Va néixer a Staten Island, Nova York, el 26 de febrer de 1918, i va morir a Eugene, Oregón, el 8 de maig de 1985. Aquest any, doncs,  es compleixen 100 anys del naixement d’un dels escriptors més brillants que ha donat la Ciència Ficció. Se’l considera un dels grans precursors de Ciència Ficció moderna.

Tot i que mai va ser massa popular entre el públic i no va ser un escriptor amb grans premis durant la seva carrera, va influenciar a autors com Kurt Vonnegut, Ray Bradbury, Samuel R. Delany o Harlan Ellison. La seva novel·la més famosa, Més que humà (1953), està considerada com una de les clàssiques del gènere de la Ciència Ficció i va tenir una gran repercussió en determinats cercles literaris, particularment europeus.

Quan l’obra de la major part dels seus contemporanis queda notablement envellida, la profunda humanitat que caracteritza a la prosa d’Sturgeon, incisiva i precisa com un bisturí, li fa arribar a la intensitat que caracteritza els clàssics. Són igual d’importants els seus relats com les seves famoses novel·les: “Más que humano”, “Los cristales soñadores”, “Cuerpodivino” o “Venus más X”

Va vendre la seva primera història l’any 1938 al diari McClure’s Syndicate, el qual va comprar molts dels seus primers treballs de gènere no fantàstic. La seva primera aparició en el gènere de la Ciència Ficció va ser amb ‘’Ether Breather" a Astounding Science Fiction un any després. Al principi va escriure històries curtes, principalment en revistes del gènere com Astounding i Unknown, però també per publicacions d’interès general tals com Argosy. Va utilizar el pseudònim E. Waldo Hunter quan dues de les seves històries es van publicar en el mateix número de Astounding. Pocs dels seus primers treballs van ser signats com Theodore H. Sturgeon. També va escriure una novel·la per Ellery Queen, ‘’The Prayer on the Other Side’’ (Random House, 1963).

Gran part del treball d’Sturgeon és poètic, inclús elegant. Se’l reconeix per utilitzar una tècnica coneguda com prosa rítmica, en la qual el text de prosa cauria dins una mètrica estàndard. Això té l’efecte de crear un canvi sobtat en l’ànima del text, usualment sense alertar al lector.

Theodore Sturgeon també va escriure guions per la primitiva Star Trek a finals dels anys 60 i vàries de les seves històries s’han adaptat a la televisió, tan en sèries com en telefilms i fins i tot al còmic.

Va ser guanyador dels premis International Fantasy Award, Hugo i Nebula.

Theodore Sturgeon és, juntament amb Arthur C. Clarke, Robert Heinlein, Isaac Asimov i alguns pocs més, un dels monstres sagrats de la Ciència Ficció universal.

Los cristales soñadores (1950)
on explica la història d’un grup de fenòmens de fira, patètics, entranyables, que són en part producte d’una intel·ligència estranya: cristalls que somien i dupliquen homes, animals i arbres.

Más que humano (1953)
guanyadora de l’ Internacional Fantasy Award, on narra una memorable fantasia entorn el proper pas en l’evolució humana.