Sonny Rollins

Fa poc el mític saxofonista Sonny Rollins va fer 86 anys. Els va complir en actiu, de manera que nosaltres, honorant, la seva fortalesa personal i la seva vitalitat musical no esperem a fer articles postmortem. Ara i aquí continua bufant el seu saxo tenor el gran Sonny Rollins i ho celebrem.

Considerat com un dels grans saxos tenors de la història, la seva és una vida artística tan gran que fins i tot escapa a aquesta glòria. La seva discografia comença l'any 51 i encara publica originals el 2006. 55 anys editant música. Quasi 70 anys tocant...  Deixem-li pas. Aquí el teniu amb un dels seus temes més populars, un calipso jazz anomenat St. Thomas. 

Walter Theodore Rollins va nèixer l'any 30 i es va criar al Harlem. Des de petit no se li coneix una altra activitat que la música. Va començar tocant el piano, després el saxo alt i finalment va arribar al tenor, que va dominar fins a extrems inverosímils. Als anys 40 ja col·laborava amb els grans de bebop. Als anys 50 va col·laborar amb Miles Davis, Thelonius Monk, Charlie Parker i el Modern Jazz Quartet, entre d'altres.
Una bona selecció de la seva discografia inicial és aquesta:

Aturem-nos aquí. Rollins ja és anomenat un colós del saxo. Ha improvisat sobre tots els estàndars imaginaris, ha aportat el seu granet de sorra compositiu, i ha fet intents de portar la música cap a moviments socials (Freedom Suite). Sentim aquesta suite...

... però justament llavors el món del jazz està en ebullició. Hi ha mil clubs on tocar, els estils estan buscant el seu límit, està naixent del hardbop, i hi ha, senyores i senyors, John Coltrane a la sala. No déu haver estat fàcil ser contemporni de John Coltrane si tocaves el mateix instrument. Sonny, cansat del seu propi estil, amb la consciència d'estar-se repetint, afectat pels nous instrumentistes que emergies, es retira. I ho fa d'una manera curiosa. Se'n va tots els dies a tocar sota el pont de Brooklyn. Allà, entre la bulla i la calma, a ple pulmó, va buscant nous angles i nous sons per la seva música. El resultat es dirà, com no podria ser d'una altra manera, El Pont. The Bridge. Sonny Rollins ja no va parar mai. 

La seva potència és ja inusitada. El seu instrument ja és més que l'eina d'un intèrpret, un mecanisme de recerca. La discografia posterior té alts i baixos, i passa del hardbop al jazzrock, del jazzrock al funk, però en tot cas és la discografia d'un home que ha emanat música com l'aranya segrega la seva tela. Aquí teniu una selecció d'aquesta segona etapa:

  • 1962: The Bridge (Bluebird[3]/RCA
  • 1962: What's New? (Bluebird/RCA)
  • 1962: On the Outside (Bluebird)
  • 1965: Sonny Rollins On Impulse! (Impulse!)
  • 1966: East Broadway Rundown (Impulse!)
  • 1972: Next Album (Milestone[4][5][6]/OJC)
  • 1973: The Horn Culture (Milestone)
  • 1980: Love at First Sight (Milestone)
  • 1981: No Problem (Milestone)
  • 1982: Reel Life (Milestone)
  • 1985: The Solo Album (Milestone)
  • 1996: Sonny Rollins Plus Three (Milestone)
  • 2005: Without a Song: The 9/11 Concert [live] (Milestone)
  • 2006: Sonny, please (Doxy Records)

Tocar un saxo tenor no és una qüestió merament artística. És també física. Fins els 82 anys Sonny ha estat omplint aquesta poderosa columna d'aire amb els seus pulmons davant del públic. Fa 4 que no va de gira, però ha trepitjat algun escenari i no ens l'imaginem sinó intentant buscar nous angles. Llarga vida als oïents atents d'aquest colós i feliç 86 per tots nosaltres.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 11/01/2017 Data de modificació: 23/01/2017