La dama de blanc / Wilkie Collins. Proa, 2018.

Wilkie Collins (1824-1889), contemporani i amic de Charles Dickens, és considerat uns dels precursors de la novel·la policíaca actual. Les seves obres no han deixat de gaudir d’un enorme èxit, destacant, entre elles,  La dama de Blanc (1860) i La pedra lunar (1868).

L’escriptura de Wilkie Collins és curosa, amb profusió de detalls, en La dama de blanc utilitza diversos narradors, ja siguin protagonistes u observadors, per anar explicant el que està succeint . Collins sap crear tal clima d’intriga i misteri que un cop el lector s’endinsa en la trama ja no pot deixar de llegir. D’aquesta novel·la s’han fet varies adaptacions per la gran i petita pantalla.

Walter Hartright arriba a Limmeridge per donar classes de dibuix a Laura Fairlie, una jove i rica hereva, neboda del baró Frederick Fairlie. Walter de seguida es sentirà atret per Laura, però es tracta d’una relació impossible, Laura està promesa amb Percival Glyde, del que més endavant descobrirem que només cerca prendre-li la seva herència. D’altres personatges són l’enigmàtic comte Fosco, amic de Percival i un dels malvats més dolents de la història de la literatura, i la sagaç Marian Halcombre, germanastra de Laura.

Al llarg de la novel·la, una misteriosa dona vestida de blanc s’anirà apareixent als diferents protagonistes de la història creant, en cada aparició, una sensació de desassossec tant en els personatges com en el lector.

A ebiblio podeu trobar la traducció catalana i castellana d’aquesta novel·la, així com l’adaptació per a la televisió de The Woman in white realitzada a l’any 1982 per la BBC (en anglès).