Cela, l'home polièdric

Commemorem el centenari del naixement de Camilo José Cela que va néixer a Irina de Flavia (Padrón, La Coruña) l'11 de maig de 1916.  La seva família paterna era originària de Galícia; la mare, la persona que més el va influenciar en la seva manera de ser, tenia arrels angleses i italianes i havia nascut a Santiago de Compostela.

La seva infància va estar marcada pels viatges del seu pare, funcionari de duanes, per motius laborals. Va ser un nen de salut delicada, una mica tímid i consentit, imaginatiu i mandrós. Va tenir problemes a les escoles on va anar i, en alguna ocasió, va ser expulsat. Anys més tard, en un llibre de memòries escrigué:

"De la escuela de don Luis guardo un vago y confuso recuerdo de malestar, una no demasiado explicable sensación de ahogo, de aburrimiento y de hastío. Quisiera para mis hijos y para los hijos de mis amigos, unas escuelas más amables y habitables, unas escuelas en las que no sea rigurosamente forzoso sentirse preso y humillado."

(Pàg 12 de "La rosa")

L' obra

Als anys trenta, enmig de convalescències, es planteja escriure poesia, i assisteix a classes de la facultat de Filosofia i Lletres. D'aquesta època, en la qual rep la influència de Pedro Salinas, és el seu llibre de poemes Pisando la dudosa luz del día.

Després de la Guerra Civil (1936-39), que li va suposar un gran trasbals, com per a la majoria de persones, per subsistir econòmicament publica articles a les revistes i es fa càrrec d'un consultori sentimental.

La família de Pasqual Duarte s'edita el desembre de 1942 i l'èxit és immediat. A partir d'aquest moment, Cela és dedica professionalment a escriure. D'aquesta primera època són:

  • Pabellón de reposo (1943)
  • Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes (1944)
  • Esas nubes que pasan (1945)
  • Mesa revuelta (1945)

L'any 1946 la censura rebutja la primera versió de la seva novel·la La colmena,  que no es publicarà fins al final de febrer de 1951 a Buenos Aires. A partir d'aquest moment Cela no deixa d'escriure i la seva fama i reconeixement és internacional. La seva sinceritat i la crítica d'una societat tancada i hipòcrita són característiques de les seves obres:

  • Del Miño al Bidasoa
  • Santa Balbina 37. Gas en cada piso
  • Timoteo el incomprendido y otros papeles ibéricos

L'any 1953 es troba viatjant per diferents països d'Amèrica del Sud, després d'aquesta època publicarà les novel·les:

  • Baraja de invenciones
  • Mrs. Caldwell habla con su hijo
  • Café de artistes
  • La Cátira: historias de Venezuela

Malgrat l'evidència del seu allunyament del règim del general Franco, l'any 1957 a Espanya decideixen que ocupi la cadira Q de la Real Acadèmia Espanyola.

A partir d'aquest moment la seva activitat literària agafa la màxima intensitat i escriu novel·les, memòries, assaig, articles, contes... També promociona tot tipus d'actes culturals. L'any 1963 continua publicant novel·les:

  • Toreo de salón
  • Las compañías convenientes y otros fingimientos y cegueras
  • Garito de hospicianos o guirigall de imposturas y bambollas
  • Once cuentos de fútbol

 L'any 1965 funda l'editorial Alfaguara amb alguns amics, d'aquesta època són:

  • Viaje al Pirineo de Lérida
  • El ciudadano Iscariote Reclús
  • La familia del héroe

I també surt a la llum la primera edició de La Colmena amb text íntegre (1966). D'aquesta època és també una novel.la sobre la Guerra Civil, Vísperas, festividad y octava de San Camilo del año 1936 en Madrid i una on reflexiona sobre el fet d'escriure, Oficio de tinieblas 5.

Mort Franco el novembre de 1975, Cela inicia una campanya a favor del desenvolupament democràtic a través dels seus articles. És nomenat senador de les primeres Corts Generals i participa en la correcció de la Constitució Espanyola.

Mazurca para dos muertos (1983) és una de les millors obres de l'escriptor. Més tard publicarà Nuevo viaje a la Alcarria (1986), resultat dels seus viatges a peu pel país on va recollint informació.

El 10 de desembre de 1989 rep el premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia sueca destaca la franquesa verbal a les obres de Cela a l'hora de tractar les conductes humanes.

El asesinato del perdedor  (1994) i La cruz de San Andrés, amb la que va guanyar el premi Planeta, corresponen a l'última època.

Cela va morir el 17 de gener de 2002, a l'edat de 85 anys, no sense abans deixar-nos un lema que fa referència a la duresa de la vida dels que exerceixen l'ofici de tenebres (els escriptors) i que es pot extrapolar al fet de viure en general.

"El que resiste, gana"

A les biblioteques trobaràs:



"El Asesinato del perdedor"
 
"La Colmena"
 
"Correspondencia con el exilio"
 
"La Cruz de San Andrés"

"La Familia de Pascual Duarte"
 
"El Huevo del juicio"
 
"Mazurca para dos muertos"
 
"Mrs. Caldwell habla con su hijo"
 

 

Més obres de Camilo José Cela a les biblioteques ►

 Selecció de webs:

   També et pot interessar:

Vés al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
 

Data d'actualització: 11/05/2016