Rarámuris
Esports : Les grans distàncies
Quan el temps per a fer deu quilòmetres en cursa popular augmenta uns segons, quan a la darrera trail que hem fet hem arribat després del runner al que sempre aconseguim avançar, quan els entrenaments se’ns fan interminables i no aconseguim rebaixar les dècimes de segon que tenim per objectiu... sempre hi ha excuses: feia vent, la gent no em deixava avançar, havia plogut massa i el terra estava enfangat, l’esmorzar se’m va posar malament, havia anat a dormir tard, les soles de les meves vambes estan gastades...
Les soles gastades no són excusa per als rarámuris
Aquesta última és l’excusa perfecte per córrer a la botiga a comprar unes bambes noves! Això, estrenar, és un moment tan especial! Com també ho és la bogeria que es desferma quan hem de triar marca, model i color. S’inicia així una intensa busca per internet per conèixer els nous models de les marques més buscades, per llegir les opinions dels usuaris, per trobar les ofertes que més ens convenen...
Hi ha algunes dades sobre ells que demostren que són sencillament increïbles, Quan dos rarámuris van participar a una marató dels Jocs Olímpics (1928) ho van fer molt malament, van argumentar que la distància era molt curta. Un dels seus jocs preferits és fer curses que es poden anar fins els dos-cents quilòmetres. Per últim diuen que un carter va cobrir 960 quilòmetres en cinc dies.
A la Xarxa de Biblioteques també et podem aconsellar, no tant sobre quines bambes estrenar sinó en com fer-les servir per no buscar excuses!