Deu anys més tard, es va consolidar com un dels grans autors contemporanis amb la novel·la El Món segons Garp, (1978) guardonada amb el National Book Award i portada al cinema el 1982 per George Roy Hill. Després publicaria Prínceps de Main, reis de Nova Anglaterra, que també va ser portada al cinema amb el títol Les normes de la casa de la sidra, guanyadora de l’Oscar (2000)al millor guió adaptat per ell mateix).

D’entre les seves novel·les posteriors destaquem: El Hotel New Hampshire (1981), La epopeya del  bebedor de agua, Una dona difícil (1998), La Quarta mà(2001), Fins que et trobi (2005), En una sola person, L’última nit a Twisted River(2009), En una sola persona (2012)i L’Avinguda dels Misteris (2016). Irving ha recreat les seves experiències personals amb l’escriptura i el cinema en els volums: La novia imaginaria i Mis lios con el cine i també ha publicat un conte infantil: El ruido que hace alguien cuando no quiere hacer ruido

Irving admira autors com Charles Dickens, Thomas Hardy, Nathaniel Hawthorne,  Herman Melville, o Günter Grass entre d’altres. Entre els seus referents literaris també trobem el teatre de Sòfocles i Shakespeare.  Algunes de les seves obres han estat comparades amb la literatura Charles Dickens com és el cas de La quartà mà , Una dona difícil o L’Avinguda dels Misteris.

“El que em va convertir en escriptor va ser la lectura de llibres com Moby Dick o Grans esperances. Va ser llegint meravelles com aquestes que vaig voler inventar històries. El que m’interessa quan llegeixo i escric és que soni real i autèntic”

Els temes recurrents en la seva narrativa són: la infància desvalguda, la recerca del pare, les diferents opcions de la sexualitat, el pas del temps, sobretot l’etapa entre la joventut i la maduresa, la religió i l’escriptura i els escriptors. Els personatges d’Irving es revolten contra la indigència social i moral, la gent que no és capaç d’acceptar la gent que és diferent que ells.

“Les meves novel·les són majoritàriament tragicòmiques: moltes de les coses que hi passen són divertides fins al moment en què es dóna un fet terrible”