“Cuando el primer exalumno de la escuela cayó en la guerra civil española –probablemente volando sobre Guernica-, él organizó un acto conmemorativo con un discurso emocionado y lágrimas en los ojos.../ Sé que es una crueldad decirlo, sin embargo con ello no creo ser injusto con el muerto; el papel funesto de estos profesores cultísimos y –lo digo sin restricción alguna- honestos alemanes consistió en último término en hacer posibles Stalingrado y Auschwitz.”

Peró ¿qué será de este muchacho? Pàgs. 40 i 41.

Böll, escriptor alemany que l’any 1972 va rebre el Premi Nobel de Literatura,  era fill d’un escultor. La seva infància i joventut a la ciutat de Colònia van estar marcades per la crisi econòmica i política que vivia Alemanya. El seu amor pels llibres el va dur a fer els primers passos com a llibreter. Més tard l’any 1939 va haver de deixar la universitat per entrar a l’exèrcit alemany on va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial. En acabar el van fer presoner i va anar a un camp de concentració a l’est de França.

L’any 1945 va tornar a Colònia on va reprendre estudis de llengua i literatura alemanya intentant sobreviure escrivint articles a la premsa, guions de drames radiofònics i novel·les, també amb la traducció de textos.

Obra

L’escriptura de Böll està marcada per la seva infància que coincideix amb l’arribada del nazis al poder, l’experiència com a soldat i la reconstrucció d’Alemanya emmarcada en l’enfrontament est-oest. Amb un tarannà conservador, va professar el catolicisme i va criticar l’església excloent i les ideologies fanatitzades, erigint-se com a defensor de les minories i dels valors humans.

La seva literatura inicial parlava de les conseqüències del conflicte bèl·lic i les penalitats de la postguerra, des de una mirada àmplia i ometent entrar en les circumstàncies que havien portat a aquella guerra. El ángel callaba (escrita entre 1949 i 1951, publicada pòstumament en alemany el 1992), és un dels seus primers relats.

A partir dels anys setanta Böll va adquirir un major compromís amb la llibertat individual i contra qualsevol forma de poder o imposició per això les seves obres tenen un to humorístic-grotesc. Es pot apreciar a una de les novel·les més populars Opinions d’un pallasso (1968), on el protagonista, fill d’un magnat, s’acaba integrant a la galeria de personatges marginals, rebutjats i incompresos. I a Retrato de grupo con señoras (1971), on apareix tot el ventall de classes socials en interacció, des de les més altes fins a les que viuen al càrrec. La clau de la història és Leni, protagonista inicialment de classe privilegiada que acaba vivint entre els pobres; aquest és el preu que haurà de pagar pel seu creixement interior.

Després amb la maduresa literària, els seus personatges es caracteritzen per la sinceritat i la ingenuïtat, s’enfronten als convencionalismes hipòcrites de l’entorn social. Un exemple és El honor perdido de Katharina Blum (1974), una exposició d’arguments contra el clima de violència antidemocràtica que dominava a Alemanya i contra els abusos de la premsa sensacionalista.

Els últims anys cada vegada més fixava la mirada en l’individu, al voltant del tema del terrorisme i la inseguretat ciutadana va publicar Asedio preventivo (1979), i, pòstumament, Dones a la vora del riu (1985).

En general Böll expressa l’angoixa que li produeix una societat marcada per la incomprensió i fanatitzada pel pes de les ideologies i els valors morals. Enfront trobem els seus personatges, éssers desvalguts, que la societat aixafa en nom d’uns principis abstractes.