Els bibliotecaris recomanen

  • Psicogeografía: la influencia de los lugares en la mente y en el corazón

    Psicogeografía :

    Ellard, Colin

    Barcelona : Ariel, 2016

    En aquest llibre Collin Ellard exposa com, a través de la psicogeografia, establim una relació emocional i perceptiva amb el nostre entorn i com aquest vincle influeix profundament en els nostres pensaments, emocions i respostes físiques. Ellard s’endinsa en l’anàlisi de la planificació urbanística com un element essencial en el comportament i el benestar de la població. Entendre com funcionem els humans i què ens motiva pot aportar-nos eines per construir un entorn que ens predisposi a sentir-nos més a gust. 

     

    Recomanat per Biblioteca l'Escorxador Sant Celoni

    23/02/2017
  • Venecia

    Venecia

    Bing, Alison

    Barcelona : GeoPlaneta, 2014

    Aprofitant l’esdeveniment del carnaval a Venècia, que es celebra de l’11 al 28 de febrer, us presentem la guia Venecia de Cerca, dissenyada per a què el viatger porti còmodament a la butxaca els millors suggeriments i consells per una visita inoblidable a la ciutat de les góndoles.

    Amb la finalitat de portar al viatger ben bé al cor de la ciutat, s’inclouen mapes de lectura ràpida i informació turística dividida per barris. A més a més, una secció amb recomanacions de les millors passejades, els millors plans romàntics i on fer les  millors fotos dels canals, les millors obres d’art més rellevants i que pots gaudir a la ciutat i com no, recomanacions de festes de disfresses per a divertir-se fins que el cos aguanti. 

    Més informació a:

    Recomanat per Cristina Poch. Biblioteca Joan Coromines (El Masnou).

    23/02/2017
  • La Vida sense la Sara Amat

    La Vida sense la Sara Amat

    Puig, Pep

    Barcelona : Proa, 2016

    El llibre és una evocació dels anys d’infància i sobretot dels inicis de l’adolescència.  Basat en l’escenari dels records de l’autor, ja que vivia a Terrassa i estiuejava a Ullastrell, com el protagonista masculí del relat, és, per la resta, una aventura. Hi tenen un paper important les fòbies i pors que es desenvolupen en l’adolescència i els somnis de l’amor únic i inabastable.

    El temps que passa lentament en tardes parlant i jugant amb una pilota, amb descripcions minucioses i obsessives dels carrers, els camps que envolten el poble, les plantes que hi ha… tot evoca la tensió que precedeix a l’entrada al món dels adults. Un món ple de secrets que el protagonista albira en la sexualitat dels adults, que rebutja per explícita, mentre se sent atret per una noia davant la qual no sap què fer… a banda d’esforçar-se en ser el seu heroi. Per ella, transgredeix les normes amb petits enganys, que li deixaran records eterns.

    És una novel·la amb vocació popular, on es pot veure la influència de Mercè Rodoreda i un particular homenatge als llibres llegits i no llegits.

    Pep Puig va néixer a Terrassa en 1969 i viu a La Nou de Gaià, un poble del camp de Tarragona  envoltat de vinyes i garrofers. Després de  «L’home que torna» i «Les llàgrimes de la senyoreta Marta», va publicar un recull de contes, «L’amor de la meva vida de moment». En aquest recull hi ha una narració titulada «Clara Bou», que és la llavor de «La vida sense la Sara Amat», la novel·la amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi 2015.

    Pep Puig procedeix del món de l’activitat física i l’esport, ja que va estudiar a l’INEFC i va jugar al futbol al Terrassa. Ara, és instructor de gimnàstiques posturals.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Marian Colomé. Gavà

    20/02/2017
  • La Cinquena planta

    La Cinquena planta

    Baixauli, Manuel

    Barcelona : Proa, 2014

    Manuel Baixauli (Sueca, 1963) va guanyar el 2015 el premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès amb aquest llibre. La novel·la es basa en un fet real viscut pel mateix autor.  I és que una setmana després d’haver acabat l’anterior novel·la, "L’home manuscrit", Baixauli, B al llibre, queia malalt de la síndrome de Guillain-Barré. La malaltia el deixa completament paralitzat, B diu al llibre “com una pedra”, sense poder parlar i amb respiració assistida. No es va començar a recuperar fins al cap de quaranta-dos dies i va haver d’ingressar en un sanatori dalt de la muntanya durant quatre mesos per fer la rehabilitació. 

    La història va saltant dels records d’hospitalització als records de la rehabilitació al sanatori i de la seva tornada a casa encara convalescent. A mesura que avança el relat, el sanatori, els seus personatges i la misteriosa cinquena planta d’aquest edifici, van esdevenint cada cop més part d’un univers oníric imaginat per l’autor. La intercalació de dibuixos i fotos dins de la història ajuden a accentuar encara més aquesta barreja entre la realitat i la ficció que l’autor combina amb gran naturalitat i que fa tan sorprenent i interessant la lectura d’aquest llibre.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Marian Colomé. Gavà

    20/02/2017
  • Palmeras en la nieve

    Palmeras en la nieve

    Gabás, Luz

    Madrid : Temas de Hoy, 2012

    Palmeras en la nieve és la primera novel·la de la filòloga i traductora aragonesa Luz Gabás, que va tenir la idea de reflectir en una novel·la part de la història de la seva família: l'emigració de gent del Pirineu aragonès a la colònia espanyola de Guinea Equatorial. El pare i l'avi de Luz Gabás van treballar ambdós a la finca de cacau Sampaka, a l'illa de Bioko (anomenada Fernando Poo en temps colonials), fet que va ser una de les fonts d'inspiració principals de la novel·la. Consolidada en el que ja s'anomena el boom del best-seller colonial, subgènere que arrenca amb les novel·les El tiempo entre costuras i Misión olvido de l'escriptora Maria Dueñas.

    Palmeras en la nieve explica la història de dos germans, Kilian i Jacobo, nascuts a la vall pirinenca de Pasolobino, nom literari darrere del qual s'amaga la vall de Cerler, que als anys 50 del segle XX decideixen seguir els passos del seu pare i anar a treballar a les finques de cacau Sampaka a l'illa de Fernando Poo. Molts anys després Clarence, la filla de Jacobo, descobrirà unes cartes misterioses enviades des de Guinea Equatorial. Decidia a descobrir el que s'amaga darrere, Clarence anirà a Bioko i acabarà destapant un secret familiar llargament guardat.

    Una de les grans virtuts d'aquesta obra és que reflecteix amb molta exactitud la vida a la colònia en els darrers anys de la seva existència. Mostra les diferències socials entre blancs i negres, els diferents treballs que els dos grups havien de fer, i com de tirants eren les seves relacions. Els blancs eren els dominants, fins i tot en les relacions sexuals, i aquest és un dels elements clau en la novel·la.

     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat.

    20/02/2017
  • Las Brujas de la noche

    Las Brujas de la noche

    Vinogradova, Luba

    Barcelona : Pasado y Presente, 2016

    Luba Vinogradova és una traductora i investigadora, especialista en història contemporània russa. Fins a la publicació d’aquest llibre, havia fet col·laboracions amb altres autors de renom, destacant sobretot l’estudi sobre Vassili Grossman a l’exèrcit roig, escrit conjuntament amb Antony Beevor. 

    Per a la seva primera obra en solitari ha triat com a tema les aviadores soviètiques de la Segona Guerra Mundial, i més concretament, els esquadrons íntegrament femenins creats per Stalin per frenar l’avenç dels alemanys dins territori rus. Les bruixes de la nit, que donen nom al llibre, és com els alemanys coneixien només una part d’aquestes aviadores, les que els bombardejaven de nit amb avions petits i lents, però amb altres virtuts que els feien temibles, i que amb el motor al ralentí sobrevolaven els seus campaments amb un so similar al d’unes escombres solcant el cel.

    El llibre es basa sobretot en una rigorosa investigació en arxius i en entrevistes als supervivents d’aquella època. El llibre s’estructura a partir del relat de les experiències de les aviadores. Però el resultat és molt més que un seguit de gestes i esdevé una descripció vívida de situacions quotidianes, del dia a dia de la guerra i de la Rússia d’Stalin.
    Una obra molt recomanable, amb rigor històric, i alhora molt ben escrita i entretinguda, que reivindica el paper de la dona en la història. Una obra que ens mostra com aquestes dones van lluitar contra el nazisme però també contra el masclisme de la seva època.
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Marta Mata. Cornellà de Llobregat

    20/02/2017
  • Moon

    Moon

    Madrid : Sony, cop. 2009

    Moon és una petita joia de la ciència ficció, la gran triomfadora del Festival de Sitges del 2009. Duncan Jones, que fins al moment tan sols era conegut per ser el fill de David Bowie, va debutar en el cinema dirigint aquesta intel·ligent, reflexiva i claustrofòbica història. Moon planteja interessants reflexions, és una pel·lícula realitzada a l’estil de la ciència ficció d’abans, com la de “2001” de Kubrick. 

    El film es basa pràcticament en el treball d’un sol actor, Sam Rockwell, que suporta tot el pes de la pel·lícula per atraure al públic i mantenir-lo interessat i entretingut durant una hora i mitja. Una pel·lícula, una història, un actor. Perquè això funcioni és imprescindible contar amb un excel·lent intèrpret i Sam Rockwell ho és i de bon tros. 

    Sam Rockwell interpreta a Sam Bell, un astronauta que treballa totalment sol en una estació espacial a la lluna. En la seva tasca, va recollint heli i enviant-lo posteriorment a la terra per ser utilitzat com a font d’energia. Ja porta 3 anys en aquesta estació espacial i comença a experimentar clares mostres de deteriorament físic i mental. A més, cada dia l’empresa amb qui treballa li va prometent que aviat podrà tornar a la terra amb la seva dona i la seva filla però aquest dia no arriba mai. De cop i volta un terrible accident en la superfície lunar provoca un pertorbador descobriment que fa que encara creixi més la paranoia i la sensació d’aïllament. 

    Amb molt poc pressupost, Duncan Jones va aconseguir una estètica molt poderosa, una fotografia molt minimalista. La interpretació de Sam Rockwell és simplement supèrbia, al que també hem d’afegir la banda sonora de Clint Mansell. 
    En definitiva sobren les paraules per a defensar aquesta petita gran obra mestra.

    Més informació:

    Recomanat per Rosa Ferrer. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà

    20/02/2017
  • Karate para todos

    Karate para todos

    Díaz Portillo, Francisco

    Madrid : Libsa, cop. 2011

    Aquest llibre parla de les modalitats del karate, de la seva història, de la seva pràctica pels nens, molt important, i de les seves característiques bàsiques.

    La paraula karate vol dir “camí de les mans buides”. 
    Els seus inicis són una miqueta controvertits perquè unes versions parlen d’un inici al japó i unes altres que va començar a l’India. Està més estes ara mateix a la part del Japó.

    Es divideix en dues fases, una és la Kata o combat imaginari i una altre és el kumite,  és el combat real i la defensa personal.
    La pràctica d’aquest esport permet créixer d’una forma sana i integra. Transmet una sèrie de valors com la tolerància, la disciplina i el respecte als altres.

    Des de Can Peixauet Karate esperem que us hagi agradat aquesta recomanació i us animen a que practiqueu l’esport. 
    Osu!!


    Vídeo recomanació feta per Jordi Chávez. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

    21/02/2017
  • Río negro

    Río negro

    Indridason, Arnaldur

    Barcelona : RBA, 2016

    Arnaldur Indridason. Reikiavik, 1961. Historiador, periodista, crític literari i de cinema. Va ser guardonat amb el premi Golden Dagger 2005 amb “La dona de verd”, que el va consagrar com un dels grans autors de la novel·la negra nòrdica.

    Viu a Reikiavik amb la seva dona i els seus tres fills. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduït  a 37 idiomes i amb més de 7 milions d’exemplars venuts a tot el món.

    Al 1997 va crear el personatge de l’inspector islandès Erneldur Sveinsson per a les seves novel·les policíaques. L’inspector és un home obsessionat pel passat i per l’ombra del seu germà, que va desaparèixer quan només era un nen.

    La investigació criminal a les seves obres és un pretext per resoldre un enigma del passat. Els autors que més li han influït han estat  Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que van escriure les aventures de l’inspector Martin Beck.

    Al 2013 va obtenir el VII Premi RBA de Novel·la Negra amb la seva novel·la “Passatge de les ombres” (Skuggasund).

    La novel·la que us recomano avui pertany a la sèrie del detectiu Erlendur però està protagonitzada per la detectiu Elínborg, que és membre del seu equip de treball.

    La història comença amb la trobada d’un cadàver degollat a un pis del centre de Reikiavik. Es tracta d’un home jove que porta a les butxaques de la seva americana Rohypnol, la droga de les violacions.

    Aquí comença una investigació acuradíssima, plena de detalls que van encaixant lentament gràcies a la perícia de la detectiu encarregada del cas.

    Enmig de la investigació coneixem paral·lelament la vida de la detectiu Elínborg, amb els seus 4 fills i el seu home, en un intent de fer entrar el lector dins la quotidianitat dels protagonistes, o més exactament, dins la vida que hi ha més enllà del treball policial, que de vegades pot  interferir en la investigació.

    Pocs testimonis, molta perseverança, punts clau que poden passar desapercebuts i la mà mestra d’un autor que sap portar àgilment el lector encuriosit fins al final de la narració.

    Si no has llegit mai una obra representativa del gènere “Nordic Noir” és una bona novel·la per introduir-te. Si ja has llegit altres autors escandinaus veuràs que val la pena aprofundir en el sempre sorprenent  misteri més fred d’Europa.

    Et recomano aquesta novel·la perquè et fa desconnectar per una estona de tot el que t’envolta. I si la llegeixes aquests dies d’hivern en plena onada siberiana t’agafen ganes de quedar-te al teu sofà preferit, tapat amb una bona manta de llana gruixuda,  gaudint d’una lectura absolutament absorvent.

    Més informació:

    Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

    06/02/2017
  • Elaenia

    Elaenia

    Floating Points

    [S.l.] : Pluto, p. 2015

    La música electrònica és un continent per descobrir. Sovint no passem del perímetre, per què el mur és massa alt: bombos a negres, clitxés, sorollisme sense cor. Però si aconseguim saltar ho agraïrem. També la sensibilitat humana ha trobat formes d'expressar-se sense els instruments tradicionals. 

    Floating points és una de les mostres precioses d'aquesta realitat. Al darrera hi ha el músic i neurocientífic Sam Shepherd. Després d'una carrera de singles i mil i una nits de DJ experimental, Floating points va enregistrar el seu primer àlbum el 2015, es deia Elaenia. Sam Shepherd mostra aquí el seu pols com a compositor i com a líder d'una banda. 

    Elaenia és un disc íntim, obert, minimal i expansiu alhora. Pink Floyd no el desdenyaria. Composat com una sola peça, al final el treball es presenta tallat en sis troços, que anomenarem cançons a falta de millor paraula. Potser fragments, recorreguts, miralls. 

    Floating points també va més enllà als directes. No trobem aquí un home tocant botons, que també, sinó una banda completa, utilitzant tots els mecanismes de la seva època: botons, baquetes, guitarres. Aquí els teniu en marxa: 

     

    Més informació:

    Recomanat per Julián Figueres.  Bib. Vapor Vell. Barcelona.

    14/02/2017
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50