Tom Sharpe, 1928-2013

Tom Sharpe és un autor conegut i molt estimat pels seus lectors, i que forma part d'una llarga tradició de novel·listes britànics que van conrear i conreen, amb enorme èxit, el gènere còmic: Evelyn WaughP. G. WodehouseAlan BenettDavid Lodge, Lawrence Sterne, Kingsley Amis, Stella Gibbons, Terry Pratchett, Nick Hornby, Julian Barnes, entre d'altres.

Thomas Ridley Sharpe va néixer a Londres el 30 de març de 1928. Fill d'un sacerdot unitari que simpatitzava amb el règim nazi, Sharpe va iniciar els seus estudis a l'escola Bloxham del comtat d'Oxfordshire. Després va anar a un internat privat de West Sussex i finlament va estudiar Història al Pembroke College de Cambridge. Tot i que abans de graduar-se va fer el servei militar al Cos de Marines.

L'any 1951 va viatjar a Sud-àfrica, on va realitzar teballs socials abans de donar classes i de regentar un estudi fotogràfic. Crític amb l'Apartheid, va ser arrestat i deportat l'any 1961, poc després d'estrenar-se una obra de teatre seva a Londres on el rebutjava.

De 1963 a 1972 va donar classes d'història al Cambridge College of Arts and Technology, experiència que va traslladar a la seva obra més coneguda: Wilt (1976).

Sharpe no va començar a escriure novel·les còmiques fins l'any 1971. Amb 43 anys li van publicar Assemblea sediciosa, obra que satiritza el sistema de l'Apartheid i la seva policia. Aquests temes van tenir continuïtat a la novel·la Exhibició impúdica (1973).

  

Es va repenjar tranquil·lament en una butaca d'orelles i va contemplar la gespa i el nou bust de sir Theophilus que havia fet erigir al seu càrrec, o més aviat a càrrec dels diners de la recompensa que Els ja no necessitava. També havia pagat el taxidermista per les molèsties que s'havia pres i s'havia endut el cost dissecat de Toby i l'havia deixat al seu despatx de la comissaria en un lloc que li oferia la possibilitat d'explicar amb entusiame als nous agents les virtuts de l'agent Els, que havia matat el gos per salvar la vida del seu comandant.

Al capdavall, va concloure el comandant, tenia raons per ser feliç. Al món s'hi estava bé. Sud-àfrica encara era blanca i hi romandria. Però, per sobre de totes les coses, estava segur que es mereixia l'alta posició que ocupava a Piemburg i el fet que a la fi s'haguessin acomplert les seves grans ambicions. Dins del seu pit bategava el cor d'un gentleman anglès.

Assemblea sediciosa (1971), pàg. 216  .

Del El temible Blott (1975), on Sharpe ens conta la construcció d'una autopista a l'Anglaterra rural, es va fer una sèrie de televisió a la BBC. I un any després, Sharpe ens regalaria un dels personatges literaris més populars: Henry Wilt. Un professor de literatura de bon modals que porta una vida gris i anodina, i que es veu immers en una peculiar investigació criminal. Wilt és una novel·la plena d'escenes surrealistes, amb tocs d'humor àcid i realista, que no deixa en bon lloc a la cultura popular britànica. Aquesta va ser la primera part d'una saga  composada per quantre novel·les més: Las tribulaciones de Wilt (1979), ¡Ánimo, Wilt! (1984), Wilt no se aclara (2004), i L'herència de Wilt (2010).

La novel·la va ser portada al cinema pel director Michael Tuchner, amb els actors Griff Rhys Jones (Henry Wilt) i Mel Smith (inspector Flint).

Bibliografia destacada:


Assemblea sediciosa
(1971)

Exhibició impúdica
(1973)

Porterhouse Blue
(1974)

El temible Blott
(1975)


Wilt
(1976)

La gran persecusió
(1977)

El bastardo recalcitrante
(1978)

Las tribulaciones de Wilt
(1979)


Vicios ancestrales
(1980)

Una dama en apuros
(1982)

¡Ánimo, Wilt!
(1984)

Becas flacas
(1995)


Lo peor de cada casa
(1996)

Wilt no se aclara
(2004)

Els Grope
(2009)

L'herència de Wilt
(2010)


Recursos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Torna al prestatge  ►
Continguts anteriors  ►