Els bibliotecaris recomanen

  • Estrellas de Hojalata

    Estrellas de hojalata

    Lemire, Jeff

    Bilbao : Astiberri, 2016

     

    Tot i que a la gran pantalla el món dels superherois està més viu que mai, no es pot dir el mateix en la seva vessant editorial. La publicació excessiva de col·leccions ha provocat un clar esgotament en els personatges amb la conseqüent caiguda de vendes. Però fora d’aquest àmbit el còmic americà independent està vivint un moment dolç amb col·leccions de qualitat. Un bon exemple és aquest Descender escrit per un dels guionistes més en forma del moment: el canadenc Jeff Lemire (guionista d’obres de culte com Essex County o Sweet Tooth). En aquesta obra de ciència-ficció que parla de la lluita dels robots pels seus drets, representat sobretot pel seu protagonista, el nen-robot TIM-21, Lemire forma equip amb el dibuixant d’origen vietnamita Dustin Nguyen que aporta un curiós però impactant estil pictòric que aporta una atmosfera molt distintiva a l’obra. Fins ara s’han publicat a Espanya un total de tres volums (Estrellas de hojalata, Luna máquina i Singularidades). Una interessant colecció que actualitza alguns dels temes clàssics del gènere de la ciència-ficció.

     
    Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà (Mollet del Vallès).
    18/11/2017
  • El Secret del meu turbant

    El Secret del meu turbant

    Ghulam, Nadia

    Barcelona : Columna, 2010

    Aquesta és la primera novel·la de Nadia Ghulam, una jove nascuda a Kabul l'any 1985 que, en col·laboració amb la periodista Agnès Rotger (1973), va decidir escriure aquesta versió novel·lada de la seva pròpia historia. L'obra ha estat guanyadora del "Premi Prudenci Bertrana" de l'any 2010.

    Novel·la de caire autobiogràfic, escrita en col.laboració amb la periodista Agnès Rotger. La protagonista, la Nadia, és una noia afganesa que viu actualment a casa nostra, explica els anys en què es va veure obligada a viure sota l’aparença del seu germà mort per sobreviure durant el règim Talibà a l'Afganistan. Arrel d’un bombardeig quan tenia només 8 anys va patir greus ferides i va estar ingressada durant dos anys en un hospital; gràcies a la seva voluntat fèrria i la perseverància de la seva mare, va sobreviure . Aquest període on va haver de viure sota aquesta identitat falsa es va allargar durant deu anys per poder mantenir la seva familia i va refer , finalment, la seva vida a Barcelona, gràcies a la col.laboració d’una ONG. 

     

    Més informació:

    Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

    16/11/2017
  • El Poder del desorden: para transformar nuestra vida

    El Poder del desorden :

    Harford, Tim

    Barcelona : Conecta, 2017

    El Poder del desorden mostra els beneficis del desordre en diferents aspectes: els negocis, l’art, la política, etc., a partir d’un punt de vista neurològic, psicològic i social. 
    Es tracten conceptes com la col·laboració, la resiliència, la improvisació o la creativitat, com a aspectes que poden rendibilitzar-se gràcies al desordre. També es mostren casos d’èxit de personatges reals amb aquesta característica. 
    El llibre parla d’aspectes de la vida professional com el lloc on treballem: com és la taula de treball, l’edifici, la forma... per mostrar les diferències que conté cada espai.
    L’autor, Tim Harford, és economista i conferenciant. Un dels seus llibres més coneguts és El economista camuflado
    A El Poder del desorden Harford planteja que el bon ús del desordre es converteix en creativitat i generació d’idees. Un punt de partida molt diferent a les darreres tendències sobre els efectes de l’ordre (com per exemple, l’autora Marie Kondo i el seu llibre La Magia del orden).

    Per saber-ne més:

    Recomanat per Sofía Möller. Biblioteca Can Pedrals de Granollers

    15/11/2017
  • El Desorden que dejas

    El Desorden que dejas

    Montero, Carlos

    Barcelona : Espasa, cop. 2016

    Aquesta novel·la, guanyadora del premi Primavera de Novel·la 2016, és un intens thriller psicològic protagonitzat per una professora de literatura que, per mirar de tirar endavant una relació personal complicada, decideix acceptar una suplència en un institut que casualment es troba situat en el poble gallec d'on prové el seu marit.

    Aquest fet que, en principi sembla només una casualitat, veiem com, a poc a poc es transforma en una obsessió per a la protagonista en assabentar-se que l'anterior professora a la qual ella substitueix, es va suïcidar. Una novel•la que comença amb un assetjament a una professora i que es converteix en un thriller pervers i apassionant on res ni ningú és el que sembla. Una dissecció de la fragilitat humana, de la feblesa de les relacions i del poder de la família.

    Carlos Montero és escriptor i guionista de sèries de televisió i pel·lícules. El seu treball com a guionista és apreciable en el to narratiu que utilitza a l'hora de crear la seva obra, un ritme ràpid, amb girs inesperats que ens mantenen en tot moment pendents del que li passa als seus protagonistes.
    També és autor de "Los tatuajes no se borran con láser" publicat l'any 2012.
     

    Més informació:

    Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades

    14/11/2017
  • Tu no ets una mare com les altres

    Tu no ets una mare com les altres :

    Schrobsdorff, Angelika,

    Barcelona : Columna, 2016

    Tu no ets una mare com les altres

    Des dels “bojos anys 20” i amb el canvi radical de vida de l’Alemanya nazi, aquest llibre retrata la personalitat més íntima i, sobretot, peculiar, de l’Else Kirschner. Com a eix central del relat, Angelika Schrobsdorff escriu la vida real de la seva mare, situada en el si d’una família jueva de la burgesia berlinesa

    És curiós sentir com aquesta lectura atrapa el lector amb sentiments d’acostament i a la vegada de rebuig cap a la protagonista. La vida de l’Else atrau el lector: per una banda, els qui l’envolten es contagien de la seva alegria i desinhibició i, per l’altra, el seu caràcter inconformista, rebel i a vegades inconscient fa que el lector també s’allunyi del personatge.

    En aquesta obra es veu la decadència més íntima d’una família jueva-alemanya que pateix els estralls de la Segona Guerra Mundial. Un història personal emmarcada en la colpidora personalitat d’una dona que enlluerna per la seva vitalitat, però que a la vegada pot arribar a ser la persona més fràgil.

     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Central. Igualada

    14/11/2017
  • La Regenta

    La Regenta

    Alas, Leopoldo,

    Madrid : Cátedra, 2004

    En l'actualitat, La Regenta de Leopoldo Alas Clarín està considerada per gran part de la crítica com la millor novel·la del Realisme espanyol i, per descomptat, elements no li falten per a aquesta distinció. Clarín va ser un dels intel·lectuals que es va enfrontar a l'actualitat espanyola decimonónica amb les metodologies de les ciències empíriques de l'observació i de l'experimentació, dos elements que vertebren els corrents estètics del Realisme i el Naturalisme.

    La Regenta va ser publicada en dos toms entre 1884 i 1885 i representa immillorablement l'enorme influència de la societat en el comportament dels personatges. Així doncs, aquesta obra de Clarín és fonamentalment una novel•la psicològica on els personatges deixen al descobert la seva ànima, cada un d'ells s'exhibeix amb la seva particular reflexió sense que aparegui la ideologia de l'autor.

    El personatge que dóna títol a la novel·la és Ana Ozores (o La Regenta), qui viu en una ciutat de províncies anomenada Vetusta (al•legoria d'Oviedo) en l'Espanya de la Restauració. En aquest escenari la infeliç vida d'Ana Ozores, pertanyent per herència a la burgesia però depenent del cercle social que l'envolta, configura la història d'un triangle amorós on s’acaba lliurant una batalla de poder. Ana Ozores està casada amb don Víctor Quintanar, el regent de l'Audiència de Vetusta. Víctor Quintanar és un home molt més gran que ella i que viu dedicat als seus assumptes personals i professionals  sense prestar atenció a la seva dona, qui viu contínuament en boca dels habitants de la ciutat. El triangle amorós que configura Ana Ozores acabarà en el desengany i la frustració juntament amb la il·lusió amorosa dels personatges principals.

    En diverses ocasions s'ha dit que La Regenta és la Madame Bovary o la Anna Karènina espanyola i, certament, aquestes comparacions no són desmesurades. Ana és víctima, igual que Emma Bovary o Anna Karènina, d'una societat corrompuda i asfixiant. En el cas de La Regenta, Ana Ozores  és víctima d'una societat beata, tenint en compte que un dels màxims poders de l’època era l’església. Durant la novel•la assistim a la derrota imminent d'Ana, encara que ella lluita a contracorrent amb l'esperança de poder arribar a bon port però la veritat és que, igual que Emma Bovary i Anna Karènina, l'intent de reconciliar-se amb l’entorn que l'oprimeix la porta indefensa i derrotada davant la força superior d'una societat on tota vanitat, hipocresia i misèria moral i espiritual tenen lloc.

    D'aquesta manera Clarín fa una crítica a tots els estaments de la societat de la Restauració: l'aristocràcia decadent, el clergat corrupte i les ideologies dels partits polítics imperants en l'època. Amb aquests ingredients Clarín retrata impecablement un dels motius que van obsessionar a la narrativa europea de la segona meitat del segle XIX: el retrat d'un caràcter femení que es debat entre el desig i la repressió de la societat.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui

    14/11/2017
  • Desig de xocolata

    Desig de xocolata

    Santos, Care

    Barcelona : Planeta, 2014

    Care Santos ens ofereix una novel·la estructurada com a peça operística en l’estructura dels capítols. El temps narratiu es situa gradualment al passat, comença al segle XX i retrocedeix fins a arribar al segle XVIII. La peça clau per tal de lligar les diferents referències temporals i les diferents històries és una xocolatera blanca de porcellana que constitueix la peça que embolcalla les diferents històries i els personatges. 

    Cada narració és la història de tres dones lligades al món de la xocolata, també en cada capítol coneixem els noms de diferents ingredients que s’usen en l’elaboració de xocolata que es podrien aplicar als diferents personatges protagonistes.

    L’autora aconsegueix recrear diferents èpoques, diferents estils narratius i diferents personatges amb un nexe comú molt ben trobat.
     

    Més informació: 

    Recomanat per Noemí Borràs. Bib. Piera

    14/11/2017
  • Allò que va passar a Cardós

    Allò que va passar a Cardós

    Solsona, Ramon

    Barcelona : Proa, 2016

    Ramon Solsona (Barcelona, 1950), escriptor, periodista i guionista, s'afegeix a allò que de manera un pèl barroera podríem anomenar el gènere de l'assassinat en terres de muntanya, una temàtica que també han tractat altres autors catalans contemporanis d'èxit: Les veus del Pamano de Jaume Cabré, Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll, i Tor: tretze cases i tres morts de Carles Porta.

    La novel·la comença amb la confessió d'un crim passional, des del primer capítol ja tenim la víctima, un guàrdia civil, mort a mans d'un topògraf. Però no us penseu pas que es tracta d'una novel·la policíaca, aquest episodi clau serà el fil que, tot estirant,  ens portarà a la vall de Cardós de l'any 1965, en plena construcció de les obres hidroelèctriques que havien d'abastir d'energia la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència.

    L'autor retrata una societat en un procés de canvi iniciat amb les obres de la Canadenca, la companyia de l'enginyer Pearson, un projecte gegantí que no es va enllestir fins a la dècada dels vuitanta del segle passat. Al llarg d'aquests anys, com dirà un dels personatges, “el Pallars Jussà va ser el Far West”. I és que una gran quantitat de persones de molts llocs d'Espanya hi acudien a buscar feina i, a mesura que canviava la fesomia de la vall, fins llavors un racó de món, també va canviar la demografia, l'economia i fins i tot els valors morals.
    Intercalant testimonis i fragments d'investigacions periodístiques, l'autor desplega una galeria de personatges, des dels treballadors més qualificats fins als obrers, els habitants autòctons de la vall, guàrdies civils, mossèns, periodistes...Un munt d'històries paral·leles que ens revelaran el perquè del crim, amb el rerefons de la dictadura, una sobtada prosperitat econòmica i les primeres passes cap a la modernitat materialitzada amb els sis-cents, la televisió i el turisme.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Vilanova del Camí

    14/11/2017
  • Desig sota els oms

    Desig sota els oms

    O'Neill, Eugene,

    Tarragona : Arola, 2017

    Desig sota els oms, és la darrera lectura que gaudiran els participants dels clubs de lectura Llegir el teatre. Actualment en escena a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, del 19 d’octubre al 26 de novembre, aquest text és un clàssic contemporani del teatre nord-americà.  

    Escrita el 1925 i ambienta a l’Amèrica profunda, en plena febre de l’or, Desig sota els oms explica la història de la granja de la família Cabot, propietat d’un patriarca vidu de 75 anys que conviu amb els seus tres fills. Tots aspiren a posseir la terra on han crescut i que han treballat penosament, però l'arribada del seu progenitor amb l’Abbie, una dona jove amb la qual acaba de casar-se, altera els seus plans.

    Mentre els dos fills grans marxen a Califòrnia a la recerca d'un destí millor com cercadors d'or, l’Eben, el germà petit, decideix quedar-se a la finca mogut per l'ambició i l’anhel de posseir la terra del seu pare. El desig i la passió irrefrenable que naixeran entre l’Abbie i l’Eben, desencadenarà una tragèdia amb un terrible desenllaç.

    Eugene O'Neill (Nova York, 1888 - Boston, 1953) es considera el fundador del teatre estatunidenc modern. Guanyador del Premi Nobel de Literatura i quatre vegades guanyador del Premi Pulitzer, les seves obres van introduir el realisme dramàtic a l’escena americana. 

    Alguns dels seus textos més aclamats són Més enllà de l'horitzó, Anna Christie, Estrany interludiLlarg viatge vers la nitAquí está el vendedor de hieloLa Lluna per un bord L'Emperador Jones

     

    Més informació:

     

    Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet.

    14/11/2017
  • Rutes pels boscos més bells

    Rutes pels boscos més bells

    Barba, César

    Bilbao : Sua, 2016

    Catalunya és un país eminentment forestal. Actualment es calcula que hi ha un total d’1,7 milions d’hectàrees de superfície arbrada, el que equival a dir que gairebé la meitat del país és bosc. Però allò que abunda més al nostre país són boscos joves, que des de fa més de mig segle incrementen any rere any la seva superfície per l’abandonament creixent de l’agricultura. Tots aquests boscos estan presents en les excursions d’aquest llibre, l’objectiu del qual és descobrir alguns dels millors boscos del nostre país, amb una àmplia representació d’espècies. Però com es tracta d’un llibre d’excursions i no d’un manual forestal, sempre s’ha tingut en compte que es tracti de boscos de fàcil accés i de rutes de diferents nivells, però per al públic en general.

    A més de la descripció del recorregut, el lector sempre trobarà tots els elements necessaris per comprendre i gaudir al màxim de l’arbreda que l’acull. Igual que un museu o una catedral, un bosc compta amb monuments centenaris, obres d’art naturals i un silenci reverencial, solament que aquí la vida bull en cada racó, i saber descobrir-la i interpretar-la ens ajudarà a assaborir el passeig i valorar l’entorn.

    Més informació a:


    Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

    08/11/2017
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50