Novel·la

Altres  escriptors australians ►

Patrick White
 

Patrick White va passar els seus anys de formació a cavall d'Anglaterra i Austràlia, països en els que se sentia estranger. Provenia d'una família de terratinents identificada amb l'estereotip nacional australià d'homes varonils; una família que no acabava d'entendre les seves aspiracions literàries ni la seva homosexualitat. De nen era asmàtic i, arran de la seva delicada salut, el van enviar a estudiar a Anglaterra. Més tard va ser admès a Cambridge, i aquells distanciaments de casa van accentuar les diferències amb la seva família. De jove va treballar en l'explotació de bestiar boví del seu tiet, però l'herència que va rebre al morir el seu pare li va permetre dedicar-se exclusivament a escriure.

Tanmateix, White seguia vinculat al camp australià, i després de la II Guerra Mundial, es va establir en una petita granja a les afores de Sidney amb el company grec Manoly Lascaris. A la seva obra tracta, de forma recurrent, el que significa ser australià i enfrontar-se a un gran buit del seu entorn. Les seves primeres novel·les van ser ben rebudes als Estats Units i a Anglaterra, però al seu país els crítics les van considerar "antiaustralianes". El reconeixement a Austràlia no va arribar fins "Terra ignota" (1957); però l'any 1973 es va convertir en el primer, i únic, australià en rebre el premi Nobel  de Literatura. Bel·ligerant, contradictori i propens a la polèmica, White va creure que alliberar els seus dimonis personals era un requisit indispensable per a la inspiració creativa. Es va negar a concedir entrevistes i a assistir a cerimònies dels premis literaris, i malgrat que destestava molt parlar en públic, al llarg de la dècada de 1980 va fer una campanya ferotge a favor del desarmament nuclear.

Bibliografia destacada:

"Tierra ignota" (1957)

"El carro de los elegidos" (1961)

"El foco de la tempestad" (1973)

"El caso Twyborn" (1979)

Recursos

Altres  escriptors australians ►