Els bibliotecaris recomanen

  • La Sang de les promeses

    La Sang de les promeses

    Mouawad, Wajdi

    [Barcelona] : Edicions del Periscopi, 2017

    Considerat un dels dramaturgs més rellevants de l’escena actual i associat moltes vegades a les tragèdies clàssiques de la talla de Sòfocles per la duresa i el caràcter moral dels seus textos, Wajdi Mouawad, és el dia d’avui un referent imprescindible de la dramatúrgia internacional. Nascut al Líban l’any 1968 en plena guerra civil, l’escriptor i actor, sap de primera mà el que és viure (o sobreviure) en un entorn bèl·lic i alhora portar l’etiqueta de refugiat a la recerca d’una vida millor fora del seu país natal, aspectes que magistralment transporta en les seves obres.

    Amb La sang de les promeses, publicat aquest 2017 es recopila i s'edita per primer cop en català la tetralogia del seu teatre èpic integrat per Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Quatre peces teatrals representades als escenaris catalans per la companyia La Perla 29, les quals tenen un denominador comú, la devastació de les guerres sobre els humans. D’aquesta manera, el fil conductor de totes elles és la violència, l’exili, el desarrelament i la pèrdua produïts per conflictes com, la Segona Guerra Mundial passant per la Guerra del Líban fins a l’amenaça del terrorisme gihadista actual i, a la vegada, l’exploració dels orígens i la transmissió de la memòria històrica per part de les noves generacions amb la fi de trobar una esperança davant tantes atrocitats.

    Un engranatge tràgic de la nostra condició humana que s’eleva a clàssic gràcies a la força de les paraules i a les imatges ferotges que s’hi desprenen ‘gravades amb una brutalitat inaudita al cor del qui el llegeix’ segons el mateix Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29 en el pròleg del llibre. Una lectura recomanable tant pels amants del teatre com els que ho són menys, ja que l’univers Mouawad és com una teranyina que captura a tothom on se’ns presenta les nostres tenebres més fosques però, a la vegada, ens enlluerna amb un raig minúscul d’esperança i salvació que serveix com a bàlsam davant tanta sang vessada.

    Més informació:

    Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

     

    26/07/2017
  • Ex machina

    Ex machina

    Madrid : Universal, cop. 2015

    Un dels terrors comuns a l’ésser humà és el de morir ofegat. Està gravat en el nostre ADN des del principi dels temps, segurament com a mesura de precaució en un planeta que té el 98% de la superfície composta d’aigua. Amb els avenços en ciència i tecnologia, nous terrors es van afegint als primitius: morir atropellats, en un accident d’avió, electrocutats... el terror del segle XXI serà, sense dubte, morir a mans d’un robot que nosaltres mateixos haurem creat.

     

    Aquesta possibilitat és tan antiga com el cinema de ciència ficció. Només cal recordar robots sortits de mare com Gort a Ultimátum a la Tierra (1951), Guslinger a Almas de metal (1973) i el T-800 de Terminator (1984) per veure que el tema ve de lluny. Properament en sentirem a parlar molt pel remake en forma de sèrie que els nois de l’HBO han batejat amb el nom de la pel·lícula original, precisament Westworld, cridada a ser la successora de l’exitosa Joc de Trons.

     

    Ex machina ens parla d’un creador d’intel·ligència artificial que cita un dels empleats de la seva empresa per a que faci un test a Ava, una dona robot, durant una setmana. La personalitat obsessiva del creador (el camaleònic Oscar Isaac), la ingenuïtat del l’entrevistador (Dommhnall Gleeson) i el magnetisme de la robot (Alicia Vikander) portaran a un joc de dominació on tindran més importància els sentiments que la raó.

     

    Guanyadora de l’Oscar als millors efectes visuals, i més important, nominada al millor guió original, la primera pel·lícula del director Alex Garland és més una peça de teatre que el clàssic film de ciència ficció, amb diàlegs treballats i ambientació sòbria, on destaquen més les composicions dels personatges que l’acció.

     

     
    • Més informació:

    Prestatge virtual de cinema: Els robots al cinema

    Els robots al Catàleg Aladí 

     

    Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

    25/07/2017
  • Efecto dominó

    Efecto dominó

    Norek, Olivier

    Barcelona : Grijalbo, 2017

    Olivier Norek (1975), escriptor i antic tinent de la policia a Paris, amb aquesta novel·la va ser el guanyador a la millor novel·la negra europea del Festival Internacional de Lyon, Quais du Polar, el 2016.

    Nano, el fill petit d'una família corsa de delinqüents, va a parar a Marveil una coneguda i massificada presó. La seva germana intentarà alliberar-lo, després d'adonar-se que no pot superar la seva duresa. Per fer-lo haurà de planejar, conjuntament amb el grup que lidera, el robatori de les proves que van portar a presó al seu germà. Per donar falses pistes, també robarà quatre proves més que aconseguiran canviar la vida de quatre reclusos. 

    A l'altra banda, Víctor Conte, l'etern dimissionari, i el seu equip de la policia judicial intentaran recuperar les proves. La trama anirà serpentejant entre els errors dels lladres i els errors que cometen els policies.
    És una novel·la que possiblement té un excés de moralina, però és entretinguda i té un bon ritme. 
    Si t'agrada aquesta novel·la també t'agradarà

    Més informació:

    Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana

    24/07/2017
  • Felicidad familiar

    Felicidad familiar

    Colwin, Laurie

    Barcelona : Libros del Asteroide, 2017

    Colwin ens explica la història d’una família ideal, d’una família perfecte i de classe alta. La protagonista és una dona que ho té tot, però que arriba un moment, sobretot per ella en que es produeix una fractura mental entre la seva parella i ella, coneix algú. És una història que t’atrapa des de la primera pàgina, i et manté enganxa’t. 

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Collbató

    24/07/2017
  • Rebeldes

    Rebeldes

    Hinton, S. E.

    Madrid : Alfaguara, 2008

    Llibre escrit al 1966 quan la seva autora tenia només setze anys. Les circumstàncies i conflictes que descriu connecten molt bé amb els adolescents del nostre temps: els conflictes familiars, la marginació i l'absència de futur que porten alguns joves a cercar al carrer i en el grup el que no troben a casa.

    Ningú li va dir a Ponyboy que la vida fos fàcil, però està bastant segur de tenir les coses controlades: sap que pot comptar amb els seus amics, que farien qualsevol cosa per ell. Però una nit, algú porta l'enemistat amb la banda rival massa lluny i el món de Ponyboy dóna un gir inesperat.

    El cineasta Francis Ford Coppola va adaptar al cinema aquesta novel·la —amb la plana major dels actors juvenils de l'època— que descriu la dura realitat on es mouen els adolescents en els suburbis de les grans ciutats i que avui resulta tan actual com quan es publicà per primer cop.

    Trailer de la pel·lícula The Outsiders.

     

    Recomanat pel Club de lectura juvenil. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar

    12/07/2017
  • Omega

    Omega

    Morente, Enrique

    Madrid : Universal, p. 2016

    L’any 2016 es va commemorar el 20è aniversari de la publicació del disc Omega una obra mestra sorgida de la col.laboració entre el cantant granadí Enrique Morente i el grup de rock granadí Lagartija Nick, un àlbum que va marcar un abans i un després dins del món de la música en una fusió de flamenc i rock fins aquell moment inèdita.

    Les lletres de les cançons d’aquest disc són de dos poetes molt diversos però genials com són el també granadí Federico Garcia Lorca, i el músic i cantautor canadenc Leonard Cohen. Pel que fa al primer, destaquen  La aurora de Nova York, Norma y paraíso de los negros, Ciudad sin sueño que són adaptacions de poemes inclosos dins el seu poemari Poeta en Nueva York .
    De Leonard Cohen trobem adaptacions dels seus grans temes Pequeño vals vienés, Hallelujah i First we take Manhattan, que han esdevingut ja mítics arrel de la mort de l’inigualable artista l’any 2016.

    Aquests poemes van ser revisitats amb l’adaptació musical d’Enrique Morente i Lagartija Nick i altres grans músics com Vicente Amigo, Isidro Muñoz, Cañizares, a més de la participació del guitarrista Tomatito o la filla del cantant, Estrella Morente.
    L’àlbum va ser reeditat l’any 2008 primer però l’any 2016 es va fer una reedició en un format de luxe que incloiria dos discos compactes, un DVD i un llibret on es detallava la gestació , els enregistraments i les anècdotes, amb imatges, manuscrits i entrevistes .
    Coincidint amb aquesta efemèride el 2 de desembre de 2016 els seus tres fills, Estrella, Soleà i José Enrique van celebrar un concert homenatge a la sala La Riviera de Madrid i el director Gervasio Iglesias va realitzar un documental recollint la història de la seva gestació.
     
     

    Més informació:

    Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

    24/07/2017
  • Ultramar

    Ultramar

    Bonet, Maria del Mar

    Sabadell : Picap, DL 2017

    “Un mosaic de músiques que té varis colors”, amb aquestes paraules Maria del Mar Bonet ens descriu el seu darrer disc. Ultramar és el nou disc de la cantautora Maria del Mar Bonet que es va presentar a Palma el 5 d’abril del 2017 per celebrar els seus 50 anys als escenaris. Una llarga i excel·lent trajectòria que la cantautora celebra de la millor manera possible, editant i regalant-nos a tots un nou disc.

    Ultramar és la música de la unió de  dues aigües, les del mar Mediterrani, les de Mallorca i les del mar del Carib, les de Cuba. Escoltar aquest disc és sentir com els cabals de les dues aigües es troben s’uneixen i sumen un nou cabal més ample que brolla amb força. Podem escoltar les peculiaritats de cadascuna de les aigües de forma clara, s’uneixen i escoltem una nova música on pots diferenciar amb claredat l’origen de cada nota, de cada gota. És la música de la Maria del Mar Bonet i  la música cubana alhora, és bonic i preciós.

    Cuba estima a Maria del Mar Bonet i el 2011 la cantant va rebre el  premi Cubadisco al millor disc internacional pel seu àlbum Bellver. Un premi  que ella mateixa va  recollir a l’Havana al gener del  2012. És aquí quan entra en contacte amb un seguit de músics cubans i comprova que les afinitats musicals són molt grans i no es pot resistir a iniciar un treball de col·laboració per fer néixer alguna cosa nova. El maig del 2016, Maria del Mar Bonet empren un viatge a  l’Habana, ara sí, per enregistrar el seu nou disc Ultramar,  un disc que representa doncs un immillorable regal d’aniversari per tota la seva llarga trajectòria professional.

    Aquest és un disc d’ultramar, de mar enllà, un disc d’unió entre el nostre mar, la  Mediterrània i el mar Carib,   un disc d’unió de les músiques de dues illes,  Mallorca i Cuba. Un disc   amb grans músics cubans com en Jorge Reyes i el seu grup de jazz llatí, el grup de música campesina Cuerdas del Monte, en José M. Vitier i altres col·laboradors com Mª Victòria, El Tosco, Pancho Amat, Enrique Pérez Mesa. Una extraordinària oportunitat per fusionar les músiques i crear-ne una de nova que s’escolta fluir amb gran naturalitat.

    Maria del Mar Bonet diu sobre Ultramar: “Aquest disc per mi és un mosaic de músiques que té varis colors: un grup de música de Latin Jazz amb el seu director Jorge Reyes; un altre de música campesina que són els músics del camp. A Cuba hi ha molts grups de músics que fan música del camp i que són una meravella, i que són la part més desconeguda musicalment i artísticament parlant de Cuba. Aquests colors de Cuba els coneixem poc. I llavors hi ha en José María Vitier, pianista contemporani que ha fet la banda sonora de molt cinema cubà”.

    Escolteu  el mosaic de músiques amb un munt de colors. Escolteu Ultramar, una novetat discogràfica que ja podem trobar també a les biblioteques de la xarxa

     

    Més informació:

    Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

    24/07/2017
  • L'Avi Ninus

    L'Avi Ninus :

    Baladia, F. Xavier

    Barcelona : La Campana, 2015

    Francesc Xavier Baladia (1965) és barceloní. Fa alguns anys va entrar al món editorial amb l’obra “Abans que el temps ho esborri” (Barcelona: La Magrana, 2004), on ens va fer un retrat de les seves dues branques familiars, els Baladia (fabricants tèxtils) i els Llorach (aristòcrates). En aquesta obra vàrem conèixer la vida privada d’una gran familia de l’alta burgesia catalana del S.XIX, que destacà en la societat barcelonina.

    L’any 2010 Mireia Ros dirigí la pel·licula Documental“Barcelona, abans que el temps ho esborri” basada en aquest llibre i guanyà el Premi Gaudí 2012, al millor documental. Ara F.X.Baladia continua, però, amb la història del seu avi, Ninus.

    La familia de l’avi era de Mataró d’una familia de l’alta burgesia catalana dedicada al món textil,que estava relacionada amb el bò i millor de la cultura i l’art català. La vida del seu avi va estar marcada des de petit. La seva mare (la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors) va abandonar la familia i va marxar amb el seu amant, deixant l’espòs i tres fills: en Gip, l’hereu, la Nini i el Ninus, el més petit que sempre fou un nen sensible. Tots tres foren educats per una tieta. Cap dels germans es va dedicar, plenament, al negoci familiar. El Gip, era un vividor que es va instal•lar a Madrid a viure la bona vida i en Ninus, a més de la fàbrica, es va dedicar als seus estudis, a la filantropia i fins i tot es va estrenar com autor teatral amb el pseudònim de Xavier de Costabona. En el llibre es van barrejant les vivències i costums de la familia i els apunts d’un dietari que escrivia l’avi, “quadern de garlandes” ,on amb gran detall trobem totes les despeses i compres que hi havia a la familia. Així sabem que era una persona molt meticulosa en tots els aspectes,vital i optimista per naturalesa fins a la seva mort i que es va convertir en el model de tot “un senyor de Barcelona” Els records i els espais es van succeint al llarg de l’obra i mentre llegim ens passejarem per Camprodon, La Molina, el xalet dels Pirineus, assistirem al Liceu i al Palau de la Música, i als palauets familiars.

    És una lectura molt recomenable, Una biografia però no està estructurada com a tal. Es un degotalll de records i fets reals que ens traslladen a la Barcelona de principis del S.XX. A la Belle Époque on els costums socials marcaven les classes i l’etiqueta era una manera de viure. Un repàs cultural i artístic del moment. Amb tots aquests records reconstruim la Barcelona d’un temps passats.

    Més informació:

    Recomanat per Montserrat Ribé. Bib. Municipal de Manlleu BBVA.

    24/07/2017
  • Talco de vidrio

    Talco de vidrio

    Quintanilha, Marcello

    Barcelona : La Cúpula, DL 2016

    Marcello Quintanilha ens sorprèn de nou amb aquesta novel·la gràfica, després de la premiada i admirada Tungsteno. El títol descriu la contradicció vital que viu la seva protagonista. Rosángela és “afortunada”, te una bona feina, família i status social. Però hi ha alguna cosa que no funciona i serà el somriure de la seva cosina, bastant menys afortunada, la que farà saltar l’alarma i remourà els  fonaments de la seva vida plena d'aparences.

    Per viure una altra vida haurà de passar per un procés d’autodestrucció amb molt mal final. Algun crític ha volgut comparar aquest relat amb les pel·lícules de Michael Haneke, un petit esdeveniment pot significar un canvi catastròfic en la vida.

    A Talco de vidre repeteix el blanc i negre de Tungsteno,  jugant amb diferents trames i sobretot destacant les expressions de la protagonista i de la seva evolució vital.

    Quintanilha té la capacitat de transmetre el malestar i angoixa en forma de thriller psicològic fins el final del llibre.

    Més informació:

    Un dels còmics preferits de Marcello Quintanilha:

    Música que apareix en aquest còmic:

    Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

    24/07/2017
  • Els Guardians de l'aigua

    Els Guardians de l'aigua

    Barcelona : Clipmèdia, 2009

    “Els Guardians de l’Aigua” reuneix en 552 pàgines una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. El llibre representa una mirada plural que recull la diversitat de solucions que han de permetre aconseguir, tant a curt com a mig termini, un abastament d’aigua de qualitat i un bon estat dels ecosistemes fluvials.

    Hi ha un capítol molt interessant que exposa com l’aigua sempre ha estat una font de desenvolupament local i de qualitat de vida, però que sovint la utilització econòmica dels cursos fluvials ha generat impactes negatius. Tot i això, la relació entre societat i aigua ha creat un conjunt de paisatges de gran valor ecològic, econòmic, cultural i simbòlic cada cop més apreciats i utilitzats com a bé públic.

    L’objectiu d’aquest llibre és fer conèixer aquest món desconegut que hi ha al darrera de l’aixeta de casa i després del clavegueró del carrer.

    Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

    24/07/2017
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50