Els bibliotecaris recomanen

  • The leftovers

    The Leftovers

    Barcelona : Warner Bros, DL 2015

    The Leftovers és una sèrie creada per Damon Lindelof i Tom Perrotta per al canal HBO i es va estrenar el 29 de juny de 2014 als Estats Units d'Amèrica.  A Espanya fou estrenada el 30 de juny de 2014 per Canal+ Series i a l’abril està prevista l’estrana de la tercera i darrera temporada.

    La sèrie està basada en la novel·la de Perrotta del mateix títol i que és productor executiu de la sèrie. Lindelof va ser un dels creadors, productors i guionistes de la sèrie Perdidos, una de les sèries que va fer que la ficció televisiva resorgís amb més força que mai als Estats Units.

    La sèrie està protagonitzada per Justin Theroux, Amy Brenneman, Christopher Eccleston, Margaret Qualley, Liv Tyler i Chris Zylka, entre d’altres.

    The Leftovers explica com reacciona la població en produir-se l'enigmàtica "Marxa Sobtada" que es porta amb si a amics, familiars i coneguts. Queden així abandonats a la Terra, els denominats "Leftovers", que hauran d'acceptar la situació i continuar amb les seves vides. La història se centra en aquestes persones que s'han quedat enrere, en concret en una família que viu als afores on centenars de persones han desaparegut misteriosament.

    La trama de la sèrie s’inicia tres anys després que milions de persones hagin desaparegut de la Terra de cop i volta. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d’un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes.

    Kevin Garvey (Theroux), el protagonista, és el carismàtic alcalde del Mapleton que intenta difondre esperança entre els vilatans quan en realitat la infelicitat el consumeix. La seva dona, Laurie (Brenneman), ha marxat absorbida per una secta anomenada "La Relíquia Culpable" i l’ha abandonat amb el seu fill Tom (Zylka), que ha deixat l'escola per seguir les directrius d'un profeta i la seva filla Jill (Qualley), una excel·lent estudiant que comença a obtenir males qualificacions.

    A més a més Garvey comença a sentir alguna cosa per la Nora Durst (Carrie Coon), una dona que s'ha quedat sola després que "El rapte diví" es portés a tota la seva família.

    Es tracta d’una historia coral que vol aprofundir més en el que senten i pensen els personatges davant aquest fenomen estrany que no pas esbrinar que és el que ha passat amb els que han desaparegut.

    Tràiler primera temporada 

    Més informació: 

    28/03/2017
  • Tor : tretze cases i tres morts

    Tor : tretze cases i tres morts

    Porta Gaset, Carles

    Barcelona : La Campana 2005

    Sang i venjança al sostre de Catalunya

    Un equip de periodistes de Televisió de Catalunya amb l’autor al capdavant es desplaça uns dies a Tor, un petit poble del Pallars Sobirà situat a més de 1600 metres d'altitud on no hi arriba cap carretera asfaltada i on a l'hivern no hi viu ningú.

    La muntanya de Tor (o la muntanya maleïda) i la seva propietat han estat des de finals del segle XIX motiu de disputes, odi i venjances entre famílies. Una sentència judicial dels anys quaranta establia que n'eren copropietaris tots aquells que visquessin tot l'any al poble, una condició inassumible en un indret incomunicat per la neu durant els mesos d'hivern.

    La troballa l'any 1995 del cadàver d'un dels dos cacics, brutalment apallissat i en estat de descomposició, reobre la investigació i empeny l'autor a desplaçar-se al lloc dels fets per a rodar un documental per al programa 30 Minuts de Tv3 i intentar treure l'entrellat d'aquest cas que encara avui està ple d'interrogants per resoldre.   

    L'ànsia de l'autor per descabdellar tots els fils i treure l'entrellat del misteri en un entorn  hostil i hermètic et contagia des de la primera plana. El fet que es tracti d'una història real, no resolta i propera geogràficament acaben d'amanir un relat que de ben segur no et deixarà indiferent.  

    Carles Porta és periodista, productor, director i escriptor. Ha treballat al diari Segre, ha estat enviat especial en zones de conflicte per Televisió de Catalunya, on també ha treballat pels serveis informatius en programes com 30 minuts i ha dirigit el programa Efecte Mirall. Arran de la seva tasca com a periodista d’investigació que va realitzar per al documental sobre el poble de Tor, volgué seguir descabdellant el fil tot el que va poder per acabar de treure’n l’entrellat.

     

    Més informació:

    Recomanat per Marc Vilallonga. Bib. Districte 5. Terrassa.

    27/03/2017
  • Herències col·laterals

    Herències col·laterals

    Llort

    Barcelona : RBA La Magrana, 2014

    Què li pot passar a un operari d’una empresa de manteniment de gas i electricitat a casa d’una dona gran al barri de l’Eixample de Barcelona?. Estem a la ciutat comtal, la Francesca per confusió, ha obert la porta a un noi que li vol fer la revisió del gas. Per culpa d’un accident la Francesca va amb cadira de rodes. La Francesca Puigmajor i Gassull va néixer a Pineda de Mar el 1911, en una família acomodada. El seu pare administrava els negocis iniciats per l’avi. Va tenir una infància i joventut molt benestant. El seu destí va canviar quan es va casar el juliol del 1933 amb un negociant més gran que ella i hereu d’un imperi en expansió.
     
    L’aparició de la família Claramunt l’any 1989 ens situa en escena les dues famílies principals d’aquesta història. Els Claramunt, pare, mare, fill i filla, viuen al barri de les Corts i l’Ernest és advocat. La Francesca ja té quasi vuitanta anys i viu al seu pis de l’Eixample, pis en el que vivia des del Nadal de 1940 amb el seu home i la seva filla d’un any, la guerra civil just havia acabat.

    El lligam entre les dues famílies vindrà donat a partir de la coneixença per part de l’Ernest Claramunt de l’existència de la Francesca. Ha arribat a acordar amb ella que li pagarà una pensió en vida. A canvi quan ella mori el seu pis de l’Eixample passarà a la seva família. Tot aquests fets que poden semblar aparentment de fàcil transacció no esdevindran pas sense mals de cap per a la família de l’Ernest Claramunt. L’autor ens arrossega a ambdues històries, les seves alegries, les seves pors, els seus conflictes, i vivències familiars i personals dels intèrprets d’aquesta trama. 
    Recordar-vos que està ambientada a la ciutat de Barcelona i al poble de Pineda de Mar de mitjans de segle. 

    Què en sabem de l’autor? En Lluís Llort Carceller participa a Clubs de lectura i tertúlies literàries per a biblioteques. Treballa al diari Avui, proporcionant-nos articles culturals i de crítica literària, com a periodista cultural seguit i reconegut a Catalunya. També ha estat guionista televisiu i escriptor de narratives per a infants i joves. 

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Districte 6. Terrassa.

    27/03/2017
  • Los Invisibles

    Los Invisibles

    Balestrini, Nanni

    Madrid : Traficantes de sueños, 2007

    Deia Antonio Tabucchi sobre el viatjar que cada lloc al que arribem és una sort de radiografia de nosaltres mateixos i que tot el profit que puguem treure d'aquesta trobada depèn en bona part de les nostres capacitats per interpretar-lo o, en les seves mateixes paraules, “de la nostra disponibilitat per acollir-lo a l'interior dels nostres ulls, i a l'interior de la nostra ànima”. Crec que amb els llibres passa exactament el mateix. Una lectura concreta, en el moment precís i amb la disposició i la sensibilitat necessària pot ressonar en nosaltres amb la força necessària com per operar un canvi en les nostres vides. Per contra, poden consumir-se tones de paper durant anys sense que això succeeixi. Queda fora de les intencions del que escriu aquestes línies el fer qualsevol tipus d'observació sobre el treball personal que pot contribuir a facilitar aquest tipus de vivències. Si que m'atreveixo, en canvi, a defensar l'existència d'un tipus de literatura que actua com a intensificadora de la vida i que s'oposa a aquella que serveix com a pur exercici d’escapisme.

    En aquest primer grup situaríem sens dubte l'obra de Nanni Balestrini (Milà, 1935) al qual li cabrien sense problema les definicions de poeta, novel•lista, activista polític, guionista, artista plàstic i moltes més. Personatge polièdric podríem dir seguint el costum tan de voga de definir amb aquest “palabro” a aquelles persones amb una amplitud d’experiències, cerques i interessos que dificulta la classificació reduccionista típica d'aquests temps de “tags” que avui vivim.

    L’experiència literària de Balestrini té, per situar-nos, un primer punt de referència important l’any 1963 quan, juntament amb d’altres escriptors i poetes, funda el “Gruppo 63” amb la intenció d’avançar cap a noves formes d’expressió que s’adeqüessin a l’acceleradíssim canvi social que vivia una Itàlia que deixava enrere els costums de l’antiga societat rural de la post guerra per endinsar-se de ple en la nova societat industrial.
    Balestrini combinarà la seva experimentació literària amb la militància i el compromís polític dins del moviment autònom italià convertint-se en un dels principals narradors del llarg maig del 68 Italià; un període de gairebé una dècada de lluites i conflictivitat social que anirien de la mà d’una duríssima repressió per part de l’estat. Com a tants d’altres Balestrini patirà aquella repressió en primera persona. Acusat sense proves d’associació subversiva, pertinença a banda armada i col·laboració en diversos homicidis dins del conegut com a “processo 7 aprile”, Balestrini escaparà d'un procés judicial absolutament kafkià i fugirà exiliat a França.

    De tota aquesta intensa experiència vital es nodreixen un amplíssim ventall d’obres que van des de la poesia i la novel•la fins a l’assaig històric. D’algunes d’elles (Gli invisibili, Vogliamo tutto o L’orda d’oro) podríem dir senzillament que són peces fonamentals per entendre la història recent de les lluites obreres i socials a Europa. D'entre aquestes tres volem recomanar-vos encaridament “Els invisibles”; un llibre que ofereix una porta a una experiència potencialment transformadora, passin endavant amb l’esperit obert i el cap despert.

    Més informació:

    Recomanat per Adrián Soler. Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal

    27/03/2017
  • Viento del este, viento del oeste

    Viento del este, viento del oeste

    Buck, Pearl S.

    Barcelona : Debolsillo, 2008

     “Aquestes coses que puc dir-te a tu, Germana meva, no podria explicar-les a cap dona del meu país, perquè no comprendria les llunyanes contrades on el meu marit ha viscut dotze anys.”

    Així comença la primera obra de Pearl S. Buck , autora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura, publicada l’any 1931. Nascuda a EEUU, va viure a Xina durant 40 anys. Això li va permetre poder reflectir els costums d’aquella societat de forma molt fidedigna. I reivindicar-los en cadascuna de les seves obres, tenint en compte tots els estrats socials i les seves circumstàncies.

    Reflecteix una historia de la vida quotidiana d’una dona a la societat xinesa distingida de principis del segle XX. En un moment en què començaven a introduir-se elements foranis a la pròpia cultura tradicional, vehiculats a través del matrimoni de la protagonista, li provoca uns neguits, perfectament extrapolables a la societat d’avui dia. El xoc entre cultures sempre provoca debats interns en la pròpia persona i en la relació amb els altres individus, que pot arribar a ser molt enriquidor.

    L’estil narratiu d’aquesta obra, en primera persona i en un to ben confidencial amb el lector, esdevé un element més que enriqueix el ja de per si gran contingut cultural, que permet entendre una cultura tan diferent de la pròpia. A més, fa d’aquesta una d’aquelles lectures que no s’obliden i es recorden perfectament passat el temps.

    Més informació:

    Recomanat per Carme Pérez. Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí.

    27/03/2017
  • Otra vida

    Otra vida

    Watson, S. J.

    Barcelona : Grijalbo, 2015

    S.J. Watson va néixer a Stourbridge, West Midlands (Regne Unit) al 1971. Va estudiar Física a la Universitat de  i es va traslladar a viure a Londres, on va treballar a diferents hospitals i es va especialitzar en el diagnosi i el tractament de nens amb deficiències auditives. Escriu les seves obres de ficció a les nits i durant els caps de setmana.

    Va debutar com a escriptor amb “Desconfia de tothom” al 2011. La novel·la es va publicar a 42 països i es va situar als primers llocs de les llistes de llibres més venuts a nivell internacional. Al 2014 la seva primera novel·la var ser portada al cinema per Rowan Jafe.

    Otra vida és el seu esperat segon llibre i amb ell es reafirma com a mestre del thriller psicològic.

    També és considerat el creador del subgènere “domèstic noire”: una novel·la negra sense detectius en el que hi ha un cas, però la persona que ho investiga no porta uniforme ni està treballant. És un veí, un marit, una germana. El subgènere s’ha fet mundialment famós amb obres com “La noia del tren” de la Paula Hawkins i “La Vidua” de Fiona Barton.

    “Estima al seu marit. La obsessiona un estrany. És una mare exemplar. Li és igual quedar-se sense res. Sap el què fa. Ha perdut el control. És innocent. És més que culpable. Viu dues vides. Podria perdre les dues. Obsessionada per trobar a l’assassí de la seva germana, Julia es submergeix en el pertorbador i fascinant món del cibersexe i s’endinsa en una relació extrema amb un desconegut. Però ell l’ha trobada a ella per atzar o l’estava buscant?”

    El llibre ens descobreix la vida de la Julia, mare d’un fill adolescent i esposa d’un bon home que l’estima.  Viu una vida tranquil·la i acomodada a una casa de Londres. Treballa com a fotògrafa fent retrats.

    Però una tarda, quan torna a casa, la policia i el seu marit l’estan esperant. La seva germana Kate ha estat assassinada a París.

    Incapaç d’acceptar la seva mort, la Julia viatja a París per saber quina vida portava la seva germana i allà descobreix que visitava llocs de cites per internet.

    Immediatament sorgeix el dubte: i si no va ser una agressió casual, tal com li han dit?

    Obsessionada amb la idea que un d’aquells homes amb els que es relacionava la seva germana sigui l’assassí, la Julia s’endinsa en un món desconegut que li desperta desitjos soterrats. Quin mal hi pot haver en jugar una mica?

    Té ingredients que recorden el desig fosc de la protagonista de “Cinquanta ombres d’en Grey”. La germana de la protagonista vivia a París amb una amiga anomenada Anna, que és la que introdueix a Julia en el món de les cites perilloses. D’aquesta manera coneix al Lukas, un misteriós i atractiu noi que amaga moltes coses i té un caràcter dominant i violent. Potser amaga que té alguna cosa a veure amb l’assassinat de la seva germana?

    Julia no pensa que pot ser tan vulnerable en la seva vida “online”. No imagina quantes coses pot saber d’ella un desconegut. A més és exalcohòlica, un element que l’autor aprofita per explorar com son de pacients les addiccions. Juga amb un món on encara se sent jove, atractiva, desitjada i salvatge. És una “antiheroïna” amb un caràcter imperfecte i complex. I aquestes característiques són les que atrapen al lector, que es pot sentir més identificat amb una dona real que amb una protagonista que tot ho fa bé.

    Igual que l’anterior novel·la, aquesta es llegeix amb ansietat i sense perdre pistonada.

    L’estil narratiu de Watson posa en tensió al lector més tranquil. Porta els personatges a situacions límit. Fa cops de volant a l’argument quan et sembla que comences a entendre qui serà l’assassí.

    Ens fa reflexionar sobre internet com una eina perillosa que et permet viure altres vides i experimentar facetes de nosaltres mateixos.

    Si llegeixes “Otra vida” trontollaran les teves creences però sobre tot, et quedaràs amb ganes de més.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

    27/03/2017
  • Aura

    Aura

    Davis, Miles,

    [S.l.] : Sony, cop. 2000

    Recomanar un disc de Miles Davis? Que no és prou conegut? Sí, a Miles el coneix tothom. Com coneixem Haydn, Monteverdi o Coltrane. Ara, sentir-lo, ja és una altra cosa. Fins i tot els grans artistes han quedat confinats a l'estret marge de dos o tres discos que surten a les antologies. Tothom a sentit el Kind of Blue, però aquí s'ha acabat l'artista?

    Doncs no. Treinta anys després del King of Blue, exactament treinta anys després, Miles seguia enregistrant discos, buscant sempre la bellesa a través d'algun gir nou. "Aura" és, dintre de la seva discografia dels anys 80, una obra singular. Composada i arreglada íntegrament pel desconegut Palle Mikkelborg, la música i la personalitat de Miles s'obren pas conferint un misteri i un, sí, aura de placidesa i intriga a tot l'àlbum. 

     

    Més informació:

    Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell de Barcelona.

    27/03/2017
  • El Bosque infinito

    El Bosque infinito

    Proulx, Annie

    Barcelona : Tusquets, 2016

    Els cowboys es besen? T’acabes preguntant quan veus la pel·lícula Brokeback Mountain d’Ang Lee, adaptació d’un conte de l’escriptora nord-americana Annie Proulx que tracta la intimitat de dos joves cowboys que volen sortir endavant en l’ambient rural i opressiu de la nord-amèrica dels anys seixanta. Transcorreguts deu anys de la seva estrena, l’escriptora torna amb un nou llibre, aquest cop ambientat en la immensitat dels boscos del Canadà i del nord-est dels Estats Units.

    Al final del segle disset dos joves arriben als territoris francòfons d’un nou món habitat per antics moradors, bon coneixedors de la terra que trepitgen, i nouvinguts amb gran entusiasme per l’explotació dels recursos naturals d’un bosc que sembla aleshores infinit. Els joves francesos són René Sel i Charles Duquet, protagonistes d’una saga familiar d’un contacte estret i íntim amb la natura, el seu locus vivendi. Com el Macondo de Gabriel García Márquez, el bosc d’Annie Proulx esdevé un mirall amb què els habitants dels antics boscos infinits veuran reflectida la seva història.

    Annie Proulx, és nascuda a Norwich, Connecticut, l’any 1935, i ha escrit destacades novel·les com ara Postcards, Atando cabos, premi PEN/Faulkner l’any 1993 i The shipping news, canciones del corazón, premi Pulitzer el 1994. Barksins, El bosque infinito, és la seva cinquena novel·la.

    Més informació:

    Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt

    21/03/2017
  • Clínica de l'abandó

    Clínica de l'abandó

    Merini, Alda

    [Vic] : Eumo, 2016

    Presentem amb aquest llibre, XII Premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia” una de les poetes italianes més reconegudes al seu país, Premio Librex-Guggenheim «Eugenio Montale», Premio Vareggio, Premio Procida-Elsa Morante, i proposada per Dario Fo, com a candidata al Premi Nobel.

    La poesia d’Alda Merini no s’adiu a cap de les tendències de la poesia de la segona meitat del Novecento. Alda Merini era, com es sol dir, “un personatge”. Va viure i morir a Milà, en la indigència, manera com ella va escollir viure. Fumava entre 3 i 4 paquets de cigarrets al dia, que argumentava que li van allargar la vida. No va escollir una vida fàcil, i va passar part d’aquesta en  manicomis. La seva poesia narra la història de la seva vida, una vida dura, que en la seva última època deriva cap a una profunda religiositat de caràcter místic. .

    Els poemes de Clínica de l’abandó  van sorgir entre el 2000 i el 2002. No van ser escrits, sinó dictats, a amics i col·laboradors, en les trobades en bars i altres espais, com solia fer Alda Merini en els darrers anys. Aquests poemes posteriorment va ser estabilitzats. Són poemes de surten la de la bogeria, però sobretot de  l’amor i el desig, l’amor al qual cridava i amava. Són poemes crus i apassionats, com la pròpia Alda Merini.

    L’obra conté la traducció catalana i el poema en l’idioma original, l’italià.

    Més informació al catàleg:

    Alda Merini a les biblioteques

    Poesia italiana a les biblioteques

    Més informació:

    Alda Merini (Wikipedia) https://es.wikipedia.org/wiki/Alda_Merini

    Círculo de poesia. Poesia italiana contemporánea 

    Recomanat per: Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu

    24/03/2017
  • El Espíritu de la ciencia-ficción

    El Espíritu de la ciencia-ficción

    Bolaño, Roberto,

    Barcelona : Alfaguara, 2016

    Com ha passat amb totes les obres pòstumes de Roberto Bolaño (Santiago de Xile 1953 – Barcelona 2003) la polèmica ha envoltat la publicació d'aquesta novel·la. Obviarem aquestes qüestions.
    Estem davant d'una novel·la primerenca de l'autor xilè establert a Blanes. Una obra que ens transporta a l'univers de Bolaño, on trobem bona part de les seves obsessions: poetes neòfits, tallers i revistes literàries, D.F., la ciència-ficció, els jocs de guerra,...

    La novel·la recorda Los detectives salvajes: els protagonistes són poetes, el paisatge és la capital mexicana, la cerca -en aquest cas de revistes literàries- forma part de la trama, assistim al desvetllar sexual dels personatges... Bolaño barreja a l'obra l'estil epistolari -cartes que el protagonista envia a escriptors de ciència-ficció- amb l'entrevista i la narració, sempre amb el particular toc d'humor de l'autor.

    Una novel·la per «bolañistas» i per aquells que vulguin introduir-se al món de Roberto Bolaño, abans de passar a les imprescindibles Los detectives salvajes i 2666.
     

    Més informació:

    Recomanat per Jose F. Mota. Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

    21/03/2017
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50