Cinema

Recorreguts cinematogràfics

 

Els robots al cinema
 

La pel·lícula "Eva", del director Kike Maíllo, s'ha alçat aquest any com a guanyadora del Premi Gaudí a Millor pel·lícula en català. "Eva" explica la història d'un constructor de robots (Daniel Brühl) al que criden de la seva antiga universitat per a que lideri un nou projecte, durant la realització del qual es retrobarà amb el seu germà (Alberto Amman), la seva cunyada i antic amor (Marta Etura) i la filla d'ambdós (Claudia Vega).

"Eva" també ha guanyat els premis a Millor Fotografia (Arnau Valls Colomer), Millor actor secundari (Lluís Homar), Millor direcció artística ( Laia Colet) i Millors efectes especials (Arturo Balseiro, Lluís Castell i Javi García).


Els robots al cinema (a propòsit d'"Eva")


Des que Fritz Lang va donar vida a Maria, la robot de "Metrópolis" (1927), innombrables éssers de metall ens han acompanyat en les pel·lícules o sèries de ciència ficció o, simplement, de ficció.

I és que la temptació que desperta en els humans la possibilitat de jugar a Déu i crear persones a la nostra imatge i semblança és tan antiga com l'anhel de trobar la persona perfecta en un món imperfecte.

Importantíssims directors de cinema de tots els temps han volgut incorporar un robot, androide, ordinador o cyborg a alguna a les seves pel·lícules. Des del ja esmentat Fritz Lang fins a Steven Spielberg, passant per Stanley Kubrick, Robert Wise, George Lucas, Ridley Scott o Woody Allen (si, si, ho heu sentit bé!), entre d'altres.


Moltes d'aquestes pel·lícules estan basades en clàssics de la literatura de ciència ficció com és el cas de "Blade Runner" i "Els androides somien amb xais elèctrics?" de Philip K. Dick;  "2001, una odisea del espacio" i el relat "El centinela" d'Arthur C. Clark;  "Jo, robot" amb el llibre del mateix títol d'Isaac Asimov o "Inteligencia Artificial" i el relat "Los superjuguetes duran todo el verano", de Brian W. Aldiss. 

A propòsit d'Asimov, aquest científic i escriptor bielorús va promulgar en un dels seus primers relats les famoses Lleis de la Robòtica:

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà, ni permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot sempre ha d'obeir les ordres dels éssers humans, sempre i quan no entrin en contradicció amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva existència, sempre i quan aquesta mesura no entri en contradicció amb la primera o segona llei.

A les seves novel·les trobem móns imaginaris i futurs on aquestes lleis són imprescindibles per evitar que el robot, creació humana, es rebel·li contra el seu creador.

De tipus de robots n'hi ha per donar i per vendre així, que, a risc de deixar-nos-en bastants i de nos ser gaire objectius, aquí us presentem una petita classificació dels més cinematogràfics:

 Filmografia destacada

Els més agressius


Terminator Sèrie 800 Model 101
("Terminator", 1984)
Alex Murphy
 ("Robocop", 1987)
Megatron
 ("Transformers", 2007)

 

Els més dolents


HAL 9000
("2001. Una odisea del espacio", 1968)
Proteus
("Engendro mecánico", 1977)
Matrix
("Matrix", 1999)

 

Els més neuròtics


Marvin
("Guía del autoestopista galáctico", 2005)
C3PO
("Star Wars", 1977)
Ash
("Alien, el 8º pasajero", 1979)

 

Els més divertits


R2D2
("Star Wars", 1977")
Johnny 5
("Cortocircuito", 1986")
Rodney
("Robots", 2005)
Bender
("Futurama")

 

Els més clàssics


Maria
("Metrópolis", 1927)
Robby
("Planeta prohibido", 1956)
Gort
("Ultimátum a la tierra", 1951)

 

 

Els més sexis


Gigolo Joe
("Inteligencia artificial", 2001)
Pris
("Blade Runner", 1982)
Femboots
("Austin Powers", 1997)

 

Els més perfectes


Claire Wellington
("Las mujeres perfectas", 2004)
Sony NS-5
("Yo, Robot", 2004)
David
("Inteligencia artificial", 2001)

 

 

Els més sensibles


Roy Batty
("Blade Runner", 1982)
Wall·e
("Wall·e", 2008")
Andrew
("El hombre bicentenario", 1999)

Més informació


"El futur i les màquines". Entrada al blog "Fora del prestatge" de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú

Torna al prestatge  ►
Recorreguts anteriors  ►