Es pot viure culturalment sense llegir Pedrolo?

Aquest any es compleixen 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i hem volgut oferir algunes claus per entendre, i sobretot reivindicar, la seva obra.

Víctor Martínez Gil diu que Pedrolo és un midcult (Serra d’Or, núm. 666, pàg. 19), és a dir, un escriptor que recull el seu temps i el transmet de forma culta. A les seves novel·les evocà el sentir de la societat durant el franquisme i els anys immediats a la mort de Franco: por, il·lusions per la llibertat política, sexual, creativa... I també va obrir portes a nous mons.

Amb un centenar llarg d'obres publicades, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Com a novel·lista va tractar moltes temàtiques: postguerra, existencialisme, crims, ciència-ficció... No podem relacionar Pedrolo amb un corrent o una època literària clara i definida. Sí que existeixen trets que es repeteixen en les seves novel·les: la duresa del món que presenta; una gran sordidesa; uns personatges que permeten pocs anàlisis psicològics, a diferència dels d’altres autors coetanis, fent que al lector li resulti difícil identificar-s’hi; la imaginació d’altres formes de vida...

Una característica de les seves obres és que la majoria van ser retingudes durant anys per la censura abans de ser publicades. I quan, per fi, sortien al carrer, havien perdut la frescor.

Una altra qüestió és que, malgrat haver estat molt prolífic i llegit, es parla poc de Pedrolo als cercles culturals i, quan es fa, és per fer referència al Mecanoscrit del segon origen.

Pioner de La Cua de Palla

Després de la Guerra Civil Espanyola, amb la intenció de guanyar nous lectors de literatura en català, alguns escriptors van crear la novel·la de lladres i serenos, la novel·la negra en català, la primera edició de La Cua de Palla que va començar a sortir l’any 1963. Manuel de Pedrolo n’és un dels pioners, junt amb Rafael Tasis i Jaume Fuster.

Influències

Josep Albanell, Jordi Coca, A. Munné-Jordà, Maria Mercè Roca o Jaume Cabré. I d’altres escriptors dels gèneres fantàstics i policíacs com Jaume Fuster, Jordi de Manuel, Albert Sánchez Piñol, Sebastià Bennasar o Marc Pastor.

SABIES QUE…?

Mecanoscrit del Segon Origen és el llibre en català més venut, amb nombroses edicions i traduccions. S’ha adaptat a formats com la ràdio, el còmic, la sèrie de televisió i el cinema.

  • Tot i tenir la voluntat d’escriure una novel·la de ciència-ficció, va ser l’editor Josep Maria Castellet qui li va donar la idea d’adreçar-la a un públic juvenil.
  • La Televisió de Catalunya la va adaptar per fer la seva primera sèrie de producció pròpia.  
  • L’any 2015, Produccions Audiovisuals Antàrtida i Ipso Facto Films van coproduir l’adaptació cinematogràfica escrita per Bigas Luna, Carles Porta i Carmen Chaves, amb el nom de Segon Origen. Bigas Luna i Carles Porta en van ser, també, els directors.

Els diners que va guanyar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes els va cedir a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Va treballar com a model fotogràfic per algunes portades de novel·les editades per Ferran Canyameres.

Als anys setanta, amb la publicació de la novel·la Un amor fora ciutat, va ser acusat d’escàndol públic i el jutjat d’ordre públic va prohibir la venda de la novel·la. Quan van anar a l’editorial a segrestar el llibre, se la van trobar buida, ja que els gairebé 1.500 exemplars que s’havien editat ja s’havien distribuït per ser venuts subreptíciament.

El Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró va ser creat l’any 1997 i està organitzat per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, la Societat Catalana de Ciència-Ficció i la Xarxa de Biblioteques de Mataró. Enguany arriba a la 17.ª edició.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 21-02-2018 Última actualització 23-04-2021