El procés d’emancipació de la dona té segles d’història. De mica en mica el moviment feminista ha anat guanyant batalles amb la finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home. Farem un breu repàs per veure l’evolució a través del comentari d’algunes autores.

A finals del XVIII la dona fou negada com a subjecte. Jane Austen (1775-1817) dedicà pàgines senceres a les seves novel·les per parlar de les mussolines dels vestits i dels rituals per aconseguir un bon matrimoni. Només de tant en tant feu alguna reflexió dient que els llibres d’història serien menys avorrits si els protagonistes no fossin sempre homes, L’abadia de Northanger.

Virginia Woolf (1882-1941) , gran admiradora d’Austen, va fer una conferència a un públic exclusivament femení, Una cambra pròpia, que després s’acabaria publicant, on va destacar la necessitat de la dona de tenir independència econòmica, sobretot si volia dedicar-se a l’escriptura.

Simone de Beauvoir (1908-1986) tenia un compromís no solament pel que fa a la dona, sinó també amb les reivindicacions de la seva època: racisme, lluita de classes, opcions sexuals de les persones. Defensava que els lectors podien ser transformats a través dels seus escrits, concebuts amb la intenció d’arribar als treballadors.

Al segle XXI les reivindicacions feministes segueixen. Trobem punts de vista oposats sobre el que es considera empoderament de la dona. Virginie Despentes (1969-) a Teoría King Kong posa el focus en l’elecció individual de la dona. Què vol fer, per exemple, amb el seu cos? Segons Despentes les prostitutes prenen un nou rol envers la població masculina, agafen el control sobre el seu cos i rebutgen els estàndards morals de la societat burgesa -representats per la rigidesa del matrimoni o el treball assalariat. Despentes explica la seva història personal per exemplificar aquesta idea. Gail Dines (1958-) critica aquesta teoria i defensa una societat i un pensament més col·lectiu; considera que els avantatges que assenyalen algunes teòriques repercuteixen negativament sobre la resta de dones que s'hauran d'enfrontar a la realitat. Segons aquesta sociòloga la pornografia no té res d'elecció individual, i no es pot deslligar les noies de les condicions materials que les han portat a treballar a la indústria. Conclou que acceptar la pornografia -i la prostitució- com un camp laboral més deixa les dones explotades en mans de qui paga (el patriarca) i qui les controla (el proxeneta, el pornògraf).

Volem destacar el fet de que totes aquestes autores a través de l’escriptura exposen les seves idees i això és un acte d’emancipació. A continuació una llista de recursos per ajudar-vos a formar el vostre criteri.