Gloria Fuertes

Celebrem, enguany, el centè aniversari del naixement de la poeta madrilenya Gloria Fuertes. És molt estimada, però també molt incompresa perquè se l’acostuma a associar amb la literatura infantil. En el reconeixement de la seva obra tampoc no han ajudat la seva crítica social ni tampoc la seva condició sexual.

Gloria Fuertes té l’origen familiar en l’humil barri de Lavapiés; de seguida els pares van ocupar-se de no perdre el temps amb la nena, per això van ensenyar-li tot allò que s’esperava d’ella en aquella època. L’educació d’aleshores, com és ben sabut, destinava les dones a les tasques domèstiques, però vet aquí que la petita Gloria també va aprendre ràpidament a llegir i a escriure. Aquesta combinació d’habilitats la va dur a fer-se ella mateixa els seus llibres, escrivint-los i cosint-los a mà.

Poc abans de la guerra, va morir la seva mare i es posà a treballar en una fàbrica fent tasques administratives, ajudant d’aquesta manera al manteniment de la casa, que també portava la seva feina. Tot i això tenia temps per escriure poemes, que va publicar juntament amb contes infantils. La seva inquietud poètica la va portar a oferir recitals a les emissores de ràdio i presentar-se a algun que altre premi. Després de la guerra va publicar periòdicament contes i poemes infantils, juntament amb obres de teatre que acabaven escenificant-se.

Va formar part d’una generació d’escriptors, la dels cinquanta, escapçada per la guerra, on Gabriel Celaya, Blas de Otero, José Hierro entre d’altres, destacaven per la temàtica social. Gloria Fuertes va acabar sent molt popular donada la seva proximitat amb els lectors: va agrupar la seva obra en antologies; es dedicava a recitar en bars i cafès amb un grup de poetes anomenat Versos con faldas; i no només publicava sinó que també va fundar la seva pròpia revista, Arquero, juntament amb Antonio Gala.

Gloria Fuertes va decidir d’estudiar biblioteconomia, arribant a exercir de bibliotecària en les biblioteques mòbils que portaven la cultura en llocs on la cultura i els llibres difícilment hi accedien. També va estudiar anglès, i va obtenir una beca per impartir classes de literatura espanyola a la universitat nord-americana de Bucknell, a Pensilvània, durant els primers anys dels seixanta. Gloria Fuertes és, de fet, coneguda i reconeguda en aquell país, i encara avui s’estudia la seva obra.

De tornada a Madrid, va compaginar l’escriptura i les classes d’espanyol als estrangers, sent aquesta la seva època daurada pel que fa a la publicació i reconeixement de la seva obra poètica: destaquen Ni tiro, ni veneno ni navaja, premi Guipúzcoa de l’any 1965, i Cangura para todo, menció d’honor en el premi Andersen de literatura infantil de l’any 1968. Mica en mica Gloria Fuertes es dedicava ja exclusivament a l’escriptura, i per contra s’anava endinsant en una soledat existencial.

La popularitat de Gloria Fuertes es va fer cada cop més gran a causa de la seva participació en la televisió, més concretament en la programació infantil. L’any 1974 s’ocupà del programa Un globo, dos globos, tres globos, i des d’aleshores sempre hi ha qui ha associat la cançó del programa amb l’escriptora. Va convertir-se en un personatge molt popular, tant, que fins i tot els humoristes la parodiaven i els músics de tota mena adaptaven les seves poesies, com ara Enrique y Ana, Rosario Flores i Paco Ibáñez.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 08/06/2017 Data de modificació: 08/06/2017