impactant blanc, negre i vermell sang, sense matisos de gris.

L'assassí és el narrador de la història, així que la veiem des del seu punt de vista, compartim els seus pensaments.  No és només una història sobre assassinats:  hi trobem reflexió sobre la hipocresia, la política (tant la dels cercles acadèmics com la nacionalista basca, molt present a la Universitat), les relacions familiars… No ens dóna tampoc una resolució, ni cap justificació, només explica i deixa la reflexió a cada lector.

No dubteu a llegir-lo: una de les millors publicacions de l'any sens dubte.

Nominats a la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya el 2014

 

Aâma 4"Aâma 4" de Frederick Peeters (Astiberri Ediciones)

Després del meravellós Lupus, l'autor suís Frederik Peeters reprèn el gènere de la ciència ficció a l'any 2012 amb Aama, l'inici de les aventures d'en Verloc Nim. Aquest quart volum posa el colofó a la sèrie, tot donant resposta als misteris que l'autor ens havia plantejat anteriorment. I ho fa de manera magistral, amb tot un espectacle visual ple de recursos narratius que posarà davant dels nostres ulls la visió d'algunes de les qüestions que l'autor és fa sobre el futur de la humanitat: la relació de l'home amb els avenços tecnològics o les qüestions ètiques i filosòfiques que se'n poden derivar de la modificació del cos humà per mitjà de la tecnologia.

Però, per sobre de tot, el que trobarem són pàgines plenes d'aventures i del més pur entreteniment i acció, que ens faran volar sobre el paper.

Algun punt negatiu? Sense cap mena de dubte: que s'hagi acabat.


Aquel verano"Aquel verano" de Jillian i Mariko Tamaki (Ediciones La Cúpula)

Jillian Tamaki i Mariko Tamaki són dues cosines canadenques que presenten amb Aquel verano la seva segona novel·la gràfica. Jillian té una llarga carrera com a il·lustradora. Ha treballat com a docent a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York i com a il·lustradora a The New York Times i a The New Yorker. Per la seva banda, Mariko, guionista, ha publicat diversos llibres d'assaig, una novel·la i publica regularment en dues revistes.

Cada any Windy  i Rose es troben a Awago, un centre vacacional a la riba d'un llac. Cada any reprenen la seva relació on la van deixar. Però cada any són un any més grans.

Aquel verano és el retrat, a una tinta, de la preadolescència. L'avorriment de les rutines de la infantesa, la pèrdua de candidesa sobre la vida dels adults, l'atracció caps als nois i la curiositat cap al sexe.

Viure deixa de ser un joc de nens. Nens petits, problemes petits; nens grans, problemes grans. Les coses no són fàcils ni boniques, les persones tampoc i les relacions personals, sovint, poden ser cruels.

Jillian i Mariko Tamaki treuen el màxim partit als primers plans i les expressions corporals. Permetent aprofundir en la psicologia i estats d'ànim dels personatges.


Arsène Schrauwen"Arsène Schrauwen" de Olivier Schrauwen (Fulgencio Pimentel)

L'autor belga Olivier Schrauwen passa per ser un dels dibuixants de còmic més innovadors i elogiats per la crítica dins del panorama actual. Si ja ens va sorprendre amb El hombre que se dejó crecer la barba i Mowgli en el espejo, ambdues nominades a millor àlbum al Festival d'Angoulême, la seva darrera obra és un relat intimista d'un passatge de la vida del seu avi: l'Arsène Schrauwen, que va deixar la seva Bèlgica natal en recerca d'una vida millor a les colònies d'ultramar.

Estilísticament, l'autor no només aconsegueix transformar la imatge en llenguatge, sinó també en percepcions, en sensacions dels personatges mitjançant els colors. Un exemple ben clar el trobem a la travessia en vaixell on al començament fa servir a les seves vinyetes el color blau que denota el fred del nord d'Europa i ,a mesura que ens apropem, a la colònia, al calor tropical, va canviant a vermell. El mateix recurs el podem observar també quan es tracta de reproduir l'estat anímic del protagonista.

Aquesta trilogia, de la qual ara tenim a les nostres mans el primer volum, en un principi va ser una obra pràcticament inèdita que el mateix autor va distribuir. I la sensació que ens deixa és... que volem més! Volem conèixer el destí de l'Arsène i les aventures que el seu net ens fa arribar ara. 


Cowboy Henk"Cowboy Henk" de Herr Seele i Kamagurka (Autsaider Cómics)

Si dins del còmic belga trobem algun personatge que pugui competir en popularitat amb en Tintín, aquest és, sense cap mena de dubte, Cowboy Henk. Creat pels autors Kamagurka i Herr Seele als anys 80 per a les pàgines del diari De Morgen, les tires còmiques de Cowboy Henk, beuen de les fonts del surrealisme per mostrar-nos un humor intel·ligent que conviu amb les situacions més absurdes i divertides. Els autors trenquen amb qualsevol norma lògica per crear un univers que no deixarà a ningú indiferent.

Cowboy Henk va obtenir el Premi del Patrimoni del Festival d'Angoulême 2014 i arriba a Espanya amb aquest volum recopilatori que conté més de 2000 historietes. Tot i que a través de les pàgines de El Víbora van arribar algunes de les seves vinyetes als 80, fins a l'arribada d'aquesta espectacular edició d'Autsider còmics, pràcticament havia passat inèdit. Fet que no deixa de ser sorprenent donat el seu èxit a nivell internacional i a la seva qualitat humorística. 


Degenerado"Degenerado" de Chloé Cruchaudet (Dibbuks) 

Paul i Louise es casen però la Primera Guerra Mundial esclata i els separa. Paul, que vol escapar com sigui de l'infern de les trinxeres, es fa desertor i es reuneix amb Louise a París. Es troba fora de perill, però es veu obligat a amagar-se en una habitació d'hotel. Per poder sortir d'aquest mode de vida clandestina, a Paul se li ocorre una solució: canviar d'identitat. A partir d'ara es dirà Suzanne. El 1925, però, arriba l'amnistia per als desertors i tot pot tornar al seu curs normal. Suzanne pot tornar a ser Paul. Una bona notícia?

L'emotiva novel·la gràfica coincideix amb l'aniversari d'un esdeveniment tan important com punyent que és la Primera Guerra Mundial i es publica en una societat en ple debat sobre la llibertat de decidir i actuar sobre el seu cos i/o segons la seva identitat sexual.

L'autora aconsegueix el to just, sense maniqueisme i amb molta delicadesa, ajudada pel seu traç lleuger lliurat del marc clàssic de les vinyetes.


Fabricar Historias"Fabricar Historias" de Chris Ware (Penguin Random House)

Chris Ware (1967) és un dibuixant nord-americà famós  per les obres  Catálogo de novedades Acme i, molt especialment, per Jimmy Corrigan o El chico más listo mundo, un còmic reconegut de forma unànime per la crítica mundial i amb el que l'autor rebé un allau de premis, fins i tot el  Guardian First Book Award,  convertint-se d'aquesta manera en la primera novel·la gràfica que guanya un premi literari al Regne Unit.

Fabricar Historias és una obra amb la que torna a trencar amb els convencionalismes del novè art tant en la forma com en el contingut:   està format per 14 peces, en tots els formats que ha tingut el còmic al llarg del temps (tira còmica, diari, quadern, llibre, pòster...), ficades en una capsa i sense un ordre específic de lectura. Una història plena  d'històries creuades a diferents nivells, centrada en un personatge femení que intenta trobar la felicitat a  les diferents etapes de la vida.

Fabricar historias  ,en definitiva,  reinventa el concepte del que s'entén com a novel·la gràfica, una exploració dels límits i els recursos del novè art  i que fan d' aquest còmic  un dels més innovadors i revolucionaris de les darreres dècades.


Hechizo Total"Hechizo Total" de Hanselmann (Fulgencio Pimentel)

L'autor australià no va tenir pas una infància fàcil, els conflictes amb els seus pares, motero i heroïnòmana respectivament el van fer fugir de convencionalismes i refugiar-se en els seus mons interiors, en especial el de la creació de fanzines i còmics.

El 2013 es consagra al guanyar un premi Ignatz per la seva obra Bahia de san buho. A partir d'aquí comença a publicar en diferents països i en tirades no tant curtes com fins aleshores.

Actualment resideix a Londres i amb Hechizo total continua les aventures d'aquesta singular sitcom protagonitzada per una bruixa, un gat, i el seu mussol. 


Last man"Last man" de Bastien Vivés, Yves "Balak" Bigerel i Michael Sanlaville (Diábolo Ediciones)

El petit Adrian Velva s'ha preparat per participar per primer cop al tradicional Torneig Anual d'arts marcials de la seva regió, però arribat el moment es queda sense company i... el misteriós foraster Richard Aldana el convida a participar amb ell. Tots dos entraran de forma no gaire convencional al torneig.

Aquesta és la premisa inicial de la que s'ha convertit en una sèrie d'èxit, nominada i multi-premiada. Hi trobem al reconegut guionista i dibuixant Bastien Vivès,  recolzat per Yves "Balak" Bigerel  i Michaël Sanlaville, tots dos il·lustradors i especialistes en cinema d'animació.

Last Man és pura aventura, una barreja de típica aventura manga: lluita, auto-superació, amistat… i còmic europeu. Un grapat de grans noms del còmic europeu jugant amb les seves referències "manga" juvenils i fent un manga "a la europea", gaudint-ne i oferint un gran entreteniment. El primer volum és de presentació dels personatges i del món on es mouen (encara envoltat de misteri), que es va desvetllant a les següents entregues. També el dibuix és una barreja de tots dos móns: en blanc i negre i fons mínims i sense gran detall, però amb un disseny de personatges propi de l'europeu.

Un gran entreteniment per a tots aquells no lectors de manga que volen tenir un tast del seu estil.

Article sobre la col·lecció Last Man.


Dahmer"Mi amigo Dahmer" de Derf Backderf (Astiberri)

Nascut a Ohio i resident a Cleveland, Derf es un conegut caricaturista polític a premsa, fet pel que ha estat reconegut nombroses vegades entre elles amb el prestigiós premi Robert F. Kennedy. Per la seva feina en els còmics ha obtingut també dos nominacions als premis Eisner.

En aquesta obra que ens ocupa reconstrueix l'adolescència del que fou company seu a l'institut, l'assassí conegut com a carnicer de Miwalkee.


Saga"Saga" de Brian K. Vaughn i Fiona Staples (Planeta Cómic)

Saga és una sèrie de ciència-ficció amb tocs de fantasia que des del seu llançament ha rebut els Premis Eisner, Hugo, de Salons del Còmic variats, apareix a totes les llistes de recomanats i imprescindibles… I no n'hi ha per menys!

A Saga trobem una space-opera, una història d'amor i grans personatges: enmig d'un conflicte armat absurd i terrible que ha enfrontat als Terrada i als Guirnalda durant generacions, Marko i Alana es troben, s'enamoren i fugen de planeta en planeta per formar una família, perseguits per tothom: els seus respectius bàndols i caça recompenses.

Així tenim un Romeu i Julieta en clau de ciència-ficció i amb un to marcadament adult: els protagonistes, una fada i un faune, poden semblar superficials, però aquí trobem sexe, violència, acció, drama i molts tocs d'humor. La combinació dóna una aventura fascinant, que diverteix i emociona, i sovint sorprèn. Amb grans personatges secundaris, dels que no s'obliden fàcilment, tirant a estrafolaris amb les seves trames paral·leles.

Part important del mèrit el té el dibuix de Fiona Staples, els escenaris i els personatges són magnífics, originals, amb personalitat pròpia i molt ben dissenyats.

Si us agrada l'space-opera una mica boja, emocionant, amb més d'un toc "pulp" i amb un gran apartat visual, Saga és el vostre còmic.

Els més prestats
De l'hort a la biblioteca
eBiblio. Préstec de llibres electrònics





 

Campanya tardor als bibliobusos
Entrevistes virtuals
Club del llibre
Xarxa de Biblioteques Municipals
          
Fes-te el carnet Tràmits en línia Catàleg Guia de bibliotequesPregunta a la bibliotecaGènius