Irène Némirovsky (Kiev, 1903- Auschwitz, 1942) va néixer en una família de banquers jueus amb molt bona situació econòmica, però no va gaudir d’una infància feliç. Eren temps convulsos pels jueus,  l’any 1905 va haver-hi un pogrom a Kiev i es van massacrar 100 persones. L’any 1913 la família es va traslladar a Sant Petersburg i després a Moscou, d’on van haver de fugir el 1918 quan els revolucionaris bolxevics van posar preu al cap del seu pare. Van fugir cap a Finlàndia, després van anar a Suècia i finalment es van establir a París l’any 1919, allà León Némirovsky va reconstruir la seva fortuna.

Va créixer amb poca estimació per part dels seus pares: el pare estava abocat als negocis i la mare, preocupada per arreglar-se i anar a festes. Com a principal suport va tenir mademoiselle Rose, que s’ocupava d’ella, i a bons mestres, però la seva vida va ser molt solitària. Es va refugiar en la lectura i, més tard, en l’escriptura, alimentant un odi ferotge contra la seva mare, odi que podem entreveure llegint El ball, Jezabel i Vi de solitud.

A París es va llicenciar en Lletres a la Sorbona i va començar a publicar. Escrivia en francès perquè era la llengua que havia après amb la seva institutriu i parlava rus, polonès, anglès, basc i finlandès; entenia el yidis (trobem vestigis d’aquesta llengua  a Els gossos i els llops, escrita el 1940) .

Les primeres publicacions van ser els “breus contes divertits” a la revista Fantasio. Allà va difondre els contes Le matin, Les Oeuvres Libres i les novel·les Le malentendu (1923) i Un enfant prodige (1926). La seva situació no era ferma, l’any 1929 va enviar el manuscrit anònim de David Golder  a l’editor Bernat Grasset que, quan el va llegir li va semblar molt bo, però com no coneixia qui era l’autor va haver de posar anuncis als diaris demanant a l’escriptor que es donés a conèixer. Després va publicar altres novel·les com El ball (1930) i Vi de solitud (1935). A les seves obres no renegava de la cultura jueva, reconeixia que compartia destí amb ells, però era molt crítica i fins i tot retratava els jueus com a individus cruels i mesquins.

En aquella època Irène, a més d’escriure, feia moltes sortides de festa. En una va conèixer a Michel Epstein, enginyer que treballava a la banca, i el 1926 es van casar. Van tenir dues filles, Denise (1929) i Élisabeth (1937). Als anys 30 Némirovsky era molt famosa a França, però la família no aconseguí la nacionalitat francesa. Ella, el seu marit i les seves filles es van convertir al cristianisme l’any 1939 per protegir-se. Aquell mateix any portaren les seves filles a Issy-l’Évêque, més tard ells també van anar a viure-hi.

El primer estatut dels jueus, 3 d’octubre de 1940, els assignava una condició social i jurídica inferior que els convertia en pàries. Els Némirovsky eren jueus i estrangers. Van haver de deixar les seves feines, Irène no podia publicar.  Des de 1940 fins a 1942, Éditons Albin Michel i el director del diari antisemita Gringore van acceptar publicar les seves novel·les curtes amb dos pseudònims: Pierre Nérey i Charles Blancar.

En aquesta època va començar a escriure Suite francesa. L’obra té dos llibres: Tempestat al juny, una sèries de quadres sobre la desfeta francesa davant dels nazis i Dolce, escrit com una novel·la.

El 13 de juliol de 1942 Irène Némirovsky va ser detinguda i deportada a Auschwitz on va ser  assassinada el 17 d’agost. El seu marit va escriure al mariscal Pétain demanant clemència, la resposta del govern de Vichy va ser l’arrest de Michel Epstein, deportat i executat a Auschwitz. Les dues filles, ajudades per la seva tutora, van fugir portant una maleta que contenia  documents de la família, i també van salvar el manuscrit de Suite francesa.  Van passar els anys i sempre que  Denise i Élisabeth intentaven conèixer el seu contingut els resultava massa dolorós. Suite francesa va ser publicada per primera vegada l’any 2004.

La seva filla Élisabeth escriu Irène Némirovsky. El mirador: Memorias soñadas (1992), una emotiva biografia on es posa en el paper d'Irene Nemirovsky per explicar la trista història de la família. En aquesta obra trobem alguns dels autors que van influir a Némirovsky: Pushkin, Gógol, Mijail Lérmontov, Zola amb els discursos liberals de Germinal, Oscar Wilde i Turgenev,  de qui va prendre la tècnica a l’hora de fer una novel·la i a qui lloa per la seva obra Suelo virgen.