Estranys personatges caminaven per les carreteres del sud de França al segle XII. Anaven per parelles, caminaven sense descans dia i nit, d'una ciutat a una aldea i d'una aldea a un castell. Com els trobadors rebien sostre i menjar a canvi de les seves paraules. Aviat el poble els anomenà els perfectes o els bons homes. Aquests perfectes eren els apòstols de la doctrina càtara que en menys d'un segle dominà Occitània. Inocenci III inicià la primera croada contra els albigesos o càtars l'any 1209.




En el llibre "Terra d'oblit: El Vell camí dels càtars" de l'escriptor Antoni Dalmau ens ajuda a entendre com es va tractar el tema dels càtars fins arribar al desenllaç, al castell de Montségur. 
Na Faurèsa és la priora d'una casa de bones dones que viuen en comunitat seguint el model dels primers cristians, a l'inici del segle XIII en el Llenguadoc (Occitània) . Practiquen una vida de pobresa i les paraules omplen els seus cors d'esperança.
Na Vierna, filla d'un escuder del comte de Tolosa, entra de petita a formar part d'aquesta comunitat i, tot i que se sent molt integrada, quan arriba a l'adolescència l'amor per Guilhem, primer pastor i després marxant de llanes, farà que marxi per formar una família.

Paral·lelament se'ns explica la persecució dels càtars per part de l'església de Roma. Els càtars segueixen una variant de la religió catòlica. Tenen un altre concepte de com es va crear la vida i realitzen ritus diferents. No es una religió dolenta, tot el contrari, és una religió molt més noble i segueix més fermament els manaments i altres imposicions religioses: no menjar carn, no beure alcohol, viure en la pobresa… La persecució comença amb una croada del Papa per eradicar la heretgia al Llenguadoc amb l'ajuda dels francesos. Intenten enderrocar el comtat de Tolosa vàries vegades fins que ho aconsegueixen i comencen a expandir-se per tot el Llenguadoc.

Bibliografia destacada