Octavio Paz, poeta i assagista mexicà,  va néixer el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució mexicana. Paz és un autor que amb la seva obra, opinions i iniciatives culturals va tenir una gran influència en la literatura castellana del s. XX. La seva obra comprèn diversos gèneres, destacant especialment els textos poètics, l'assaig i les traduccions.

Paz fou essencialment un autodidacte: va introduir-se des de petit a la literatura a través del seu avi, Ireneo Paz, liberal i maçó, periodista i autor de diverses novel·les i dels llibres de la seva biblioteca. Pel seu compte va descobrir la poesia francesa i espanyola, de Machado a García Lorca, que va tenir un gran impacte sobre la seva primera producció. Als 14 anys ja escrivia poesia i la seva mare el va estimular a seguir estudis universitaris de lletres i dret.

El 1931 fundà la revista Barandal i va publicar el seu primer poema Caballera i  dos anys després Luna Silvestre.
En aquesta època, les seves lectures polítiques, l'estat d'agitació mundial que es vivia i la influència dels seus amics, van provocar un apropament  a la posició trotskista i va escriure poesia d'agitació política com ¡No passaran! (1936), poemari dedicat a la guerra civil espanyola.

El 1937 va viatjar al Yucatán, on va establir contacte amb el món indígena, experiència que inspiraria un poema de clara intenció social Entre la piedra y la flor (1941, revisat el 1976)
L'any 1937 va ser molt important per l'autor a nivell personal, polític i literari: es casà amb l'escriptora Elena Garro i fou convidat a participar en el Congreso de Escritores Antifascistas, que es celebrava a Espanya, en el qual va conèixer els poetes Huidobro, Vallejo, Neruda, Albertí, Hernández, Cernuda i Machado entre altres. Després va passar uns quantes dies a Paris, on va establir contacte amb Robert Desnos i altres surrealistes.

L'any 1944 va rebre una beca i va viatjar als Estats Units i d'aquesta experiència neix el seu primer assaig important "El laberinto de la soledad" (1950), un llibre clàssic del pensament mexicà,  interdisciplinari com altres seus, una crítica social, política i psicològica, també d'imaginació històrica i poètica. Revisat i ampliat, el 1959 se'n va publicar l'edició definitiva.

A la dècada dels 50 publica també tres llibres importants: "Libertad bajo palabra" (1949),"¿Aguila o sol?", llibre de forta influència surrealista i "El arco y la lira" (1956).

"Un sauce de cristal, un chopo de agua,
un alto sortidor que el viento arqueà,
un árbolbienplantado mas danzante,
un caminar de río que se curva,
avanza, retrocede, da un rodeo
y llega siempre:
un caminar tranquilo
de estrella o primavera sinpremura,
agua que con los párpadoscerrados
mana toda la nocheprofecías,
unánime presencia en oleaje,
olatrasola para cubrirlotodo,
verdesoberaníasinocaso
como el deslumbramiento de las alas
cuando se abren en mitad del cielo..."

                             (Piedra de sol, 1957)

En els anys posteriors es van produir dues experiències fonamentals en la seva vida que van tenir un important ressò en les seves obres posteriors: l'experiència d'Orient , amb els viatges al Japó i l'estada a la Índia com ambaixador  entre 1962 i 1968, i el retorn a  Mèxic després de la matança de Tlatelolco el 1968.

En aquest període Paz absorbeix  la cultura hindú i la japonesa com part de la seva crítica als límits i exclusions de la civilització occidental i  obre un etapa de reflexió, estudi, anàlisi i reavaluació de tot el seu món creador i crític. Els seus interessos com assagista s'amplien considerablement, els seu propi llenguatge poètic abandona els cursos formals i semàntics que fins aquell moment feia servir. Aquest primers canvis es poden veure en el poema "Salamandra" (1962). A partit de llavors amplia els seus horitzons literaris amb el cinetisme, el cal·ligrama, l'ideograma, la poesia visual, la poesia concreta, etc. "Ladera este" (1962-1968), és el més important llibre poètic de la Índia.

L'autor, que sempre havia manifestat un interès per les arts plàstiques, ofereix la seva primera gran contribució en el camp de la crítica de l'art modern a "Apariencia desnuda", que conté dos assaigs sobre Marcel Duchamp.

Quan torna a Mèxic el 1968, amb la idea clara que el país ha de modernitzar-se, Paz  congrega un notable grup d'intel·lectuals i escriptors per fundar la revista Plural (1971-1976), una de les grans publicacions culturals llatinoamericanes. El 1977 funda Vuelta digna hereva de l'anterior i que es publicarà fins després de la seva mort.

El mono gramático", 1974)

De tots els seus treballs en prosa, a part dels citats també destaquen: "El mono gramatico" (1974), una barreja d'assaig i narració, una reflexió sobre la poesia, l'art i l'acte mateix d'escriure i "El ogro filantrópico" (1979) que recull les seves reflexions polítiques. El 1987 publica el volum de poesia: "Árbol adentro".

Al llarg de la seva carrera literària va rebre diversos premis, entre els quals destaquen: el 1963 el Gran premio Internacional de Poesía, el Premi Cervantes (1981)  el Nobel de literatura el 1990 i el Príncipe de Asturias de Humanidades el 1993.

Bibliografia destacada: