Notícies

No és només cosa de ionquis
No és només cosa de ionquis

Ja hi tornem a ser! I és que les drogues no són només cosa de ionquis. La cosa ha passat, definitivament, al món dels professionals de l'esport.

Aquesta setmana, el Comitè Olímpic Rus ha anunciat la desqualificació de quatre atletes per dopatge. Quatre més. Entre ells, la guanyadora de la medalla de plata als Europeus de Hèlsinki de l'any 2012, Irina Maracheva, i la marxadora Anna Lukiánova. Ambdues han quedat suspeses durant dos anys. Fa uns mesos ja van ser sancionades a quatre anys d'inactivitat dues corredores  més.

Aquesta  notícia reobre diversos debats i controvèrsies. Per una banda, hi ha el veto a la Federació Russa d'Atletisme, acusada d'institucionalitzar el dopatge i d'amagar positius en diversos controls,  per participar als Jocs Olímpic de Rio, que es disputaran l'estiu d'aquest any.

Per altra banda, hi ha el tema de la professionalització de l'esport, molt lloable, i dels diners que generen l'explotació dels drets televisius i els patrocinadors. I és que si analitzem quines poden ser les causes principals que poden dur un esportista a dopar-se segurament no hi trobarem res més que els diners. Els diners que generaran els seus èxits esportius i que sens dubte els suposen grans dosis de pressió.

Els diners... que res tenen a veure amb els valors que des d'aquest prestatge, i des de tots els prestatges del món, intentem transmetre enaltint totes les pràctiques esportives: l'esforç, la voluntat i la generositat. Això pot dur un esportista a conquerir l'èxit, a gestes èpiques! Però quan hi barregem substàncies químiques tot això desapareix.

De substàncies utilitzades pels esportistes per millorar artificialment la seva resistència sempre n'hi ha hagut, però va ser al s.XIX quan va començar a despuntar el concepte de dopatge tal i com l'entenem ara. Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroïna i la morfina, utilitzades principalment en les curses de cavalls i en la boxa. Però al començament dels s.XX la cosa es va començar a descontrolar, amb l'aparició de substàncies com l'estricnina, l'edefrina i els esteroides.

Ara mateix, ben entrat el S.XXI i quan l'esport i la riquesa que genera comencen a ser qüestionats des de diversos sectors socials, les marques comercials veuen en el dopatge una amenaça per a la imatge que es vol transmetre. Tant és així que Adidas ha anunciat que deixarà de patrocinar l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme, com a conseqüència directa dels escàndols de corrupció i dopatge de l'entitat.

Així doncs, quedem que no, oi? Que l'esport no és això.

Vés al prestage ►

28/01/2016 13:44h
Mitjana (0 Vots)