Cinema en sèrie: Stranger Things

Poseu en una coctelera una mica Poltergeist, una mica dels Goonies, i una mica de música feta amb sintetitzadors...i voilà! tens la sèrie revelació d'aquest estiu passat, una sèrie que ha captivat a tots aquells que van créixer amb aquestes pel·lícules durant els anys '80 i han marcat el seu gust cinèfil.

 

Stranger Thins es va estrenar en Netflix el 15 de juliol del 2016, escrita i dirigida pels germans Matt i Ross Duffer, amb Shawn Levy com a productor executiu. Els germans Duffer, bessons i nascuts a Carolina del Nord el 1984, es van donar a conèixer amb el trhiller de terror Escondido (2015) i han estat guionistes de la sèrie Wayward Pines.

Aquesta primera temporada consta de vuit capítols i la plataforma ja ha confirmat que la sèrie tindrà una segona temporada amb nou episodis el 2017.

Per posar-vos en context, la sèrie comença amb la fuga d'una estranya criatura d'un camp d'aïllament nacional i amb la desaparició d'en Will, un nen que torna a casa després d'un dia en què ha estat jugant a jocs de rol amb la seva colla. Els seus amics freaks, un cap de policia errant i una mare desesperada buscaran el desaparegut mentre el poble de Hawkins comença a patir més successos estranys. 

 

La influència d'Stephen King, Spielberg i el cinema dels anys ‘80

Els creadors de la sèrie són també d'aquesta generació dels anys '80 que va créixer llegint les novel·les d'Stephen King o les pel·lícules d'Steven Spielberg.

Al llarg dels vuit episodis de la sèrie es poden trobar moltíssimes referències a les seves obres.

Comencem amb l'autor de IT, Misery o Salem's Lot. Entre altres referències, podem trobar que els títols dels capítols són al·lusions a les seves novel·les, que Once (Eleven) té poders telequinètics com la protagonista de Carrie o la nena d'Ojos de fuego o que quan el grup d'amics va a la recerca de Will ho fan caminant per les vies del tren, tal com fan els protagonistes de ‘Cuenta conmigo'.

El mateix King s'ha vist reflectit a la sèrie i no ha dubtat en compartir les seves opinions via Twitter

  

Spielberg és el segon autor més referenciat a la sèrie. Alguns personatges tenen moltes similituds amb alguns apareguts a E.T o Encuentros en la Tercera Fase, però també hi ha un homenatge a Tiburón.

En una escena trobem un pòster de la pel·lícula però, el més obvi és que el cap de policia de Hawkins porta el mateix uniforme que el Cap Brody de Tiburón i té molt de la personalitat desafiant del paper que Roy Scheider interpretava al clàssic de 1975.

E.T és l'altra pel·lícula més referenciada de la sèrie, des de les escenes dels nens amb bicicleta fins a les escenes nocturnes amb lots, passant pels comportaments tant semblants entre E.T. i Once o l'actitud protectora d'en Mike vers la noia, molt semblant a la d'Elliot amb E.T.

Però Stranger things ret homenatge a moltes altres pel·lícules de la dècada dels '80 com Alien, El resplendor, Comando, Exploradores, Poltergeist o Pesadilla en Elm Street.

Video amb les referències a sèries dels '80. 

Altres curiositats

Gens ha quedat a l'atzar en «Stranger Things». Ja heu vist que els nois protagonistes de la sèrie són fans de «El Senyor dels Anells», «Star Wars» i «Dungeons and Dragons». Per descomptat, també els encanten els còmics, i en el primer capítol s'aposten el nº 134 dels X-Men . Com diem, no és un número triat a l'atzar, sinó que es tracta d'una al·lusió a un possible retorn.

En aquest lliurament dels X-Men, tornem a veure a Jean Grey després de la seva mort, i no són pocs els que creuen que això és una picada d'ullet al seguidors de la sèrie sobre el possible retorn d'un dels personatges principals.

El millor, el càsting

Però a banda de totes aquestes referències que han cridat l'atenció de tots aquells nostàlgics, no funcionarien de la mateixa manera sinó fos pel fantàstic repartiment de la sèrie, sobretot pel que fa referència als nens protagonistes: Mike, Dustin, Lucas, Will i, sobretot, Once.

Once (Eleven a la versió original) està interpretada per la nena britànica, nascuda a Marbella, Millie Bobbie Brown. Once és una nena amb poders psicoquinètics en l'ona de la Carrie (i la Charlie d'Ojos de fuego) de Stephen King. Emergida del seu llarg tancament en un laboratori, no parla gaire, però els seus ulls ho diuen tot. La por, la ràbia, la sorpresa davant un gest d'amistat: tot és allà, expressat amb una força insòlita.

Als 7 anys se'n van anar a viure a Florida, on va començar a fer tallers d'interpretació com un divertimento, però aviat es va fixar en ella un caçatalents.  Després de mudar-se a Los Angeles, va aconseguir petits papers en algunes sèries de televisió fins que va aconseguir un dels papers protagonistes d'Intruders, malaguanyada sèrie de terror de la BBC amb veterans d'Expediente X en el seu equip creatiu.

L'actriu té un canal de Youtube en què mostra els seus dots de cantant. La jove estrella és capaç de versionar la mateixa Amy Winehouse amb vibrato natural.

 

Els nens s'han convertit en les estrelles del moment i ha destacat la seva presència en cites imprescindibles pels amants de la televisió com l'entrega dels Premis Emmy, on en un intermedi es van posar a cantar la cançó Uptown Funk de Mark Ronson i Bruno Mars.

L'altre paper destacat és el del cap de policia del petit poble de Hawkins, portat de manera magistral per David Harbour. El personatge guanya profunditat i deixa de ser un simple agent mandrós i alcohòlic per donar pas a una figura cada vegada més turmentada.

El retorn de Winona Ryder

La que va ser una de les actrius preferides de Hollywood als noranta, Winona Ryder, torna a tenir un paper protagonista després d'uns anys bastant desapareguda de la primera línia. A Stranger Things fa el paper de Joyce Byers, la mare desesperada del nen que ha desaparegut en estranyes circumstàncies.

Tot i les crítiques que ha rebut la seva interpretació, considerada massa exagerada, el retorn de Ryder és notícia de manera incontestable. Tornem a veure l'actriu que va explotar amb Tim Burton en les pel·lícules Beetlejuice i Eduardo Manostijeras, i que va començar la seva carrera durant la mateixa dècada que plasma la sèrie.

La musa de l'anomenada ‘Generació X' i icona cinematogràfica dels '90, va veure declinar la seva carrera arran d'un episodi de cleptomania el 2001. Ryder va robar roba i accessoris a uns grans magatzems de Los Ángeles i va ser condemnada a 480h de treball social i a una multa d'11.000$. L'actriu va estar allunyada durant gairebé cinc anys de les pantalles i va tornar a actuar al 2006, tot i que des d'aleshores s'ha deixat veure més aviat poc al cinema.

La música

L'èxit de la sèrie va també lligat indubtablement a la banda sonora creada per Kyle Dixon i Michael Stein, tots dos integrants de la banda tecno pop, Survive.

La banda sonora fa retrocedir immediatament a la dècada dels 80, no només per l'aire retro de la música de sintetitzador que recorda bandes sonores de pel·lícules com Tron o Blade Runner, sinó pels temes clàssics que incorpora de grups com Jefferson Airplane, The Clash, New Order o Foreigner entre altres.

 

Filmografia referenciada :
 

Carrie
(1976)

Ojos de fuego
(1984)

E.T el extraterrestre
(1982)

Alien, el octavo pasajero 
(1979)
 

El resplandor
(1980)

Exploradores
(1984)

Commando
(1985)

Pesadilla en Elm Street
(1984)
 

Star Wars
(1974)

Los Goonies
(1985)

Encuentros en la tercera fase
(1977)

Tiburón
(1975)

Poltergeist
(1982)

El senyor dels anells
(2001)

Dungeon and dragons
(2000)

X-men
(2000)
 

I per acabar...Un altre homenatge als estimats 80's

 

Torna al prestatge  ►
Continguts anteriors  ►

Data de creació: 21/12/2016 Data de modificació: 03/03/2017