Els bibliotecaris recomanen

  • Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme

    Els Límits del silenci :

    Feldman, Sharon G.

    Barcelona : Abadia de Montserrat, 2016

     

     

     

    Autorizable.

    Autorizada para mayores de 18 años.

    Supresiones; acto 2º págs.137, 138, 139.

    Ojo al vestuario de No y a los uniformes de los tres guardianes.

    Si se considera una protesta contra Dios, supremo legislador, debo prohibirla.

    El pueblo se lanza a la lucha armada para liberarse de tanta opresión y abuso. Creo que lo expuesto basta y sobre para poner el veto a esta obra. No autorizable.

     

    Aquestes sentències són només alguns exemples que es poden trobar en aquest llibre de Sharon G.Feldman i Francesc Foguet, dos filòlegs especialistes en la dramatúrgia catalana, que exposen els mecanismes de la censura en el teatre català durant el franquisme. Mitjançant la consulta i l’estudi dels centenars d’expedients que actualment es troben a l’Arxiu General de l’Administració (AGA) d’Alcalà d’Henares, equipament on hi ha gran part dels informes censors del Ministerio de Educación Nacional o del Ministerio Información y Turismo entre d’altres, els autors han volgut recordar el temps de les retallades de tinta blava i vermella que restringia de forma parcial o total la llibertat d’expressió.

    A través de la consulta i posterior anàlisi dels informes realitzats pels censors del règim sobre l’obra de quatre dels dramaturgs catalans més importants de l’època, com Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep M.Benet i Jornet, el lector pot submergir-se per als anys foscos del franquisme, on la repressió i la censura era la norma general vers tot allò que qüestionava els valors fonamentals de l’Estat.

    D’aquesta manera, en el  llibre "Els límits del silenci", es posa de manifest tot l’entramat de control sobre la creació treatral, els actors i els organismes que intervenien, la documentació – informes i sentències -  que es generaven i, conseqüentment,  l’evolució dels mateixos límits en relació als anys més rígids o més flexibles del període històric. A tall d’exemple, quedava totalment prohibit plantejar o justificar el suïcidi, el divorci o adulteri, les perversions sexuals, criticar l’Església Catòlica o els principis fonamentals de l’Estat tal com s’enumeren en les mateixes normes de censura d’aquells anys. Així, una de les múltiples avaluacions dels lectors del règim que fa referència a l’obra "Teatre" (1969) de Manuel de Pedrolo, és aquesta:

    Teatro de protesta antirégimen, dentro de la línea de Pedrolo. Emplea un lenguaje simbólico, però se le ve el plumero de inmediato. En las obres denegables no hay posibilidad de efectuar tachaduras, ya que toda la malicia está en el argumento. 

    Malgrat les repressions d'idees o de continguts tal com s'aprecia en l'exemple anterior, en la dramatúrgia també es tenia en compte l’ús del llenguatge simbòlic o la mateixa escenografia, traductor o companyia teatral que representava l’obra, ja que el teatre és art i entreteniment, però també pot esdevenir revolucionari i influenciar sobre les masses. En definitiva, com deia l’escriptora Montserrat Roig en una de les seves cites més emblemàtiques, La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, aquesta obra no només té com a objectiu exposar la persecució d’aquelles idees immorals o contraries als valors del règim franquista, sinó que també permet reflexionar sobre el moment actual i qüestionar-nos si encara avui vivim immersos en el control i el silenciament de certes idees o manifestacions incòmodes.

     

    Més informació:

     

    Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

     

     

    19/01/2018
  • Raval

    Raval

    Zoo (Grup musical valencià)

    Manresa : Propaganda pel Fet, DL 2017

    El col·lectiu musical valencià Zoo va aparèixer l’any 2014 amb un vídeo d’un únic tema, “Estiu”, que de seguida es va viralitzar. I el mateix any, el seu primer cd titulat “Tempestes vénen del sud” (Propaganda pel Fet!, 2014) va satisfer amb escreix totes les expectatives despertades.

    En aquest segon cd, “Raval” (Propaganda pel Fet, 2017), Zoo torna, a l’igual que en el seu primer treball, amb 10 temes de reivindicació de la identitat del poble valencià i de crítica política i social. I tot això ho fa a través d’una fusió d’estils musicals que van des del rap, la música electrónica o la música ska fins el reggae i els ritmes tropicals. En aquest nou àlbum col·laboren César Strawberry (Def Con Dos), Vera y Barbara (Mafalda), Pablo (La Raíz) y una veu del rap cubà, Annie Garcés.

    Un dels seu temes, “La mestra”, és un homenatge al projecte d’escola valenciana que es va iniciar a Barx (la Safor) durant els anys 70 però que  malauradament va ser estroncada.   

     
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib.Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat.  

    15/01/2018
  • Només seran quatre gotes

    Només seran quatre gotes

    Usart, Mònica

    Barcelona : Bridge, 2017

    Avui us recomanem un llibre que va ser èxit de vendes per Sant Jordi de l’any passat, i no es tracta de cap novel·la, sinó de divulgació científica però explicat d’una manera molt entenedora. Ens referint al llibre de la meteoròloga Mònica Usart “Només seran quatre gotes”.

    La predicció del temps és una ciència en si mateixa, però a tots ens agrada parlar del tema. L’autora ens explica alguns d’aquests fenòmens, d’una manera molt didàctica. També repassa la meteorologia popular que avui dia encara es fa servir; per exemple als Estats Units tenen la marmota Phil, que ja s’ha convertit en tot un espectacle i utilitzen per predir si l’hivern s’allargarà o ja entrarà la primavera. I a casa nostra, la cultura tradicional es basa en la Candelera, que també cada 2 de febrer fem servir pel mateix. O l’home del frare, el funcionament del qual és un secret molt ben guardat.

    Tot el llibre està plantejat en forma de preguntes, curiositats que la majoria de la gent té. Per què fa més calor a Lleida a l’estiu que a Barcelona?  Com puc preservar el meu petit hort de les gelades? Quina diferència hi ha entre huracà, cicló i tifó? Què és una ciclogènesi explosiva? M’haig d’espantar?

    I així poc a poc la Mònica Usart ens mostra les respostes i ens introdueix en la matèria sense ni adonar-te’n, i deixant-te ganes de més.

    Per acompanyar-ho tot, al final ens recomana una sèrie de pel·lícules on el temps hi té una importància cabdal, alhora que si us van més els films on hi ha el perill que un asteroide impacti contra la Terra també en trobareu. Però no es queda aquí, també ha elaborat un llistat de cançons que poeu trobar a Spotify relacionats amb la meteorologia (n’hi ha algunes de ben conegudes).

    Així doncs, no deixeu d’agafar aquest llibre a la biblioteca més propera, doncs us ajudarà a resoldre molts dubtes alhora que aprendreu més.

    Més informació:

    Recomanat per Sara Codina. Bib. Central de Terrassa

    16/01/2018
  • La mujer temblorosa o la historia de mis nervios

    La Mujer temblorosa, o, La historia de mis nervios

    Hustvedt, Siri

    Barcelona : Anagrama, 2010

    Siri Hustvedt és una coneguda novel·lista nord-americana d’ascendència noruega.

    En aquest llibre reflexiona, a partir dels trastorns nerviosos que pateix, sobre  com els camps de la psiquiatria, la neurologia i la psicoanàlisi de vegades ofereixen visions contradictòries que dificulten  realitzar un diagnòstic concloent. És una investigació personal, una reflexió filosòfica i una consideració sobre l’evolució de la psiquiatria i la neurologia durant els dos últims segles.

    Estructurat com una història de misteri, el llibre intenta arribar al fons de les diferents perspectives sobre el seu diagnòstic. Planteja preguntes sobre què és el que realment causa una malaltia física, i sobre la validesa de la separació de la ment i el cos. El coneixement científic i la capacitat d'empatia estan estretament lligades. Hustvedt va créixer conscient de la seva hipersensibilitat: als colors, als sons, al dolor d'altres persones, assumint-ho com un defecte. Com a novel·lista, ha convertit aquesta hipersensibilitat en un actiu.

    Més informació:

    Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

    16/01/2018
  • Camins de nit

    Camins de nit

    Portell, Raimon

    Barcelona : Barcanova, 2017

    "Camins de nit" és la primera part de la trilogia "La llum d’Artús", escrita per Raimon Portell (Barcelona, 1963), docent i autor de llibres de viatges, llibres per a infants i guanyador del Premi de la Crítica Serra d’Or (2005) amb l’obra "Vull una corona!".

    La trama de "Camins de nit" està ambientada en paratges que ens són molt propers i que el lector podrà reconèixer fàcilment (Barcelona, Montserrat o el Pedraforca) tot i que l’autor en canvia els noms i situa l’acció en una època incerta, que tant podria ser el 1936, durant la Guerra Civil espanyola, com el 1808, durant la Guerra del Francès. I és que Portell, amb una gran destresa, ens condueix cap a aquest món distòpic, imaginat però esquitxat a la vegada de trets i espais reals en què la protagonista, una nena de dotze anys anomenada Rut, haurà de reunir tot el seu coratge per aconseguir fugir d’aquells que la persegueixen sense treva ni escrúpols i per motius que, fins i tot ella mateixa, desconeix.

    El ritme àgil de la narració, els misteris omnipresents i no resolts i una protagonista que emprèn un viatge per salvar la seva vida i que té els grans trets dels viatges iniciàtics, són els altres elements que configuren aquesta novel·la d’aventures adreçada al públic jove però que també farà gaudir qualsevol lector àvid d’aventures, sense restriccions d’edat.

    Us convidem a endinsar-vos en aquest món misteriós i a esperar, amb molta impaciència, la segona i la tercera part de "La llum d’Artús".


    Més informació:

    Recomanat per Bib. Sant Ildefons. Cornellà de Llobregat.

    09/01/2018
  • La Ópera de Vigàta

    La Ópera de Vigàta

    Camilleri, Andrea

    Barcelona : Destino, 2008

    A Andrea Camilleri el coneixereu segurament pel seu entranyable comissari Salvo Montalbano (anomenat així en homenatge a l’escriptor Manuel Vázquez Montalban), protagonista de nombroses novel·les policíaques i una exitosa sèrie de televisió; i recentment guardonat amb el premi Pepe Carvalho que atorga la BCNegra a Barcelona.

    El que molts no saben és que aquest escriptor sicilià és també un reputat guionista, director de teatre i de televisió. I que a més a més té una sèrie de novel·les històriques ambientades en la Sicília del segle XIX. El petit municipi de Vigata (nom fictici) situat a la prefectura de Montelusa, serveix de marc a diferents situacions hilarants que ens acosten a la vida quotidiana dels habitants de la Sicilia profunda.

    Basant-se en uns fets real recollits en un document de la època, "L’òpera de Vigata" ens relata la tensa situació que es viu al municipi quan el prefecte decideix inaugurar el nou teatre amb una òpera anomenada "Il birraio de Presto", tot i que gairebé tot el poble hi està en contra, al·ludint a la baixa qualitat d’aquesta. A partir d’aquí gaudirem amb els tripijocs del prefactor per sortir-se amb la seva, els plans secrets dels veïns per boicotejar l’acte i els esforços de la policia per posar ordre. Tot això a través de capítols curts en que els seus protagonistes (molts) aportaran una visió diferent dels fets, anant endavant i endarrere en la història.

    Amb un llenguatge riquíssim i un gran sentit de l’humor en Camilleri ens regala aquesta magnífica obra, que juntament amb “La concessió del telèfon” formen un tàndem literari que no podeu deixar de llegir, i gaudir. 

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà

    09/01/2018
  • Nos vemos allá arriba

    Nos vemos allá arriba

    Lemaître, Pierre

    Barcelona : Salamandra, 2014

    Al novembre de 1918, quan falten pocs dies per l’armistici i el final de la guerra, el tinent d’Aulnay-Pradelle ordena una última ofensiva absurda i sense sentit que finalitzarà amb dos soldats greument ferits, Albert Maillard i Édouard Péricourt. Representa un incident dramàtic que unirà els seus destins inexorablement. Édouard procedeix d’una família rica i posseeix un talent extraordinari pel dibuix, ha sofert una mutilació molt greu i refusa trobar-se amb la seva germana i el seu pare. Albert pertany a una família humil, però serà capaç de fer qualsevol cosa per compensar a Édouard a qui deu la vida. El tinent Pradelle és un aristòcrata arruïnat que somia recuperar l’esplendor de la seva família.

    Els protagonistes retornen a Paris i intenten viure en un món hostil, ple de misèria i oblit vers els soldats que han patit les greus conseqüències de la guerra, com ara mutilacions i depressions. Els tres lluitaran sense escrúpols i amb una gran voluntat per aconseguir les seves metes, sense tenir en compte si les seves accions i intencions són immorals o il·legals.

    La trama és àgil i en molts casos recorda a una novel·la de detectius. L’autor descriu molt bé la societat de l’època i el drama de la guerra amb una narració plena d’humor, ràbia i compassió.

    Aquesta novel·la, guanyadora del premi Goncourt, ha sigut un autèntic fenomen editorial a França.

     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat

    09/01/2018
  • Triatlón 2.0: entrenamiento basado en datos objetivos para aconseguir el máximo rendimiento

    Triatlón 2.0 : entrenamiento basado en datos objetivos para aconseguir el máximo rendimiento

    Vance, Jim

    Boadilla del Monte : Tutor, cop. 2017

    El triatló és una prova multiesportiva que consta de tres segments que es succeeixen sense pauses, que normalment són i per aquest ordre: natació, ciclisme i cursa a peu.

    També la formen dues transicions: una entre la natació i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu, configurant el conjunt de totes aquestes parts com un tot.

    L’autor d’aquest llibre “Triatlón2.0” Jim Vance es un autor que escriu sobre temes esportius de salut, fitness i medicina. El desenvolupament de “Triatlón 2.0” s’aprofita de la ciència i la tecnologia.

    “Triatlón 2.0” examina els aparells més utilitzats en aquest esport, com ara mesuradors de potència per a ciclisme, rastrejadors de GPS i monitors de freqüència cardíaca

    Per preparar un triatló és essencial tenir un pla d’entrenament, en aquest llibre el trobaràs.

    Sobretot s’ha d’establir prioritats, gestionar be el temps i programar-se amb els primers passos necessaris per arribar a la meta.

    Hi ha diferents distancies:

    Distància Sprint: 0,750 Km Natació, 20 Km Ciclisme, 5 Km Cursa a Peu.
    Distància Olímpica "A": 1,5 Km Natació, 40 Km Ciclisme, 10 Km Cursa a Peu.
    Distància "B": 3,0 Km Natació, 80 Km Ciclisme, 20 Km Cursa a Peu.
    Distància "C": 4,0 Km Natació, 120 Km Ciclisme, 30 Km Cursa a Peu.
    Distància Ironman: 3,8 Km Natació, 180 Km Ciclisme, 42,195 Km Cursa a Peu

    Més informació:

    • Federació Espanyola de Triatló
    • Escola Catalana Triatló
    Recomanat per Carla Canongia. Biblioteca L'Ateneu d'Esparreguera
    09/01/2018
  • La Leyenda del espacio

    La Leyenda del espacio

    Planetas

    Madrid : Sony BMG, p. 2007

    Acostumats a que la major part dels àlbums històrics de la música rock s’hagin publicat fa trenta, quaranta, o cinquanta anys, recorrem una vegada i un altre al segle XX quan volem reivindicar o commemorar discos mítics del gènere. Però a vegades no cal fer tanta memòria, i exemple d'això és que tan sols s’ha complert una dècada de la sortida d’un dels treballs més importants d’aquest estil musical a Espanya: “La leyenda del espacio” de Los Planetas.

    El setè àlbum de la banda granadina, ambiciós ja en el seu mateix títol (s’atreveix a fer referència al seminal i trencador “La leyenda del tiempo” de Camarón de la Isla), és una fita a diversos nivells. Dins la trajectòria del grup encapçalat per J i Banin no només és un dels seus àlbums essencials, sinó que a més va suposar un abans i un després tant a nivell artístic (la influència del flamenc els desmarcava força del so i els referents anglosaxons que havien tingut fins llavors, i els seus tres discos posteriors tenen un clar to continuista) com popular (a Barcelona, els hi va obrir les portes del Palau de la Música –març 2010- i els ha permès aspirar a omplir pavellons –l’annex del Palau Sant Jordi, desembre 2017-).

    Dins la germanor entre flamenc i rock, fa avançar el camí obert pels seus antecessors (“Omega” d’Enrique Morente i Lagartija Nick als anys noranta, i el mencionat, tot i que més jazz-rock, “La leyenda del tiempo” als setanta) apropant ambdós estils per la via no d’una combinació o una fusió, sinó d’una assimilació que es diria cuinada a foc lent escoltant cançons com “Si estaba loco por ti”, “Negras las intenciones”, l’inicial “El canto del bute”, o una “Tendrá que haber un camino” que no per casualitat compta amb la veu del citat Morente (la lletra de “Ya no me asomo a la reja” també és seva). Totes elles, per cert, comparteixen espai amb temes de caire més pop tan captivadors (“La verdulera”, “Deseando una cosa”, “Entre las flores del campo”…) que no fan sinó arrodonir i versatilitzar aquest treball. 

    I, finalment, a nivell nacional “La leyenda del espacio” està àmpliament reconegut com un àlbum imprescindible dins la música espanyola, sent directament assenyalat per la revista “Rockdelux” com el millor disc estatal de la passada dècada. Per extensió, doncs, un dels discos que no podem deixar passar dels nostres temps.  


     

    Més informació:

    Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Viladecans.

    09/01/2018
  • Color de llet

    Color de llet

    Leyshon, Nell

    Barcelona : Angle, 2017

    Hi havia una vegada una noia de quinze anys que vivia amb la seva família a una granja del camp anglès, allà pels volts de 1830. Mary, que és com es deia la noia, era la més petita de quatre germanes. Decidida, espavilada i directa, Mary era analfabeta, tenia els cabells blancs i una cama esguerrada. Ella i les seves germanes treballaven durament a la granja del pare feinejant al camp i tenint cura del bestiar. Completaven la família la mare i l’avi, un vellet desgastat per la vida camperola, per qui Mary sentia una tendresa especial.
     
    La feina a la granja era molt i molt dura. El pare, ressentit per no haver tingut cap fill mascle capaç de treballar tant com ell, les feia pencar de valent per produir el doble i no dubtava a castigar-les físicament si considerava que es relaxaven una mica. Aquella vida no agradava a cap de les noies i totes somiaven una existència millor. 
     
    Heus aquí que un bon dia, Mary va traslladar-se a viure a la casa del vicari. El seu pare va fer un tracte amb ell. A canvi d’uns diners, li deixava la Mary per a que cuidés la seva dona, que estava molt malalta. Al principi, s’enyorava molt, però el bon tracte que li dispensava la senyora la va ajudar a conformar-se.
    Tot va canviar quan la senyora va morir. Només la seva curiositat i el seu interès per aprendre van mantenir Mary ferma en un entorn hostil.
     
    Nell Leyshon (Glastonbury, 1962), novel·lista i dramaturga britànica, ens ofereix una novel·la estremidora que inicialment va concebre com una peça teatral. Escrita en primera persona, amb una veu narrativa senzilla i potent alhora, l’obra ve a ser un diari on Mary narra un any de la seva vida i on ho aboca tot. Ella mateixa insisteix que ho ha d’explicar tot, malgrat li pesi, perquè si no, res no s’entendria.
    Interessant la forma com està escrita i l’evolució de la protagonista, que madura com a persona i s’estrena i creix com a escriptora.
     
    Una novel·la curta, en aparença simple, que es llegeix en un no res i que corprèn d’allò més.
    08/01/2018
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50